On menjar a Saragossa?

Després de massa temps, tornem amb una entrada per una secció que realment ens apassiona ja que, uneix dues de les nostres passions, el turisme i la gastronomia. En aquest entrada intentarem respondre-us a la pregunta de “On menjar a Saragossa?” i ho farem intentant no caure en les tant temudes trampes per turistes.

La capital d’Aragó és, per molts, una gran desconeguda (digueu-nos, què és el primer que us ve al cap a l’escoltar el nom de Saragossa? El Pilar, potser?). Doncs bé, Saragossa és molt més, és el Palau de l’Aljafería, és la Catedral del Salvador, és la ciutat romana Caesaraugusta i, com no, és gastronomia.

Els plats tradicionals de Saragossa es basen sobretot en el producte de l’horta, la fruita i com no, el seu famós ternasco (el xai jove). I després d’aquesta petita introducció, comencem amb el nostre recorregut gastronòmic pels carrers de Saragossa, ens acompanyeu?

Tot i que a la capital aragonesa es poden trobar variats i bons restaurants, nosaltres ens centrarem en les seves tapes, una activitat que omple de vida els carrers de la ciutat. Per fer-ho, començarem la ruta gastronòmica amb unes croquetes...

CroquetArte

C. del Coso, 14

Croquetes fetes al moment, per menjar al propi local o per emportar a casa. Nosaltres vam provar els croquetons (perquè són bastant grans) de “carabiners” i de “pollastre al caramel”, costant cadascuna uns 2 euros. I per tancar la primera parada, unes sorprenents i delicioses croquetes de “galeta Oreo” i de “xocolata negra amb nous”. Innovador, sorprenent i molt recomanable.

Després d’aquesta primera parada, os proposem la zona de tapes per excel·lència de Saragossa, “el tubo”, d’on us en recomanem els següents locals:

Doña Casta

C. Estébanes, 8

Tot un clàssic de la zona. Les seves especialitats són els ous estrellats i les croquetes, menjant-t’ho entre les seves parets de pedra o a peu de carrer. Nosaltres vam optar per demanar un plat d’”ous trencats amb foie” (per uns 12€ vam obtenir una ració més que generosa) que estaven deliciosos pel que us els recomanem.

Ous trencats amb foie de Doña Casta

El Champi

C. Libertad, 16

Com ja us podeu imaginar, la seva especialitat són els xampinyons. Muntats com si fossin una petita hamburguesa o coronats per una gambeta, per 1.60€ ens trobem amb 2 o tres deliciosos xampinyons. Molt bons, i acompanyats per una cervesa, tot un plaer pel paladar.

Uns xampinyons de "El Champi"

Meli del Tubo

C. Libertad, 12

Hi entres pel disseny de la seva sala i la vida que en ell s’hi respira, després t’hi quedes per la mida, preu i sabor de les seves tapes i acabes decidint tornar-hi perquè sempre pots repetir o provar un nou pintxo. Nosaltres hem provat el “rellom amb foie”,  la “patata farcida de ternasco”, les “Gyoces de conill” i les “patates a la gresca”. Totes elles espectaculars. Sense dubte, el "Meli del tubo" és un lloc molt recomanable.

Una tapa de patata farcida de ternasco

Tapa de gyoces de conill

I per acabar, us bé de gust un bescuit casolà? Doncs, prop de la basílica del Pilar, hi trobem el lloc perfecte:

Café Botánico

C. Santiago, 5

Un lloc pintoresc on els seus propietaris fan els seus propis bescuits i dolços casolans de múltiples sabors. Un ambient molt agradable on prendre un cafè, un mojito i acompanyar-lo amb una generosa ració de bescuit (per uns 2 euros). Ideal per esmorzar o berenar a mitja tarda.

