Premis Varis

Aquesta setmana he tingut un pilot de premis / reconeixements. Tal i com diria aquell senyor tan present en els mitjans de comunicació: “M’omple d’orgull i satisfacció” meh meh meh!

Els premis que he rebut son:

• “The versatile blog”.  Mil gracies a la Dolors Germillach de “Pecat capital” 
•  “Liebster Award”, “One Lovely blog Award” y “Very inspiring blogger Award”. Tres mil gracies (per ser un triple premi) a la Maria Eugenia Sanz de “Las recetas fáciles de María”

A que son guapos?

Bé, entre les regles del premi hi ha contestar unes preguntes (ah, sorpresa! Per vosaltres, els nominats són les mateixes), per tant, som-hi:

1.- Quin ingredient ha de portar el teu plat perfecte?

No hi ha un ingredient únic, tot depèn del plat que em preparin en cada moment.

2.- Una pel·lícula per a recordar.

M’encanta el cine, així que us en donaré dues de ben diferents per recordar: “Up” i “La lista de Schindler”

3.- Cuina clàssica o creativa?

Per que cuinin els meus amos, clàssica... per degustar en un sopar, la que tingui una fusió entre ambdues.

4.- El teu millor cuiner?

A part de les mares dels meus amos? Doncs és complicat, perquè no en tinc cap de capçalera, tot i que em quedaria amb Isma Prados per la seva forma de veure i fer sentir la cuina.

5.- Un viatge pendent...

Un de transoceànic, tot i que... arribarà!!

6.- El teu ingredient fetix.

Va a temporades, tot i que no puc prescindir de l’oli.

7.- Un truco de cuina.

Tallar l’albergínia i salar-la (o bullir-la) abans de cuinar-la, estalviareu un munt d’estona i d’oli.

8.- Perquè un blog?

Per compartir coneixements entre tots.

9.- El teu llibre de capçalera.

Ara mateix, el darrer de Ken Follet (“El invierno del mundo”).

10.- La teva millor recepta.

Us ho deixo pels que heu tingut el ‘plaer’ de tastar el plats que han preparat els meus amos, meh meh meh!

11.- Qui fa de conillet d’índies per les teves receptes?

Els meus amos, ells fan com Juan Palomo... “Ells s’ho guisen, i ells s’ho mengen”, perquè a mi, ni acostar-me al menjar.

I ara us deixo els meus 11 nominats als premis “One Lovely blog Award” i “Very inspiring blogger Award”. Són:

Recetas de azucar y orégano 

Las tradiciones de mi famiglia

La cuina de l'Olga

Manetes Bones

Recetas de la abuela Luisa

Mis Recetas

La comida de la finca

Icocina y punto

La cuina d'una aprenent

La cocina de la abuela

Y con tu pan te lo comas

Amanida de pop

Sembla que per fi el bon temps està arribant, o com a mínim això sembla. Per això avui us proposo una amanida, bastant completa això sí. Una d’aquelles amanides especials per gaudir en un sopar amb amics o família.

Es tracta d’una amanida tèbia. Els meus estimats amos li van posar el descriptiu nom d’”Amanida de pop”.

Per fer una amanida per a quatre persones, van emprar els següents ingredients:

1 pop mitjà (d’uns 800 gr.)

2 patates

Un bossa d’amanida (al vostre gust)

Una ceba tendra

Mig pebrot verd

Mig pebrot vermell

Oli

Vinagre

Pebre vermell

Sal

Es molt, molt senzilla, només te un pas una mica difícil, preparar el pop.

Els meus amos utilitzen un petit truc per obtenir un pop ben tendre. El truc es ben senzill, es tracta simplement de congelar-lo just després de rentar-lo. Lògicament, el dia que vulgueu fer-lo, caldrà descongelar-lo amb l’antelació suficient (com a mínim unes 6 o 7 hores) abans de cuinar-lo. Sense violència, com a mi m’agrada (soc conscient que segons varis cuiners, és millor etzibar-li uns cops al pobre pop, però a mi aquesta tècnica no m’acaba d’agradar).

Per començar, preparareu una vinagreta. Per fer-ho, picareu ben petits els dos mitjos pebrots i la ceba tendra. Quan ho tingueu fet, lo posareu tot en bol amb un polsim de sal i ho cobrireu amb oli. Finalment, hi afegireu un raig ben generós de vinagre, i ho deixareu reposar.

A continuació, agafareu una olla a pressió, li posareu una bona quantitat d’aigua i de cap al foc ben viu. Quan l’aigua estigui bullint, hi ficareu el pop tres vegades (això és, ficar i treure, com deien els meus amos, per “asustar” al pop) per finalment deixar-lo submergit amb les dues patates y un pols de sal. Després, tancareu l’olla i la deixareu al foc durant 10 minuts (a comptar des de que comenci a sortir el vapor).

