Mandonguilles de tonyina

Quin menú que es van preparar el passat diumenge! Per llepar-se els bigotis! Bé, com a mínim per a mi (i això aquí, es molt important, més que res perquè és el meu blog, jejeje). Bé, a treballar una mica... el diumenge passat van preparar: un púding de macarrons (algun dia us explicaré com el van fer), mandonguilles de tonyina i per acabar, un pastís de formatge.

Avui, si voleu, us explicaré com van fer les mandonguilles de tonyina.

Com qui no vol la cosa, van utilitzar els següents ingredients:

200 gr. de tonyina (o un parell de rodanxes, o filets... com us ho preparin a la peixateria)
Pa rallat
Un dent d'all
Sal
Una cullerada de farina
Oli
Sopa de peix (200 cl. o un vas)
Mitja ceba

Per començar, van picar la tonyina (ben finet amb la picadora). Mentrestant, en un bol van batre els ous. Una vegada batuts, van afegir la tonyina picada i el dent d’all també picat. Una vegada fet, van afegir-hi el pa ratllat (compte amb aquest pas! Doncs s’ha d’afegir en poques quantitats per no espatllar-ho tot i deixar una massa eixarreïda) i van continuar barrejant-ho bé fins a aconseguir una massa ben cremosa.

Seguidament, va arribar la part més divertida de la recepta: fer les boletes de tonyina. Per fer-les amb una mida més o menys homogènia, van utilitzar una cullereta de cafè, amb la qual van anar agafant la massa de tonyina, i llavors amb les mans van anar donant-los forma, primer una, després l’altra... quines ganes tenia jo d’agafar-ne alguna, però es clar, ells les van tenir en tot moment ben protegides, grr...

Finalment, van enfarinar les mandonguilles i les van posar a fregir en una paella amb abundant oli calent per fregir-les ben bé (compte, no cal cremar-les!). Per deixar-les al seu punt, només van necessitar uns 3 minuts.

Per últim, van preparar una salsa per acompanyar aquella delícia de mandonguilles. Va ser una salsa ben senzilla de veritat. Era quelcom així com a una beixamel, però en comptes d’utilitzar llet, van emprar una sopeta de peix.

Animeu-vos! Aquest plat es molt senzill i saborós.










Al veure la foto, no us n’entren ganes?