dijous, 12 de juliol del 2012

Amanida fresca d’estiu amb pasta

Miauu!!

Encara que sembli estrany, des de que vaig començar a escriure aquest blog amb l’objectiu de demostrar al mon fins on arriba la intel·ligència felina (i les meves ganes de gaudir del bon menjar), crec recordar que no us he parlat mai de les amanides que preparen els meus amos. La veritat, no entenc pas perquè, ja que tenen una pinta impressionant i a més, acostumen a fer-ne tot sovint.

Ahir mateix sense anar més lluny, a l’hora de sopar, aquell parell es van posar a preparar una nova amanida que em va cridar poderosament l’atenció per l’originalitat de la seva presentació així com també, per la forma d’amanir que van emprar. Per tot això, crec que batejaré aquest plat com: “Amanida fresca d’estiu amb pasta”.

Els ingredients que van emprar (per a dues persones), son els següents:

Per l’amanida

50 gr. de rocola
50 gr. de canonges
110 gr. de “penne rigate” (o qualsevol pasta d’amanida que preferiu)
50 gr. de formatge de cabra (per exemple, rollo de cabra)
Una llesca de pernil ibèric
Un tomàquet d’amanida
8 tomàquets xerri
12 “picatostes“ o una llesqueta de pa torrat
12 ametlles pelades

Pel condiment/amanit

4 fulles de menta
1 llimona
Oli d’oliva verge
Sal

Quin munt d’ingredients, oi? Doncs no us preocupeu ja que, tot i això, es una recepta d’allò més senzilla.

En primer lloc, haureu de rentar la rocola i els canonges, deixant-los escórrer ben bé. Una vegada fet, els repartireu en els plats que vulgueu emprar per servir l’amanida.

En segon lloc, netegeu bé els tomàquets, tant el d’amanir com els xerri. El tomàquet d’amanir haureu de pelar-lo i tallar-lo a daus, mentre que, amb els xerri, mentre els talleu per la meitat, n’hi haurà prou.

A continuació, posareu a bullir un caçó amb aigua salada. Amb el primer bull, hi afegireu la pasta i la deixareu bullint uns 10 minuts (o el que indiqui en cada cas el fabricant). Passat aquest temps, passareu la pasta per aigua freda per tal de trencar la cocció, i la deixareu escórrer.

En un morter, posareu les ametlles i les picareu ben picades. Quan les tingueu picades, hi afegireu els picatostes (pa torrat tallat a daus ben petits) i continuareu picant. Ja que ho teniu per ma, aprofiteu aquest pas per picar ben fineta la llesca de pernil ibèric.

Finalment preparareu el condiment (amanit). Per fer-ho, obtindreu el suc de la llimona, hi afegireu dues vegades la seva mesura d’oli d’oliva verge i dos polsims de sal. Per potenciar i refrescar una mica més aquest oli d’amanir, picareu les fulles de menta i les afegireu a l’oli d’amanir tot i remenant-ho ben bé.

Senzill, veritat? Doncs ja només us falta muntar i presentar l’amanida. Per fer-ho, a sobre de la rocola i els canonges, hi repartireu la picada de pa torrat amb ametlles, els daus de tomàquet, la pasta i el pernil ibèric picat. Rodejant aquests ingredients, repartireu les meitats de tomàquet xerri i els daus de formatge de cabra.

El darrer pas, com no podia ser un altre, és el d’amanir l’amanida amb l’oli que us he explicat com preparar, i ‘voila’, heus aquí un possible resultat:

Tenia un aspecte genial


Pel que vaig poder observar i escoltar, el contrast de sabors és brutal en aquesta fresca i contundent amanida. Totalment recomanable per aquestes nits de calor. Us hi atreviu? 



dimecres, 11 de juliol del 2012

Pizzeria Da Vinci - Vitoria-Gasteiz

No pot ser!! No passa dia que aquell parell no em sorprenguin!

Pensava que els meus estimats amos ja coneixien tots els restaurants italians de Vitoria-Gasteiz (coneixen el “Ristorante L’Oliva”, el “Pizzeria Dolomiti”, el “Trattoria Da Luigi”, ...) però no, quan l’altre dia vaig escoltar: “Tinc ganes de menjar-me una bona pizza. Podríem provar el ‘Da Vinci’, no?” vaig saber d’immediat que hi havia, com a mínim, un restaurant italià que encara no havien tastat. I jo tampoc, es clar!

Està clar, no cal dir-ho, que van anar al restaurant (i que a mi em van deixar a casa també, com sempre...) i a més, sense pensar-s’ho massa. El restaurant en qüestió s’anomena “Pizzeria Da Vinci” i està situat al carrer Manuel Iradier número 48 de Vitoria-Gasteiz.

Es tracta d’un restaurant d’ambient tranquil i relaxat, amb una ambientació d’allò més aconseguida. Segons vaig poder escoltar, només d’entrar-hi, us semblarà que esteu en una autentica casa mediterrània. No us ho creieu? Doncs mireu aquestes fotos:

Detall del menjador
Detall de l'accés als banys

Bé, una vegada conegut una mica més el local, potser seria interessant començar a parlar del menjar, no? Meh, meh, meh!!

Els meus amos van tastar els següents plats:

Entrants:

“Insalata tiepida di filetto”.  Molt original. Es tracta d’una amanida tèbia amb bolets, vedella i pebrot rostit. Sorprenent!!

“Insalata di formaggio di capra”.  Una de les amanides més típiques dels meus amos. Els encanta l’amanida amb formatge de cabra!! Aquesta vegada els va agradar, tot i que no els va sorprendre tant com la que us he explicat abans.

Plats Principals:

“Pizza Da Vinci” Com el seu nom indica, és l’autèntica pizza de la casa, amb tomàquet, mozzarella, pernil ibèric, rocola i formatge parmesà. Un autèntic caprici... olorosa, gustosa, ... genial!!

“Pizza Montanara” Tomàquet, mozzarella, xampinyons i dos tipus diferents de formatge sobre una cruixent i fina massa. Als meus amos els va encantar...

Personalment crec que aquell parell van arriscar molt poc en la seva elecció, però clar, tenint en compte que la “Pizzeria Da Vinci” disposa d’un autèntic forn de llenya, ho entenc, perquè és un autèntic puntàs...

Postres:

“Tiramisú”  Els va encantar. Sense cap mena de dubte, un autèntic Tiramisú casolà, ja que segons van dir, es notava de lluny.

Segons van comentar aquells dos, tot estava de primera (les pizzes, les amanides, els postres) i a més, tot era molt saborós i ben presentat, i clar, aquest servidor vostre que tant gustosament us escriu, tancat a casa... grrr... alguna vegada vull anar amb ells a provar algun restaurant!!

I per si fos poc, el sopar els va sortir bastant baratet... més que res, perquè van poder aprofitar-se d’una magnífica oferta que té el restaurant. Que quina és l’oferta? Doncs, que els dimarts, dimecres i dijous, cobren el 50% del preu marcat a la carta per les seves pizzes. No és una oferta gens dolenta, veritat? Per uns 5 euros una pizza feta a mà i cuita en un forn de llenya... hmmm!!!

Si us he fet entrar ganes d’anar a la “Pizzeria Da Vinci”, ara mateix us deixo la seva adreça i els seu telèfon.




“Pizzeria Da Vinci”
01005 Vitoria-Gasteiz
Telèfon: 945 25 04 58