De pintxos per Getxo

Creiem que no us descobrirem pas la sopa d’all si us diem que a Euskadi tenim un munt d’imatges icòniques: el verd, la costa, el fred, algun que altre cuiner mediàtic, unes ciutats amb caràcter i personalitat pròpia i sobretot, el que ens interessa més a nosaltres, la cultura del pintxo o de la cuina en miniatura.

Tot i que molta gent creu que la capital del pintxo és Donostia, nosaltres som de l’opinió que aquesta és una percepció bastant esbiaixada, ja que actualment són molts els bars i restaurants d’Euskadi que tenen una magnífica barra de pintxos, cadascuna d’elles, millor.

Tot i la fama dels pintxos donostiarres, aquests s’estenen des de la Plaça Nova de Bilbao fins al centre de Vitoria-Gasteiz passant per la majoria de les places dels pobles i ciutats d’Euskadi. Avui, en aquesta entrada us volem explicar una altra opció per degustar bons pintxos per la nostra terra. La vam descobrir fa uns dies, gracies a que, com us vam explicar, vam formar part del jurat del “VI. Concurs de pintxos de Getxo”.

Avui us volem proposar un menú de pintxos fent una ruta pel barri de Algorta, a Getxo (Bizkaia). Serà un menú un xic especial, amb alguns dels millors pintxos que vam poder degustar durant el concurs, pertanyents això sí, a bars amb molt bones barres de pintxos i, a prop els uns dels altres, per tal que puguem menjar, desplaçar-nos i gaudir d’un dinar ben diferent. Us deixem la nostra proposta de ruta:

Mapa de la ruta per Algorta (Getxo)

I es clar, uns exemples de pintxos que us podeu trobar:

Entrant: “Fins a l’ou” de la taberna Gaztelu (C. Gaztelugatxe, 3). Un espectacular ou fregit sobre un llit de verdures en tempura, cruixent de pernil i llagostí.

Fins a l'ou de la Taberna Gaztelu

Com a primer prendrem el “Buzkantzabarri” del Batzoki de Algorta (Algorta, 104). Botifarra negra amb una reducció de formatge i mel sobre una tosta de carxofa.

Botifarra negra amb una reducció de formatge i mel

Continuarem amb un principal de luxe, un “Arròs de mar” a la Taberna Sustrai (C. Basagoiti, 71). Un deliciós i senzill arròs caldós amb llagostí i peix.

Arròs de mar, un arròs senzill i deliciós

I per no quedar-nos curts, un principal de regal: un “Cruixent de pernil i verdures” al restaurant Nikkou (Plaça Sant Nicolau). Un rotllet de pasta d’arròs amb verdures, pernil dolç i maionesa picant.

Cruixent de pernil i verdures

 

Fins aquí us ha semblar un menú complet? Sí, veritat? Doncs bé, se’ns ocorre que potser seria un bon moment per un postre, o millor dit, per quelcom que sembla un postre, un “iogurt de maduixa” al Bar Aita Mari (Avda. Algorta, 110), tot un trampantojo:

Iogurt de maduixa, o no?

Només són una petita mostra de 5 pintxos que ens vam trobar pel barri d’Algorta, i us garantim que n’hi havia molts més i que com a mínim, eren tan bons i espectaculars com aquests que us hem presentat.

Moltes vegades ens obcequem amb “las tapas” de Sevilla, “la paella” valenciana o amb “los pintxos” de Donostia i ens oblidem que no són patrimoni exclusiu seu, i que, tot i que amb menys fama, hi ha opcions que llueixen a altíssim nivell. No creieu? 

VI. Concurs de pintxos de Getxo ‘GetxOnEgin’

El passat cap de setmana, els components de l’equip de “Cuina d’emergència” vam tenir l’oportunitat de prendre part en un acte organitzat per l’ajuntament de Getxo (Bizkaia) que ens va fer moltíssima il·lusió, el “VI. Concurs de pintxos de Getxo ‘GetxOnEgin’”.

