dilluns, 26 de febrer del 2018

Arròs a la cubana




Originaria de la cuina tradicional cubana (o caribenya), el plat que us portem avui està íntimament relacionar amb els aromes i els petits plaers de la infantesa d’una part d’aquest equip.

La recepta que us portem avui és una adaptació d’aquella recepta original, però continua sent igual de senzilla, gustosa i continua portant-nos a la cuina de les mares. Sí, avui us explicarem com fem a casa l’ ”Arròs a la cubana”.

Per a dues racions necessitarem els següents ingredients:

200 g d’arròs blanc
150 g de tomàquet triturat
2 ous
1 dent d’all
1 plàtan madur (opcional)
2 llesques de pernil ibèric (opcional)
Oli i sal


El primer que farem serà posar una olla al foc amb un raig d’oli d’oliva. Hi afegirem el dent d’all pelat i xafat (amb compte, perquè ens interessa d’una sola peça) i li deixarem que aromatitzi l’oli fins que l’all canviï de color. Quan ho faci, el retirarem i hi afegirem l’arròs. Deixarem que l’arròs es torri durant un parell de minuts removent-lo de tant en tant. Passat aquest temps, cobrirem amb aigua (unes tres vegades més que arròs) i deixarem que bulli durant uns 15 o 20 minuts.

Mentre l’arròs bull, posarem a escalfar una paella a foc lent. Quan estigui calent, hi afegirem el tomàquet, salpebrarem i cuinarem el tomàquet el mateix temps que l’arròs.

Passat aquest temps, apagarem el foc, reservarem el tomàquet i escorrerem l’arròs.

A continuació, posarem una paella amb abundant oli a escalfar a foc ben alt. Quan estigui calent hi fregirem els ous (aquí cadascú que empri el seu estil, amb “puntilla”, sense ella, etc.) i els reservarem igualment.

Finalment ja només ens faltarà presentar el plat, per fer-ho, posarem la meitat de l’arròs fent una muntanyeta en un plat (o bé, si ho preferiu, li donareu forma amb l’ajuda d’un motlle), sobre l’arròs hi posarem part del tomàquet i ho acabarem coronant amb un ou fregit, per exemple, així:

Recepte de l'Arròs a la cubana


A aquest plat podeu donar-li un toc especial tot hi repartint-hi uns encenalls de pernil ibèric o fins i tot, posant-t’hi una rodanxes de plàtan fregit.

Esperem que us agradi.

Bon profit!!


dilluns, 12 de febrer del 2018

On menjar a Saragossa?



Després de massa temps, tornem amb una entrada per una secció que realment ens apassiona ja que, uneix dues de les nostres passions, el turisme i la gastronomia. En aquest entrada intentarem respondre-us a la pregunta de “On menjar a Saragossa?” i ho farem intentant no caure en les tant temudes trampes per turistes.

La capital d’Aragó és, per molts, una gran desconeguda (digueu-nos, què és el primer que us ve al cap a l’escoltar el nom de Saragossa? El Pilar, potser?). Doncs bé, Saragossa és molt més, és el Palau de l’Aljafería, és la Catedral del Salvador, és la ciutat romana Caesaraugusta i, com no, és gastronomia.

Els plats tradicionals de Saragossa es basen sobretot en el producte de l’horta, la fruita i com no, el seu famós ternasco (el xai jove). I després d’aquesta petita introducció, comencem amb el nostre recorregut gastronòmic pels carrers de Saragossa, ens acompanyeu?

Tot i que a la capital aragonesa es poden trobar variats i bons restaurants, nosaltres ens centrarem en les seves tapes, una activitat que omple de vida els carrers de la ciutat. Per fer-ho, començarem la ruta gastronòmica amb unes croquetes...


C. del Coso, 14

Croquetes fetes al moment, per menjar al propi local o per emportar a casa. Nosaltres vam provar els croquetons (perquè són bastant grans) de “carabiners” i de “pollastre al caramel”, costant cadascuna uns 2 euros. I per tancar la primera parada, unes sorprenents i delicioses croquetes de “galeta Oreo” i de “xocolata negra amb nous”. Innovador, sorprenent i molt recomanable.

Després d’aquesta primera parada, os proposem la zona de tapes per excel·lència de Saragossa, “el tubo”, d’on us en recomanem els següents locals:


C. Estébanes, 8

Tot un clàssic de la zona. Les seves especialitats són els ous estrellats i les croquetes, menjant-t’ho entre les seves parets de pedra o a peu de carrer. Nosaltres vam optar per demanar un plat d’”ous trencats amb foie” (per uns 12€ vam obtenir una ració més que generosa) que estaven deliciosos pel que us els recomanem.

Ous trencats amb foie de Doña Casta
Ous trencats amb foie de Doña Casta


C. Libertad, 16

Com ja us podeu imaginar, la seva especialitat són els xampinyons. Muntats com si fossin una petita hamburguesa o coronats per una gambeta, per 1.60€ ens trobem amb 2 o tres deliciosos xampinyons. Molt bons, i acompanyats per una cervesa, tot un plaer pel paladar.

Uns xampinyons de El Champi
Uns xampinyons de "El Champi"


C. Libertad, 12

Hi entres pel disseny de la seva sala i la vida que en ell s’hi respira, després t’hi quedes per la mida, preu i sabor de les seves tapes i acabes decidint tornar-hi perquè sempre pots repetir o provar un nou pintxo. Nosaltres hem provat el “rellom amb foie”,  la “patata farcida de ternasco”, les “Gyoces de conill” i les “patates a la gresca”. Totes elles espectaculars. Sense dubte, el "Meli del tubo" és un lloc molt recomanable.

Tapa de patata farcida de ternasco
Una tapa de patata farcida de ternasco
Tapa de gyoces de conill
Tapa de gyoces de conill


I per acabar, us bé de gust un bescuit casolà? Doncs, prop de la basílica del Pilar, hi trobem el lloc perfecte:


C. Santiago, 5

Un lloc pintoresc on els seus propietaris fan els seus propis bescuits i dolços casolans de múltiples sabors. Un ambient molt agradable on prendre un cafè, un mojito i acompanyar-lo amb una generosa ració de bescuit (per uns 2 euros). Ideal per esmorzar o berenar a mitja tarda.