diumenge, 22 de febrer del 2015

Croquetes de pernil ibèric


Avui us portem tot un clàssic de la cuina, les croquetes.

Sense cap mena de dubte, les croquetes destaquen per la seva gran adaptació als sabors, permetent així una gran varietat d’ingredients que podem combinar per aconseguir-les, el que fa que sigui un plat que, normalment, agrada a la majoria. Com passa en aquests casos, i més tractant-se d’un plat tan tradicional com les croquetes, podem trobar-ne una gran varietat de precuinades a les prestatgeries del nostre supermercat habitual, ja que, tot i no fer falta un Nobel per fer-les a casa, si que comporten un llarg procés d’elaboració.

Un cop explicat tot això, només ens falta explicar-vos com preparem a casa les croquetes, concretament les “croquetes de pernil ibèric”.

Per fer unes 24 croquetes, necessitarem els següents ingredients:

½ litre de llet
50 gr. de farina
100 gr. de pernil ibèric
1 dent d’all
½ ceba tendra
50 gr. de mantega (u oli d’oliva)
Pa ratllat
2 ous
Oli d’oliva
Sal

Abans que res, netejarem la ceba tendra i la pica tan petita com ens segui possible. Una vegada fet, pelarem i picarem també el dent d’all.

Per l’altre costat, posarem una olla al foc amb la mantega i quan s’hagi fos, hi afegirem la ceba i l’all picats i ho cuinarem a foc mig fins que la ceba cristal·litzi.

Mentrestant, picarem el pernil ibèric tan petit com ens sigui possible. Quan la ceba hagi cristal·litzat, afegirem el pernil i el mantindrem mig minut removent constantment. Passat aquest temps, hi afegirem la farina i continuarem remenant.

Un com tinguem una mescla homogènia, hi afegirem poc a poc la llet. Mentre estem fent aquest pas, hem d’anar mesclant i integrant la llet a la massa, poc a poc, per evitar grumolls. És a dir, a mesura que la massa es vagi endurint, hi anirem afegint la llet i removent-ho a la vegada per aconseguir una massa consistent i homogènia. Normalment això us succeirà en una mitja hora, així que, aneu previnguts i amb el braç preparat i disposat per remenar una bona estona.

Finalitzat aquest pas, deixarem reposar i refredar la massa, per fer-ho, la posarem en un recipient pla i la taparem amb paper film, fent que aquest toqui directament la massa (així evitarem que es formi crosta), i la deixarem al frigorífic com a mínim 8 hores.

Una vegada reposada la massa, arribarà el moment més divertit, donar forma a les croquetes, Per fer-ho, una vegada decidida la forma que els vulguem donar (rodona, allargada, etc.), anirem agafant petites porcions de massa, els hi donarem forma, les arrebossarem per ou i pa ratllat i les deixarem reposar uns minuts més.

Finalment ja només ens faltarà fregir les croquetes. Per fer-ho, si no tenim fregidora a casa, posarem oli abundant en una paella i quan estigui molt calent, hi anirem posant les croquetes tot i mirant molt bé que no es cremin. Per últim, i com a consell, us recomanem que al treure-les de l’oli, les poseu en un plat amb paper absorbent per així retirar-ne l’excés d’oli.

Aquí us deixem una possible presentació:

Croquetes de pernil ibèric amb xutnei de carbassa
Croquetes de pernil ibèric amb xutnei de carbassa


Bon profit!!

diumenge, 15 de febrer del 2015

Producte de temporada. Febrer: Pèsols


En un tres i no res, ens hem menjat el primer mes de l’any! I a més, ben ràpid. Quasi sense adonar-nos-en hem deixat enrere el gener per endinsar-nos en un dels mesos més freds de l’any. Un mes de sofà, de calefacció, xemeneia i plats de cullera, però com que ens encanta cuidar-nos, us recomanarem una verdura que ara està en una de les seves millors èpoques: els pèsols.

Sí, tot i que us pot semblar estrany, els pèsols tenen dues dates de recollida (en les zones on la climatologia ho permet), a darrers de febrer i a començament d’estiu. Tot i que això si, en cap de les dues èpoques, es pot treure se sobre l’apel·latiu de “verdura avorrida”.

Els pèsols, dels quals se’n te constància des de fa més de 10000 anys, són originaris de l’Orient Mitjà, i tenen propietats molt beneficioses pel nostre organisme, en especial per a la circulació sanguínia i el control del temut “Colesterol dolent”. Vaja, tot un aliat per la nostra salut i el nostre cor.

Aquesta petita llegum, és una font de proteïnes vegetals, magnesi, ferro i calci. En definitiva, és una bona font d’energia i una magnífica opció per a la renovació de les cèl·lules del nostre cos.

A la cuina, els pèsols són una de les llegums més senzilles de coure, ja que, frescos en uns 5 minuts bullint (o al vapor) els tenim a punt, mentre que pels congelats en necessitarem uns 10. Això sí, en ambdós casos, si en voleu conservar el seu color verd característic, haureu de passar-los per aigua una vegada cuinats.

Tot i que certament avorrits (pel seu deix dolç al menjar-los), els pèsols ens obren un gran ventall de possibilitats a la cuina, podent-los utilitzar des d’un acolorit acompanyament fins a un plat principal ple de virtuts. Com a exemple us deixem les següents receptes:


  • Canelons de pèsols”. Estèticament molt semblants als canelons tradicionals però dignes de les millors cuines, tan per sabor, com per lo divertits que són.
  • I de la mà de la nostra amiga Glo de “Cuinant amb amics”, us portem un acompanyament amb una base de pèsols que ens han fet veure els colors: “Pollastre guisat amb verdures