Però realment, què és “#GetxOnEgin”? Doncs veureu, és una iniciativa impulsada pel servei d’eusquera i el departament de promoció econòmica de l’ajuntament de Getxo per potenciar la gastronomia local amb l’ús de l’eusquera com a fil vertebrador. Dins d’aquesta iniciativa, hom te la possibilitat de tastar fins a 56 pintxos per un euro cadascun, repartits això sí, per la majoria de barris de la ciutat.

Us recomanem totalment donar-vos un passeig per Romo, les Arenas, Algorta o el port esportiu buscant el distintiu del concurs “#GetxOnEgin” els matins i migdies del 7, 8, 14 o 15 de novembre i degustar els seus sorprenents pintxos només un euro.

Nosaltres aquest any tenim la magnífica oportunitat de formar part activa del concurs tastant i valorant tots els pintxos participants com a membres del jurat. Us recomanem que ens imiteu, tant passejant pels carrers de Getxo com tastant els pintxos i votant al millor pintxo a través de Whatsapp (al número: 628.688.614). Hi ha un munt de premis en joc!! I un pilot de sorpreses a les barres participants (per exemple: trampantojos, pintxos de disseny, pintxos tradicionals, etc.).

Nosaltres hi serem els quatre dies, ens hi acompanyareu?

On menjar a Niça?

Després d’uns dies de turisme i descans a Marsella, vam continuar el nostre perible per la PACA (la regió de Provença – Alps – Côte d’Azur) per arribar a la meravellosa i mediterrània ciutat de Niça, on vam poder comprovar que tant a nivell social com gastronòmic, el Niçards (Niçoises o gent que viu a Niça) són més italians que francesos.

Amb tot això, començarem ja el nostre recorregut gastronòmic pels carrers de la bella Niça, ens hi acompanyeu?

Attimi

Ubicat al bell mig de la plaça Massena (concretament en el número 10 de la mateixa), un dels centres neuràlgics de la vida de Niça i a escassos metres de la “Vieux Nice”, ens trobem amb aquesta moderna pizzeria de dues plantes i repleta sempre de gent. La pizzeria Attimi disposa d’una extensa carta de pizzes biològiques per uns 12€ cadascuna, pasta i amanides variades.

Us podem dir que nosaltres vam gaudir d’un sopar genial, amb uns ingredients de qualitat i una situació de postal, i tot per uns 15€ per persona. Totalment recomanable.

Athmosphere Café

En ple casc antic de Niça (“Vieux Nice”) ens hi trobem una plaça d’allò més pintoresca i viva, on a més d’ajuntar-s’hi un munt de restaurants, als matins s’hi pot visitar un acolorit mercat de flors. Sí, us estem parlant de la plaça Cours Saleya. En el número 36 de la mateixa hi podem trobar el cafè Athmosphere, un restaurant clarament orientat al turista.

Com no pot ser d’una altra manera, podem demanar el “Plat du jour” per uns 17 euros, això sí, cal estar preparats per rebre un tracte fred i distant per par del servei, així com escoltar les constants esbroncades dels responsables del local cap als seus cambrers. Tot bastant desagradable, la veritat. Tot i que el menjar és  bo, no us el recomanem pas. Totalment prescindible.

Lou Pastrouil

A pocs metres del espectacular Palau de Justícia (en el casc antic) de Niça, hi trobem el “Lou Pastrouil Restaurant”, un local amb més estètica de bar musical que de restaurant. Tot i que el local ofereix carta i el típic “Plat du jour”, en aquesta ocasió vam optar per la carta ja que, en la mateixa s’hi ofereix un bona varietat de plats típics de Niça a un preus més que acceptables.

Verdures farcides, un plat típic de Niça

La nostra elecció va ser: uns raviolis amb salsa de carn i unes verduretes farcides. Tot genial, tant en la preparació com la presentació. També ens va agradar el servei, molt més atent i servicial del que és habitual a França. Totalment recomanable.

On menjar a Marsella?

Per nosaltres, és una tradició anar cada mes d’agost a Gironella(Barcelona) per retrobar-nos amb una part de la nostra família. Allà passem pràcticament tot el mes sencer, exceptuant es clar, els dies en els que ens n’anem de vacances. Així, tot i aprofitant que aquest any estrenàvem cotxe, vam decidir deixar aparcat l’avió i anar-nos-en de ruta pel sud de França amb l’objectiu de conèixer algun dels seus recons més representatius.

En aquesta ocasió, el viatge va incloure estances a les ciutats de Marsella, Niça i Carcassona, fent a més, excursions puntuals a llocs com Saint Tropez, Cannes i Monte Carlo. Tranquils, no es pas la nostra intenció explicar-vos el nostre viatge, més aviat el que volem fer és parlar-vos d’aquells restaurants que ens van cridar més l’atenció durant el nostre viatge.

Una vegada dit això, farem la nostra primera para a la ciutat de Marsella, us hi apunteu?

Restaurant L’Esquinade

Està ubicat en el número 38 de la “Place des Thiars”, just darrera del “Vieux Port”, en un dels punts on es concentra gran part de la vida social de la ciutat. Durant el mes d’agost oferien un menú per 15 € en qual s’incloïa un primer plat, un segon i un postre. El menjar tenia una qualitat raonable i estava ben elaborada, destacant els espaguetis amb salmó fresc i, sobretot, la bullabessa. No obstant, un servei excessivament sec i poc atent (en ocasions ratllava la mala educació), van espatllar una experiència que podríem valorar, tenint en compte el preu pagat, tant sols com a acceptable.

Le Bobolivo

En el número 29 de la “rue Caisserie”, molt a prop del barri de “Le Panier” i a escassos minuts del “Vieux Port”, ens trobem amb aquest petit gran restaurant el qual, ens va semblar el millor amb diferencia de tots els que vam visitar. Ofereix, a més del servei a la carta, diverses opcions de menú, les quals passen per combinar el típic “Plat du jour” (un únic plat que equival al nostre menú del dia) amb altres opcions. 

Nosaltres vam optar pel menú “formula express”, el qual estava compost per una amanida de formatge de cabra calent amb salsa pesto i un postre totalment nou per a nosaltres, el “cafè gourmand” que, com el seu nom indica, inclou a més del cafè uns cinc o sis dolços típics de la zona. El preu per persona era de 13.50€, sense cap mena de dubte, un preu raonable tenint en compte la qualitat del menjar, l’atenció rebuda i la tranquil·litat de la ubicació. Us recomanem totalment que el visiteu si en teniu l’oportunitat.

Un "cafe Gourmand" de Le Bobolivo

Le Fetiche - Metropol

Situat en el número 38 de la “rue Saint-Saens”, a escassos metres del “Restaurant L’Esquinade”. Ens va cridar l’atenció pel preu de menú (17€ per un entrant, un primer i un postre) i per l’ambient tranquil i relaxat que transmetia. Una vegada asseguts, vam veure que aquest restaurant buscava simular més categoria de la que realment tenia amb preus de carta altíssims i una cuina fusió (francesa amb asiàtica) que no acaba de quallar, o sigui, que encara que els plats estaven bons, la decoració del restaurant era molt millor que el sabor de la seva cuina. 

Amb tot, es tracta d’un lloc acceptable per sopar si s’escull el menú i la resta de restaurants de la zona estan plens.

De pintxos per Donostia

Suposo que tots en alguna ocasió us haureu preguntat quin és el millor lloc per anar a menjar pintxos (o tapetes) ¿no? És més, estic totalment convençut que davant d’aquesta pregunta us haurà passat pel cap el mateix lloc, Donostia / Sant Sebastià.

A casa tot sovint escolto: “Ens n’anem de pintxos?” o “Què bo que estava el pintxo de l’Usokari!”. Sí, als meus amos això de provar pintxos els agrada molt, i per si fos poc, coneixen varis llocs a Vitoria-Gasteiz on prendre’n de molt bons, però clar, segons la majoria de gent, no és pas el mateix anar de pintxos per Vitoria-Gasteiz o fer-ho per Donostia, ja que, els que serveixen a la capital de Gipuzkoa són senzillament, els millors.

Per provar aquest extrem, el passat cap de setmana els meus amos se’n van anar cap a Donostia. L’excusa era una altra, però bé, una vegada van tenir vistos (i visitats) el “Peine del Viento”, la platja de la Kontxa, la punta Urgull i la platja de Zurriola, se’n van anar de cap a la “Parte Vieja” (el casc antic) a descobrir la gastronomia donostiarra.

Abans de continuar us he d’advertir que a Donostia no hi ha pas una sola ruta gastronòmica, sinó que n’hi ha un munt, algunes més o menys oficials (la ruta del Gros i Zurriola, la de la Part Vella, la de “qüalitat”, etc.) i les que més, les personals, com la que els meus amos van fer, i que jo, gustosament avui us explicaré (si teniu ganes de llegir, clar, meh, meh, meh!!).

Restaurante Gandarias

C/ 31 de agosto,23

Situat en ple cor del que es coneix com a “Parte Vieja”, el restaurant Gandarias disposa de dos ambients clarament diferenciats. Per un costat el menjador del restaurant, i per l’altre, la zona de bar presidida per una monumental barra de pintxos. Quant els meus amos van anar al restaurant, aquest estava ple a vessar, amb el qual quedava totalment a la vista un dels grans problemes del lloc, doncs l’ambient que es respirava no era per res el més recomanable per menjar-hi prenent uns pintxos (el soroll era ensordidor i les empentes estaven a l’ordre del dia).

Finalment, aquell parell van acabar anant al carrer a degustar còmodament:

• Una crep de bacallà. Segons els meus amos, estava boníssim. Bacallà fresc, el crep calent... senzillament genial. Vull provar aquest pintxo!!
• Un mini-entrepà de Foie a la planxa amb crema de poma. Amb aquest nom quasi està tot dit, no? meh, meh, meh!!. Segons els meus estimats esclaus, potser era massa petit, encara que ho compensava sobradament amb el seu sabor.

Finalment, els dos pintxos amb els seus corresponents “zuritos” per veure (uns culets de cervesa), els van costar 7.10 euros.

Bar Zaguan

C/ 31 de agosto, 28

Un bar petit, senzill i modest en un dels carrers amb més moviment de la “Parte Vieja”. El local disposa d’un menú del dia d’allò més econòmic (els meus amos pensen que possiblement en qualitat també era bastant econòmic el menú), però bé, avui us vull parlar més de que menús, de pintxos meh, meh, meh!!. A la barra del Zaguan hi havia exposats múltiples pintxos, encara que dient la veritat, tots eren bastant simples i semblants (amb txaca, fregits, arrebossats, ensaladilles, truites, etc.). D’aquest lloc, els meus amos van provar:

• Un caneló de formatge farcit de verdures.
• Truita de patates
• Dos pintxos amb salmó fumat (per sort, una mica diferents entre ells)

I es clar, per veure, els dos “zuritos” de rigor. Tot per 10 euros. Gens car, la veritat, encara que segons he pogut escoltar, em temo que no val molt la pena anar a Donostia per visitar el “Zaguan”.

Bar Sport

C/ FermínCalbeton, 10

Potser un dels vars més especials que els meus amos van descobrir, tant per l’ambient que van trobar-hi, com per la barra que pintxos que s’hi ofereixen. Potser l’únic problema que us podeu trobar si opteu per passar per l’”Sport” és que només disposa de tres taules per menjar-hi assegut, i clar, la gent ha de sortir al carrer per prendre’s els pintxos, i això a l’estiu es genial, però a l’hivern... ufff!! Però bé, crec que en aquest blog es parla de menjar no? Doncs apartarem el tema del temps (tot i que a mi el sol m’encanta... és tant calentet... meh, meh, meh!!.).

