diumenge, 25 de juliol de 2010

Restaurant Basarri - Madrid

Restaurant Basarri
Que van anar a sopar a Madrid? Buahh! Sovint penso que estan com a dues cabretes. Grrr!!! A més, per si no ho heu notat, els tinc molta enveja, grrr. Ells a Madrid i jo, amb lo preciós que soc? Doncs aquí, es clar. I llavors em demanaran que els faci moxaines, ja.. ja s’ho trobaran!!

Com a mínim, espero es recordin de l’experiència que van viure a “La cocina de Plágaro”. Bé, la cosa és que el dia següent de viure-la, se’n van anar directes cap a Madrid. L’excusa? Doncs, continuar celebrant l’aniversari d’un dels meus “esclaus”, i clar, una vegada allà, van intentar fer un altre sopar romàntic. Sí, ho heu llegit bé, ho van intentar, encara que finalment...

Més o menys un mes abans d’anar-hi, el meu altre esclau (bé, o estima amo, com vulgueu) va passar-se uns dies cercant alternatives a través d’internet, doncs com és evident, cap dels dos coneixia cap restaurant a Madrid (que no fos una franquícia, es clar). Després de llegir unes quantes opinions, va escollir el “Restaurante Basarri” ja que era molt cèntric i a més, en varies pàgines, el recomanaven fermament com a restaurant romàntic.

Després de passejar-se per mig Madrid, una estona abans de l’hora convinguda per sopar, van dirigir-se cap a la plaça de la Puerta del Sol, i des d’allà, van buscar la no menys famosa plaça Major. Buah!! Segons els vaig escoltar, aquella zona deu ser especialment maca, però bé, això ja és una altra història, i jo, estic aquí per parlar-vos de restaurants i de menjar, no de carrers i paisatges, no?

El “Restaurante Basarri”, està situat en una de les sortides de la plaça Mayor (C/ Toledo, 10), concretament, el podeu trobar sota els porxos de la plaça.

Segons la seva opinió, el restaurant tenia un aspecte fantàstic des de fora, i bé, no os vull pas enganyar, per dins també, vell (o històric) però amb molt encant. El restaurant no és molt gran, però disposa de dos menjadors diferents. Segons van dir, el dia que hi van estar ells, en arribar, eren els únics clients del restaurant, cosa que, quasi els va fer una mica de por (una altra vegada, que se m’emportin a mi, que amb les meves urpes no han de patir per res!, i a més, la meva boca està ansiosa de tastar bons aliments... ains!).

Bé, per començar, els cambrers els van portar la carta, i buah!!, es van emportar un ensurt de campionat al veure els preus dels plats, i a més, a la carta no hi constava el menú de la casa! Això és tenir més cara que esquena! Potser per això, van perdre una mica la vergonya i sense dubtar-ho massa, van demanar el menú de la casa (que a més de a la porta del propi restaurant, l’anuncien encara avui a la seva plana web).

Els plats que els van portar van ser:

· Entrants de la casa.
· Cecina de León amb ametlles.
· Una croqueta de pernil ibèric. (Només va ser una croqueta, però molt gran… segons la seva opinió, potser una mica massa gran).
· Foie embolicat amb poma caramel·litzada i amanida amb una reducció de vinagre.

Acte seguir, van haver d’escollir un plat entre:

· Lluç gratinat sobre un fons de crema de patates.
· Presa ibèrica amb raviolis casolans i una salsa de ceba caramel·litzada
· Bacallà amb safrà i pebrots rostits.
· Ploma ibèrica amb salsa de ceba caramel·litzada.

I per acabar:

· Postres de la casa per a compartir.
· Cafè.



Encara que, a la pàgina web del “Restaurante Basarri” figura mitjançant una clara anotació que el “Menú de la casa por 35€ (IVA incluido)”, els meus amos van acabar pagant pel mateix menú 42€ més IVA. Molt malament, no us sembla?

Abans d’acabar aquesta crítica, us vull explicar el que, segons els meus amos, és el millor i pitjor del restaurant, per tal que vosaltres mateixos ho pugueu valorar.


El millor:

· Sense cap gènere de dubtes, el millor del restaurant, és la qualitat del menjar que ofereixen. Tots els plats estan ben preparats i amb una presentació d’allò més aconseguida, tot per a remarcar un exquisit sabor amb la seva justa quantitat.
· L’ambient que es respira al local, ja que, sembla que et trobis al menjador d’una antiga masia. Això els va semblar molt bonic, encara que potser ells li haguessin posat una mica més d’il·luminació (que llepafils son els meus amos, no?).

El pitjor:

· El servei. Els meus amos no van dubtar en cap moment de la seva professionalitat, encara que, segons la seva opinió es van donar un parell de situacions que certament els van incomodar; la primera fou que, els desapareixien les begudes de la taula, ja que quan consideraven que havien de treure-les, ho feien, en ocasions sense demanar-ho. A més, encara s’estan preguntant perquè el maitre del restaurant els preguntava que tal anava tot, si en cap de les ocasions es va quedar per escoltar la resposta, potser poc interès?
· El preu. Encara que la qualitat i la quantitat va ser bona, segons els meus amos van pagar massa pel que van menjar, més que res perquè, per aquell preu, potser mereixia quelcom més d’innovació en el menjar (no hi ha com haver estat a “La cocina de Plágaro” el dia abans).


Després de dir tot això, ells van acabar posant-li una nota de 6,75. Segons la seva opinió, encara que el preu fou alt, el “Restaurante Basarri” és molt recomanable, entre altres coses, perquè preparen menjar casolà (o tradicional) amb gracia, i això cal tenir-se en compte en una gran ciutat com Madrid, on en moltes ocasions es fa molt difícil trobar bons restaurants d’aquest estil i massa fàcil entrebancar-se amb franquícies.

Per si us interessa, ara us deixaré la seva direcció i el seu telèfon per reservar.





Restaurante Basarri
28005 Madrid – (Madrid)

Tel: 91 365 69 39



Actualització (Juliol 2012):  

Vaja sorpresa es van endur els meus amos. L’altre dia, passant per allà, van poder comprovar que no només havien baixant la persiana, sinó que,  no queda ni el menor rastre del “Restaurante Basarri”. Un altre que NO EXISTEIX.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada