dilluns, 23 de gener del 2012

La Trattoria da Luigi - Vitoria-Gasteiz


Sembla mentida però ara ja farà quasi un parell de mesos que els meus amos van trobar un altres restaurant italià (com no, a Vitoria-Gasteiz) que, encara que els era conegut d’oïdes, mai havien tingut l’oportunitat de provar, així que, sense pensar-s’ho massa, quan els va sorgir l’oportunitat, es van llançar a descobrir el lloc.

El restaurant en qüestió s’anomena “La Trattoria da Luigi” i es troba situat en ple barri de Lakua, concretament al carrer Angela Figuera Aymerich número 8 de Vitoria-Gasteiz.

Segons he pogut escoltar-los, la primera impressió que es van emportar fou bastant dolenta... els meus amos van anar a sopar al restaurant acompanyats per una parella d’amics que ja coneixien el local, la qual cosa no va impedir que s’enduguessin una petita sorpresa, a l’entrada del restaurant, els esperava un cartell de “Coca-Cola” al més pur estil Kebab. Es van mirar, i van pensar que aquella nit, alguna cosa no acabaria anant bé del tot, doncs la resta de restaurants de Vitoria-Gasteiz (“Ristorante L’Oliva”, “Pizzeria Dolomiti”, o fins i tot, la “Pizzeria Da Vinci”) tenen una entrada més cuidada i personal, obviant aquest tipus de decoració...

La Trattoria da Luigi i el seu anunci de Coca-Cola

La segona impressió fou una mica més positiva, encara que no creu que massa. El local es bastant gran, però mancat totalment de personalitat. Tot i això, el restaurant te una tret diferenciador, i és que, des del menjador, un pot observar totalment la cuina. Segons els meus amos això és quelcom curiós i més aviat, poc habitual.

Bé, potser va arribant l’hora de començar a parlar del menjar, no? Els meus amos i els seus amics van tastar els següents plats:

Entrants:

  • “Riga Lecca Baffi”: Darrera d’aquest curió nom, els meus amos van topar-se amb uns macarrons un xic especials. El plat es fou servit en una font de terrissa i la pasta anava acompanyada d’una salsa de bolets variats i tomàquet picant. La veritat és que els va agradar bastant.
  • “Tortellini panna”: Com el seu nom indica, es tracta d’una tortel·linis farcits de carn i acompanyats d’una salsa feta a base de crema de llet. Tot i que no els va agradar tant com el plat anterior, no van deixar ni una engruna a la font.

Plats Principals:

  • Pizza “Volturno”: Esplèndida pizza de verdures on no resulta gens fàcil trobar-se amb alguna llesca d’embotits d’entre l’amplia varietat que inclou. Als meus amos els va encantar, tant per gust com per la presentació.
  • “Calzone Milanese”: És un tipus especial de pizza, tancada sobre les seves pròpies vores. So, ho heu llegit bé, les vores de la massa de la pizza es tanquen com si es tractés d’una gran empanadilla. Als meus amos i als seus acompanyants els va agradar, tot i que, pecava de tenir una senzillesa extrema, doncs només portava pernils dolç i formatge (a part del tomàquet).

Postres:

  • Pannacotta”:  Com bé sabeu els que seguiu el que vaig posant per aquí, als meus amos se’ls dona bastant bé fer “pannacotta”, i clar, les comparacions son odioses. Segons ells, la que van menjar a la Trattoria, era bastant pitjor que qualsevol “Pannacotta” casolana que han menjat fins al moment.
  • Gelat de “Limoncello”: Sense cap mena de dubte, aquest plat fou el que amb el que es van endur la decepció més gran, clarament era industrial!! Però el seu preu no era industrial, doncs era desmesuradament car.

Com podeu veure, l’avaluació que els meus amos van fer d’aquest restaurant, és un xic irregular. Que, què vull dir amb això? Doncs que, segons ells, en aquest restaurant és relativament fàcil menjar-hi bé, però gairebé no aporta res especial en front d’altres restaurants italians que costen més o menys el mateix. Per exemple, entre els restaurants de la categoria de “La Trattoria da Luigi”, podem trobar la “Pizzería Da Vinci”, un lloc infinitament millor per un preu possiblement inferior.

