divendres, 29 de juny del 2012

Tiramisú


Com us explicava en la meva darrera entrada d’aquest bloc, als meus amos els encanta el menjar italià, i molt sovint preparen algun plat amb recepta italiana, ja sigui per sopar o per dinar. La veritat és que no he perdut l’esperança, potser algun dia tindré el privilegi de que em preparin algun d’aquests plats, tot i que fins ara ja n’han preparat un munt (pizzes, pastes, arrossos, etc.), sempre em diuen el mateix: “això no és per gatets!”.

Continuant amb les receptes de menjar italià, avui us vull explicar un postre senzill i super gustós. S’anomena “Tiramisú”.

Segons vaig poder escoltar, per fer tiramisú es poden emprar un bon nombre de receptes diferents, per bé, la meva (sí, ho se... hauria de dir: la que fan els meus amos, però jo la considero meva, apa!) és potser de les més senzilles i gustoses (si no ho dic jo, qui ho diria? Meh meh meh!!!).

Ells van utilitzar els següents ingredients:

3 rovells d’ou
2 clares d’ou
100 gr. de sucre
250 gr. de mascarpone
100 gr. de galetes de pa de pessic
100 gr. de xocolata negra
150 gr. de cafè
Cacau en pols


El primer pas serà preparar una bona tassa de cafè (ep!, que no és pas per veure’l, si en necessiteu un, millor prepareu dues tasses, meh meh mhe!!). Aquest cafè l’haureu de reservar.

A continuació, posareu en un bol les clares amb un pessic de sal i les batreu amb l’ajuda de la batedora elèctrica fins aconseguir portar-les a punt de neu. Quan ho aconseguiu, les deixareu reposar un parell de minuts.

Mentre, en un bol més petit hi posareu les gemes del ous amb el sucre i ho batreu tot amb l’ajuda de la batedora manual fins aconseguir una massa cremosa i regular. Quan la tingueu, li afegireu el mascarpone i continuareu removent fins aconseguir de nou, una massa cremosa i homogènia.

Fins aquí, tot bé? Sí, no? Bé, doncs ja ho teniu tot preparat, només falta presentar el postre.

Per fer-ho, escollireu els recipients de postre que més us agradin i els hi fareu una base amb les galetes de pa de pessic impregnades amb el cafè (compte, només han d’estar una mica humides de cafè) fins a tapar la base del recipient, a continuació, sobre de les galetes, hi estendreu una capa generosa de mascarpone, i sobre seu, hi rallareu una mica de xocolata negra.

Fàcil, no? Bé, aquests darrers passos haureu de repetir-los fins a omplir totalment els recipients escollits, això sí, deixant sempre que la darrera capa sigui una de mascarpone, sobre la que, espolvorejareu amb una mica de cacau.

Aquest és un possible resultat:

Quatre racions de tiramisú

Us garantitzo que aquest és un postre boníssim, a més de ser una fantàstica opció per acabar qualsevol dinar o sopar, ja sigui amb amics o amb la família.

dissabte, 16 de juny del 2012

Rissotto amb bolets i trufa negra


Ja sabeu que als meus amos els encanta la cuina italiana, veritat? Meh, meh, meh,  que us he d’explicar!! Bé, doncs darrerament, han pujat un nivell més, i no passa cap setmana que no preparin algun plat amb recepta italiana.

No m’hauria d’estranyar gaire, doncs tenen un munt de receptes inspirades en la cuina italiana, així que, us les aniré presentant per aquí de mica en mica, no vagi a ser que m’estressi... i un gatet estressat no es pas bon conseller, meh, meh, meh!!

Començaré aquest recull de receptes amb l’arròs; concretament amb un “rissotto” que porta el suggerent nom de “Rissotto amb bolets i trufa negra”. Us ve de gust?

Per a dues persones, els meus amos van preparar els següents ingredients:

180 gr. d’arròs (varietat: arbori)
15 gr. de trufa negra
700 ml. de caldo de pollastre (o de peix)
Una ceba tendre
Un dent d’all
100 ml. de vi blanc
180 gr. de bolets variats
40 gr. de formatge parmesà
Pebre negra
Oli
Sal

Per començar haureu de fer una cosa extranya, netejar l’arròs. Un cop fet, picareu el dent d’all, la ceba tendra i haureu de netejar i tallar els bolets. Mentre ho feu no estaria de més que aprofitéssiu el temps, veritat? Doncs apa, a escalfar el caldo!!

