dilluns, 28 de maig de 2018

Com fregir iuca


Sí, és més que possible que si us limiteu a llegir només el títol d’aquesta entrada penseu que ens hem equivocat o fins i tot, que no val la pena fer una entrada per explicar com fregir, però si ens doneu una oportunitat veureu que sí que val la pena.

Per començar, molts us preguntareu, què és la iuca?  Doncs bé, la iuca és un tubercle tropical originari de Centre i Sud-Amèrica. L’ús a la cuina de la iuca és molt semblant al del tubercle més famós, la patata, tot i que amb la diferencia que el seu contingut  tant en grasses com en proteïnes és molt menor.

Amb molt més midó que la patata, la iuca és una gran opció per substituir-la en la majoria de les seves aplicacions, tot i que això sí, tenint en compte una precaució bàsica, ja que cal bullir-la abans de cuinar-la doncs fent-ho s’eliminen els glúcids cianogènics causant de la cetona i cianur.

Bé, un cop us hem espantat una mica, anem a per la recepta, jejeje

Per fer un parell de racions de iuca fregida necessitarem:

1 iuca (mitjana o gran)
Sal
Aigua
Oli


Començarem tallant la iuca en uns 4 o 5 trossos. Un cop la tinguem tallada, la pelarem tot i traint-li les dues capes de pell que te, la primera marró i dura, la segona com una membrana rosada. Sabreu que està completament pelada quan la veieu completament blanca.

Una vegada pelats els trossos de iuca, partirem cada tros verticalment en 4 trossos més petits i els traurem la part central. Identificareu la part a treure clarament, ja que sembla un cordó o un tronquet.

A continuació posarem una olla amb abundant aigua al fot fins que arrenqui el bull. Un cop bulli, hi afegirem els trossos de iuca i una mica de sal. Deixarem que la iuca bulli durant uns 20 minuts. Passat aquest temps traurem la iuca del foc i reservarem per refredar-los.

Un cop freds, tallarem els trossos formant pals (una mica més gruixuts que si talléssim una patata per fregir-la). Mentre tallem, posem una paella a escalfar amb una quantitat generosa d’oli.

Finalment, presentarem per acompanyar carn, peix, ous, hamburgueses o el que els vingui de gust.

Quan l’oli estigui calent, anirem posar els troncs de iuca i els fregirem fins que tinguin un color daurat, un com tots els troncs estiguin ben rossos, els posarem sobre paper absorbent per treure l’excés d’oli.

Una ració de iuca fregida
Una ració de iuca fregida


Bon profit!!




dimecres, 2 de maig de 2018

Restaurant Eskolaberri Soul Cooking - Vitoria-Gasteiz


Després de molt temps deixant de costat les crítiques a restaurants per centrar-nos, sobretot en explicar-vos receptes, els membres d’aquest equip pensem que aquest és un bon moment per reprendre la nostra vessant més crítica. Per fer-ho ens quedarem a casa, a Vitoria-Gasteiz, ja que els darrers mesos han aparegut varies opcions per millorar l’oferta gastronòmica de la nostra ciutat.

No us enganyarem, la que fos Capital Gastronòmica de España 2014 és una ciutat on es pot menjar  molt, però que molt bé, tot i que també us direm que té una oferta gastronòmica bastant pobre (són pocs els locals que ofereixen quelcom que surti del típic “sota-cavall-rei”.

Potser per això, quan a començaments d’aquest any ens vam adonar que a Vitoria havien obert varis restaurants nous, vam decidir llançar-nos a provar-los. El primer escollit a ver el “Eskolaberri Soul Cooking”, emplaçat al carrer Manuel Iradier 26.

Quan els de l’equip vam arribar al local ens vam endur una grata sorpresa ja que tant la barra com el propi menjador tenen una mescla de calidesa estètica amb un aire “vintage” que ens van fer sentir totalment relaxats i més, amb la musica d’ambient sonant sense molestar.

Durant el darrer parell de mesos, hem tingut la oportunitat d’anar-hi en varies ocasions i tastar tant el menú cap de setmana, com la carteta del restaurant (per moments, potser una mica massa curta).

El menú, diferent cada cap de setmana, consta de tres primers a compartir entre la taula completa, un plat principal (carn o peix) i com a final de festa, un postre. Tot regat per un vi de l’any i aigua per uns 25 euros. També disposen d’un menú diari, per uns 14 euros, però encara no l’hem pogut tastar.

En quant a la seva carteta, comentar que es desglossa en els següents apartats:


  •  Per on començar” amb una selecció de tapes, amanides, etc.    
  •  Del mar” amb uns platets amb peix com a protagonista principal
  •  De la terra” on la bona carn és la carta de presentació
  •  I “Postres” per gaudir d’un bon final de festa


De la carteta de l’”Eskolaberri”, pensada totalment per compartir, els membres d’aquest equip recomanem, sense cap mena de dubte, el “Talo de conill” i qualsevol de les variants de “Pa Bao amb pollastre/salmó/etc.”. Es serveixen en racions de 4 unitats i estan realment espectaculars. El preu mitjà d’un sopar a carta ronda entre els 20 i els 25 euros per cadascú.