Tot això no vol pas dir que s’hi mengi malament, no. Ni tant sols vol dir que els meus amos no hi tornaran mai més, simplement el que vol dir es que, al no aportar res especial, possiblement quan pensin en visitar un lloc on menjar pizzes, no estarà precisament al capdamunt de la llista. Per tot això que us he explicat, els meus amos li posen a “La Trattoria da Luigi” un 6 sobre 10 de nota final.

Per si us és d’interès, us deixo les seves dades:


“La Trattoria da Luigi”
01010 Vitoria-Gasteiz

Telèfon: 945 00 33 00

dimecres, 11 de gener del 2012

Ous estrellats amb encenalls de pernil


Escandalós!! Però, com es poden cobrar més de 14 euros per un parell d’ous ferrats?? Potser és perquè són possiblement els ous més famosos d’aquest país, o potser és perquè els fan a ple cor de Madrid... o potser és senzillament perquè son molts els famosos que els han tastat... Bahh!! Certament, no en tinc ni idea, i la veritat, m’és bastant indiferent ja que, el meus amos també saben preparar un os ferrats i a sobre, saben estrellar-los. De primera, i molt més barats.

Crec que tots sabem ferrar un ou, no? Vaig molt errat? Upps!! Doncs, em sembla a mi que ja va essent hora de que tothom es sàpiga ferrar un ou, així que avui, des d’aquest humil raconet, us explicaré com preparar uns ous ferrats... encara que, complicant una mica la recepta. Farem uns ous estrellats amb encenalls de pernil.

Els meus amos van emprar els següents ingredients (per a dos comensals, clar):

4 Ous
2 Patates grans
2 Llesques de pernil serrà
Oli
Sal

El primer que ens caldrà fer serà pelar les patates. Quan ho tinguem fet, passarem les patates per aigua (per eliminar restes de terra) i les tallarem a palets. Mentrestant, posarem un bon raig d’oli a un apella i la posarem a escalfar.

Quan l’oli estigui calent, hi posarem les varetes de patata i les deixarem daurar, removent de tant en tant. Bé, aquest punt us el podeu estalviar si disposeu d’una fregidora, però no és el cas dels meus amos.... meh meh meh!!

Bé, quan tingueu les patates daurades, les posarem en una safata (o les repartireu en plats, si el que voleu és fer racions individuals). Després, agafem les llesques de pernil i l’anirem tallant ben petit per finalment, repartir-lo sobre les patates. Fàcil, veritat?

Arribats a aquí, què ens falta? Molt bé!! Ferrar els ous!! meh meh meh!!

Per ferrar els ous, posareu a escalfar una paella amb un raig d’oli (pot ser tranquil·lament el que us ha sobrar de fregir les patates). Quan l’oli estigui ben calent, cascareu l’ou i els tirareu a la paella amb un pessic de sal (però compte!! Que l’oli esquitxa!! I a més, que us caigui la closca dins!!). Llavors amb molt de compte, i amb l’ajuda d’una cullera, anireu agafant oli de la paella i tirant-lo sobre l’ou fins a tenir-lo ben fet, llavors, amb l’ajuda d’una espàtula el traureu de la paella i el posareu sobre les patates. Aquest pas el repetireu tantes vegades com ous vulgueu (o necessiteu) ferrar.

Ara si que ja només us falta una cosa per finalitzar aquesta senzilla recepta, estrellar els ous. Com ho farem? Doncs bé, la veritat és que hi ha un munt de formes de fer-ho, però jo us explicaré el que van utilitzar els meus amos. Ells, per tal d’evitar trencar moltes patates, van utilitzar dues culleres, tant per trencar els ous, com per finalment remenar-los amb les patates i els encenalls de pernil.

El plat els va quedar així:

Ous estrellats amb encenalls de pernil


Evidentment, no són els famosos ous estrellats de “Casa Lucio”, però són uns ous estrellats excel·lents, i a més, ben barats. Què més els podem demanar?