Al bar Sport, els meus amos van tastar-hi:

• Crep de boletus. Estava genial!! Saborós, calentet... buahh!!! Sense cap mena de dubte, el millor de tots els que van provar.
• Croqueta gegant de formatge.  Un altre gran descobriment, gustosa, ben presentada, calenteta...
• Tomàquet arrebossat.  Estrany, potser el més simple de tots, encara que de totes formes, bo.

Com a la resta de bars, els meus amos van demanar un parell de “zuritos” per regar-ho tot, pagant al final, 8.10 euros.

Bar Nagusia Lau

C/ Mayor, 4

Quina sorpresa es van emportar a l’entrar a aquest bar, tot i que no us penseu pas que fos molt positiva, més aviat el contrari. La barra de pintxos la veritat és que estava molt bé, tenia un munt de pintxos diferents, amb una aparença més que bona, ben preparats, ben presentats, però amb una petita sorpresa final: els preus.  

Impresentables!! Tant els responsables del bar, com els preus... ufff, la majoria dels pintxos valien 2.40 euros, i varis, 3.90...

No us ho creieu? Doncs res, com a prova, un botó... aquí us deixo la factura que els meus amos van haver de pagar:

Sí… Els pintxos (la croqueta gegant de bacallà, el rollet de gamba i el mini de pernil) estaven genials, tot i que segons els meus amos, sincerament, no val la pena anar al "Nagusia Lau", doncs pel preu que els va costar, podeu trobar un munt de llocs millors on mejar bons pintxos.

Ja ho veieu, a Donostia hi ha un munt de lloc on passar-ho d'allò més bé degustant uns pintxos, la majoria d'ells estan més que bé, encara que cal anar amb compte, doncs Donostia és una ciutat molt cara i d'això se n'aprofiten molts per fer-ne el seu particular agost...

De tapes per Sevilla

Enveja dieu? No ho cregueu pas, encara que bé, potser una mica si…. Però és que aquest any, els meus amos s’han marcat un parell de sortides que ja m’haguessin agradat: el juliol se’n van anar a Madrid i el passat agost van agafar un avió i directes cap a Sevilla.

No creieu que tenen molta cara? Al final clar, un s’acaba preguntant: “I a mi, per que no se m’emporten enlloc?”... ains, amb el que m’agradaria descobrir mon... Crec que si m’ho tornen a fer una altra vegada, hauré de prendre represàlies, meh meh meh!!

Bé, la veritat és que tampoc em puc queixar gaire, doncs els pobres estan tenint un any d’allò més estrany, així que, suposo que van pensar que mereixien una nova escapada per desconnectar, i clar, van cercar una bona oferta, la van trobar i sense pensar-ho massa, es tirar a la piscina i a un servidor (el seu carinyós gatet) el van deixar a casa, sense viatge, sense tapes i sense ningú a qui esgarrapar.

Finalment van anar a Sevilla un divendres i van tornar a casa el diumenge. Només van estar fora dos dies, però pel que vaig veure a les seves cares, s’ho van passar d’allò més bé.

Encara que bé, en aquest racó es parla de cuina, no? Doncs no patiu que nos us explicaré res de monuments ni de coses així, des d’aquí us faré una petita ruta per les quatre o cinc cuines de Sevilla (és a dir, per les quatre o cinc tabernes, restaurants o bodegues) que aquests dos han conegut, que són:


“Bodega Santa Cruz”
Carrer Rodrigo Caro, 1
41004 Sevilla

Possiblement la taberna amb més personalitat d’entre les que han visitat els meus amos. Pintoresca, amb cambrers simpàtics, ambient andalús, antiga i... Què més se lo pot demanar? Ah, si!! Els meus amos van menjar allà un parell de vegades, i es veu que estava tot genial. Van tastar tapes de llom al whisky, pernil serrà de gla, “montadito de pringá”, albergínia amb mel, carn guisada, i no cregueu, totes elles ben baratetes (com a màxim 2.5 € per cada una), i a sobre, boníssimes!!

