Potser
és que cada vegada en queden menys, o que cada vegada som més exigents, però
als membres d’aquest equip cada vegada ens costa més trobar restaurants que ens
sorprenguin.
Potser
és per aquest mou que, quan fa uns mesos vam descobrir a través d’Instagram el
perfil del “Café-Bistro Kinza” de Donostia, ens va cridar poderosament
l’atenció, i ho ha va fer tant que no vam parar fins que, el passat cap de
setmana, tornant d’un viatge per França vam reservar i el vam provar.
El
diumenge, una estoneta abans de l’hora que havíem reservat (Donostia es una
ciutat molt maca, però com totes les ciutats, és un autèntic incordi sota la
pluja), tot l’equip al complet (gosseta inclosa) ens vam dirigir cap al
restaurant, emplaçat en ple barri de Gros, concretament al carrer Gran Via número 30 de la capital Guipuscoana.
Quan
vam arribar al “Kinza” ens vam endur la primera sorpresa ja que es tracta d’un local
petit i ben bufó, amb una mitja dotzena de taules. La veritat és que la primera
sensació fou molt positiva.
La
segona bona sensació va venir de la mà de Yanina, la responsable de sala que
ens va rebre a la porta i ens va acompanyar a la taula. Simpàtica, agradable i
parlaire que en tot moment va ser servicial i atenta. En altres paraules, que
de seguit va aconseguir que ens sentíssim com a casa.
L’oferta
gastronòmica del “Kinza” és realment innovadora, combinant els ingredients més
frescos i gustosos amb els que gaudir d’una bona taula amb sabors tant
nacionals com internacionals, i tot, a més a més, presentant amb detall i
estima.
En
el nostre cas, de la curta carta del restaurant, vam escollir un parell de
plats per cadascú, un a compartir i dos postres ben diferents:
- Dues cremes del dia (una de carbassa amb moniato i una altra d’espinacs amb porros). Delicioses cullerades de sabor.
- Dos racions de “Pa Bao amb roba vella”. Cada ració de tou pa bao ben farcit de vedella esfilagarsada i adobats casolans.
- Raviolis farcits de bacallà amb salsa verda. Deliciosos raviolis amb sabor a bacallà pur.
- “Pastís tatin de poma” i “sorbet de maracujà, llimona i alfàbrega”. Dos deliciosos finals de festa, un de dolç i l’altre totalment refrescant, sorprenent i digestiu.
Tot
això, més cafè, una infusió i una ampolla de vi negre per uns 65 euros. No us
direm pas que sigui barat, però sí que té una molt bona relació qualitat-preu.
Per la nostra part, ja us diem que hi tornarem i us el recomanem totalment.
Per
cert, si voleu anar-hi cal que us recordeu de reservar taula abans de
presentar-vos-li. Per fer-ho, us deixem les dades del restaurant: