dissabte, 26 de desembre del 2015

Amanida tèbia de gules

Avui, tot i aprofitant que el fred ja fa uns dies que està entre nosaltres, hem decidit portar-vos una recepta ideal per sopar, o si ho preferiu, presentant-la en petit, com a entrant en algun dels múltiples àpats familiars que ben segur tindreu a casa, es tracta d’una amanida ben clàssica, la “Amanida tèbia de gules”.

És una recepta senzilla, sana i ben ràpida, com a nosaltres ens agraden.

Per a dues persones emprarem els següents ingredients:

150 gr. d’enciam de varis tipus
150 gr. de gules
90 gr. de formatge Idiazábal
1 llauna de tonyina
1 tomàquet d’amanida (o una dotzena de tomàquets xerri)
1 dent d’all
Mig bitxo
Vinagre de Mòdena
Sal
Oli d’oliva

El primer que farem serà preparar tots els ingredients. Per fer-ho, tallarem el formatge Idiazábal en daus els reservarem. Després, farem el mateix amb el tomàquet (si opteu pels xerri, tallant-los per la meitat n’hi ha prou) i també els reservarem.

Pel següent pas, posarem a escalfar una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. Mentre s’escalfa, tallarem l’all i el bitxo a làmines i l’afegirem a la paella remenant per evitar que es cremi. Al cap d’un minut, hi afegirem les gules i remenarem de tant en tant durant un parell de minuts més. Finalment, apagarem el foc i reservarem les gules.

Arribats en aquest punt, ja tindrem la part més complicada feta, per tant, anirem muntant el plat. Per fer-ho, posarem la meitat de l’amanida en un plat, hi afegirem els daus de formatge Idiazábal i la meitat de la llauna de tonyina. A continuació, repartirem els tomàquets tallats i ho cobrirem amb les gules que tenim reservades. Us ha de quedar quelcom així:

Amanida tèbia de gules
Amanida tèbia de gules

Just abans de presentar-la, amanirem una mica de sal, un raig de vinagre de Mòdena i un raig generós d’oli d’oliva verge.

I ara, a gaudir-la!


Bon profit!!

divendres, 27 de novembre del 2015

De pintxos per Getxo


Creiem que no us descobrirem pas la sopa d’all si us diem que a Euskadi tenim un munt d’imatges icòniques: el verd, la costa, el fred, algun que altre cuiner mediàtic, unes ciutats amb caràcter i personalitat pròpia i sobretot, el que ens interessa més a nosaltres, la cultura del pintxo o de la cuina en miniatura.

Tot i que molta gent creu que la capital del pintxo és Donostia, nosaltres som de l’opinió que aquesta és una percepció bastant esbiaixada, ja que actualment són molts els bars i restaurants d’Euskadi que tenen una magnífica barra de pintxos, cadascuna d’elles, millor.

Tot i la fama dels pintxos donostiarres, aquests s’estenen des de la Plaça Nova de Bilbao fins al centre de Vitoria-Gasteiz passant per la majoria de les places dels pobles i ciutats d’Euskadi. Avui, en aquesta entrada us volem explicar una altra opció per degustar bons pintxos per la nostra terra. La vam descobrir fa uns dies, gracies a que, com us vam explicar, vam formar part del jurat del “VI. Concurs de pintxos de Getxo”.

Avui us volem proposar un menú de pintxos fent una ruta pel barri de Algorta, a Getxo (Bizkaia). Serà un menú un xic especial, amb alguns dels millors pintxos que vam poder degustar durant el concurs, pertanyents això sí, a bars amb molt bones barres de pintxos i, a prop els uns dels altres, per tal que puguem menjar, desplaçar-nos i gaudir d’un dinar ben diferent. Us deixem la nostra proposta de ruta:

Mapa de la ruta per Algorta (Getxo)
Mapa de la ruta per Algorta (Getxo)

I es clar, uns exemples de pintxos que us podeu trobar:

Entrant: “Fins a l’ou” de la taberna Gaztelu (C. Gaztelugatxe, 3). Un espectacular ou fregit sobre un llit de verdures en tempura, cruixent de pernil i llagostí.

Fins a l'ou de la Taberna Gaztelu
Fins a l'ou de la Taberna Gaztelu

Com a primer prendrem el “Buzkantzabarri” del Batzoki de Algorta (Algorta, 104). Botifarra negra amb una reducció de formatge i mel sobre una tosta de carxofa.

Botifarra negra amb una reducció de formatge i mel
Botifarra negra amb una reducció de formatge i mel


Continuarem amb un principal de luxe, un “Arròs de mar” a la Taberna Sustrai (C. Basagoiti, 71). Un deliciós i senzill arròs caldós amb llagostí i peix.

Arròs de mar, un arròs senzill i deliciós
Arròs de mar, un arròs senzill i deliciós

I per no quedar-nos curts, un principal de regal: un “Cruixent de pernil i verdures” al restaurant Nikkou (Plaça Sant Nicolau). Un rotllet de pasta d’arròs amb verdures, pernil dolç i maionesa picant.

Cruixent de pernil i verdures
Cruixent de pernil i verdures
 
Fins aquí us ha semblar un menú complet? Sí, veritat? Doncs bé, se’ns ocorre que potser seria un bon moment per un postre, o millor dit, per quelcom que sembla un postre, un “iogurt de maduixa” al Bar Aita Mari (Avda. Algorta, 110), tot un trampantojo:

Trampantojo - Iogurt de maduixa
Iogurt de maduixa, o no?


Només són una petita mostra de 5 pintxos que ens vam trobar pel barri d’Algorta, i us garantim que n’hi havia molts més i que com a mínim, eren tan bons i espectaculars com aquests que us hem presentat.

Moltes vegades ens obcequem amb “las tapas” de Sevilla, “la paella” valenciana o amb “los pintxos” de Donostia i ens oblidem que no són patrimoni exclusiu seu, i que, tot i que amb menys fama, hi ha opcions que llueixen a altíssim nivell. No creieu? 

dimecres, 11 de novembre del 2015

VI. Concurs de pintxos de Getxo ‘GetxOnEgin’


VI. Consurs de pintxos de Getxo
El passat cap de setmana, els components de l’equip de “Cuina d’emergència” vam tenir l’oportunitat de prendre part en un acte organitzat per l’ajuntament de Getxo (Bizkaia) que ens va fer moltíssima il·lusió, el “VI. Concurs de pintxos de Getxo ‘GetxOnEgin’”.

Però realment, què és “#GetxOnEgin”? Doncs veureu, és una iniciativa impulsada pel servei d’eusquera i el departament de promoció econòmica de l’ajuntament de Getxo per potenciar la gastronomia local amb l’ús de l’eusquera com a fil vertebrador. Dins d’aquesta iniciativa, hom te la possibilitat de tastar fins a 56 pintxos per un euro cadascun, repartits això sí, per la majoria de barris de la ciutat.

Us recomanem totalment donar-vos un passeig per Romo, les Arenas, Algorta o el port esportiu buscant el distintiu del concurs “#GetxOnEgin” els matins i migdies del 7, 8, 14 o 15 de novembre i degustar els seus sorprenents pintxos només un euro.

Nosaltres aquest any tenim la magnífica oportunitat de formar part activa del concurs tastant i valorant tots els pintxos participants com a membres del jurat. Us recomanem que ens imiteu, tant passejant pels carrers de Getxo com tastant els pintxos i votant al millor pintxo a través de Whatsapp (al número: 628.688.614). Hi ha un munt de premis en joc!! I un pilot de sorpreses a les barres participants (per exemple: trampantojos, pintxos de disseny, pintxos tradicionals, etc.).



Nosaltres hi serem els quatre dies, ens hi acompanyareu?

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Pasta artesanal


Aquesta vegada us portem una recepta una mica especial, més que res perquè no és una recepta com a tal, sinó que us volem explicar la forma de fer de manera totalment artesanal i casolana un ingredient que us donarà molt joc a casa, una pasta casolana, més concretament uns deliciosos “tagliatelle o tallarines artesanals”.

La forma de fer-los és molt senzilla i millora amb escreix qualsevol pasta comercial que podeu comprar a la vostra botiga.

Per fer un parell de generoses racions únicament necessitarem els següents ingredients:

2 ous
200 g. de farina
Un pessic de sal

Com veureu es tracta d’una recepta molt i molt senzilla. La única cosa que us pot frenar a l’hora de decidir-vos a fer-la són els temps de repòs de la massa.

El primer que haurem de fer serà posar tots els ingredients en un bol i, amb les mans (ben netes, és clar) anirem mesclant bé fins que la massa no se’ns enganxi a les mans. Quan ho aconseguim, farem una bola, la filmarem i la apartarem per tal que descansi en fresc (a la nevera, per exemple) durant uns 30 minuts.

Passat aquest temps, procedirem a estirar la pasta. Per fer-ho, si no disposeu d’una màquina per fer-ho (com és el nostre cas), l’estirarem amb l’ajuda d’un corró de cuina. Per facilitar les coses, repartirem la massa en quatre parts i per cadascuna d’elles l’estirarem primer a ma i després emprant el corró fins aconseguir una làmina ben fina.

Quan la tinguem, la tallarem al llarg a tires d’uns 3 o 4 mil·límetres i els anirem reservant estirats sobre els fogons (o la taula de tallar) durant una mitja hora per tal que s’assequin.

Dues racions generoses de tallarines artesanals fetes a casa
Dues racions generoses de tallarines artesanals


I ara ja només ens faltarà escollir una salsa ben bona (us proposem per exemple una pesto o una amatriciana), bullir la pasta durant uns 12 minuts, servir-la i gaudir-la.

Bon profit!!

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Mandonguilles de seità amb tomàquet i pèsols


Des de fa molt temps, a casa estàvem donant moltes voltes a cuinar i tastar un aliment molt apreciat en cercles vegetarians i vegans que ens cridava molt l’atenció, el seità. Per això, quan vam decidir implantar un dia 100% vegetarià a la setmana vam veure que havia arribat el moment de tastar-lo, cosa que vam fer amb aquesta recepta que avui us presentem: unes “mandonguilles de seità amb tomàquet i pèsols”.

La recepta és molt senzilla i per fer-la necessitarem els següents ingredients:

300 gr. de seità
1 ou
Pa ratllat
1 dent d’all
100 gr. de pèsols
Tomàquet fregit
½ ceba
Sal
Oli d’oliva

El primer que farem serà preparar el seità. Per fer-ho, posarem el seità i un gra d’all al vas de la picadora y el picarem finament. Quan això estigui fet, ho reservarem en un bol.

A continuació, hi afegirem un ou amb un pessic de sal, varies cullerades de pa ratllat i ho mesclarem tot ben bé. Si veiem que queda massa líquid, hi afegirem més pa i repetirem el procés.

Fet això, posarem una paella al foc amb un bon raig d’oli. Quan estigui calent hi afegirem la ceba picada ben fina i la cuinarem fins a cristal·litzar. Quan ho hagi fet, hi afegirem el tomàquet i ho deixem uns 5 minuts més a foc lent. Passant aquest temps, afegirem el pèsols amb un vas d’aigua, ho salpebrarem tot i ho deixarem coure uns 12 minuts més.

Mentre el tomàquet es va fent, nosaltres aprofitarem per fer les boles de seità talment com si féssim unes mandonguilles convencionals, les passarem per pa ratllat i de nous, les reservarem. Un cop les tinguem totes fetes (amb aquestes quantitats en tindreu per fer-ne, més o menys, una dotzena), posarem una paella al foc amb una quantitat generosa d’oli.

Quan l’oli estigui ben calent, posarem les mandonguilles de seità a fregir (a tandes de tres o quatre per anar controlant-ne la cocció). Quan estiguin fetes, les traurem i posarem sobre paper absorbent per tal de treure’n l’excedent d’oli.

Finalment, afegirem les mandonguilles a la paella amb el tomàquet i n’apagarem el foc per deixar-la tapada uns minuts abans de servir-les.

Així ens van quedar a nosaltres:

Mandonguilles de seità amb tomàquet i pèsols
Ració de mandonguilles de seità amb tomàquet i pèsols


Atrevides, delicioses i sorprenents. Un plat que tot el món hauria de tastar com a mínim una vegada a la vida.

Bon profit!!

divendres, 25 de setembre del 2015

Crema de bolets de temporada


L’estiu se’n va i amb ell s’emporta el nostre bronzejat i aquell solet que tant ens agrada, deixant-nos amb els primers freds de la temporada. Per tot això, creiem que ja és el moment de començar amb la cuina de tardor i els seus plats tebis.