Passats els 10 minuts traureu el pop i les patates i ho tallareu. El pop a trossos de d’un centímetre, i les patates a llesques de més o menys un dit. Arribats aquí ja només us faltarà muntar el plat. Per fer-ho, una bona opció es disposar les patates en un extrem del plat espolvorejades amb el pebre vermell, i al centre posar-hi la ensalada amb el pop que acabeu de tallar. Finalment, ho amanireu tot amb la vinagreta que us he explicat just al començar.

I aquest és un possible resultat:

Una deliciosa amanida de pop

Què un sembla?

Bon profit!

Salmó a la papillota

Crec que alguna vegada ja us he explicat com m’agrada el salmó, sense cap mena de dubte és un dels meus peixos favorits. Doncs bé, l’altre dia, els meus amos em van sorprendre amb una altra exquisida recepta de salmó. Com que em va encantar, he pensat que us l’havia d’explicar.

Es tracta, com ells el van anomenar, d’un “Salmó a la papillota” amb un guarniment de puré de patata al toc de soja. Cada vegada que hi penso se’m fa la boca aigua, meh meh meh!!

Em va agradar tant, que avui us explicaré com es fa. Utilitzareu els següents ingredients (per a una ració):

1 tros de llom o rodanxa de salmó

1 patata

Verdureta (carbassó, albergínia, ceba, etc.)

Sal

Pebre

Oli

Salsa de soja

Us pot semblar complicat, però fer una papillota es una de les coses més senzilles que tenim a la cuina. Vegeu si no:

El primer que fareu serà tallar un tros de paper d’alumini d’un parell de pams i l’estendreu bé, al bell mig hi posareu el tros de salmó y el salpebrareu. A sobre del peix, hi posareu les rodanxes de verdura tallades ben finetes (els meus amos van emprar: albergínia, ceba, carbassó i una mica de pastanaga), hi posareu un polsim de sal i les regareu amb un raig d’oli d’oliva.

Quan ho tingueu fet, doblareu el paper d’alumini ajuntant-ne cada costat i acte seguit, l’anireu doblant repetides vegades fins a deixar un paquet ben hermètic. És molt important que us quedi un paquet totalment hermètic.

Un cop fet, posareu el paquet al forn, el qual prèviament haureu escalfat a 180º i li mantindreu fins que l’alumini s’infli com un globus. Quan això passi, el podreu treure, per què ja tindreu el salmó a punt.

Mentre el forn fa la seva tasca, agafareu una patata mitjana, la pelareu i la posareu a bullir en una olla. Al cap d’uns 20 minuts, la traureu i la posareu en un plat amb un raig de salsa de soja. Després, amb l’ajuda d’una forquilla l’anireu xafant fins aconseguir quelcom similar a un puré de patata.

Finalment, només us faltarà muntar el plat. Per fer-ho aneu en compte perquè obrir la papillota és perillós ja que el paquet d’alumini estarà ple de vapor. Els meus amos van presentar aquest plat així:

Un deliciós salmó a la papillota

Us guardo un forat a la taula?

Premi Best Blog

Ara fa uns dies vaig tenir una agradable sorpresa (com les de finals de l’any passat), la Gènia de “El receptari” em va atorgar un nou reconeixement, el premi Best Blog. És el següent:

A que és mono? Bé, a mi em va agradar tant com un bon plat de peix, meh meh meh! Moltes gracies per pensar en aquest petit racó.

Les bases per a obtenir el reconeixement són les següents:

• Respondre a 1 qüestionari amb 10 preguntes
• Atorgar el premi a 20 blogs més amb menys de 200 seguidors.

Aquí teniu el qüestionari i les meves respostes: 

 

