Torrada gourmet amb hamburguesa Euskolabel

Com ja haureu pogut observar, després d’uns dies de canvis creiem que ja va essent hora de tornar, això si, amb un racó un xic més personal, o el que és el mateix, una mica menys gatú i més nostre. Continuarem, com no, visitant restaurants i preparant plats ràpids, senzills i tant gustosos com sigui possible, com el que us volem explicar en aquesta reinauguració, una “Torrada gourmet amb hamburguesa Euskolabel”.

Per preparar dues racions d’aquesta recepta, necessitarem els següents ingredients:

2 llesques de pa de pagès

200 gr. de carn picada de vedella “Euskolabel” (una bona vedella dels Pirineus també serveix)

4 rodanxes de rull de cabra

2 llesques de pernil ibèric

1 rodanxa primeta de pinya

2 rodanxes de ceba

1 poma

6 xampinyons

Sal, oli

La preparació és tan senzilla, com espectacular el seu resultat final.

Per començar, ens centrarem en la guarnició. Per fer-ho, pelarem la poma i la tallarem a daus per posar-los en una paella amb una gota d’oli, tot i deixant-los cuinar evitant que s’enganxin. El mateix farem amb els xampinyons salpebrats i tallats a quarts.

Amb la poma a foc lent procedirem a donar forma a la carn, per fer-ho, farem dues boles amb la carn picada tot i prement-la ben bé. Quan les tinguem ben formades, les xafarem i els donarem forma ovalada, per així cobrir el màxim possible del pa.

Mentrestant, posarem a escalfar una planxa. Quan estigui calenta hi torrarem les dues llesques de pa, la rodanxa de pinya tallada per la meitat i les dues rodanxes de ceba. Quan el pa comenci a torrar-se, posarem en una planxa els rulls de cabra per torrar-los breument sense deixar que es fonguin. Quan els tinguem, els posarem sobre la torrada. Més endavant, posarem sobre d’ells la mitja rodanxa de pinya, i la resta d’ingredients.

Arribats en aquest punt, ha arribat el moment de posar a la planxa les hamburgueses de vedella amb un pessic de sal. Si us agraden al punt, les haureu de cuinar uns 3 minuts per cada costat i immediatament posar-les sobre la pinya.

Finalment, posarem a escalfar el pernil ibèric a la planxa i acabarem de muntar el plat. Un possible resultat pot ser aquest:

Torrada gourmet amb hamburguesa Euskolabel

Us quedeu amb aquesta torrada, o preferiu anar-vos-en a un McDonald’s?

Bon profit!!

Empanada de carn

El cap de setmana passat, els meus amos se’n van anar de cap de setmana al meu poble (bé, també ho és d’un ells, meh, meh, meh!). Una vegada allà, a més de descansar i desconnectar de la vida moderna, van aprofitar per preparar algun que altre menjar.

Diumenge, com que no volien complicar-se molt a la cuina, van pensar fer alguna cosa ràpida. Pel cap els va passar fer des d’una “Quiche Lorraine”, fins a una lasanya de carn, però no, al final es van decantar per intentar una empanada de carn, i tot, gracies a un amic d’aquest racó, el responsable de “La Cuchara Curiosa”, i no, no us penseu pas que fou ell el cuiner, però del seu blog en van treure la recepta, així que, no em queda més que (amb molt de gust això si), fer-li arribar un: moltes gracies!! I un parell de ronronejos.

Per fer aquesta senzilla recepta, els meus amos van utilitzar els següents ingredients:

1 Massa fresca d’empanada

200 gr. de carn picada de vedella

50 gr. de formatge en cunya

1 pot de pebrots escalivats

Mitja ceba

Sal i Pebre

Per començar haureu de tallar la ceba ben petita i posar-la a coure a foc lent. Quan la ceba hagi cristal·litzat una mica, salpebrareu la carn picada de vedella i l’afegireu a la paella.

Fins aquí tot ben fàcil, no? I es clar que si, res que no hagueu fet unes cent vegades! Meh, meh, meh!! Bé, doncs ara comença la part més divertida de la recepta, farcir l’empanada. Els meus amos van fer una empanada petita i per això van utilitzar una sola massa, però si vosaltres necessiteu fer-ne una de més gran, haureu d’utilitzar dues masses (una per la base i l’altre, per cobrir).

Bé, com us he dit, el primer pas per omplir l’empanada serà estendre la ceba cuita i la vedella picada, després, a sobre d’aquesta, repartireu una tira de formatge i una de pebrot alternativament al llarg i ample de la carn. Quan hagueu fet això, ho cobrireu tot amb la massa (els meus amos van doblar per la meitat la que tenien estesa, però vosaltres si en teniu una altra, és el moment d’utilitzar-la). Finalment, haureu de tancar la base de la massa, ja sigui emprant una forquilla o els propis dits.

Ánims que ja s’acaba!! Bé, i tant que s’acaba, només us falta un petit pas, ficar l’empanada al forn (préviament preescalfat) i deixar-li uns 20 minuts a 200 graus.

Un dels possibles resultats finals el podeu veure a la següent fotografia:

Bon profit!

Saltimbocca alla romana

“Saltimbocca” Com en saben els italians de posar noms!! De fet, fins i tot podria dir que això és un nom suggerent, i la resta son punyetes. Ains! “Saltimbocca” Tant de bo ho hagués fet!!... salta directament cap a la meva boca, però res de res, el plat no es va moure ni un centímetre i jo em vaig quedar allà al davant, bavejant de desig.

Els meus amos van descobrir aquesta recepta a Roma, concretament en un restaurant del Trastevere (crec recordar que ells l’anomenaven “Ristorante Carlo Menta”). Es va encantar, així que, van cercar-ne la recepta i sense perdre massa temps, el diumenge passat la van fer, i jo avui us l’explicaré.

La recepta del “Saltimbocca” es molt, però que molt senzilla. Per ser-vos totalment sincer, us diré que és tan senzilla com saborosa.

Bé, crec que ja va sent hora de començar-vos a explicar la recepta. Ells van utilitzar els següents ingredients:

2 Filets prims de vedella.

2 Llesques de pernil curat

4 Fulles de sàlvia (o d’alfàbrega)

Farina

Sal

Pebre

El primer que haurem de fer amb aquests ingredients es harmonitzar les mides dels filets i de les llesques de pernil. Per fer-ho, que millor que tallar les llesques de pernil per la meitat i després, tallar els filets a un tamany semblant al de les mitges llesques.

Una vegada fet això, cal estendre els filets sobre una superfície llisa. Si aquests són molt gruixuts, els podeu xafar una mica amb l’ajuda d’un corró de cuina. Després ja podreu muntar el “saltimbocca”. Per fer-ho, agafareu un tros de filet, un tros de llesca de pernil i una fulleta de sàlvia (o alfàbrega) i ho disposareu de forma que quedi una cosa sobre l’altra. Finalment, amb un escuradents subjectareu els tres ingredients.

Senzill, veritat? Doncs ja quasi tenim el plat fet, només ens manca un petit detall: fregir els “saltimbocca”. Un minut per costat. Ah sí!, és interessant que enfarineu els filets abans de fregir-los.

Per acabar, es pot preparar una senzilla salsa suau per potenciar el gust dels “saltimbocca”. Aquesta salsa la podeu preparar a la mateixa paella que heu emprat per fregir filets. Per fer-ho, hi afegireu una cullerada de farina i la remoureu bé. Un cop fet, hi afegireu un vas de vi (o de caldo de carn) i clar, de nou a remenar fins que obtingueu una salsa ben lligadeta.

Què us sembla el resultat?

Ja veieu que ells van acompanyar els “saltimbocca” amb unes verduretes fregides, però també teniu l’opció d’unes patates (fregides o en puré) o bé, d’una petita ensalada de brots tendres.

Moussaka

Després d’uns dies de descans, m’agradaria explicar-vos un plat que els meus amos fan regularment. No tinc clar si ho diré bé, per que els idiomes no se’m donen bé, però ells li diuen “Moussaka”.

Quan agafaven els ingredients, van explicar que hi havien varies versions de “Moussaka”, però que ells farien la versió grega.

Els ingredients que van agafar van ser els següents (per 2 persones).

2 albergínies més aviat petites.
250 gr. De carn picada de vedella i porc (a Grècia es fa servir carn de xai)
1 ou
½ ceba
Formatge ratllat
Oli
Sal

Per començar, s’han de netejar bé les albergínies i tallar-los-hi la cueta verda. Després, es fan lamines d’albergínia amb d’un gruix de mig centímetre.

Tot seguit, van ficar les lamines en una cassola amb aigua salada bullint. Pel que van dir, no és estrictament necessari fer-ho però si no es fa, després la albergínia agafa massa oli i això no és molt bo per la salut. El temps de cocció va ser de 10 minuts. Després, van posar a escórrer les albergínies un parell de minuts.

Després, van posar una mica d’oli en una paella i van posar-la al foc. Amb l’oli calent, van començar a posar-hi cadascuna de les lamines de albergínia. Tot i que no ho sembli, les albergínies no agafen massa oli, ja que abans les hem fet bullir. A mesura que les anaven traient de la paella, les anaven posant sobre un paper absorbent, segons van dir, per treure el sobrant d’oli.

Una vegada fregides totes les làmines de albergínia, a la mateixa paella van posar la ceba tallada petita i la van deixar torrar uns minutets. Tot seguit, van posar la carn picada degudament salpebrada. Segons van dir, si us queda uns mica de sofregit, aquest és el moment perfecte per posar-ho a la paella, ja que la carn quedarà molt més gustosa.

Van començar a muntar la “Moussaka”, en una safata pel forn. Una capa de làmines d’albergínia, una altra de carn, i després una altra d’albergínia. En cas que ens quedi albergínia, crec que el millor que es pot fer és fer més quantitat de “Moussaka”, ja que així tindrem per més dies. A més, aquest és un plat que millora amb repòs.

Finalment, per donar-li el toc, van agafar un ou i el van batre com anessin a fer una truita, i el van escampar sobre la capa final d’albergínia, per que es colés cap dins.

Per últim, van posar-hi una mica de formatge ratllat i van posar-ho al gratinador (uns 3-4 minuts) fins que va quedar tot ben daurat.

Va quedar així



Ja sabeu que jo soc de peix, però, déu, quina menja és aquesta “Moussaka”!