Aprofitant que el tardor és temporada de bolets, hem pensat en una crema senzilla i ben gustosa, una “crema de bolets de temporada”.

Per preparar aquesta recepta emprarem els següents ingredients:

300 gr. de bolets de temporada
1 l. de brou de pollastre casolà (o de bric)
Mitja ceba
1 dent d’all
50 ml. de crema de llet
Sal
Pebre

Aquesta recepta és molt senzilla i el seu resultat final és senzillament espectacular, a més d’ideal per aquests primers freds de tardor.

El primer que farem serà posar una olla al foc amb un bon raig d’oli, quan estigui calent hi afegirem la ceba tallada ben fina. Una vegada la ceba s’hagi cristal·litzat, hi afegirem els bolets i deixarem que es cuinin uns 10 minuts a foc mitjà.

Passat aquest temps hi afegirem el brou, taparem l’olla i la deixarem uns 20 minuts coent-se a foc suau.

A continuació, passarem la batedora de ma pel brou i els bolets per deixar-ho tot ben fi. Quan ho tinguem, hi afegirem la crema de llet i ho deixarem 10 minuts més tapat a foc ben suau tot i removent-ho de tant en tant.

I, fet!! A punt de presentar i gaudir d’una excel·lent crema.


Una bona ració de la nostra crema de bolets
Una bona ració de la nostra crema de bolets


Bon profit!!

dilluns, 14 de setembre del 2015

Sandvitx amb aroma hindú


Després d’un més que merescut descans per vacances tornem a la normalitat i, amb ella, re emprenem un curs més aquest petit raconet amb energies renovades i amb moltes ganes de fer-vos arribar propostes de receptes senzilles, ràpides, sanes i gustoses que, en algun moment, us poden salvar algun dinar o sopar. Avui, sense anar més lluny, us portem un original “Sandvitx amb aroma hindú”.

És un plat realment senzill que a nosaltres ja ens ha salvat més d’un sopar. Per fer-lo, necessitarem els següents ingredients:  

6 pans naan (o pita)
300 g de pit de pollastre picat
1 ou
Unes fulles d’enciam
Una ceba
1 cullerada de curri
½ cogombre
1 iogurt natural
Varies fulles de menta
Oli
Sal i pebre

Per començar, picarem ben fina la ceba i la posarem en un bol amb el pit de pollastre picat, hi afegirem l’ou, un pessic de sal i de pebre i la cullerada de curri. Ho mesclarem tot ben bé i ho reservarem.

A continuació, tallarem el cogombre a rodanxes i torrarem els pans. Quan tinguem ambdues coses fetes, farem les hamburgueses i les passarem per la paella. Finalment, obrirem cada pa i el farcirem amb unes fulles d’enciam (ben amanit), unes rodanxes de cogombre i una hamburguesa.

Per finalitzar, netejarem i picarem les fulles de menta i les posarem en un bol petit juntament amb el iogurt i ho mesclarem tot bé.

Just abans de servir-ho, escamparem una cullerada de iogurt sobre l’hamburguesa i tancarem el pa.

Sandvitx amb aroma hindú
Un bon sandvitx amb aroma hindú per sopar?


Sincerament, tot un plaer pels sentits

Bon profit!

diumenge, 26 de juliol del 2015

Crema freda de cogombre


Avui, i aprofitant que ja estem en ple estiu, us portem una nova recepta que, sense cap mena de dubte us ajudarà a alleugerir els calors intensos, es tracta d’una “crema freda de cogombre”.

Com passa en la majoria de receptes que us presentem en aquest racó, la d’avui és una recepta realment senzilla, ràpida i molt saludable, tot i que, ja us avancem que us ha d’agradar el seu ingredient principal, el cogombre.

Per dur a terme la nostra versió d’aquesta recepta, emprarem els següents ingredients (per a dues racions):

1 ½ cogombre gran (o 2 de mitjans)
1 iogurt blanc
6 fulles de menta
1 cullerada de mostassa
1 dent d’all
Suc d’una llimona
1 tomàquet
Sal
Oli d’oliva
Pebre negre molt

Pocs ingredients, tot i que això sí, molt sans per aquesta recepta que tothom pot fer a casa seva, ja que el seu nivell de complexitat es gairebé nul. Som-hi!

