dijous, 9 d’agost del 2012

Polvorons blancs


Amb la recepta d’avui aquest raconet semblarà un recopilatori de receptes del món... Meh, meh, meh!! Receptes italianes, restaurants de varis tipus, i des d’avui, un postre mexicà.

L’altre dia, els meus amos, quasi sense planificar-ho, es van treure de la màniga un sopar temàtic, amb ‘nachos’, ‘burritos’ i uns postres d’allò més curiosos. Sí, ho sé, però així són els meus estimats amos... I jo, per col·laborar una mica amb aquesta raresa, avui us explicaré com van fer els postres que van menjar.

La recepta que van trobar per internet, s’anomenava: “Polvorons Blancs”

140 gr. de maicena (farina de blat de moro)
170 gr. de farina
120 gr. de mantega (sense sal)
100 gr. de sucre
1 Ratlladura de llimona

No us espanteu, que la recepta es extremadament senzilla.

Per començar, agafareu un bol gran, que us permeti treballar amb ell. Quan el tingueu, posareu al seu interior, tots els ingredients que us he explicat i començareu a mesclar amb les mans (compte!! A màquina no val!!). Pel que vaig poder observar, és molt senzill, únicament necessitareu una dosi alta de paciència, meh meh meh!!

El procés de mescla finalitzarà quan tots els ingredients estiguin perfectament mesclats, o el que és el mateix, quan us sigui impossible distingir-los (segons els meus amos, ho van deixar quan la massa semblava un munt de formatge en pols). La mescla els va quedar així:



No és difícil, veritat? Bé, arribats en aquest punt, només us faltaran dos passos: donar forma als polvorons i fornejar-los.

Per donar forma als polvorons, agafareu grapat de mescla i amb les mans anireu pressionant-la i compactant-la a la vegada que, molt poc a poc i amb molt de compte (heu de tenir en compte que es tracta d’una mescla seca, per lo que es trenca amb facilitat) li aneu donant forma de croqueta gegant.

Quan ho aconseguiu, ficareu els polvorons al forn que prèviament haureu pre-escalfat a 200 graus. Quan el tingueu calent, ficareu els polvorons i baixareu la temperatura a 180 graus i els hi deixareu uns 25 minuts.

Per últim, un petit consell: Abans de treure els polvorons de la safata del forn, haureu de deixar-los refredar, doncs quan estan calents són molt tendres i es desfan fàcilment.

Els polvorons blancs tenen aquest aspecte:



Durs, dolços, i sobretot, segons vaig poder escoltar, molt diferents i originals.

dimecres, 1 d’agost del 2012

40 Café - Madrid


Us he d’assumir que els meus amos han passat per varies etapes, tot i que sempre han preferit no abusar massa de les franquícies, anant-hi això sí, de tant en tant (essent les seves favorites per aquests casos: Vips, Gino’s o Starbucks).

En el seu darrer viatge a Madrid (al que per cert, no m’hi van portar!!), van intentar evitat totes les franquícies (a excepció d’Starbucks, clar), i ho van aconseguir, tot i que finalment, i per culpa de la publicitat, van provar quelcom similar a una franquícia: el “40 café”.

El restaurant “40 café” és una innovadora iniciativa de la cadena radiofònica “40 Principales”, i està emplaçat en ple cor de la ciutat, concretament en el número 55 de la madrilenya Gran Via.

Segons vaig poder escoltar als meus amos, el local és espectacular, s’hi accedeix per una escala que a la vegada és una pantalla, i a sobre, just en mig del menjador, la gent dels “40 Principales” hi han instal·lar un petit estudi de radio, des d’on s’hi emeten en directe alguns programes.

Dient la veritat, es podria dir que aquest restaurant és el primer d’un nou model de restaurants on sobresurt l’espectacle sobre la resta de coses. De totes formes, segons els meus amos, és just aquest punt on podem trobar-li el seu principal problema.

Sí, heu llegit bé, encara que el “40 café” és un restaurant, el seu principal problema no està en la seva ubicació, ni en el seu tamany, ni en la seva moderna ambientació, no, el seu punt més dèbil rau en el fet que la seva única obsessió és l’espectacle.

Segons la nostra opinió (m’hi incloc també, meh meh meh!!), el problema més greu que té, rau en la qualitat del menjar que ofereixen, i sobretot, la seva relació qualitat – preu.

En el cas dels meus amos, van optar per menjar una hamburguesa cadascun (l’un, de vedella, i l’altre, l’estrella de la casa, ‘para gustos colores’). Les dues variants eren quasi iguales... un tros de carn, una fulla d’enciam i una salsa rara per donar sabor (vaja, com fa uns anys al McDonald’s), tot acompanya amb un petit caçó de patates pre-fregides.

Pa de colors, l'enciam, salsa i una mica de formatge...

Per si fos poc, per aquestes dues hamburgueses, un ampolleta d’aigua i una cervesa, van acabar pagant 34 euros. Segons van dir: un autèntic robatori.

Potser el pa de colors (sí, heu llegit bé, el pa de les hamburgueses és de colorins) crida l’atenció, potser es un gran reclam publicitari en forma de restaurant, potser... nose, el que és segur és que, els meus amos, com a restaurant, el suspenen.

Tot i això, us deixo les seves dades per si us interessa:

Actualització:  

Restaurant tancat.

“40 Café”
28013 Madrid

Telèfon: 91 758 77 76