dilluns, 14 de febrer del 2011

Pa de pessic

Ai, estimats seguidors!! Quina panxa que estic posant!! I tot, per culpa dels meus amos... I es que, no hi ha dret!! De tant en tant, es treuen un pa de pessic de la màniga que està d’escàndol... tendres, saborosos... si és que no em queda cap altre remei de suplicar: “Quin dia fareu un altre pa de pessic? Vaaaa... que uns faré un pilot de festes” .

La veritat és que només a un dels meus amos li surt el pa de pessic genial, potser és per herència (a la seva mare també li surten... de vici), en canvi al meu altre esclau (ups, perdó... al meu altre amo) només li surt bé una cosa: menjar-se’l.... meh meh meh!!

Bé, potser que ja comença a ser hora que us expliqui la recepta, no?

Som-hi, encara que en aquestes alçades de post, estic totalment segur que ja sabeu que avui us explicaré: el pa de pessic.

Per prepara el pa de pessic, ells van separar els següents ingredients:

3 ous
225 gr. de farina (mesura: 3 vasos de iogurt)
150 gr. de sucre (mesura: 2 vasos de iogurt)
Oli (mesura: 1 vas de iogurt)
1 Iogurt natural
1 sobre de llevat (els meus amos utilitzen la “Royal”)


No us preocupeu que no patireu massa per fer aquesta recepta, doncs aquesta és la més fàcil que us he explicat fins avui. Només necessiteu un bol gran on barrejar tots els ingredients amb l’ajuda d’una batedora de varetes.

Una vegada ho hagueu fet, la massa ha de quedar totalment líquida i sense grumolls. Si es així, podeu posar-la al motllo que tingueu per casa i posar a pre-escalfar el forn a 180 graus.

Quan el forn va estar calent, van posar-hi el motllo amb la massa i el van deixar coure durant mitja hora.

Compte! Encara que no ho sembli, aquest pas és important, doncs la porta del ha d’estar tancada durant la mitja hora que dura la cocció. Si no ho feu, us quedarà un pa de pessic més pla que els pits de la Vicky Beckham (meh, meh, meh!!!). Només podeu comprovar si està cuit o no (amb l’ajuda d’un palet) una vegada passat el temps que os he indicat.

Si heu seguit els passos que us he explicat, el vostre pa de pessic tindrà una pinta tan bona o millor que la següent:


No us sembla que té una pinta genial?

dissabte, 5 de febrer del 2011

Crema pastissera

Déu meu! Com m’agraden els dolços! I els casolans, encara més. Por sort, darrerament els meus amos han avançat una barbaritat en aquest camp (ja només els falta millorar en presentació, meh meh meh!). A vegades penso que es mereixen un aplaudiment, o fins i tot un parell de llepades. Bé, crec que optaré per les llepades, meh, meh, meh!

Fa uns dies, mentre preparaven el seu particular tortell de reis, van intentar fer un altre dolç, la crema pastissera. Encara que fou el seu primer dia, la veritat és que no ho semblava pas. Ains, que bona! Espero poder-la gaudir sovint...

Per preparar la crema pastissera, van emprar els següents ingredients:

½ litre de llet
150 gr. de sucre
4 gemes d’ou
2 cullerades de “maicena” o farina de blat de moro
2 pells de llimona
1 rama de canyella
1 rama de vainilla (aquest ingredient és opcional)

Per començar, heu de posar a escalfar la llet en un caçó. Mentrestant, en un bol hi posareu el sucre i les gemes d’ou per barrejar-les bé. Quan el caçó comenci a prendre temperatura hi afegireu les pells de les llimones, la rama de canyella i la vainilla.

Ho heu de mantenir tot al foc fins que arrenqui a bullir. En aquest moment, cal baixar el foc, treure les pells i les rametes i deixar-ho a foc lent un parell de minuts més. Una vegada passat aquest temps, cal separar un cullerot de llet i afegir-lo al bol de les gemes per barrejar-ho tot molt bé.

Una vegada aconseguida una massa ben espessa, l’afegireu al foc amb la resta de la llet, i continuareu barrejant sense parar fins aconseguir una crema uniforme i sense grumolls.

Després, ells van treure el caçó del foc i van deixar refredar la crema. Una vegada la van tenir a temperatura ambient, van cobrir-la amb paper film (aquest ha de tocar la crema per evitar que s’hi formi crosta) i la van posar a la nevera.

Mireu quina pinta tenia unes hores després:


Potser en la següent foto, llueix una mica més...


A veure quan tornen a fer-la una altre vegada...