Per començar, netejarem bé totes les verdures. El tomàquet el passarem per l’aigua, el pelarem i li traurem la cueta, tot seguir pelarem els cogombres i els traurem totes les llavors i ho picarem tot a daus petits.

Un cop fet, posarem en el vas de la batedora: el cogombre, el tomàquet, el dent d’all, el iogurt blanc, el suc de la llimona, la cullerada de mostassa, un raig generós d’oli d’oliva, un pessic de sal i un altre de pebre. Finalment, ho batrem tot fins aconseguir una crema ben fina i homogènia.

Un cop fet, posarem la crema en un bol, el filmarem o tancarem bé i el posarem dins la nevera durant com a mínim un parell d’hores (nosaltres acostumem a deixar-la-hi d’un dia per altre).

Aquesta pot ser una possible presentació:

Recepta de crema freda de cogombre
Crema freda de cogombre, ideal per l'estiu


Sense cap mena de dubte, una crema ben fresca i sorprenent.

Bon profit!!

dimecres, 15 de juliol del 2015

Ous escaldats sobre un llit d’ibèric i carxofes


Fa relativament poc temps vam descobrir una recepta ideal per intentar minimitzar aquell gran problema que tenim en moltes cases, els sopars, els quals són potser l’àpat més complicat de triar quan planifiquem els menús de la setmana. Per aquesta raó, avui us portem una recepta que, tot i ser molt senzilla, us pot semblar molt estranya d’entrada, però que al final, la seva combinació de sabors acaba apassionant, com a mínim a casa nostra.

Hem batejat aquest plat com: “Ous escaldats sobre un llit d’ibèric i carxofes”.

Per dues racions necessitarem els següents ingredients:

4 ous
1 llauna de cors de carxofa
4 llesques de pernil ibèric
120 gr. de sucre
Sal
Pebre
Vinagre

El primer que farem serà posar un cassó al foc amb el sucre i unes quatre cullerades soperes d’aigua. Ho anirem remenant fins que espesseixi. Quan ho faci, hi afegirem els cors de carxofa i els deixarem cuinant-se uns 5 minuts, això sí, sense deixar de remoure.

Mentrestant, posarem les llesques de pernil ibèric entre papers de forn i, amb el forn calent, els deixarem uns 5 minuts a 200 graus. Passat aquest temps, posarem les llesques de pernil a la base del plats.

Una vegada fet, posarem a bullit l’aigua amb sal i un raig de vinagre en una olla. Mentre esperem que bulli prepararem uns saquets de paper fil amb els ous (sense closca) al seu interior. Un cop l’aigua estigui en ebullició, hi afegirem els saquets amb els ous i els hi deixarem uns 4 o 5 minuts. Passat aquest temps, refredarem els saquets i en traurem els ous del seu interior.

Finalment, repartirem els cors de carxofa sobre les llesques de pernil ibèric i, sobre seu hi col·locarem els ous, els salarem i ben directes cap a la taula.

Hi ha moltes presentacions possibles, però aquesta és la nostra:


Os escaldats sobre un llit d’ibèric i carxofes
Os escaldats sobre un llit d’ibèric i carxofes


Realment sorprenents. Us els recomano totalment.

Bon profit!!

dimarts, 30 de juny del 2015

Salmorejo


Cada plat te la seva temporada, i nosaltres, per a cada temporada tenim les nostres preferències. Mentre a l’hivern gaudim amb els plats de cullera, quan arriba l’estiu, preferim els plats frescos i sobretot, refrescants.

Seguint l’estela que vam iniciar l’estiu de l’any passat explicant-vos dues receptes ideals per aquestes dates de calor: el “Gaspatxo” i la “Vichyssoise”, aquest any us portem un altre gran clàssic de la gastronomia espanyola, el “Salmorejo”.

