dilluns, 12 de novembre de 2018

Amanida d’arròs i guacamole


És molt possible que no estigueu d’acord amb nosaltres, però pels membres d’aquest equip, la mescla de sabors i de textures és un dels petits plaers de la gastronomia. Potser va ser per això, que quan navegant per internet ens vam topar amb la recepta que us presentem avui, de seguida la vam adoptar.

Avui us portem la recepta d’una aminada ben sorprenent, la de “l’amanida d’arròs i guacamole”. Per fer-ne un parell de racions, necessitarem els següents ingredients:

120 g d’arròs (rodó, integral, basmati, el que més us agradi)
100 g d’amanida variada
1 alvocat
½ ceba (o ceba tendra) 
½ pebrot vermell
½ tomàquet
1 jalapeño (o bitxo) picat molt fi
½ llimona (o una llima)
Coriandre


Començarem preparant l’arròs. Per fer-ho, posarem a bullir aigua en un olla, quan ho faci hi afegirem l’arròs deixant-lo bullir el temps que ens indiqui el fabricant. Un cop hagi bullit, l’escorrerem i el reservarem.

Tot seguit procedirem a tallar la ceba, el pebrot i el tomàquet a daus el més petit que ens sigui possible i ho reservarem tot. Seguidament tallarem l’alvocat, li traurem l’os central i posarem la seva carn en un morter (o un bol si no teniu cap morter a mà) i l’esclafareu bé amb l’ajut d’una forquilla.

Un cop esclafat l’alvocat, li afegirem la ceba, el pebrot, el bitxo picat (o jalapeño), el suc de la llimona, el tomàquet i mesclarem bé per tal que tots els ingredients quedin ben integrats formant un deliciós guacamole.

Quan tinguem el guacamole preparat, el mesclarem bé amb l’arròs que teníem reservat i la meitat de l’amanida variada.

Finalment, presentarem els plats, per fer-ho, distribuirem l’amanida sobrant per la base dels plats, i amb l’ajut d’un motlle, repartirem l’arròs per sobre de l’amanida, i si voleu, ho podeu decorar amb uns natxos.

Recepta d'Amanida d’arròs i guacamole
Amanida d’arròs i guacamole


Sense cap mena de dubte, una amanida diferent e ideal per canviar una mica els nostres sopars.

Bon profit!!


dijous, 18 d’octubre de 2018

Café-Bistro Kinza - Donostia


Cafe-Bistro Kinza
Potser és que cada vegada en queden menys, o que cada vegada som més exigents, però als membres d’aquest equip cada vegada ens costa més trobar restaurants que ens sorprenguin.

Potser és per aquest mou que, quan fa uns mesos vam descobrir a través d’Instagram el perfil del “Café-Bistro Kinza” de Donostia, ens va cridar poderosament l’atenció, i ho ha va fer tant que no vam parar fins que, el passat cap de setmana, tornant d’un viatge per França vam reservar i el vam provar.

El diumenge, una estoneta abans de l’hora que havíem reservat (Donostia es una ciutat molt maca, però com totes les ciutats, és un autèntic incordi sota la pluja), tot l’equip al complet (gosseta inclosa) ens vam dirigir cap al restaurant, emplaçat en ple barri de Gros, concretament al carrer Gran Via número 30 de la capital Guipuscoana.

Quan vam arribar al “Kinza” ens vam endur la primera sorpresa ja que es tracta d’un local petit i ben bufó, amb una mitja dotzena de taules. La veritat és que la primera sensació fou molt positiva.

La segona bona sensació va venir de la mà de Yanina, la responsable de sala que ens va rebre a la porta i ens va acompanyar a la taula. Simpàtica, agradable i parlaire que en tot moment va ser servicial i atenta. En altres paraules, que de seguit va aconseguir que ens sentíssim com a casa.

L’oferta gastronòmica del “Kinza” és realment innovadora, combinant els ingredients més frescos i gustosos amb els que gaudir d’una bona taula amb sabors tant nacionals com internacionals, i tot, a més a més, presentant amb detall i estima.