Amb els bolets ja tallats, i el cado escalfant-se, haureu d’agafar una caçola i posar-hi a escalfar una raig d’oli. Quant estigui calent, afegireu la ceba tendra i la deixareu coure ben lentament. Una vegada comenci a tornar-se rossa, hi afegireu els bolets, el dent d’all picat i el vi.

Quan el vi de la caçola s’hagi evaporat, hi afegireu l’arrós i el cubrireu amb un terç del caldo. Segons vaig escoltar als meus amos, aquest és el punt més complexe de tota la preparació del rissoto, així que, atents a la recepta, i sobretot, si l’esteu fent, a l’arrós... Quan el primer terç de caldo s’hagi evaporat, hi afegireu un altre terç i el deixareu coure fins que novament el caldo s’hagi evaporat, revoment de tant en tant per evitar que s’enganxi. Arribats en aquest punt, haureu d’afegir la trufa rallada, el formatge parmesà i la resta de caldo, revoment una vegada més.

Al apagar el foc, l'arròs ha d'estar caldós


Uns cinc minuts després, quan encara quedi una mica de caldo a la caçola, apagareu el foc, tapareu la caçola i deixareu reposar l’arròs. Amb això, ja tindreu un fabulós rissotto (com a mínim això van dir aquell parell, perqué jo, ni tastarlo... grrr!!)... cremós, caldós, ... hmmm!!

Us ha semblat fàcil, veritat? Doncs mireu quina pinta tenia el que van preparar els meus amos:




Aquest plat és una petita delicatessen, o com a mínim això van dir els meus amos i els seus convidats mentre se’l menjaven.

dijous, 7 de juny del 2012

Restaurante Ginza Teppanyaki - Vitoria-Gasteiz


El tema dels restaurants japonesos a Vitoria-Gasteiz és un cas a part, us ho dic de veritat. Des de la meva arribada aquí, n’he conegut dos, dels quals, els meus amos n’han tastat un, i ho han fet molts mesos després d’escoltar-ne les mil i una barrabassades de la gent de per aquí.

Bé, la cosa és que, després d’un temps amb la intenció de tastar el “Ginza Teppanyaki” (que així es diu el restaurant en qüestió), i de refusar en diverses ocasions la idea per considerar que es tractava d’un restaurant massa car pel que oferia, els va arribar el moment en que l’estomac va vèncer als prejudicis. I és que, com que als meus amos els encanta la cuina japonesa, d’un dia per l’altre van decidir que no valia la pena continuar aplaçant la seva visita al restaurant.

El “Ginza Teppanyaki” es troba situat just al costat de l’avinguda, concretament al carrer Ignacio Díaz de Olano, número 1 de Vitoria-Gasteiz.

El restaurant disposa de varis menús:

Els dies laborables:

Menú diari (segons la variant que s’esculli, costa entre 10 i 15 euros)

Cada dia:

Menú degustació (per 23 euros)
Menú Imperial (per 26 euros)
Menú “Teppanyaki” (val entre 30.5 i 48.5 euros)

En tots els casos, haureu d’afegir l’I.V.A. i la beguda, doncs els menús no els inclouen.

Els meus estimats amos van optar pel ‘Menú Imperial’ (els va fer decidir el fet que incloïa plats preparats amb la tècnica Teppanyaki), el qual estava compost pels següents plats:

  • Amanida de pollastre i alvocat
  • Mixt de tempura

  • Sushi d’anguila
  • Maki de tonyina
  • Sashimi de salmó

  • Rellom de vedella a l’estil Teppanyaki
  • Llagostins a l’estil Teppanyaki
  • Ànec lacat amb verdureta
  • Fideus fins saltejats

  • Postres (els meus amos van optar pel shushi de plàtan amb xocolata i nata)


Com bé podeu veure, els meus amos van menjar molt i bé. Segons els vaig escoltar, tots els ingredients eren frescos, el plats molt ben presentats, etc.

Potser el restaurant “Ginza Teppanyaki” no és el millor restaurant japonès, però us asseguro que a Vitoria-Gasteiz no hi ha moltes més opcions, per tant, si voleu menjar un bon sushi, aquest és el vostre restaurant a la ciutat.

Si finalment us decidiu i voleu anar-hi, aquí us deixo tant la seva adreça com el seu telèfon:



01008 Vitoria-Gasteiz

Tel: 945 15 87 52