Per a dues racions emprarem els següents ingredients:

500 gr. de tomàquets (molt madurs)
100 gr. de pa (pot ser del dia anterior)
1 dent d’all
100 ml. d’oli
2 cullerades de vinagre de Jerez
1 Ou
2 llesques de pernil ibèric
Sal i pebre

Per començar, netejarem bé els tomàquets. Quan els tinguem ben nets, els partirem en quatre trossos tot i aprofitant per treure’ls bé la seva part més dura, els salarem i els posarem al vas de la batedora. Mentre fem això, empaperem bé el pa amb aigua.

A continuació, afegirem al tomàquet: l’all, el pa ben escorregut, les dues cullerades de vinagre de Jerez i un pessic de pebre. Un cop fet, ho batrem tot ben bé, fins aconseguir una crema totalment homogènia.

Un cop haguem aconseguit la crema, la reservarem a la nevera fins minuts abans de presentar-la, per tal que estigui tan freda com sigui possible. Nosaltres habitualment la deixem refredar d’un dia per altra.

Uns minuts abans de presentar el salmorejo, posarem una olla a bullir amb aigua i un pessic de sal. Quan arrenqui el bull hi posarem l’ou i li deixarem uns 12 minuts. Passat aquest temps, refredarem i pelarem l’ou.

Per presentar el salmorejo repartirem la crema en plats fondos (o bols), sobre seu els hi rallarem l’ou i hi repartirem uns encenalls de pernil ibèric. Ens va quedar així:

Salmorejo
Una bona ració de Salmorejo


Bon profit!!

dimarts, 23 de juny del 2015

Amanida d’arròs integral amb nectarines


Tot i que a casa mengem amanides durant tot l’any, és a l’estiu o quan ens venen més de gust, ja siguin fredes, refrescants o fins i tots tèbies. Per això, quan vam descobrir aquesta recepta, de seguida vam saber que a casa triomfaria.

La recepta que avui us proposem, és una modernització de la clàssica amanida d’arròs que nosaltres hem batejat com a: “Amanida d’arròs integral amb nectarines”.

Per a dues persones utilitzarem els següents ingredients:

150 gr. d’arròs (integral i blanc)
1 nectarina
½ ceba vermella
½ pebrot vermell
½ pebrot verd
150 gr. de blat de moro dolç
5 fulles de menta fresca
1 cullerada de salsa de soja
Oli d’oliva
Sal

Per començar, posarem a bullir una olla amb aigua salada. Quan estigui bullint hi afegirem l’arròs i el deixarem coure uns 20 minuts tot i removent-lo sovint. Quant hagi passat aquest temps, l’escorrerem i el reservarem en un bol al frigorífic.

Mentre es refreda, tallarem els mitjos pebrots a daus ben petits (de més o menys, un mig centímetre). Quan els tinguem tallats, farem el mateix amb la ceba i amb la nectarina (aquesta, evidentment, un cop l’haguem rentat i pelat).

Una vegada ho haguem tallat tot, ho afegirem al bol amb l’arròs i ho mesclarem tot ben bé. Hi afegirem la cullerada d’oli d’oliva i la de salsa de soja amb un pessic de sal. Un cop l’haguem amanit, ho barrejarem tot bé, per finalment, guardar-ho de nou a la nevera fins uns minuts abans de presentar el plat per portar-lo a la taula.

Poc abans de presentar el plat, agafarem les fulles de menta ben netes i les picarem ben picades per, a continuació, afegir-les a l’arròs i mesclar-ho bé una vegada més.

Aquí us deixem una possible presentació (llàstima que no puguem enviar-vos una ració!):

Ració d'amanida d'arròs integral amb nectarines
Ració d'amanida d'arròs integral amb nectarines


Bon profit!!

dissabte, 30 de maig del 2015

Samoses de gall dindi


Fa uns dies va aparèixer per casa un petit gran regal, el llibre de la segona temporada de “MasterChef”. Simplement genial, ja que conté a més de totes les receptes de la temporada, un munt de consells i trucs a tenir molt en compte quan estem a la cuina. D’entre totes les receptes, ens va cridar poderosament l’atenció la de les “Samoses de gall dindi”.

