dimecres, 21 d’octubre del 2009

Quiche Lorraine

Quan fa uns dies vaig escoltar els meus amos dient que farien una “Quiche Lorraine”, vaig pensar que s’havien tornat una mica bojos. Un plat amb un nom com aquest, havia de ser, per força, complicadíssim. Al final, per dir-vos la veritat, crec que la propera vegada, el faré jo mateix (això sí, com bon gat que soc, amb una mica de peix.... hmmm... li diré: “Quiche Nissiraine” ). En fi, al plat:

Ingredients:

1 Disc de massa fullada
2 Ous
1 Ceba
400 ml. de nata líquida
150 gr. de pernil dolç
150 gr. de formatge Emmental
Mantega o oli
Sal

Abans de començar a fer res, van posar a pre-escalfar el forns a uns 200º. Mentre s’escalfava, van preparar un motllo rodó untant-lo amb una mica de mantega just abans de posar-hi el disc de pasta fullada. Una vegada posat, el van anar punxant amb una forquilla per evitar la creació de bombolles durant la seva cocció.

Una vegada preparat el motllo, va arribar el moment que més en va agradar: tallar el pernil dolç a daus (hmmm... que bo!!!). A més, van pelar i picar ben fina la ceba. A continuació, van posar a escalfar una paella amb una cullerada d’oli. Quan va ser calent, van afegir-hi la ceba, i a foc lent la van coure fins que va quedar quasi transparent (compte que no es cremi, que la ceba cremada es torna una mica amargant).

En un bol, van posar-hi els ous i els van batre com si volguessin fer una truita. Una vegada batuts, van afegir-hi la nata líquida, els daus de pernil i la ceba juntament amb el formatge Emmental. Amb tot, van corregir-ho de sal i van remoure-ho bé fins a aconseguir una barreja total de tots els ingredients. Seguidament, van abocar-ho tot al motllo que ja tenien preparat amb la massa de pasta fullada.

Per acabar, el més senzill de la recepta: van posar el motllo al forn durant uns 30 minuts (a 180º) fins a quallar el farcit del motllo i coure la massa de pasta fullada. Els darrers dos minuts de cocció, van activar el gratinador per deixar la Quiche tal i com podeu veure en la següent foto:

Quiche Lorraine


No em negareu que està per menjar-s’ho....

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Carbassons farcits

M’encanta que els meus amos em portin receptes noves quan tornen d’un viatge, i encara més quan les receptes porten peix o marisc. Ains, com el cas que ens ocupa...

En aquest ocasió, encara que va ser estrany, només un dels meus amos es va ficar a la cuina, potser és perquè la recepta és molt fàcil, o potser... bé, que importa, la qüestió és que encara ara, m’estic rellepant els bigotis... Aquí teniu la recepta!!!

Ingredients:

2 Carbassons (un per persona)
16 Gambes
60 gr. De formatge ratllat
Farina
Oli d’oliva
Sal
Julivert

El primer que va fer, fou netejar i assecar bé els carbassons. Seguidament, els va tallar a rodanxes d’uns 5 o 6 centímetres de gruix. Amb molt de compte, va posar les rodanxes a fregir en una paella (la va tapar, per evitar els esquitxos).

Quant es van fregir una mica, va posar-les en un plat i, amb l’ajuda d’un ganivet va buidar-los deixant només la base. A continuació, va picar ben bé la polpa dels carbassons, li va posar una punta de sal i cap a la paella, per coure-la bé juntament amb les gambes.

Una vegada cuit tot, va emplenar les rodanxes amb la polpa i les gambes, per posar-les tot seguir en una font per fornejar (Va posar-hi totes les gambes! I per a mi, ni una... amb lo simpàtic que soc jo... grrr)

En un caçó, va posar a bullir un vas d’aigua amb els caps de les gambes (també es pot utilitzar un tros de cub Maggi, encara que a mi no m’acaba de convèncer aquesta opció) i una mica de julivert. Va deixar-ho coure tot, no més de 10 minuts, fins aconseguir un brou de peix.

Finalment, en la mateixa paella on va coure els carbassons, va posar a escalfar una punta d’oli. Quant va començar a fumejar, va afegir-hi una cullerada de farina, i va remoure fins aconseguir una massa homogènia. En aquell moment va afegir-hi el brou de peix i va tornar a remoure fins aconseguir una espècie de beixamel.

Per acabar va posar la beixamel sobre les rodanxes de carbassó, va espolvorejar-les amb el formatge ratllat i tot, cinc minuts a gratinar.

La cosa va quedar així d’espectacular:

Carbassons farcits