dimarts, 12 de juliol de 2011

Ristorante L'Oliva - Vitoria - Gasteiz

Definitivament, els meus amos tenen més cara que esquena! I és que, només a ells se’ls pot acudir deixar-me sol a casa un dissabte al vespre sense res a fer... si ells marxen, amb qui em puc posar pesat demanant menjar i moixaines??

Bé, a lo que anava... resulta que per celebrar el 23e cumpleanys d’un dels meus amos, van decidir sortir a sopar deixant-me a mi solet a casa. I us preguntareu, on van anar? Doncs a un petit restaurant italià que hi ha a Vitoria anomenat “Ristorante L’oliva” que ells ja coneixien d’una altra celebració que fan tenir ara fa uns 2 anyets però que diversos motius no havien pogut repetir. Així que, que millor que tornar a un lloc que els va encantar per celebrar quelcom especial?

En primer lloc, del “Ristorante L’oliva” els meus amos en destaquen especialment dos punts: el primer l’ambient que s’hi respira, i segon, l’atenció rebuda per part de Maria (la responsable del menjador). Quan un entra al restaurant es troba amb un discret però a la vegada cuidat menjador, impecablement decorat amb un aire mediterrani que fa que hom s’hi senti còmode des del primer moment. A més, un compta des de que creua la porta, amb l’atenció i orientació de la Maria el qual, com a mínim, als meus amos els va encantar.

És precisament el treball de Maria un altre dels punta a destacar, més que res perquè el restaurant està gestionat per ella mateixa que s’encarrega del menjador i pel seu marit, Giorgio, que porta la cuina, i això, segons els meus esclaus (perdó, volia dir els meus amos) és quelcom que es nota molt perquè ho cuiden tot fins al més mínim detall.

Que, què us explico del menjar? Doncs en primer lloc, quelcom un xic especial doncs, segons he pogut escoltar, a la carta del “Ristorante L’oliva” no hi trobareu pas cap tipus de pizza. Això segons els meus amos és molt positiu ja que permet conèixer altres especialitats de la cuina italiana sense caure en el més típic i permetre així obtenir una mica més de cultura.

A més, els plats del restaurant són realment sorprenents en molts aspectos ja que, s’escapen d’allò que és més comú. En qualsevol cas, us explicaré el que van menjar els meus amos compartint tots i cadascun dels plats (que macos que són… entre ells comparteixen i amb mi, ni l’aigua).

• Amanida balsàmica: No era la primera vegada que la menjaven, però els va encantar, i això que a ells els encanta preparar amanides variades, però es veu que tant gustoses i sorprenents, no els acaben pas de sortir.
• Espaguetis amb salsa de llimona: Aquest plat fou una autèntica sorpresa per ells. Els va encantar!! A més, el més curiós d’aquest plat fou que el van demanar perquè Maria els el va recomanar.
• Carpaccio de “bresaola”: pels que no ho sabeu, la “bresaola” és un embotit italià fet a base de carn de vedella, i que per aparença, té una certa semblança a la cecina. Tot i així, segons els meus amos el sabor no te res a veure.
Sorbet de meló: Que, com de meló? Doncs sí, de meló. De fet, aquest fou el postre que més els va agradar dels dos que van prendre aquella nit, ja que, a més d’estar boníssim el seu sabor era molt refrescant (i amb la temperatura que feia aquella nit, ho van agrair infinitament).
• Tiramisú: Postre típic italià fet segons la recepta original. Als meus amos que els encanten els dolços el van gaudir de valent.


Segons els meus amos, el que és realment especial d’aquests plats és el fet de que tots estiguin elaborats íntegrament al restaurant, i es que fins i tot la pasta és casolana, cosa que es nota en tot moment, tan pel seu sabor com pel seu aspecte. Precisament aquest es un altre dels grans mèrits que té aquest petit gran restaurant, ja que els meus amos consideren que pocs llocs poden presumir de oferir plats d’elaboració pròpia en la seva totalitat. I a sobre, ho fa sense inflar els preus ja que, tenint en compte la qualitat que té el preu és realment ajustat. Així, els meus amos van sopar a canvi d’uns 35 euros per persona (incloent-hi tant el Lambrusco com un xupito de “Limoncello”). No està gens malament, veritat?

Finalment, només queda valorar, i ho faré considerant el que en pensen aquell parell de capsigranys que m’alimenten que, i que no es altra cosa que, el restaurant es mereix un 9, apuntant a més que, si juntament amb la carta s’oferís un menú degustació “sorpresa” (a l’estil del que ofereix el “Restaurante Baisakhi” de Palma de Mallorca), la seva nota pujaria encara un xic més, ja que amb tota seguretat el menú seria un èxit. En qualsevol cas, us recomano que visiteu aquest restaurant, sobretot si teniu predilecció pel menjar italià. Us encantarà!!

Com que per sopars cal reservar taula, us deixo aquí mateix les seves dades de contacte. Són:




Ristorante L’oliva
C / Doce de Octubre, 1
01004 Vitoria-Gasteiz (Álava)
Tel: 945 22 10 03


Actualització (Juliol 2015):  

Malauradament hem d'informar que el Giorgio i la Maria han decidit emprendre una nova aventura lluny d'aquí. Els trobarem al faltar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada