Brownie

No fa masses dies, un dels meus estimats amos (sí, per estrany que us sembli, avui mereixen aquest nom…) va tornar de treballar amb un petit regal en forma de tres receptes, i curiosament, les tres de postres. Concretament va portar: tronc de nata i xocolata, magdalenes i un brownie casolà.

Quan vaig escoltar això, no em vaig poder contenir... se’m va fer la boca aigua... finalment provaria un nou postre!!

I uns dies després, vaig tenir l’oportunitat de tastar un fantàstic brownie casolà i buahh!! Estava de vici, i clar, aquests dies que he recuperat la meva vena treballadora, he decidit que us explicaré com preparar aquesta delícia. Així que, la recepta d’avui és: brownie casolà.

Els meus amos van utilitzar els següents ingredients:

60 gr. de farina
110 gr. de sucre
100 gr. de margarina
125 gr. de xocolata per desfer
Una culleradeta de cafè de llevat
3 Ous

La veritat és que aquesta recepta és tan gustosa (i ho és un munt) com fàcil de fer, sinó, jutgeu vosaltres mateixos...

En un bol, heu de posar-hi la farina, el sucre i l’ou. Una vegada ho tingueu tot, haureu de batre-ho tot bé, primer amb una batedora manual, i després amb l’automàtica.

Quan tingueu la massa ben batuda, haureu d’afegir la margarina i el xocolata prèviament desfets (els meus amos van aconseguir-lo posant-ho tot un minutet al microones) al bol, i de nou, tornar a batre-ho per evitar la formació de grums.

Una vegada fet això, ells van posar a pre-escalfar el forn. Quan va estar calent, van posar la massa aconseguida com us he explicat abans, i la van posar en un motllo (convenientment empastifat de margarina per impedir que el brownie s’hi enganxi). Finalment van deixar el motllo al forn, a 180 graus, durant uns 20 o 25 minuts.

Que us sembla, va quedar guapo decorat amb maduixes, eh que si?




Per cert, podeu personalitzar fàcilment el vostre brownie, per exemple: amb una boleta de gelat, o bé, afegint trossos de nou a la massa just abans de ficar-la al forn. Us asseguro que tant la primera opció, com la segona, com totes dues… queden genials.

Lasanya de carbassó

Fa uns dies, mentre em dedicava a tafanejar varies pàgines d’internet durant una de les meves poques estones lliure (sí, ja ho sé, encara que necessito el meu temps per llepar-me, també en dedico una altra part a visitar amics que tenen els seus propis blogs de cuina), em vaig topar amb una recepta d’allò més original, i es clar, sense perdre temps, li vaig explicar a un dels meus estimats amos. Tot i que abans de començar a explicar-vos la recepta en qüestió, m’agradaria agrair tant de part meva, com es clar, de la dels meus amos, a la responsable de “Sukaldean Jaten” (si pogués, fins i tot una llepada li faria, però...).

Bé, la recepta d’avui és un deliciós pastís de carbassó, o millor, una lasanya de carbassó, amb les seves llesques de pernil dolç, de formatge, hmmm!! Si, ho se, d’entrada sembla una combinació una mica estranya, tot i que, segons el meu amo, té un sabor d’allò més original. Sincerament, crec que val molt la pena.

Per a fer aquesta recepta, ells van utilitzar els següents ingredients (per a dues persones):

1 Carbassó gran (o 2 de petits)

4 o 5 llesques de pernil dolç

4 o 5 llesques de formatges

1 Ou

Farina

Sal

Oli

El primer pas, com no podia ser un altre, és tallar el carbassó (evidentment, després de rentar-lo), però compte, que cal tallar-lo longitudinalmenti a llesques ben fines! (d’uns 3 o 4 mil•límetres de gruix) si pot ser. Quan tingueu les llesques, les saleu i les reserveu un moment.

Seguidament, ells van agafar dos plats, en un van posar-hi farina i en l’altre un ou batut. Si senyor! Tinc una audiència ben intel•ligent! Tot això és per arrebossar les llesques de carbassó. Una vegada preparats, van agafar una paella, van posar-hi una bona base d’oli, i cap al foc. Quan van tenir l’oli ben calent, poc a poc, van anar-hi posant les llesques de carbassó una vegada passades per la farina i l’ou, per arrebossar-los ben bé.

Mentre s’arrebossaven, els meus amos van extendre una tira de paper de cuina, i van anar-hi posant les llesques de carbassó a mesura que les anaven traient del foc, per que així, anéssin absorvint el sobrant d’oli.

Finalment, en un motllo apte pel forn van anar preparant la lassanya, van començar amb una capa de carbassó, a sobre, una de pernil dolç i una de formatge, i després, a repetir el procés fins a esgotar els ingredients.

Per acabar, van posar-li una mica de formatge ratllat, i directe al gratinador. La cosa, tot i no ser molt espectacular, els va quedar així:

Tampoc té mal aspecte, no? De totes formes, el seu sabor compensa amb escreix el seu aspecte, i a la cuina ja sabeu: prima el sabor ;)

Per cert, com us haureu fixat, aquest plat és una mica oliós, així que, us donaré un petit consell per sobretot, aquelles persones que han de controlar una mica la seva alimentació. Aquest consell no és altre que: podeu substituir tranquilament l’arrebossat del carbassó per una cocció a la planxa, amb el que reduireu ostensiblement tant les calories com l’oli utilitzat, i per res penalitza el sabor.