Us he de reconèixer que al començament em sorprenia escoltar a aquests dir: “anem a prendre un pintxo de truita?” o “que bons són els pintxos de truita!”, però una vegada vist com es fan les truites, lo fàcil que és i l’olor que desprenen, només em queda dir: ronyeu, quines ganes de tastar-les!
Crec que se’n poden fer d’un pilot de tipus (farcides, sense farciment, de pisos, etc..). De totes formes avui us explicaré la més comú, la de patata amb un toc de ceba.
Els seus ingredients són:
4 ous
3 patetes mitjanes
½ ceba (o al gust)
1 cullerada de llet
Sal
Oli
Per començar, i com és el que més triga en preparar-se, ells van pelar les patates i les van tallar a tires no massa llargues. Van posar a escalfar al foc, una paella amb una bona quantitat d’oli. Una vegada l’oli va estar calent, van afegir-hi les patates amb una mica sal, van abaixar el foc, i les van deixar coure a foc lent una bona estona.
Mentre les patates es feien, van tallar la ceba a tires fines, i passats uns minuts, les van afegir a la paella amb les patates.
En un bol a part, van batre els ous, els van posar una punta de sal, i... ostres, no se si puc dir-ho... va que sou de confiança: una cullerada de llet.
Quan les patates van estar al punt; fetes però tendres (no han de quedar cruixents) i la ceba caramel•litzada van treure-ho tot de la paella van afegir-ho al bol per poder-ho remenar tot bé.
Finalment, van posar una cullerada d’oli a la paella, i quan va estar ben calenta, van afegir-hi tots els ingredients barrejats i els van deixar coure uns minuts. Passat aquest temps, i ajudats amb un plat gran, van girar la truita i la van deixar coure uns minuts més.
Una vegada finalitzada l’obra, els va quedar així:
Senzilla, gustosa i... per rellepar-se els bigotis, no creieu?
dilluns, 22 de febrer del 2010
Truita de patates
dimarts, 9 de febrer del 2010
Restaurant El Portalón - Vitoria-Gasteiz
Qualsevol excusa els serveix per sortir a sopar i deixar-me a mi a casa, arraulit al sofà tot mirant-me la tele... apagada. Bé, en el fons no critico, si pogués també canviaria de tant en tant, aquell pinso de marca per un bon plat de peix preparat per algun crack de la cuina, però.... ains!
Feia molt de temps que els escoltava buscar una bona excusa per fer una reserva a "El Portalón", encara que sempre acabaven trobant-ne alguna per aplaçar la reserva, fins que fa uns dies, es van decidir. L’excusa final va ser la celebració del seu tercer aniversari... ains, colomins!
Pel que he pogut saber, "El Portalón" és un dels restaurants més emblemàtics de Vitoria-Gasteiz. Està situat al davant de la Catedral de Santa Maria, ocupant la vella casona de “La casa de postes”, la qual fou inaugurada com a tal durant el segle XV. Però bé, deixaré la historia per algú que en sàpiga una mica més, i jo em dedicaré a lo meu que no es altra cosa que criticar el restaurant, encara que, per la seva cara al tornar, crec que no podré fer-ho gaire.
El restaurant disposa de diversos menús de degustació amb preus compresos entre els 35 i els 60 euros, i fins i tot una vegada al mes posen a disposició dels seus clients la possibilitat d’assistir a un sopar teatralitzat. Aquells dos no van se tant originals, i al final van escollir el “Menú cuina” i vaja, tinc la impressió que es van posar les botes, o sinó... continueu llegint:
Entrants:
Pernil ibèric (l’estic ensumant... quina flaira!)
Foie mi-cuit amb melmelada de fruites (només de pensar-ho... ains!)
Tacs de salmó marinat amb crema de tàperes (Salmó? Jo en vull!!)
Primers:
Marisc (3 gambes i una cigala a la brasa... ronyeu!)
Mongeta pinta alabesa (con els seus sagraments....¡mmmm... quina delícia!)
Segons:
Rap al forn (Volia anar-hi! Per què em fan això?)
Rellom a la brasa
Postres i cafè
Les úniques pegues del menú? Doncs que a l’arribar al rellom quasi van tenir que demanar un suplement d’estómac, ja que estaven tips de tantes delicadeses. Ah! I que, el vi va ser com l’I.V.A.... a part del menú. De totes formes ells ho van solucionar amb un Rioja Alavesa de reserva... genial!
Segons van dir: menjar al "El Portalón" va ser com menjar en una altra època, una cosa especial, tant pel que fa a la qualitat dels seus plats, com pel fet de fer-ho en un lloc tan carregat d’història i a la vegada tan ben cuidat i conservat. Entre les seves centenàries pedres, un s’allunya dels sorolls de la ciutat, esperant a vegades, escoltar les rodes d’un carruatge creuant el vell portal que dona nom al restaurant.
Pel que van dir, es podrien valorar moltes coses: la ambientació, el menjar, el servei, els preus, però vaja, que a falta de poder criticar negativament res, es van limitar a exclamar quasi simultàniament: “És el millor restaurant on hem estat!”.
Encara que el restaurant és gran (té dos menjadors grans i tres de més petits i exclusius), convé reservar amb antelació, així que, us deixo les seves senyes:
C/ Correría 147 – 149
01001 Vitoria-Gasteiz
Telèfon: 945142755
Etiquetes de comentaris:
Cuina Tradicional,
Restaurants,
Vitoria-Gasteiz
Subscriure's a:
Missatges (Atom)