dijous, 31 de gener del 2013

Santa Burg - Barcelona

Quina enveja que vaig sentir fa uns dies quan els meus estimadíssims amos se’n van anar de viatge a Barcelona mentre a mi em van deixar a casa. 

Ells disfrutant de Barcelona, i descobrint un restaurant nou, mentre jo m'estava aburrint a casa.

Quan vaig escoltar que es tractava d’un hamburgueseria em va semblar un xic estrany. Això si... encara que el lloc fos un hamburgueseria, tranquils que no es tractava pas d’un “McDonald’s” ni d’un “Burger King”. Ja sabeu que els meus amos fugen de les franquícies com jo ho faig de l’aigua, meh meh meh!!

Bé, el restaurant en qüestió, s’anomena “Santa Burg” i es troba situat al bell mig del barri de Sants (a un parell d’illes de l’estació), concretament està al carrer Vallespir, 51.

A primera vista, el local sembla una típica taverna de barri, ja que disposa d’una sala petita (amb només unes 6 taules) flanquejada per una gran barra, i al fons, un televisor. Només hi ha una petita raresa, concretament sota el televisor... hi tenen una verge!! Sí, ho heu encertat, es tracta de “Santa Burg”, la seva patrona.

Quan es van asseure a la taula, els meus amos es van trobar amb la carta impresa en les estovalles. Xocant d’entrada, però una vegada estudiada la carta, els meus amos van coincidir en que no era una opció dolenta, ja que el “Santa Burg” no te exactament una carta extensa: un parell d’amanides, 9 o 10 tipus d’hamburguesa, una secció amb complements i extres, un parell de postres i les begudes.

Aquell parell, al final van optar per:

2 Hamburgueses “Santa Royal” amb la seva carn de bou “Dry Aged”, el seu bacó, el seu enciam, el seu tomàquet, mostassa i una llesca de formatge “Cheddar” (això últim, fou l’extra que aquell parell van escollir).

Una ració de patates casolanes.

Una ampolleta d’aigua i una cervesa.

Una infusió i un tallat.


El millor de tot? Sense cap gènere de dubtes, la carn de bou “Dry Aged” cuinada “al punt”… pel que vaig escoltar, estava de vici!!  Tot i que, us preguntareu: “Què redimonis és això de la carn ‘Dry Aged’?”... Veureu, es tracta d’un procés de maduració en sec de la carn de bou que li proporciona un increment considerable de suavitat i de gust.

La veritat és que tot estava de primera: la carn, les patates casolanes, el servei… els meus amos només van trobar-hi una petita ombra: els preus… pagar uns 9 euros de mitjana per una hamburguesa com les que preparen al Santa Burg, els va semblar bé, però els més de 4 euros per una ració de patates, o els quasi 2 euros per un ou ferrat… la veritat és que no.

Finalment, aquell parell van pagar 33.90€ per tot plegat. Un preu acceptable tenint en compte la qualitat del menjar, encara que, un xic excessiu si s’hi pretén anar regularment.

Si us han entrat ganes d’anar-hi, ara mateix us passo les seves dades:



Santa Burg
08014 Barcelona
Telèfon: 93 676 39 74




dimecres, 2 de gener del 2013

Lloms de tonyina marinats a la planxa


Uff!! Quin tros de recepta boníssima us explicaré avui!! Meh, meh, meh! Fàcil, ràpida, i sobretot, gustosíssima. Quan els meus amos la van fer, a casa va ser un vist i no vist, ja que, quan els plats van arribar a la taula, van desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls, i com no podia ser d’una altra manera, jo em vaig quedar sense tastar-los...

A la recepta d’avui, l’anomenaré: “Lloms de tonyina marinada a la planxa”.

Els meus amos, per fer-la, van emprar els següents ingredients (per a dues persones, clar):

2 rodanxes de llom de tonyina
2 patates mitjanes
Una llimona
Sal
Pebre
Oli

Per començar, posareu les dues rodanxes de llom de tonyina en un bol. Les salpebrareu al vostre gust, i a continuació, hi afegireu el suc de la llimona i un parell de cullerades d’oli. Una vegada fet, ho deixareu descansar tot, com a mínim durant 15 minuts.

Mentrestant, prepareu la guarnició. Podeu optar tant per una amanida com per una patates rosses. En aquesta ocasió, els meus estimats amos van escollir una patates rosses, que per senzilles, obviaré explicar-vos, meh meh meh!!

Finalment, caldrà passar la tonyina per la planxa, però amb molt de compte, només l’hi tindrem un parell de minuts per cada costat (només un minut si les rodanxes són primetes).

I aquesta és una possible presentació:

Lloms de tonyina marinats a la planxa


No us en menjaríeu una ració? Jo si, meh meh meh!!