Fideus quatre delícies

Ronyeu!! Feia un munt de dies que no veia a aquells dos trastejant a la cuina, fent quelcom no molt habitual. La veritat, tot tenia un tinta d’allò més exquisida, Aixa que, us explicaré una mica el que estaven fent…

Com en altres ocasions, van anar traient tots els ingredients necessaris. Van deixar-los ben accessibles pel ‘seu’ us (ja m’agradaria a mi que fos pel meu).

200 gr. de fideus (amb uns del número 5 o una mica més grans, van bé).
50 gr. de pèsols
50 gr. de gambetes pelades
50 gr. de cacauets
1 ou
Salsa de soja
Sal i oli

Pel que vaig poder veure, el primer que cal fer és posar a coure els fideus, aproximadament uns 8-10 minuts (segons indicacions del propi fabricant). Quan estiguin fets, s’escorren i es reserven.

En un caçó no molt gran, es posa aigua amb una mica de sal, a l’escalfar-se. Quan trenqui bullir, se li afegeixen els pèsols, i es deixa a forc mitjà, durant uns 10 minuts fins que els pèsols estiguin ben cuits, llavors es reserven.

Mentre couen, és un bon moment per a preparar una petita truita amb l’ou, molt fina, gairebé com si es tractés d’una crep. Una vegada feta es posa en un plat i es talla a daus, rectangles o el que bonament es pugi, i igualment es reserven.

Finalment, s’agafa una caçola baixa o bé una paella alta i s’hi posen un parell de cullerades d’oli. Quant estigui calent, s’hi afegeix el millor de la recepta... hmm... les gambetes pelades amb una punta de sal i es posen a daurar (ains, quina olor...)

Ja daurades les gambetes, s’hi afegeixen els cacauets, i al minut, els pèsols i els trossets de truita, i es remena al foc durant un minut més.

Per acabar, van afegir a la caçola els fideus, i amb un bon raig de salsa de soja, ho van barrejar tot. Van apagar el foc, van tapar la caçola i a punt per posar les racions (una vegada més, per a mi... no, grrr).

Una vegada al plat, va quedar així:






Què us sembla?

Bon profit!!

Combinat de salmó

Ronyeu!! Encara em rellepo els bigotis… Si m’haguessin deixat, no se, ensumar-ho més d’aprop, tocar-ho una mica, o no sé, clavar-li una dent… hagués sigut el gat més feliç de Vitoria. Que dic jo de Vitoria, d’Europa sencera…

Quan van entrar a la cuina, van anar-ho preparant tot, per poder-se fer el sopar per ells dos. Quina pinta feia tot!!

2 Rodanxes de salmó fresc
1 Patata gran
4 Rodanxes de carbassó
2 Rodanxes d’albergínia
Preparat d’amanida (o si ho preferiu, una mica d’enciam, escarola, etc.)
Herbes provençals
Oli i sal

Van començar pelant i tallant la patata a tires (hi ha dies que els dona pels daus, les làmines, etc.). Quant l’oli de la fregidora va estar calent, van posar-los-hi.

Mentrestant, van posar a escalfar una mica d’oli en una paella (també es pot fer amb la planxa). Van salar i empebrar el salmó, i directe al foc juntament amb el carbassó i l’albergínia.

Compte ara, perquè el salmó es cuina molt ràpid. Només s’ha de deixar 3 minuts per un costat, i 2 per l’altra. Una dada curiosa a tenir en compte: ells van espolsar una mica d’herbes provençals al salmó una vegada girat, i ¡Uf! Quina olor!!

Una vegada passats els 5 minuts, ja només faltava retirar i escórrer les patates amb paper secant (quant menys oli quedi, molt millor), i muntar el plat de salmó, amb les verduretes fregides, les patates i una petita ensalada al gust de cadascú.

Tal que així:


Que us ha semblat?

Em sembla que encara l’ensumo!!

Aterratge

Vaja! Per sort no és d’emergència!

El que si serà una mica per emergències es el que habitualment escriuré per aquí.

El meu nom es Nissi, i si, soc un gat com qualsevol altre (bé, jo crec que una mica millor que la resta, però com que a casa em diuen que soc un ‘callejerus silvestris’...), això si, de bona vida (amb tres anyets, només menjo, dormo i a vegades, jugo).

A veure si, a lo que anava. La meva intenció a l’aterrar per aquí, és anar-vos explicant el que habitualment fan els meus amos tant bon punt entren a la cuina (bé, només el que es pot explicar, es clar!).

Espero que us interessi. Com a mínim a mi, hi ha dies que fins i tot se’m belluguen els bigotis (i a vegades fins i tot alguna urpa)... fa tant bona olor!!! Ronyeu!!!

No se si us semblarà interessant el que uns aniré explicant, ja que els meus amos, no acostumen a passar molt de temps a la cuina, com a molt mitja horeta.

En aquestes pàgines us explicaré com fer de forma senzilla, amena i entretinguda (espero) tots aquells plats que, a partir d’ara aconsegueixin moure els meus bigotis.

Espero que us agradin.

Bon profit!!

Ronyeu