Les samoses són una espècie de crestes triangulars originaries del sud d’Asia. Originalment, aquestes crestes es farcien amb una barreja de verdures i d’espècies, tot i que a la recepta que us presentem avui, li posarem quelcom diferent, mireu:

Per fer una dotzena de samoses, necessitarem:

4 fulles de pasta filo
300 gr. de pit de gall d’indi
30 gr. de mantega
40 gr. de panses sultanes
1 ceba
2 cullerades de curri
1 cullerada de comí
1 cullerada de tomàquet
1 llimona
1 iogurt natural
5 fulles de menta fresca
Oli d’oliva
Sal i pebre

Tot i que pot semblar que es necessiten molts ingredients, aquesta recepta és bastant ràpida i senzilla per treure’ns de la màniga elegantment un sopar amb amics.

El primer que farem serà pelar i picar la ceba. Mentrestant, posarem a escalfar una paella amb un raig generós d’oli. Quan estigui calent hi afegirem la ceba i la cuinarem una mica. A continuació, afegirem la carn picada del gall d’indi i la deixarem 5 minuts més fent-se juntament amb la ceba.

Quan passin aquests minuts, hi afegirem el curri, el comí i les panses sultanes, ho mesclarem tot bé i continuarem  cuinant-ho tot uns 3 minuts més. Després, hi afegirem el suc de llimona i la cullerada de tomàquet, ho barrejarem bé i reservarem.

Arribats a aquest punt, desfarem la mantega i tallarem les làmines de pasta filo al llarg, traint-ne tres tires per cada fulla. Una vegada fet, pintarem les tires de pasta filo amb mantega i hi posarem una mica de massa de gall d’indi en un dels extrems, un cop fet, anirem doblant la massa sobre ella mateixa formant un triangle.

Finalment escalfarem el forn a 200 graus, quan agafi temperatura hi posarem els triangles i els hi deixarem 15 minuts, mirant, això sí, que no es cremin.

Mentre es fan, prepararem una deliciosa salsa de iogurt. Per fer-la, posarem el iogurt en un bol i hi afegirem les fulles de menta ben picades, just abans de remenar-ho tot ben bé. La reservarem per acompanyar les samoses.

A casa, ens van sortir així:

Recepta de samoses de gall dindi
Unes samoses de gall dindi


Bon profit!!

dilluns, 18 de maig del 2015

Producte de temporada. Maig: Albergínia


Com qui no vol la cosa, ja hem arribat a maig, i amb ell ja tenim aquí els primers calors i comença la temporada de les albergínies, una de les verdures que més ens agraden i que a més, més aplicacions li hem trobat a la cuina.

Des de maig fins a finals d’any podem degustar aquesta verdura cilíndrica d’entre 10 i 30 centímetres, amb pell llissa i una gama de colors que oscil·la entre morat i negre. La se va polpa és blanca, esponjosa i amb un gust lleugerament amargant.

D’origen asiàtic, es cultiva des de fa milers d’anys i la seva extensió per la ribera mediterrània es va produir amb rapidesa, on des de fa un munt d’anys és altament reconeguda i apreciada.

Aquest vegetal té entre les seves característiques, l’escassetat de calories (un 92% és aigua) es combina amb una bona aportació de potassi i vitamines com A, B1, B2, B3 i C.

A la cuina, l’albergínia constitueix un potent aliat a l’hora de crear plats sans i gustosos, tot i que així sí, cal cuinar-la sempre, però amb compte, ja que si el que volem fer és fregir-les o passar-les per la paella, la seva carn absorbeix una gran quantitat d’oli si abans no les fem suar (és a dir, hem de deixar-les descansar quasi mitja hora espolvorejades amb sal).

A nosaltres ens encanten les albergínies i les emprem tant d’acompanyament de molts plats, com d’ingredient principal en molts d’altres. Com a exemple d’aquests plats, avui us recomanem les següents receptes:

  • Arròs amb albergínia confitada. Aquest és un arròs senzill i original, una recepta amb dos protagonistes, l’arròs blanc i el nostre producte del mes, l’albergínia. Aquí teniu la nostra recepta.
  • Torrades d’albergínia. Una gran opció per fer un sopar amb amics. Unes torrades originals amb un toc d’espècies que no deixa indiferent a ningú. Us recomanem que les proveu a través d’aquesta recepta.
  • Tombet mallorquí. Tot un clàssic de la cuina mediterrània que aconsegueix unir la tradició i el vegetarianisme. A casa ens encanta i el preparem tot sovint, us el recomanem totalment, així que, aquí teniu la nostra particular recepta.