En el nostre cas, de la curta carta del restaurant, vam escollir un parell de plats per cadascú, un a compartir i dos postres ben diferents:

  • Dues cremes del dia (una de carbassa amb moniato i una altra d’espinacs amb porros). Delicioses cullerades de sabor.
Crema d'espinacs i porros del Kinza
Una deliciosa crema d'espinacs i porros
  • Dos racions de “Pa Bao amb roba vella”. Cada ració de tou pa bao ben farcit de vedella esfilagarsada i adobats casolans.
Pa Bao amb roba vella del Kinza
Un pa bao amb roba vella
  • Raviolis farcits de bacallà amb salsa verda. Deliciosos raviolis amb sabor a bacallà pur.
Raviolis farcits de bacallà amb salsa verda del Kinza
Una generosa ració de raviolis farcits de bacallà
  • “Pastís tatin de poma” i “sorbet de maracujà, llimona i alfàbrega”. Dos deliciosos finals de festa, un de dolç i l’altre totalment refrescant, sorprenent i digestiu.
“Pastís tatin de poma” i “sorbet de maracujà, llimona i alfàbrega”
Dos postres, dues delícies

Tot això, més cafè, una infusió i una ampolla de vi negre per uns 65 euros. No us direm pas que sigui barat, però sí que té una molt bona relació qualitat-preu. Per la nostra part, ja us diem que hi tornarem i us el recomanem totalment.

Per cert, si voleu anar-hi cal que us recordeu de reservar taula abans de presentar-vos-li. Per fer-ho, us deixem les dades del restaurant:


20001 Donostia (Gipuzkoa)
Tel.: 943 128 928

dilluns, 24 de setembre de 2018

Salsa carbonara


Amb aquesta nova entrada continuarem amb la nostra afició als viatges gastronòmics, i avui ho farem saltant fins a Itàlia per a portar-vos una recepta que, amb el pas del temps, ha sofert diverses mutacions, al nostre gust, totalment innecessàries. Avui, en aquest petit raconet us explicarem la recepta de la “Salsa carbonara”.

Són molts els restaurants que avui en dia ofereixen “pasta a la carbonara”, però en nombroses ocasions al demanar-la un s’endú la sorpresa de rebre un plat de pasta nadant en crema de llet amb trossos de bacó. Com a nosaltres no els agrada aquesta versió, us explicarem la recepta que més ens agrada, la tradicional sense crema de llet.

Per a dues racions d’espaguetis (u un altre tipus de pasta) a la carbonara, necessitarem els següents ingredients:

200 g de pasta (casolana, fresca, seca …. Al gust)
70 g de cansalada viada
50 g de formatge ratllat (parmesà o pecorino)
2 ous mitjans (és un ou per cada 100 g de pasta)
Pebre negre (opcional)
Sal
Oli

El primer que farem serà preparar la pasta. Per fer-ho, si volem gaudir d’una deliciosa pasta casolana seguirem la recepta que us vam explicar fa un temps, tot i que també podeu emprar la vostra pasta favorita (fresca, seca, etc.), en aquest cas la preparareu seguint les instruccions del seu fabricant. Un cap cuinada, l’escorrerem i la reservarem.

Mentre bull la pasta, aprofitarem a tallar la cansalada viada en daus petits i les cuinarem en una paella per deixar-los ben cruixents. Una vegada els tinguem al nostre gust, els reservarem sobre paper absorbent.

A continuació, agafarem un bol gran i hi afegirem els ous i els batrem bé durant uns minuts, quan quasi hagin doblat la seva mida i comencin a espumar els hi afegirem el bacó, una mica de pebre negra molta, el formatge ratllat i mesclarem bé per integrar-ho tot i aconseguir la nostra salsa carbonara.

Per acabar, afegirem la pasta a la salsa carbonara, mesclarem bé i repartirem la pasta en els plats per servir. En el nostre cas, ens encanten els tagliatelle casolans, ens van quedar així:


Uns tagliatelle casolans amb salsa carbonara
Uns tagliatelle casolans amb salsa carbonara



Ja veieu, molt més senzill que la versió amb crema de llet, molt més sana i sobretot, totalment irresistible.

Bon profit!!