divendres, 19 d’agost del 2011

Panacota

Us he de reconèixer que els meus amos han millorat molt en el que es refereix a l’elaboració de postres. La presentació continua sent el seu punt dèbil, però com a mínim ja no fa por veure’n els resultat (fins i tot, darrerament he començat a pensar en menjar-me’n algun, meh meh meh!!).

Aquesta vegada, l’escollit ha estat el dolç italià per excel•lència, la “Panacota” (dolç que, pel que he escoltat, es podria traduir com a “nata cuita”). És molt senzill, ja veureu:

Per fer-ne quatre racions, ells van utilitzar els següents ingredients:

250 ml. de nata per muntar
250 ml. de llet
3 làmines de gelatina neutra
90 gr. de sucre

En primer lloc, és convenient separar un vas de llet freda, a la qual hi afegireu les làmines de gelatina.

Mentre la gelatina s’estova, preparareu un caçó, on hi anireu afegint la nata, la llet i el sucre, per finalment posar-ho tot a foc moderat. Per cert, si voleu aromatitzar la “Panacota”, aquest és el moment, i podeu fer-ho, podeu afegir al caçó: vainilla, pells de taronja, de llimona, canella, etc.

Una vegada la nata estigui calenta, cal retirar l’element aromatitzant (si li heu afegit) i hi afegireu la gelatina, removent-ho constantment tot durant 2 minuts, per evitar la formació de grumolls.

Fet això, podeu considerar que ja teniu feta la “Panacota”, ja que només falta el repòs. Per fer-la reposar, la posareu en motllos i la deixareu refredar un parell d’hores a temperatura ambient, i 8 hores més a la nevera. No us preocupeu per deixar-la tant temps a la nevera, ja que la “Panacota” millora d’un dia per l’altra.

En aquesta ocasió, ells van afegir a la llet el suc d’un mango, i segons vaig poder saber, estava per llepar-se els bigotis.



diumenge, 7 d’agost del 2011

Restaurante El Armario - Madrid


La veritat és que no sé pas com s’ho maneguen però quasi cada juliol, aquell parell proven un nou restaurant. Fa un parell d’anyets fou el “Restaurante Italiano Dolomiti”, l’any passat li va tocar el torn a “La cocina de Plágaro” i al “Restaurante Basarri”. Aquest any l’escollit ha estat “El armario”, un sorprenent restaurant situat al madrileny barri de Chueca.

Si, ho heu llegit bé, el restaurant “El armario” és a Madrid i nosaltres vivim a Vitoria-Gasteiz... potser us semblarà un xic estrany, no? Bé, la cosa és que, els meus estimats amos es van muntar una escapada de cap de setmana amb una parella d’amigues, i clar, allà necessitaven algun lloc especial on anar a sopar. Com les seves amigues coneixien el restaurant, i a més el agradava molt, el van escollir sense pensar-s’ho massa.

Ja us he dit que és a Chueca, oi? Doncs bé, concretament el trobareu al número 7 del carrer San Bartolomé, com aquell que diu, al bell mig de la ciutat.

És curiós però a “El armario” hi trobareu un menú especial (no es ni degustació, ni menú diari) a partir de la carta, bé, potser que us ho expliqui una mica, no? Com es us he comentat, el restaurant només disposa de carta i d’un menú especial a través del qual, hom pot escollir un primer plat, un plat principal i un postre, i tot per 20 euros (això sí, IVA i vi a part).

La carta no és molt extensa i potser no l’actualitzen sovint, però entre les nou primers i els dotze plats principals, els meus amos i les seves amigues van aconseguir fer vuit menús diferents (correcte, en un cap de setmana, finalment van acabar sopant dues vegades a “El armario”, i jo, com no, a casa.... com sempre.... grrr).

