dijous, 26 de maig del 2011

Restaurant Japonés Miyako - Logroño

Ja n’estic fins als bigotis! Qualsevol dia d’aquests els tornaré a robar un paquet de pernil ibèric! Ja sé que em guanyaré una bronca, però és que és molt fort... fa uns quants dies aquells dos poca-soltes van decidir fer una escapada a Logroño, i clar, deixar-me a mi sol a casa, amb un plat de pinso i un altre amb aigua, i el pitjor de tot és que, no em van demanar permís!!

Bé, la qüestió és que, segons he pogut escoltar, aquells dos poca-soltes van decidir anar de pintxos al famós Carrer Laurel, però com que la varietats els va semblar més aviat escassa i el preu bastant elevat, una vegada fet el segon pintxo van anar a buscar algun lloc per sopar i vet aquí, que van trobar-se a les portes d’un restaurant japonès que tenia un aspecte excel·lent. Total, que no s’ho van pensar dues vegadas i van entrar-hi.

El restaurant en qüestió te un nom d’allò més curiós, els seus propietaris li han posar per nom “Miyako”, i compta amb una característica que el fa diferent d’altres restaurants japonesos, l’aplicació de la tècnica culinària oriental Teppanayaki. Aquesta tècnica consisteix en cuinar la totalitat dels aliments a la planxa al davant mateix dels comensals. Tot i que, pel que vaig escoltar mentre omplia el sofà de casa de pels, aquesta tècnica s’aplica només en funció del menú escollit.

El “Miyako” presenta a més de la carta, dos menús diferents (tant per preu com per composició...), tant al migdia com a la nit. Els meus amos van escollir el menú anomenat “Miyako” que tenia un preu de 23€ IVA a part. La veritat és que devia estar genial, ja que quasi tot el que van menjar els va encantar, només dos dels plats els van semblar un xic més fluixos que la resta.

En qualsevol cas, tot seguit us deixo el que els meus amos van menjar:


Primers

  • EnllaçRollets a l'estil Tokio
  • Empanadilla fregida
  • Llagostins fregits amb pa ratllat.
  • Rotllets de llagostins.
  • "Maki" de marisc en tempura.
  • Amanida d'algues.

Segons

  • Nigiri sushi de salmó.
  • Sashimi de tonyina.
  • Maki de llagostí amb abocat.

Postres

  • Sushi de plàtan amb recobriment de xocolata.


Com veieu, tot suggerent, veritat?

Als meus amos els va encantar tant la presentació dels plats com, sobretot, les explicacions que un dels cambrers els va anar fent durant tot el sopar... que era, com s’havia de menjar, etc.

El servei i la decoració del local son senzillament espectaculars contribuint així a la comoditat. El restaurant més que net està lluent, el tracte és impecable i el menjar te una qualitat sublim. Què més se li pot demanar a un japonès?

En fi, que segons els meus amos, puntuen el restaurant amb un 8.5 sobre 10, recomanant-lo sobretot a tota persona que no sàpiga on sopar a Logroño i li encanti el menjar exòtic.



Per si us interessa, us deixo les seves dades:


Restaurant japonés Miyako Teppanyaki

Av. Gran Vía, 65

26005 Logroño

Tel: 941 220 366

dilluns, 16 de maig del 2011

Muffins de plàtan

Ronyeu!! Com m’agrada passejar per aquest espai cibernètic per poder estar entre els vostres comentaris i aquestes receptes tan maques! De vegades, em sento el gat més fantàstic i modern de tot internet, i ja només per aquest fet, avui us explicaré una nova recepta.

I és que no em puc pas aguantar, els meus amos han tornat a fer-ho i jo us ho he d’explicar: s’han tornat a ficar a la cuina per preparar un plat que per ells era totalment nou! Aquesta vegada, tot va sorgir gràcies a la pàgina “Directo al paladar”, on van trobar la recepta que avui us presento: Muffins de plàtan.

Per a qui no ho sàpiga, els ”muffins” són el que nosaltres coneixem com magdalenes, tot i que potser són una mica més grans. A sobre, els meus amos van tenir un petit contratemps, ja que van utilitzar un motllo una mica més gran del compte, obtenint així uns muffins mida XXL.


En qualsevol cas, els ingredients que ells van utilitzar són els següents.

· 2 plàtans (si és possible, que estiguin molt madurs)
· 1 ou
· Mig sobre de llevat (en el seu cas, utilitzen la marca “Royal”)
· Mitja culleradeta de sal
· 70 grams de margarina
· 100 grams de sucre
· 200 grams de farina


Com podeu veure, els ingredients que es necessiten no són res del altre món, encara que, us garantitzo que l’olor que surt del forn a mesura que es va fent, és realment especial. A més, aquesta recepta és molt senzilla de fer, tal i com veurem a continuació.

En primer lloc, els meus amos van triturar els plàtans en un bol, on un vegada fet, van afegir-hi la margarina (desfeta), el sucre i el ou, per barrejar-ho tot fins aconseguir una massa homogènia.
Quan l’aconseguiu, haureu de tamisar la farina juntament amb el llevat i, afegir-ho tot a la massa obtinguda amb anterioritat, afegint-hi la sal al final de tot. Així, i ja amb tots les ingredients al bol, només haureu de batre-ho tot (els meus amos, que son una mica ganduls, ho fan amb la batedora) fins que la barreja sigui perfecta i no hi hagi ni tan sols un grumoll. Segons els meus amos, si això arribés a passar, el resultat final deixaria una bastant a desitjar.

Finalment, els meus amos van distribuir la massa en varis motllos petits (tot i que aquí sí que us recomano que, si teniu oportunitat, distribuïu la barreja obtinguda en motllos específics per a magdalenes, ja que la mida final serà més raonable) que van ficar al forn, prèviament escalfat, a una temperatura de 180º durant uns 30 minuts.

El resultat final va ser el següent:




Què us sembla? A mi, la veritat és que em van sorprendre molt. Ronyeu!