 
Una ració del deliciós talo de conill de l'Eskolaberri
Una ració del deliciós talo de conill de l'Eskolaberri

 
Torradeta de Santa Teresa de l'Eskolaberri
Torradeta de Santa Teresa de l'Eskolaberri

Bona atenció, bon ambient i una opció gastronòmica diferent al que s’estila per Vitoria. Tot i que amb algunes errades, l’”Eskolaberri” és una molt bona opció per a gaudir d’una bona taula.

Com que el local és petit, si voleu gaudir de la seva cuina i del seu bon ambient, us deixem les seves dades per reservar:



01005 Vitoria-Gasteiz


diumenge, 18 de març de 2018

Bescuit amb llet de coco



Després de bastant temps, avui tornem amb la idea d’endolcir-vos una mica els esmorzars o berenars, i ho intentarem amb una recepta senzilla, esponjosa i realment deliciosa. Avui os portem la nostra recepta per fer un “Bescuit amb llet de coco”.

Per fer un bescuit d’unes 6 a 8 racions necessitarem els següents ingredients:

200 g de farina
150 g de llet coco
100 g de mantega  a temperatura ambient
150 g de sucre de llustre
2 ous
8 g de llevat

Per començar, posarem a escalfar el forn a uns 180 graus. En un bol gran hi posarem la farina (tamisada si veiem que te grumolls), el llevat i el sucre. A continuació mesclarem els ingredients per integrar-los bé. Un cop fet, afegirem la meitat de la llet de coco i la mantega. Amb l’ajuda de la batedora elèctrica ho batrem tot fins aconseguir una crema homogènia.

En un altre bol, batrem els ous amb la resta de la llet. Quan estigui tot batut, l’anirem afegint mica a mica a la massa tot i batent-ho regularment. Un cop ben integrat tot, agafarem un motlle apte pel forn i el greixarem bé. Posarem la massa al motlle i quan aquesta s’hagi assentat, el ficarem al forn uns 30 minuts (un parell de minuts abans d’acabar la cocció, podeu anar controlant-ne la cocció punxant-lo amb un escuradents).

Aquí teniu el nostre resultat:

Recepta de bescuit amb llet de coco
Bescuit amb llet de coco


L’èxit està garantit amb aquest bescuit!

Bon profit!!

dilluns, 26 de febrer de 2018

Arròs a la cubana




Originaria de la cuina tradicional cubana (o caribenya), el plat que us portem avui està íntimament relacionar amb els aromes i els petits plaers de la infantesa d’una part d’aquest equip.

La recepta que us portem avui és una adaptació d’aquella recepta original, però continua sent igual de senzilla, gustosa i continua portant-nos a la cuina de les mares. Sí, avui us explicarem com fem a casa l’ ”Arròs a la cubana”.

Per a dues racions necessitarem els següents ingredients:

200 g d’arròs blanc
150 g de tomàquet triturat
2 ous
1 dent d’all
1 plàtan madur (opcional)
2 llesques de pernil ibèric (opcional)
Oli i sal


El primer que farem serà posar una olla al foc amb un raig d’oli d’oliva. Hi afegirem el dent d’all pelat i xafat (amb compte, perquè ens interessa d’una sola peça) i li deixarem que aromatitzi l’oli fins que l’all canviï de color. Quan ho faci, el retirarem i hi afegirem l’arròs. Deixarem que l’arròs es torri durant un parell de minuts removent-lo de tant en tant. Passat aquest temps, cobrirem amb aigua (unes tres vegades més que arròs) i deixarem que bulli durant uns 15 o 20 minuts.

Mentre l’arròs bull, posarem a escalfar una paella a foc lent. Quan estigui calent, hi afegirem el tomàquet, salpebrarem i cuinarem el tomàquet el mateix temps que l’arròs.

Passat aquest temps, apagarem el foc, reservarem el tomàquet i escorrerem l’arròs.

A continuació, posarem una paella amb abundant oli a escalfar a foc ben alt. Quan estigui calent hi fregirem els ous (aquí cadascú que empri el seu estil, amb “puntilla”, sense ella, etc.) i els reservarem igualment.

Finalment ja només ens faltarà presentar el plat, per fer-ho, posarem la meitat de l’arròs fent una muntanyeta en un plat (o bé, si ho preferiu, li donareu forma amb l’ajuda d’un motlle), sobre l’arròs hi posarem part del tomàquet i ho acabarem coronant amb un ou fregit, per exemple, així:

Recepte de l'Arròs a la cubana


A aquest plat podeu donar-li un toc especial tot hi repartint-hi uns encenalls de pernil ibèric o fins i tot, posant-t’hi una rodanxes de plàtan fregit.

Esperem que us agradi.

Bon profit!!