dijous, 26 de desembre del 2013

On menjar a Marsella?


Per nosaltres, és una tradició anar cada mes d’agost a Gironella(Barcelona) per retrobar-nos amb una part de la nostra família. Allà passem pràcticament tot el mes sencer, exceptuant es clar, els dies en els que ens n’anem de vacances. Així, tot i aprofitant que aquest any estrenàvem cotxe, vam decidir deixar aparcat l’avió i anar-nos-en de ruta pel sud de França amb l’objectiu de conèixer algun dels seus recons més representatius.

En aquesta ocasió, el viatge va incloure estances a les ciutats de Marsella, Niça i Carcassona, fent a més, excursions puntuals a llocs com Saint Tropez, Cannes i Monte Carlo. Tranquils, no es pas la nostra intenció explicar-vos el nostre viatge, més aviat el que volem fer és parlar-vos d’aquells restaurants que ens van cridar més l’atenció durant el nostre viatge.

Una vegada dit això, farem la nostra primera para a la ciutat de Marsella, us hi apunteu?

Restaurant L’Esquinade
Està ubicat en el número 38 de la “Place des Thiars”, just darrera del “Vieux Port”, en un dels punts on es concentra gran part de la vida social de la ciutat. Durant el mes d’agost oferien un menú per 15 € en qual s’incloïa un primer plat, un segon i un postre. El menjar tenia una qualitat raonable i estava ben elaborada, destacant els espaguetis amb salmó fresc i, sobretot, la bullabessa. No obstant, un servei excessivament sec i poc atent (en ocasions ratllava la mala educació), van espatllar una experiència que podríem valorar, tenint en compte el preu pagat, tant sols com a acceptable.

Le Bobolivo
En el número 29 de la “rue Caisserie”, molt a prop del barri de “Le Panier” i a escassos minuts del “Vieux Port”, ens trobem amb aquest petit gran restaurant el qual, ens va semblar el millor amb diferencia de tots els que vam visitar. Ofereix, a més del servei a la carta, diverses opcions de menú, les quals passen per combinar el típic “Plat du jour” (un únic plat que equival al nostre menú del dia) amb altres opcions. 

Nosaltres vam optar pel menú “formula express”, el qual estava compost per una amanida de formatge de cabra calent amb salsa pesto i un postre totalment nou per a nosaltres, el “cafè gourmand” que, com el seu nom indica, inclou a més del cafè uns cinc o sis dolços típics de la zona. El preu per persona era de 13.50€, sense cap mena de dubte, un preu raonable tenint en compte la qualitat del menjar, l’atenció rebuda i la tranquil·litat de la ubicació. Us recomanem totalment que el visiteu si en teniu l’oportunitat.

Un "cafe Gourmand" de Le Bobolivo
Un "cafe Gourmand" de Le Bobolivo


Le Fetiche - Metropol
Situat en el número 38 de la “rue Saint-Saens”, a escassos metres del “Restaurant L’Esquinade”. Ens va cridar l’atenció pel preu de menú (17€ per un entrant, un primer i un postre) i per l’ambient tranquil i relaxat que transmetia. Una vegada asseguts, vam veure que aquest restaurant buscava simular més categoria de la que realment tenia amb preus de carta altíssims i una cuina fusió (francesa amb asiàtica) que no acaba de quallar, o sigui, que encara que els plats estaven bons, la decoració del restaurant era molt millor que el sabor de la seva cuina. 

Amb tot, es tracta d’un lloc acceptable per sopar si s’escull el menú i la resta de restaurants de la zona estan plens.

dissabte, 23 de novembre del 2013

Mitges llunes amb plàtan i xocolata


Fa molt temps que ens voltava pel cap la idea d’explicar-vos la recepta d’un dolç senzill i que pogués agradar a la majoria. El passat cap de setmana la vam trobar, i avui us la proposem, encara que només sigui per acompanyar el cafè de mitja tarda.

Us venen de gust unes Mitges llunes amb plàtan i xocolata? Sí, doncs, som-hi!

1 paquet d’oblees petites
1 ou
2 plàtans
½ rajola de xocolata per fondre o xocolata d’untar (nosaltres vam optar per Nutella)*

Ingredients de les Mitges llunes amb plàtan i xocolata
Ingredients de les Mitges llunes amb plàtan i xocolata

Aquesta recepta és tan senzilla com us la pugueu imaginar, bé, no ho barregeu tot... no es tan senzill.

El primer que farem serà pelar els dos plàtans i posar-los en un bol. A continuació, els anirem xafant amb una forquilla fins a aconseguir una textura semblant a la d’un puré.

Després, agafarem cada una de les oblees i n’untarem el seu interior amb Nutella o la xocolata que haurem fos prèviament, col·locant sobre seu una cullerada de puré de plàtan. Seguidament, doblarem la oblea ajuntant els seus extrems i intentant que no hi quedi aire i les tancarem amb l’ajuda d’una forquilla.

Mentrestant anem fent el procés de tancat, posarem a escalfar el forn a uns 180 graus. Quan estiguin totes les mitges llunes (oblees) tancades i el forn calent, les pintarem amb ou i les ficarem al forn durant uns 15 minuts.

El resultat final serà quelcom semblant a:

Mitges llunes amb plàtan i xocolata
Aquestes mitges llunes van desapareixer en un obrir i tancar d'ulls


Bon profit!!




*Nota: Tot i que nosaltres hem fet les mitges llunes emprant les dues opcions de xocolata que us hem explicat, us recomanem escollir entre una i altra en funció de la dolçor que vulgueu aconseguir, ja que, amb Nutella el resultat final serà molt més dolç, mentre que optant per la xocolata de fondre, el resultat serà un xic més amarg.

dissabte, 16 de novembre del 2013

Pop a feira



Fa uns mesos ens vam sorprendre a nosaltres mateixos preparant una fabulosa amanida de pop. Com que ens va agradar molt, vam decidir continuar trastejant amb el pop, així que, vam optar per provar la recepta del “Pop a feira”.

Aquesta recepta compleix amb escreix els nostres objectius bàsics: és senzilla, sana i gustosa, així que sincerament, esperem que us agradi.

Per a quatre persones, necessitarem els següents ingredients:

1 pop mitjà (d’1 quilo aproximadament)
4 patates
1 ceba
Pebre vermell
Oli
Sal

Com segurament ja sabreu, el pop és un animal que una vegada cuit, pot quedar molt dur, per solventar-ho alguns cuiners utilitzen la tècnica de colpejar-lo repetidament. A nosaltres com que no ens agrada gens la violència utilitzarem un petit truc que vam aprendre. Aquest truc no és més que congelar-lo just després de rentar-lo i clar, descongelar-lo amb el temps suficient (amb unes 6 o 7 hores de marge, n’hi ha prou) per ser cuinat.

Amb el pop ja descongelat, agafareu una olla a pressió i hi posareu una bona quantitat d’aigua amb sal, i directa al foc. Quan l’aigua estigui bullint, haureu de submergir el pop tres vegades a l’aigua (o el que és el mateix, ficar i treure el pop) per finalment deixar-lo submergit juntament amb les patates i la ceba. Tanqueu l’olla i deixeu-la al foc durant uns 15 minuts (a comptar des de que comenci a sortir el vapor).

Passat aquest temps, traureu les patates de l’olla i les tallareu a llesques gruixudes tot i repartint-les per la base dels plats. Després, traureu el pop i el tallareu a trossos regulars (que us càpiguen a la boca) i els repartireu per sobre de les patates. Una vegada fet, ho espolvorejareu amb el pebre vermell, un pessic de sal i un raig d’oli d’oliva.

Us ha de quedar quelcom així:

Pop a feira
Una bona ració de 'Pop a feira'


Què us sembla? Us en guardem una ració la propera vegada?

Bon profit!!

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Torrada gourmet amb hamburguesa Euskolabel


Com ja haureu pogut observar, després d’uns dies de canvis creiem que ja va essent hora de tornar, això si, amb un racó un xic més personal, o el que és el mateix, una mica menys gatú i més nostre. Continuarem, com no, visitant restaurants i preparant plats ràpids, senzills i tant gustosos com sigui possible, com el que us volem explicar en aquesta reinauguració, una “Torrada gourmet amb hamburguesa Euskolabel”.

Per preparar dues racions d’aquesta recepta, necessitarem els següents ingredients:

2 llesques de pa de pagès
200 gr. de carn picada de vedella “Euskolabel” (una bona vedella dels Pirineus també serveix)
4 rodanxes de rull de cabra
2 llesques de pernil ibèric
1 rodanxa primeta de pinya
2 rodanxes de ceba
1 poma
6 xampinyons
Sal, oli

La preparació és tan senzilla, com espectacular el seu resultat final.

Per començar, ens centrarem en la guarnició. Per fer-ho, pelarem la poma i la tallarem a daus per posar-los en una paella amb una gota d’oli, tot i deixant-los cuinar evitant que s’enganxin. El mateix farem amb els xampinyons salpebrats i tallats a quarts.

Amb la poma a foc lent procedirem a donar forma a la carn, per fer-ho, farem dues boles amb la carn picada tot i prement-la ben bé. Quan les tinguem ben formades, les xafarem i els donarem forma ovalada, per així cobrir el màxim possible del pa.

Mentrestant, posarem a escalfar una planxa. Quan estigui calenta hi torrarem les dues llesques de pa, la rodanxa de pinya tallada per la meitat i les dues rodanxes de ceba. Quan el pa comenci a torrar-se, posarem en una planxa els rulls de cabra per torrar-los breument sense deixar que es fonguin. Quan els tinguem, els posarem sobre la torrada. Més endavant, posarem sobre d’ells la mitja rodanxa de pinya, i la resta d’ingredients.

Arribats en aquest punt, ha arribat el moment de posar a la planxa les hamburgueses de vedella amb un pessic de sal. Si us agraden al punt, les haureu de cuinar uns 3 minuts per cada costat i immediatament posar-les sobre la pinya.

Finalment, posarem a escalfar el pernil ibèric a la planxa i acabarem de muntar el plat. Un possible resultat pot ser aquest:

Torrada gourmet amb hamburguesa Euskolabel
Torrada gourmet amb hamburguesa Euskolabel


Us quedeu amb aquesta torrada, o preferiu anar-vos-en a un McDonald’s?

Bon profit!!

divendres, 11 d’octubre del 2013

Es busca una recepta que curi el dolor


Avui farem quelcom especial, ja que, per primera vegada en tota la historia d’aquest blog, som en Joan i en Joseba, els propietaris de Nissi, els que es posen davant del teclat per explicar-vos la que, sens dubte, és la recepta més amarga d’aquests darrers vuit anys.

Sí, sabem que es molt estrany, però entenem que és més que merescut. L’escrit d’avui només te un objectiu: retre-li un més que sentit homenatge a la veritable ànima d’aquest racó, al nostre estimadíssim Nissi, que avui, després de poc més de 8 anys al nostre costat, ens ha deixat sobtadament després de ser-li detectat un problema irreversible al fetge.

Estem consternats, buits, destrossats anímicament per la pèrdua del nostre petit company de viatge al qual estimàvem, com ja us podeu imaginar, amb bogeria.



Avui aquests ullets entremaliats s’han tancat per sempre, d’un dia per l’altre i sense avisar, demostrant així la fortalesa de Nissi i enteresa fins al final. Per tant, tant aquest racó com els nostres cors queden molt buits.

No sabem molt bé com continuar aquest racó que tant ens ha omplert (als tres), ni quina orientació donar-li, ja que, quan vam començar aquesta aventura, fou el propi Nissi qui ens va inspirar a fer-ho gracies als seus constants passejos per la cuina mentre nosaltres cuinàvem o ens preparàvem per fer-ho, ben bé com si volgués xafardejar mentre estava amb nosaltres, omplint cada recepta amb el seu amor i la seva companyia.

Per aquest motiu, volem donar gracies a tots els nostres seguidors per acompanyar-nos, així com demanar-vos comprensió en aquests moments tan durs en els quals ens prendrem un descans.

Nissi, moltes gràcies per tot el que ens has donat, que ha estat molt a canvi de molt, molt poquet.

Sempre et portarem al cor.

Descansa en pau, petit.

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Truita de carbassó gratinada


Una truita de carbassó gratinada? Sí, en soc conscient, us sonarà tant estrany com em va sonar a mi la primera vegada que ho vaig escoltar. Bé, dient-vos la veritat: em va semblar estranyíssim, com igual d’estrany és que cada vegada que els meus amos l’han fet a casa, aquesta recepta d’origen italià triomfa. Així que, sense esplaiar-me molt més, us l’explicaré.

Necessitareu els següents ingredients (per a dues persones):

4 ous
½ carbassó
½ ceba (al gust)
2 patates mitjanes
Una cullerada de llet
Alfàbrega, orenga
Sal
Oli


El primer que fareu serà pelar i tallar les patates a cuadrets. A continuació, posareu una paella amb oli abundant a foc viu. Quan l’oli estigui a temperatura òptima, hi posareu les patates tallades y les deixareu enrossir una mica.

Mentre les patates estiguin enrossint, tallareu el carbassó també a cuadrets. Passats uns minuts els afegireu a la paella juntament amb les patates. Uns minuts després, tallareu la ceba i igualment l’afegireu a la paella.

Mentrestant, cascareu els ous en un bol, els hi afegireu un pessic de sal, la cullerada de llet i els batreu ben bé. Quan les patates i el carbassó s’hagin cuit i la ceba s’hagi caramel·litzat, afegireu els ous batuts a la paella i baixareu el foc. Així, a foc lent continuarà fent-se la truita uns 5 o 6 minuts (fins que els costats de la mateixa comencin a quallar).

En aquest moment, espolvorejareu amb el formatge ratllat i les herbes aromàtiques i amb molt de compte (penseu que normalment les paelles tenen els mànecs de plàstic) posareu la paella al forn per gratinar.

Una vegada seguits aquests passos us deuria quedar quelcom similar a:



No te pas mala pinta, veritat?

Bon profit!!

dissabte, 28 de setembre del 2013

Guacamole



Avui us explicaré la recepta més senzilla des de que estic per aquí. Es tracta d’una salsa d’origen mexica… Sí!! Sou uns cracks… el guacamole!!

El dissabte passat, els meus estimats amos van organitzar un sopar a casa amb uns amics, va ser un sopar temàtic i a ells els va tocar preparar uns ‘natxos’ amb guacamole, i es clar, a mi no em va quedar més remei que fer-me amb la recepta, meh meh meh!!

Els ingredients que van emprar, van ser:

2 alvocats
½ tomàquet
½ ceba
Suc de mitja llimona
1 dent d’all
Mig bitxo
Sal

Per començar, pelareu els alvocats i els anireu tallant a daus ben petits tot i posant-los en un bol juntament amb el suc de la llimona, per evitar la oxidació dels mateixos. A continuació, tallareu el tomàquet (a una mida similar al dels alvocats) i els afegireu al bol amb un polsim de sal. Fareu el mateix amb el bitxo i l’all, tot i que aquests, picats tan fins com pugueu.

Un cop ho tingueu tot al bol, començareu a xafar-ho amb una forquilla, o si ho voleu ben fi, amb una picadora eléctrica.

I ja ho teniu fet!! Ben senzill, veritat?

Una ració ben generosa de guacamole


Bon profit, i a gaudir de la salseta.



diumenge, 15 de setembre del 2013

Bacallà amb nata



Quan els meus estimadíssims amos, en un dels seus darrers viatges van descobrir aquest plat, vaig suposar que algun dia intentarien fer-lo a casa, i com no, vaig encertar. Els ha costat, però l’altre dia em van fer gaudir amb ell... suau, cremós i sobretot, com els agrada amb ells: senzill.  Avui us parlaré d’un clàssic portuguès: el “bacalhau a natas” o com el van batejar a casa “Bacallà amb nata” (què originals!!, veritat?, meh meh meh!!).

Els ingredients són poquets, la recepta senzilla i el resultat genial, així que sense entretenir-me més, us l’explico.

Per a dues persones, van emprar:

2 racions de bacallà fresc (al gust)
1 patata gran
½ ceba gran
1 dent d’all
1 fulla de llorer
½ vas de llet
1 vas de crema de llet
Farina
Sal, pebre


Començareu aquesta recepta cuinant una mica el batallà, per fer-ho, posareu al foc una olla amb aigua i una fulla de llorer i, sense que arribi a bullir hi tindreu el bacallà uns 15 minuts. Una vegada fet, el traureu de l’aigua i deixareu refredar.

Una vegada tingueu el bacallà fred, el netejareu de pell i espines mentre amb les mans, l’anireu trencant ben petit, i el reservareu.

Per un altra costat, picareu bé l’all i la ceba i els posareu a daurar en una paella amb una mica d’oli fins que es torni transparent. A continuació, fareu el mateix amb la patata, com si volguéssiu fer una truita de patates. Una vegada fet, ho reservareu.

A continuació, preparareu una beixamel suau amb la llet. Quan la tingueu, hi afegireu el vaset de crema de llet i la remenareu bé fins que us quedi una crema ben uniforme. Una vegada feta, la posareu en un bol juntament amb les patates, la ceba, el bacallà i ho remenareu bé.

Finalment ja només us faltarà un pas, repartir la mescla en safates aptes per anar al forn, espolvorejar amb formatge ratllat i posar-les a gratinar suaument fins aconseguir un resultat com aquest:

Una bona ració de bacallà amb nata... per llepar-se'n els bigotis


Què us sembla? La propera vegada que en facin, us en guardo una ració?

Bon profit!