dimarts, 25 d’octubre del 2011

Saltimbocca alla romana

“Saltimbocca” Com en saben els italians de posar noms!! De fet, fins i tot podria dir que això és un nom suggerent, i la resta son punyetes. Ains! “Saltimbocca” Tant de bo ho hagués fet!!... salta directament cap a la meva boca, però res de res, el plat no es va moure ni un centímetre i jo em vaig quedar allà al davant, bavejant de desig.

Els meus amos van descobrir aquesta recepta a Roma, concretament en un restaurant del Trastevere (crec recordar que ells l’anomenaven “Ristorante Carlo Menta”). Es va encantar, així que, van cercar-ne la recepta i sense perdre massa temps, el diumenge passat la van fer, i jo avui us l’explicaré.

La recepta del “Saltimbocca” es molt, però que molt senzilla. Per ser-vos totalment sincer, us diré que és tan senzilla com saborosa.

Bé, crec que ja va sent hora de començar-vos a explicar la recepta. Ells van utilitzar els següents ingredients:

2 Filets prims de vedella.
2 Llesques de pernil curat
4 Fulles de sàlvia (o d’alfàbrega)
Farina
Sal
Pebre

El primer que haurem de fer amb aquests ingredients es harmonitzar les mides dels filets i de les llesques de pernil. Per fer-ho, que millor que tallar les llesques de pernil per la meitat i després, tallar els filets a un tamany semblant al de les mitges llesques.

Una vegada fet això, cal estendre els filets sobre una superfície llisa. Si aquests són molt gruixuts, els podeu xafar una mica amb l’ajuda d’un corró de cuina. Després ja podreu muntar el “saltimbocca”. Per fer-ho, agafareu un tros de filet, un tros de llesca de pernil i una fulleta de sàlvia (o alfàbrega) i ho disposareu de forma que quedi una cosa sobre l’altra. Finalment, amb un escuradents subjectareu els tres ingredients.

Senzill, veritat? Doncs ja quasi tenim el plat fet, només ens manca un petit detall: fregir els “saltimbocca”. Un minut per costat. Ah sí!, és interessant que enfarineu els filets abans de fregir-los.

Per acabar, es pot preparar una senzilla salsa suau per potenciar el gust dels “saltimbocca”. Aquesta salsa la podeu preparar a la mateixa paella que heu emprat per fregir filets. Per fer-ho, hi afegireu una cullerada de farina i la remoureu bé. Un cop fet, hi afegireu un vas de vi (o de caldo de carn) i clar, de nou a remenar fins que obtingueu una salsa ben lligadeta.

Què us sembla el resultat?


Ja veieu que ells van acompanyar els “saltimbocca” amb unes verduretes fregides, però també teniu l’opció d’unes patates (fregides o en puré) o bé, d’una petita ensalada de brots tendres.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Restaurante Baskonia - Vitoria-Gasteiz


Així com qui no vol la cosa, us he d’assumir que la decisió d’aquell parell em va semblar d’allò més estranya... anar a un bingo? I a sobre, per menjar? Uff!! Quan ho vaig sentir em va semblar totalment fora de lloc, però bé, ho van fer l’agost passat, tot just tornar de Sevilla, i clar, un servidor es va haver de quedar a casa, menjant pinso... per xerrar-vos-ho tot ara.

No us vull pas enganyar, segons van explicar els meus amos, el restaurant és un xic particular, ja que el menjador actua a la vegada com a menjador i com a sala de bingo. Bé, a la vegada exactament no (hmm!! Encara que, ara que ho penso bé... podria ser divertit.... meh meh meh!!) ja que les sessions de bingo comencen a les 5 de la tarda i uns minuts abans, els cambrers s’encarreguen de despatxar (amablement, això sí) als darrers clients.

Com? Ah sí!! Perdó... quasi se m’oblida. El restaurant en qüestió s’anomena “Restaurante Baskonia”, i està estratègicament col·locat a ple centre de Vitoria-Gasteiz, més concretament a l’avinguda de Gasteiz, número 77.

El restaurant només disposa de menú diari, això sí, de laborables i de festius, i tots, amb un preu d’allò més raonable pels temps que corren (pel menú dels dies laborables us cobren 11 euros, i pel dels festius, 19 € -en ambdós casos, IVA inclòs-).

Uns preus interessants, no us sembla? Doncs bé, si és així, no tinc cap mena de dubte que el que us explicaré ara mateix, us acabarà de decidir de passar-hi un dia, i és que, tot i que els plats els podríem incloure dins del grup de tradicionals, son portats a la taula amb una presentació i una cura que resulta increïble en restaurants d’aquest rang de preus.

Com ja us he explicat, ells van anar-hi el passat mes d’agost (va ser un diumenge, crec recordar que el 7... encara que, sincerament, no n’estic pas massa segur), i segons van comentar al tornar a casa, van menjar molt bé.

El menú, més o menys va ser el següent:

  • Pudin de bacallà i gambes amanit amb una salsa especial i una reducció de Pedro Ximenez.
  • Amanida de formatge de cabra i bolets de temporada.
  • Pasta de full casolana farcida de “Boletus” i ceba caramel·litzada. Ah! I espolvorejat amb espurnes de pernil ibèric.
  • Llonza de vedella a la brasa amb una suau salsa d’Idiazabal, cristalls de sal Maldon i pebrots verds del país.
  • “Goxua” casolà.
  • Varis tipus de gelat.
  • Cafè.

Com ja us he explicat, ells van menjar molt bé al “Bingo Baskonia”. Segons els meus amos, el lloc és molt recomanable tant si per necessitats diverses heu de menjar diàriament fora de casa, com si cal fer un menjar amb companys de feina o de quadrilla, ja que, té una relació qualitat-preu espectacular.

Això si, el “Baskonia” no és un restaurant recomanable si desitgeu organitzar una celebració especial, tant per l’ambient que es respira (té una pinta a vell que tira enrere), com per la impossibilitat de mantenir una conversa amb el teu acompanyant sense tenir la sensació d’estar-lo escridassant (quasi 400 persones en una sola sala parlant a la vegada és, en determinades ocasions... estressant). Ja sabeu que, en aquests casos, ells continuen recomanant: el “Ristorante l’Oliva” o “La cocina de Plágaro”.

De totes formes, per si és necessari, us deixo les seves dades:

01009 Vitoria-Gasteiz

Telèfono: 945-243-353