Producte de temporada. Maig: Albergínia

Com qui no vol la cosa, ja hem arribat a maig, i amb ell ja tenim aquí els primers calors i comença la temporada de les albergínies, una de les verdures que més ens agraden i que a més, més aplicacions li hem trobat a la cuina.

Des de maig fins a finals d’any podem degustar aquesta verdura cilíndrica d’entre 10 i 30 centímetres, amb pell llissa i una gama de colors que oscil·la entre morat i negre. La se va polpa és blanca, esponjosa i amb un gust lleugerament amargant.

D’origen asiàtic, es cultiva des de fa milers d’anys i la seva extensió per la ribera mediterrània es va produir amb rapidesa, on des de fa un munt d’anys és altament reconeguda i apreciada.

Aquest vegetal té entre les seves característiques, l’escassetat de calories (un 92% és aigua) es combina amb una bona aportació de potassi i vitamines com A, B1, B2, B3 i C.

A la cuina, l’albergínia constitueix un potent aliat a l’hora de crear plats sans i gustosos, tot i que així sí, cal cuinar-la sempre, però amb compte, ja que si el que volem fer és fregir-les o passar-les per la paella, la seva carn absorbeix una gran quantitat d’oli si abans no les fem suar (és a dir, hem de deixar-les descansar quasi mitja hora espolvorejades amb sal).

A nosaltres ens encanten les albergínies i les emprem tant d’acompanyament de molts plats, com d’ingredient principal en molts d’altres. Com a exemple d’aquests plats, avui us recomanem les següents receptes:

Arròs amb albergínia confitada. Aquest és un arròs senzill i original, una recepta amb dos protagonistes, l’arròs blanc i el nostre producte del mes, l’albergínia. Aquí teniu la nostra recepta.
Torrades d’albergínia. Una gran opció per fer un sopar amb amics. Unes torrades originals amb un toc d’espècies que no deixa indiferent a ningú. Us recomanem que les proveu a través d’aquesta recepta.
Tombet mallorquí. Tot un clàssic de la cuina mediterrània que aconsegueix unir la tradició i el vegetarianisme. A casa ens encanta i el preparem tot sovint, us el recomanem totalment, així que, aquí teniu la nostra particular recepta.

Carpaccio de carbassó

El sol comença a escalfar, i evidentment, cada vegada ve més de gust menjar a l’aire lliure i sobretot, ve de gust oblidar-se una mica d’aquelles sanes llenties (o guisats) per degustar uns plats més frescos i en concordança amb la nova temporada de calors. Per això, avui us presentem un plat fresc, senzill i ràpid, al qual hem anomenat: “Carpaccio de carbassó”.

Sí, en som conscients, es tracta d’una recepta certament arriscada, però a nosaltres ens encanta i per la seva combinació de gustos us garantim que val molt la pena.

Per preparar dues racions de recepta, necessitarem els següents ingredients:

1 carbassó

60 gr. de pinyons

50 gr. de panses de Califòrnia

50 gr. de pètals de parmesà

Sal en escates  

Oli d’oliva verge

Pebre negra molta

Per començar, netejarem a consciencia el carbassó, més que res, perquè ens l’hem de menjar en cru. Quan estigui fet, el tallarem a rodanxes ben fines, o el que és el mateix, de més o menys, un parell de mil·límetres. Així doncs, si teniu una mandolina, aquest és un bon moment per fer-la servir, jejeje.

Quan tinguem el carbassó tallat, posarem una paella al foc amb un bon raig d’oli per tal que s’escalfi. Quan estigui ben calent, baixarem el foc i torrarem els pinyons.

Finalment, ja només ens mancarà muntar el plat, i per fer-ho, repartirem les llesques de carbassó per la base del mateix. Damunt seu, hi repartirem les pinyons i les panses de Califòrnia, i per últim, espolvorejarem amb la sal en escates i els pètals de parmesà. Quan ho tinguem tot posat, hi posarem un polsim de pebre molt un raig d’oli d’oliva verge.

A casa, aquest plat ens va quedar així:

Una ració de carpaccio de carbassó

Bon profit!!

Amanida tèbia amb carpaccio de pinya

Sí, d’entrada la combinació de pinya amb quelcom “tebi” pot semblar un xic arriscada, i en una amanida, encara més, però tot té una explicació i nosaltres avui us la volem donar a través d’aquesta boníssima recepta.

Com ja sabreu molts dels que ens veniu seguint de fa temps, a casa ens agraden les amanides per sopar, però clar, intentant innovar una mica i no caure en la repetició. La recepta que us explicarem avui l’hem batejat com: “Amanida tèbia amb carpaccio de pinya”.

Per a dues persones, necessitarem els següents ingredients:

150 gr. d’enciam variat

2 rodanxes de formatge d’ovella (o rull de cabra)

90 gr. de pinya

2 tomàquets d’amanida

2 llesques de pa de motllo

Oli d’oliva verge

Sal

Aquesta amanida és molt senzilla, però a casa ens encanta per la seva combinació de gustos, per tant, la solem preparar sovint.

Per començar, netejarem bé el tomàquet i amb un ganivet ben esmolat el tallarem a llesques tan fines com puguem (d’un parell de mil·límetres), i les posarem a la base dels plats. Un cop fet, posarem les fulles d’enciam per sobre del tomàquet, distribuint-les de forma que quedin equitatius entre els dos plats.

Un cop fet, preparem el carpaccio de pinya. Per fer-ho, li traurem la pell i els ulls que pugui tenir així com també el cor. Quan la tinguem ben neta, farem com en els tomàquets, fer-ne rodanxes ben fines (tant fines com ens sigui possible), i les distribuirem sobre les fulles d’enciam.

