divendres, 28 de setembre del 2012

Mongetes verdes amb saltejat de pernil i formatge de cabra


Hola de nou!! Ja torno a estar per aquí, aquesta vegada sense haver deixat passar massa temps, clar, és el que té haver acabat les vacances.... Bé, no m’enrotllaré massa i continuaré amb el repàs a les receptes i crítiques que tinc pendents... avui toca: una recepta.

Com us vaig explicar en la meva darrera aparició en aquest racó, el passat mes de juliol els meus amos van descobrir el restaurant “Divina la cocina” de Madrid. Doncs bé, aquest descobriment va comportar descobrir un plat que, des de llavors han fet ja en diverses ocasions, per tant, crec que ha arribat el moment de que us l’expliqui.

Per estrany que us sembli, la recepta d’avui és una recepta de verdures, això si, unes verdures amb un toc d’allò més especial. Els meus amos l’anomenen “mongetes verdes amb saltejat de pernil i formatge de cabra”. És molt senzill, ja ho veureu.

Els meus amos van emprar els següents ingredients (per a 2 persones):

400 gr. de mongetes verdes
1 llesca de pernil ibèric
4 rodanxes de rull de cabra
Oli
Sal

Ja veureu, aquestes mongetes son ràpides, senzilles i sobretot, boníssimes.

Per començar, posareu al foc una olla amb una mica de sal. Quan l’aigua arrenqui el bull, hi afegireu les mongetes tallades a trossos. Quan l’aigua torni a arrencar el bull, baixareu el foc, i les deixareu bullir uns 12 minuts.

Mentrestant, picareu la llesta de pernil ben fineta, i a trossos petits, les rodanxes de rull de cabra. Una vegada fet, posareu al foc una paella amb un rajolí d’oli, i quan estigui ben calent, hi posareu els encenalls de pernil, i els passareu per deixar-los ben cruixents. Finalment, els reservareu.

Quan les mongetes estiguin cuites, les repartireu en plats i sobre seu, hi repartireu el saltejat de pernil ibèric i els trossets de formatge de cabra.

Als meus estimats amos els va quedar així:

Mongetes verdes amb saltejat de permil i fomatge de cabra

dimecres, 19 de setembre del 2012

Restaurant Divina la Cocina - Madrid


Deu meu, com passa el temps! Un mes sense aparèixer per aquí!! Ja sabeu, les vacances :P... que, per sort, he pogut gaudir,  meh, meh, meh!! Tot i que clar, ara estic una mica col·lapsat, amb un pilot de crítiques entre les urpes :(

Per sort, tot i que he estat un mes sencer de panxa enlaire, els meus estimadíssims amos han continuat cuinant i anant de restaurants (grrr, quins cabrons!) .

A veure, per on començo? Per una recepta? O millor, per una crítica? A veure... per aquesta no, hmm... vaja nom que té aquest!! Escollit, començaré per una crítica.

No em negareu que el nom “Divina la cocina” per un restaurant no és d’allò més suggerent. Els meus amos el van descobrir en el seu darrer viatge a Madrid, i avui, jo uns el criticaré per aquí.

Bé, per començar os l’emplaçaré: el restaurant està col·locat en ple centre de Madrid, concretament en el carrer de Colmenares, número 17.

En el restaurant hi podeu trobar regularment dos tipus de menú, un per tots els migdies per 14 euros (IVA a part) i a qualsevol hora (tant a migdia com de nit): el ‘menú Divina’ per 26 euros (òbviament, més IVA). A part, encara que no us ho hagi dit, també disposen de carta, tot i que els preus estan, com ho diria, una mica passats.

Els meus amos van optar pel ‘menú Divina’ i van provar els següents plats:

Entrants:

  • Mongeta tendra saltejada amb pernil ibèric i formatge de cabra. Sense cap mena de dubte, una de les sorpreses de la nit. Originals, gustoses... sorprenents!!.
  • Raviolis de pasta d’arròs amb carrabiners, llenguado i salsa de boletus. Gustosos, però segons els meus amos, esperaven quelcom més... sobretot amb aquest nom!!

Plats principals:

  • “Villagodio” de vedella amb pebrots rostits i salsa de vi. Fou una petita sorpresa negativa. La carn del rellom els va quedar massa dura, tot i que estava molt poc feta.
  • Magret d’ànec a l’Oporto amb peres i cebetes. El sabor era realment espectacular, tot i que el gust de les peres quedava totalment diluït pel gust del vi.

Postres:

  • Torre de xocolata blanca amb gelat de violetes i sopa d’alfàbrega. Realment fou la major decepció de la nit, ja que la suggerent combinació que el nom del postre prometia, finalment no fou tant. No és que el gust estigués malament, el problema fou, simplement, que no ressaltava en absolutament res.
  • Tartaleta de poma amb sobre de ‘Cassis’ i espuma de Krish. Molt gustós, i a sobre, amb una potent combinació calent – fred ... hmmm... sorprenent!! I molt recomanable.

Amb tot, la valoració dels meus amos va ser positiva, ja que la qualitat dels plats del restaurant és bona, la quantitat adequada, la presentació excel·lent i el tracte rebut per part del personal fou realment exemplar.

No obstant, els meus amos van remarcar que en l’hipotètic cas que el menú que us he explicat desapareixes, el restaurant “Divina la cocina” perdria gran part del seu interès, ja que els preus de la carta són, com us he explicat abans, molt elevats, molts d’ells superen amb escreix els 30€, el qual segons els meus amos és excessiu tot i la bona qualitat dels plats en general. No obstant, mentre mantinguin aquest tipus de menú, aquest restaurant és una magnífica opció si volem passar una nit especial sopant en companyia i fugint de qualsevol franquícia.

Per tot el que us acabo d’explicar, la nota final que els meus estimats amos li van posar al “Divina la Cocina” és un 7 sobre 10.

Si teniu ganes d’anar-hi, recordeu que és molt recomanable reservar abans de fer-ho, per tant, aquí us deixo la seva adreça i el seu telèfon.



RestauranteDivina la Cocina
28004 Madrid

Telèfon: 91 531 37 65