Cada dia que passa ho tinc més clar, només els falta una trista excusa per sortir a sopar fora, i pel que vaig veure, el cap de setmana passat van aconseguir-ne una de bona, més que res perquè, es clar, a mi em va tocar quedar-me a casa, sol, fet un farcell davant de la tele.
En aquesta ocasió van cercar un lloc especial, un lloc que per ells encara fos desconegut. Així, entre nosaltres, ja us avanço que no els va costar massa, doncs tampoc coneixen molts restaurants, jejeje. Al final l’escollit va ser l’"Asador Matxete Erretegia".
Arribar al restaurant els va ser d’allò més fàcil. Es van dirigir cap cal casc històric però no van arribar a entrar-hi. Es van quedar directament a la vitoriana Plaza del Machete (al número 4 para més dades).
Quan van tornar a casa, van dir que l’"Asador Matxete" els va semblar especialment maco; està situat en un antic casal completament reformat, és a dir, el restaurant manté el seu estil de casa vella, però combinat amb materials nobles nous (llums, fusteria de qualitat, aire condicionat, extractors de fums, etc) per tal d’aconseguir la màxima comoditat (per dir-vos la veritat, he d’assumir que tinc moltes ganes d’anar a provar el Matxete, encara que ho tinc mooooolt difícil).
A l’hora de sopar, el restaurant disposa de diversos menús, encara que, sembla que només són per a grups (segons els van dir, havien de ser com a mínim 4), i es clar, ells només van anar-hi dos (Oh! Quina pena! :oP I a mi em van deixar a casa... jejeje... bé, la veritat es que per aconseguir un menú, haguessin hagut d’emportar-se també al gos...).
Finalment van demanar de la carta. De totes formes crec que van escollir la millor opció. Que no? Doncs jutgeu vosaltres mateixos:
Entrants:
Taula d’embotits ibèrics (pernil, xoriço, llom, etc.)
Remenat de bolets
Plats Principals:
Milfulles de rellom amb foie fresc.
Foie fresc amb salsa d’Oporto.
Postres:
Goxua
Mouse d’arròs amb llet
I per acabar-ho d’amanir tot, van regar el sopar amb un vi de criança realment espectacular: “Marqués de Vitoria” (del 2006, crec). Tenen un morro que se’l trepitgen!
Sincerament, crec que el restaurant els va agradar molt, encara que segons ells no és el millor de Vitoria (de moment, per ells, aquest títol l’ostenta "el Portalón") però bé, es veu que és una magnífica opció per anar-hi a sopar (ja sigui per un sopar romàntic, de grup, o bé senzillament, per celebrar-hi alguna cosa).
Mentre parlaven, vaig notar que se’ls feia realment difícil ressaltar alguna característica del restaurant davant les altres: el menjar era realment bo, el servei correcte, atent, professional, conformant tot una excel•lent relació qualitat - preu, ja que, tot i que no és barat, tampoc és tant car com altres restaurants, potser més famosos. Bé, com a mínim això deien els meus amos al tornar a casa.
Segons ells, no anar a l’"Asador Matxete"
és com un petit gran pecat. Per això, jo us recomano que el cometeu, per tant, si en teniu l’oportunitat aneu-hi. De veritat, val molt la pena.
Per si finalment us animeu, us deixo aquí les seves dades:
"Asador Matxete Erretegia"
Plaza del Machete, 4
01001 Vitoria-Gasteiz
Teléfono: 945 131821 – 945 149385
dimecres, 31 de març del 2010
divendres, 5 de març del 2010
Torrades de Santa Teresa
Fa un temps hagués apostat els meus bigotis a que un postre no els sortiria mai bé, per sort no ho vaig fer, doncs darrerament estan afinant molt i la veritat, començo a notar que m’és difícil controlar els meus impulsos quan preparen algun dolç.
Fa uns dies, i per apuntar-se una mica a la tradició que hi ha per aquí, es van atrevir per primera vegada amb les torrades de Santa Teresa (o “torrijas”), i la veritat, crec que les van bordar.
Van utilitzar els següents ingredients:
1 barra de pa del dia anterior (ells van emprar un pa de motllo especial)
1 litre de llet
1 barra de canyella
1 llimona (o taronja)
3 ous
Oli
Sucre
Canyella en pols
En un caçó (u olla petita), van posar a escalfar la llet amb la barra de canyella i la pell de la llimona (o taronja, que es el que van utilitzar ells), i unes 5 o 6 cullerades soperes de sucre. Ho van deixar tot al foc uns 10 minuts. Després, van separar la rapa de canyella i les pells.
Seguidament, van posar un paella al foc amb una bona quantitat d’oli mentre, en un bol, es van posar a batre els ous.
Quan l’oli va estar ben calent, van anar agafant les llesques de pa, i les van anar posant al caçó, deixant que el pa absorbís la màxima quantitat possible de llet. Una vegada fet, amb molt de compte van anar passant les llesques per ou y les van anar arrebossant. Cada llesca la van deixar fregint fins que va quedar ben daurada. Al treure-les, les van empolvorar amb canyella en pols.
Van repetir aquest procés fins que es van quedar sense llet, o sense pa, no ho recordo bé, doncs estava ben encantat ensumant aquells pans de llet... hmmm que bons!!
Encara que la seva presentació us pugui semblar poc espectacular, estaven de vici. La cosa va quedar així:
Ja veieu, senzillíssimes, crec que la propera vegada, fins i tot les faré jo. Us hi atreviu?
Fa uns dies, i per apuntar-se una mica a la tradició que hi ha per aquí, es van atrevir per primera vegada amb les torrades de Santa Teresa (o “torrijas”), i la veritat, crec que les van bordar.
Van utilitzar els següents ingredients:
1 barra de pa del dia anterior (ells van emprar un pa de motllo especial)
1 litre de llet
1 barra de canyella
1 llimona (o taronja)
3 ous
Oli
Sucre
Canyella en pols
En un caçó (u olla petita), van posar a escalfar la llet amb la barra de canyella i la pell de la llimona (o taronja, que es el que van utilitzar ells), i unes 5 o 6 cullerades soperes de sucre. Ho van deixar tot al foc uns 10 minuts. Després, van separar la rapa de canyella i les pells.
Seguidament, van posar un paella al foc amb una bona quantitat d’oli mentre, en un bol, es van posar a batre els ous.
Quan l’oli va estar ben calent, van anar agafant les llesques de pa, i les van anar posant al caçó, deixant que el pa absorbís la màxima quantitat possible de llet. Una vegada fet, amb molt de compte van anar passant les llesques per ou y les van anar arrebossant. Cada llesca la van deixar fregint fins que va quedar ben daurada. Al treure-les, les van empolvorar amb canyella en pols.
Van repetir aquest procés fins que es van quedar sense llet, o sense pa, no ho recordo bé, doncs estava ben encantat ensumant aquells pans de llet... hmmm que bons!!
Encara que la seva presentació us pugui semblar poc espectacular, estaven de vici. La cosa va quedar així:
Ja veieu, senzillíssimes, crec que la propera vegada, fins i tot les faré jo. Us hi atreviu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)