Moussaka

Després d’uns dies de descans, m’agradaria explicar-vos un plat que els meus amos fan regularment. No tinc clar si ho diré bé, per que els idiomes no se’m donen bé, però ells li diuen “Moussaka”.

Quan agafaven els ingredients, van explicar que hi havien varies versions de “Moussaka”, però que ells farien la versió grega.

Els ingredients que van agafar van ser els següents (per 2 persones).

2 albergínies més aviat petites.
250 gr. De carn picada de vedella i porc (a Grècia es fa servir carn de xai)
1 ou
½ ceba
Formatge ratllat
Oli
Sal

Per començar, s’han de netejar bé les albergínies i tallar-los-hi la cueta verda. Després, es fan lamines d’albergínia amb d’un gruix de mig centímetre.

Tot seguit, van ficar les lamines en una cassola amb aigua salada bullint. Pel que van dir, no és estrictament necessari fer-ho però si no es fa, després la albergínia agafa massa oli i això no és molt bo per la salut. El temps de cocció va ser de 10 minuts. Després, van posar a escórrer les albergínies un parell de minuts.

Després, van posar una mica d’oli en una paella i van posar-la al foc. Amb l’oli calent, van començar a posar-hi cadascuna de les lamines de albergínia. Tot i que no ho sembli, les albergínies no agafen massa oli, ja que abans les hem fet bullir. A mesura que les anaven traient de la paella, les anaven posant sobre un paper absorbent, segons van dir, per treure el sobrant d’oli.

Una vegada fregides totes les làmines de albergínia, a la mateixa paella van posar la ceba tallada petita i la van deixar torrar uns minutets. Tot seguit, van posar la carn picada degudament salpebrada. Segons van dir, si us queda uns mica de sofregit, aquest és el moment perfecte per posar-ho a la paella, ja que la carn quedarà molt més gustosa.

Van començar a muntar la “Moussaka”, en una safata pel forn. Una capa de làmines d’albergínia, una altra de carn, i després una altra d’albergínia. En cas que ens quedi albergínia, crec que el millor que es pot fer és fer més quantitat de “Moussaka”, ja que així tindrem per més dies. A més, aquest és un plat que millora amb repòs.

Finalment, per donar-li el toc, van agafar un ou i el van batre com anessin a fer una truita, i el van escampar sobre la capa final d’albergínia, per que es colés cap dins.

Per últim, van posar-hi una mica de formatge ratllat i van posar-ho al gratinador (uns 3-4 minuts) fins que va quedar tot ben daurat.

Va quedar així



Ja sabeu que jo soc de peix, però, déu, quina menja és aquesta “Moussaka”!