D’entre la llista de primers, ells van tastar:

• Cloïsses al cava. Hmmm!! Genials, gustosíssimes, fresques i a sobre amb una salseta de cava que es veu que estava per sucar-hi pa..
• Arròs melós amb costella de porc i xampinyons frescos. Vaja, el que a casa es coneix com a “Rissoto”, un arròs cremós, gustós i ben presentat. Què més li podien demanar?
• Paella d’ous de guatlla amb samfaina. Un plat molt recomanable, gustós i sobretot si teniu la intenció de menjar quelcom lleuger.
• Amanida de formatge de cabra, ceba caramel•litzada amb una vinagre de mel i taronja. De veritat, estava gustosíssima! A més, segons els meus amos és un plat molt adequat per l’estiu.
D’entre el llistat de principals, ells van tastar:

• Hamburguesa d’estruç, amb el seu pa, rúcula i formatge de brie. La veritat, a mi no crec que m’hagués agradat, perquè com a bon gat, m’agrada més el peix... ains pobre animaló l’estruç!!, encara que clar, segons els meus amos, l’hamburguesa era una autèntica delícia.
• Magret d’ànec amb salsa de nabius i patates “parisién”. Hmmm!! Crec que a mi tampoc m’hagués agradat, però al meus amos, els va semblar meravellós...
• Pollastre al curri groc i arròs “pilaf” blanc. Pel que tinc entès picava de valent, però qui ha va provar va dir que tenia un sabor d’escàndol.
• “Carpaccio” de vedella amb rúcula i formatge parmesà. Segons vaig escoltar, als meus amos els va semblar un plat molt especial.
Postres:

• Brownie amb gelat de vainilla. Sens cap tipus de dubte, aquest fou el postre del cap de setmana, sobretot, els dia que els el van portar acabat de fet, calentó i amb una bola de gelat… ains!! Per rellepar-se els bigotis…
• Sopa de xocolata freda amb salsa de maduixots. Encara que es veu que estava boníssim, va ser el pitjor postre dels sopars amb diferencia. Sincerament, si fos jo, no el tornaria pas a escollir en una propera visita al restaurant.


Ja veieu que amb una carta més aviat curta es poden treure varis menús al gust de cadascú, no? I a més, per només 20 euros (sense comptar l’IVA ni el vi). No és car, veritat?

En general, la presentació i composició dels plats era molt bona, i a més, per potenciar això, els responsables de “El armario” utilitzaven coberteria de disseny… tot un encert, i més si teniu en compte que la quantitat de menjar per plat era ben generosa.

Una cosa més que no se’m pot pas quedar al tinter és l’ambient del restaurant. Pel que vaig escoltar, a “El armario” es respira un ambient tranquil, obscur, encantador i sobretot... relaxant, tant per celebrar-hi trobades d’amics com sopars romàntics.

Per cert, us preguntareu: Què us puc explicar sobre el servei? Doncs bé, millor us ho explico... Els meus amos no tenen cap tipus de dubte en aquest sentit, doncs a ells, els cambrers els van semblar molt professionals i atents, sempre disposats a resoldre els dubtes i donar l’ajut que fos necessari als clients, transmetent en tot moment, confiança i comoditat.

Només una cosa més, els meus amos només volien anar una vegada al restaurant “El armario” per així poder provar altres llocs, però finalment, les dues nits que van passar a Madrid, van acabar sopant allà... amb això quasi us ho he dit tot, no?

Si teniu ganes d’anar-hi, recordeu que és molt recomanable fer reserva, així que sense més dilació, a continuació us deixaré les seves dades:



“Restaurante El Armario”
C/ San Bartolomé, 7
28004 Madrid
Telèfon: 915 32 83 77




Actualització (Juliol 2012):  

Pel que els meus amos han pogut saber de fonts ben informades, l'actual “Restaurante El Armario”, no és com us he explicat, doncs encara que continuen servint menjars, s'ha convertit en un ‘Vodka & Gin Club’.


Per cert, abans d’acabar, m’agradaria recomanar-vos un local en el que, els meus amos i les seves amigues van acabar la nit... i que, els molt petards van optar per acabar amb una copa... Quin morro!! Durant el cap de setmana van visitar bastants antres de la zona, encara que, els agradaria recomanar-vos el “Misa de Doce”, un lloc on preparen uns deliciosos “mojitos” que compta amb l’al•licient de l’agradable del seu ambient, lo qual afegint-hi uns preus d’allò més competitius, doncs... Per tal que el reconegueu, us deixo una imatge (realment curiosa.... ejem) i la seva direcció. Això sí, segons els meus amos, això que els persegueixin per entrar als locals els sembla realment HORRORÓS, encara que en aquesta ocasió els va funcionar i a sobre van quedar contents.














C/ Augusto Figueroa, 20
28004 Madrid
Telèfon: 915 228 288