1. Quan fa que tens el blog? Des de ja fa més de 4 anys, concretament des de setembre del 2009
2. Quina és la teva recepta més visitada? Uns deliciosos “Ous trencats amb encenalls de pernil ibèric” acompanyats amb un bon “Patxaran casolà”
3. Com va començar la vostra afició per la cuina? Menjant i veient com els meus estimats amos fruïen a la cuina.
4. Aquesta afició té alguna relació amb la vostra activitat professional?  Treballar jo?? Cap ni una (ni amb l’activitat dels meus estimats amos, tampoc, meh meh meh!!), es un pur divertiment.
5. Quan veu decidir crear un bloc? Un dia que aquell parell estaven fent un combinat de salmó... vaig pensar: “Això ho ha de saber la gent!” i aquí estic.
6. Amb quina finalitat el veu crear? Una mica per experimentar i compartir coneixements (dels meus estimats amos, clar).
7. Creus que és una bona manera d'intercanviar informació gastronòmica? Oi tant que si!, ara mateix els blogs aporten més informació que la majoria de programes de televisió i revistes de cuina..
8. Participeu periòdicament en algun concurs de blocs de cuina o pastisseria?  No ho he fet mai, i la veritat, no crec fer-ho, ja que com a bon gat, escric quan puc i no tinc coses millors a fer (estirar-me, llepar-me, fer la migdiada, etc.). 
9. Teniu algun blocaire famós de referència? Es clar que sí, tots les meus estimats seguidors i seguidores, ells són la millor referència.
10. En quina recepta esteu treballant ara?  Treballar, jo?? Ejem... La veritat és que ho se, ho veurem els propers dies, meh meh meh!!

Els meus 20 blogs recomanats amb el premi Best Blog:

• "Hogar y brasas"
• "Els fogons del pare"
• "Aliño con cariño"
• "Comiditas de la abuela"
• "Cuina diari"
• "Els fogons de l'avia Nuri"
• "Cuina d'una aprenent"
• "La cuina de l'Olga"
• "Dolç i Salat"
• "Cocinando con Tere"
• "Pecat Capital"
• "A mí no me gusta cocinar"
• "Gastronofilia"
• "Un laboratorio en mi cocina"
• "Mi medicina la cocina"
• "De la cocina de Ana"
• "Fórmules culinaries" 
• "Icocina y punto"
• "Comidinas de la abuela"
• "Dulces sanos B&B"

Restaurant Araba - Vitoria-Gasteiz

Ara fa un parell de mesos, poc més o menys, un dels meus esclaus (perdó, un dels meus estimadíssims amos, meh meh meh!!) va celebrar el seu aniversari, i clar, una fita com aquesta bé es mereix una celebració especial, no? Jo crec que si, per això i encara que sigui només en ocasions com aquesta, celebro que sortissin a sopar…

En aquesta ocasió el restaurant escollit fou el “Restaurante Araba”. Sense cap mena de dubte, un dels restaurants històrics de Vitoria-Gasteiz. Un munt de persones han celebrat allà els seus banquets de boda des de fa més de 35 anys.

Bé, encara que ells no es van casar, el passat mes de desembre van fer una reserva per anar al Restaurant Araba, i el dia escollit van anar-hi per provar el menjar d’aquest històric.

Una vegada al restaurant es van emportar una autèntica sorpresa... el lloc està totalment reformat, amb la cuina a la vista, un menjador lluminós, un jardí amb terrassa i fins i tot, un petit hotel.

Els meus amos, com sempre que van a un restaurant, volien escollir el menú degustació, però malauradament en aquesta ocasió van haver d’optar per un altre ja que el restaurant no en disposava. Finalment van optar pel “Menú de nit”, que incloïa els següents plats:

Entrants:

• Remenat de bolets.  Es veu que era un autèntic plaer pels sentits... els boletus amb ous remenats... i jo sense provar-los!!
• Fregits de la casa.  Un plat molt senzill, potser el més fluixet del menú. 
• Amanida de tonyina. Molt senzilla, però bona.Suquet de peix. Calentet i molt gustós. Segons els meus amos, estava molt bo.

Plats principals:

• Rellom amb foie. Un dels meus amos, el va fruir. Segons va dir, no estava bo, estava el següent! 
• Entrecot a la planxa. Un entrecot maco, maco, fet al punt a la planxa amb uns pebrots del piquillo i unes patates fregides d’acompanyament... genial!

Postres:

• Pasta de full farcida d’arròs amb llet. Segons van dir els meus amos, els va encantar, encara que al final es van guanyar una digestió d’allò més pesada. Meh, meh, meh!!

Un menú d’allò més clàssic, però molt ben preparat i presentat, i tot per un preu de 28.60 euros (IVA a part). No està malament, veritat?

Hmm… se’m queda quelcom important al tinter en quant al servei… ah, sí!! Els meus amos creuen que, sense cap mena de dubte, un altre punt important en l’èxit del “Restaurante Araba” durant tants anys es el servei, ja que els cambrers són molt professionals i sempre estan disposats a aconsellar i/o solucionar els nostres dubtes. Als meus amos, el servei els va donar gran confiança i comoditat.

Amb tot, si teniu ganes d’anar-hi (des d’aquí us ho recomano totalment, ja que de veritat, val la pena) us deixo les seves dades de contacte:

"Restaurante Araba"

Avda. de los Huetos, 17

01010 Vitoria-Gasteiz

Telèfon: 945 222 669