A més de per l’ambient que impregnaven els cambrers al local, el meus amos van quedar bocabadats amb la forma de presentar els comptes... ho feien escrivint el preu de les consu
micions sobra la barra amb un tros de guix. De veritat, imprescinble!!

“Restaurante La Almiranta”
Carrer Almirantazgo, 2
41001 Sevilla

Aquest modern restaurant està situat en ple centre de Sevilla, concretament en un carreró just al davant de la catedral. Als meus amos, el restaurant els va agafar completament per sorpresa, doncs és tan càlid i acollidor com la mateixa Sevilla però molt més modern (i per tant impersonal). Van menjar molt bé: croquetes casolanes, galtes de porc guisades, amanides, fregits, formatge de cabra amb una mermelada un xic especial, i un parell o tres més de tapes que sincerament ara no recordo, això sí, totes elles perfectament preparades i presentades com a petits plats de diseeny.

Si aneu de turisme per Sevilla, sense dubtes, penseu que a “La Almiranta” hi menjareu bé, i sense descompensar el pressupost.

"La moderna"
Carrer Mateos Gago, 7
41004 Sevilla

Aquest restaurant està situat en ple vial d’accés al Sevillà barri de Santa Cruz, just en la zona de restaurants més orientats al turisme estranger, tot i que, “La moderna” no ho és ben bé del tot, diguem que està a mig camí. Es tracta d’un lloc on s’hi menja bé, encara que li manca un xic de personalitat, ja que no està ni orientat al turista ni és un lloc per a la gent de casa. Els meus amos van sopar-hi en dues ocasions, i ben de gust (salmorejo, llom, mandonguilles, pernil, truita, llàgrimes de pollastre, etc.), tot i que, van detectar-hi algun que altre problema, el qual rau principalment en els cambrers del local, lents i a vegades, arrogants.


“Bar Santa Ana”
Carrer Pureza, 82
41010 Sevilla

Un altre dels descobriments dels meus amos, una autèntica taberna sevillana situada en ple cor del sevillà barri de Triana. És un d’aquells bars que es pot catalogar com a “de tota la vida”, però, buah!! Vaja tapes que serveixen. Pel que he pogut entendre als meus amos, estan de primera. Ells van provar les llàgrimes de pollastre i el pernil serrà (clar, amb la seva corresponent canyeta de cervesa fresca), i tot per uns miserables 6 euros. En serio, si teniu la intenció d’anar a Triana, aquesta petita taberna és totalment recomanable.



“Bodega Belmonte”
Carrer Mateos Gago, 24
41004 Sevilla

Pel que he pogut escoltar, sense dubtes aquest és el pitjor dels llocs on van estar. Està totalment orientat a turistes, fins i tot tenen traduïda la carta a l’anglès. Els cambrers són lents, poc agradables i per si no fos suficient, les tapes que van menjar estaven pitjor que justes (un gaspatxo de pot, una cua de toro… deixem-ho amb poc afortunada). D’aquest restaurant, els meus amos només en destaquen una petita excentricitat, els lavabos, els quals estan decorats amb... ejem... fotos gegants de toreros. Segons els meus amos, totalment prescindible.



Bé, com diu la celebre frase: “No hi són totes les que són, ni aquí hi ha totes les que hi són”, però per aquells seguidors meus (que algun hi haurà) que vulguin anar a Sevilla a tapejar, com a mínim tindran uns quants llocs on poder menjar bé i barat. Per part meva us dic que, si em deixen... per allà em veureu.... meh meh meh!!