dijous, 30 de juny del 2011

Lasanya fresca de bonítol i tomàquet en escabetx

Fa uns dies, mentre els mirava trastejant per la cuina vaig pensar: “però, quants tipus diferents de lasanya hi ha?” La veritat, personalment no en tinc pas ni idea, però estic seguríssim que un munt ja que, com a mínim, els meus amos n’han fet ja d’uns quatre o cinc tipus diferents (“Lasanya de carbassó”, “Lasanya de verdures amb un toc de bacó”, “Lasanya de porros i patates” i clar, la lasanya grega o “Moussaka”).

Però bé, avui os presentaré la que personalment considero que és la millor, com a mínim per a un gatet bonic i rodanxó com jo. Sí, crec que ho heu encertat, la recepta d’avui porta peix, concretament bonítol (o tonyina, com desitgeu). El seu nom és: “Lasanya fresca de bonítol i tomàquet en escabetx”.

Ells van utilitzar el següents ingredients (ja sabeu, són per a 2 persones):

2 rodanxes de llom de bonítol (o tonyina)
6 plaques de caneló
1 tomàquet d’amanida
Mitja ceba
Una pastanaga
Sal
Oli
Vinagre
Orenga

La veritat és que no se pas d’on han tret aquesta recepta, però les darreres setmanes l’han fet ja un parell o tres de vegades, i la veritat un servidor amb ganes li clavaria les dents però clar...no hi haurà tanta sort!!

Bé, potser que comenci ja amb la recepta, no?

Per començar, hauríeu de tallar tant la ceba com la pastanaga a la juliana (o sigui, a bastonets) per posar-la tot seguit en una paella que es vagi fent. Mentrestant, preparareu una mescla d’oli i vinagre (a una proporció d’una part de vinagre per cada tres d’oli). Quan la tingueu preparada s’haurà d’afegir directament a la paella on s’està coent la ceba i la pastanaga, i a foc molt lent deixar-lo anar fent.

Mentre, en una olla haureu de posar a bullir aigua per preparar les plaques de caneló (en aquest pas, lamento no poder-vos ajudar gaire ja que, cada fabricant te les seves característiques, així que, us remeto a les instruccions del fabricant). Això sí, una vegada cuites les plaques, heu de refrescar-les i estirar-les per separar, per evitar això sí que s’enganxin entre elles.

Per cert, oi que teniu un parell de mans? Jejeje, ho dic perquè potser seria el moment indicat per començar a preparar el tomàquet ;) Per fer-ho, res més senzill que tallar-lo a làmines no massa gruixudes i posar-les en un bol amb un pols de sal, un raiget de vinagre i oli.

Quan la ceba i la pastanaga estiguin ben fetes, apagareu el foc i hi afegireu els lloms de bonítol. Haureu de mantenir el bonítol macerant durant uns 15 minuts per aconseguir un bon escabetx.

Una vegada fet això ja només us faltarà una cosa, muntar el plat. Els meus amos van optar per l’opció de posar una capa de bonítol, una de placa i després una de tomàquet, decorant-ho tot amb daus de tomàquet. Finalment, el plat va quedar així d’espectacular:



Per rellepar-se els bigotis, no?