El penúltim pas serà preparar la part tèbia del plat de l’amanida. Per fer-ho, posarem a escalfar una paella amb un raig d’oli ben generós. Mentre s’escalfa, posarem a torrar les dues llesques de pa. Un cop fet, a cada llesca li tallarem un centímetre de cada costat, de forma que en traguem 5 peces, 4 bastons i una base. 

Finalment fregirem el pa en oli calent i posarem a refredar sobre paper absorbent. Un cop fet, posarem a la paella les rodanxes de formatge i les courem un minut per cada costat.

Nosaltres la vam presentar així:

Amanida tèbia amb carpaccio de pinya

Bon profit!!

Quiche de pera i Gorgonzola

Trobar una bona recepta per tenir un bon sopar és quelcom complicat i més, si pretenem que sigui ràpida, gustosa i poc repetitiva. Per això, quan fa un temps vam creuar-nos amb la recepta de la “Quiche Lorraine”, se’ns va obrir un nou món davant dels ulls.

Darrerament hem tingut la sort de poder provar un munt de versions de la quiche, entre que podem trobar versions tan diferents com: la “Quiche de salmó i porros”, la “Quiche quatre formatges” o la “Quiche de carbassó i formatge Brie”. Totes elles comparteixen una base en comú però, a la vegada, són totes diferents i especials.

Avui, segurament us explicarem la recepta de quiche més especial de totes les que hem tastat i fet, amb dos contrastos de gust realment espectaculars. La recepta d’avui es: “Quiche de pera i formatge gorgonzola”.

Per preparar aquesta recepta, necessitarem els següents ingredients:

1 disc de massa per quiche

2 ous

2 peres conferencia (o al gust)

100 g de formatge gorgonzola

200 ml de crema de llet

Oli (o mantega)

Sal

El primer que farem serà pre-escalfar el forn (més o menys a uns 200 graus). Mentre s’estigui escalfant, procedirem a estendre el disc de massa en un motllo circular apte pel forn, estenent la massa tan per la base com pels costats. Quant ho haguem fet, la punxarem amb una forquilla per evitar que es formen bombolles.

Quan ho haguem fet, tallarem a daus petits el formatge i els repartirem per tota base de la massa. Després, pelarem les peres, els hi traurem el cor i de nou, les tallarem a daus petits, de més o menys la mateixa mida, i els distribuirem per la base de la massa.

Mentrestant, en un bol batrem els ous com si volguéssim fer una truita. Quan els tinguem batuts, hi afegirem la crema de llet i de nou ho mesclarem tot fins aconseguir una salsa ben lligada. Finalment, afegirem aquesta salsa a la massa tot i cobrint els daus de pera i de formatge.

Finalment, ficarem el motllo al forn, i el fornejarem a 180 graus durant uns 25 minuts, o fins que estigui ben cuit.

Una ració podria ser ben bé, com aquesta:

Bon profit!!

Bacallà ‘à brás’

Cada país, cada regió i en alguns casos, cada poble, té els seus propis plats o receptes tradicionals, i a nosaltres la veritat es que ens encanta descobrir-los i tastar-los. Arrel d’això mateix, la nostra entrada d’avui la considerem, una mica, com un petit homenatge a Portugal, un país amb una cuina tan senzilla com gustosa que quasi sempre ens fa estremir. Per aquest petit homenatge, emparem un producte que a més, està en actualment en temporada: el bacallà.

L’elecció del bacallà no és pas casual, ja que, quasi el podem considerar el plat nacional de Portugal, i gràcies a ell tenim el cèlebre “Bacallà a nates” i la recepta que us explicarem avui, el “Bacallà ‘à brás’”.

Per a dues racions emprarem els següents ingredients:

2 trossos del lloc del bacallà

3 patates mitjanes

4 ous

Mitja ceba

Olives negres

Julivert

Sal, pebre i oli d’oliva

El primer que farem serà preparar el bacallà. Per fer-ho, posarem els lloms de bacallà en una olla amb abundant bullint i els hi deixarem un parell de minuts o fins que les llenques es comencin a separar. Quan això succeeixi, traurem els lloms del foc i els reservarem. Quan s’hagi refredat, el netejarem bé d’espines i li traurem la pell.

Una vegada net el peix, picarem la ceba i ratllarem les patates (o les convertirem en patates palla ben fines). En un paella petita hi posarem on bon raig d’oli per, quan estigui ben calent, afegir-hi les patates i fregir-les. Finalment, les reservarem entre paper absorbent per treure’ls-hi l’excedent d’oli.

Per acabar, en la mateixa paella on s’hi ha fregit les patates, hi posarem la ceba i la cuinarem fins que cristal·litzi, moment en el que afegirem les llenques de bacallà i ho deixarem un parell de minuts removent-ho constantment. Quan el bacallà estigui ben tou, hi afegirem les patates fregides i ho remourem una mica més. Mentre tot es mescla bé, en un bol petit hi batrem els ous tal i com si volguéssim fer una truita. Finalment, els afegirem a la paella, ho salpebrarem al gust i remenarem un parell de minuts més abans d’apagar el foc. Un cop apagat, continuarem remenant suaument fins que quallin.

Ja gairebé ho tenim tot, ja que només ens faltarà presentar el plat. Per exemple, podem emprar un motllo circular, omplint-lo amb el bacallà i guarnint-lo amb quarts d’oliva negra i julivert picat.

Aquest fou el nostre resultat final:

Una ració de bacallà 'à brás'.

Bon profit!!