Brownie

No fa masses dies, un dels meus estimats amos (sí, per estrany que us sembli, avui mereixen aquest nom…) va tornar de treballar amb un petit regal en forma de tres receptes, i curiosament, les tres de postres. Concretament va portar: tronc de nata i xocolata, magdalenes i un brownie casolà.

Quan vaig escoltar això, no em vaig poder contenir... se’m va fer la boca aigua... finalment provaria un nou postre!!

I uns dies després, vaig tenir l’oportunitat de tastar un fantàstic brownie casolà i buahh!! Estava de vici, i clar, aquests dies que he recuperat la meva vena treballadora, he decidit que us explicaré com preparar aquesta delícia. Així que, la recepta d’avui és: brownie casolà.

Els meus amos van utilitzar els següents ingredients:

60 gr. de farina
110 gr. de sucre
100 gr. de margarina
125 gr. de xocolata per desfer
Una culleradeta de cafè de llevat
3 Ous

La veritat és que aquesta recepta és tan gustosa (i ho és un munt) com fàcil de fer, sinó, jutgeu vosaltres mateixos...

En un bol, heu de posar-hi la farina, el sucre i l’ou. Una vegada ho tingueu tot, haureu de batre-ho tot bé, primer amb una batedora manual, i després amb l’automàtica.

Quan tingueu la massa ben batuda, haureu d’afegir la margarina i el xocolata prèviament desfets (els meus amos van aconseguir-lo posant-ho tot un minutet al microones) al bol, i de nou, tornar a batre-ho per evitar la formació de grums.

Una vegada fet això, ells van posar a pre-escalfar el forn. Quan va estar calent, van posar la massa aconseguida com us he explicat abans, i la van posar en un motllo (convenientment empastifat de margarina per impedir que el brownie s’hi enganxi). Finalment van deixar el motllo al forn, a 180 graus, durant uns 20 o 25 minuts.

Que us sembla, va quedar guapo decorat amb maduixes, eh que si?




Per cert, podeu personalitzar fàcilment el vostre brownie, per exemple: amb una boleta de gelat, o bé, afegint trossos de nou a la massa just abans de ficar-la al forn. Us asseguro que tant la primera opció, com la segona, com totes dues… queden genials.

Lasanya de carbassó

Fa uns dies, mentre em dedicava a tafanejar varies pàgines d’internet durant una de les meves poques estones lliure (sí, ja ho sé, encara que necessito el meu temps per llepar-me, també en dedico una altra part a visitar amics que tenen els seus propis blogs de cuina), em vaig topar amb una recepta d’allò més original, i es clar, sense perdre temps, li vaig explicar a un dels meus estimats amos. Tot i que abans de començar a explicar-vos la recepta en qüestió, m’agradaria agrair tant de part meva, com es clar, de la dels meus amos, a la responsable de “Sukaldean Jaten” (si pogués, fins i tot una llepada li faria, però...).

Bé, la recepta d’avui és un deliciós pastís de carbassó, o millor, una lasanya de carbassó, amb les seves llesques de pernil dolç, de formatge, hmmm!! Si, ho se, d’entrada sembla una combinació una mica estranya, tot i que, segons el meu amo, té un sabor d’allò més original. Sincerament, crec que val molt la pena.

Per a fer aquesta recepta, ells van utilitzar els següents ingredients (per a dues persones):

1 Carbassó gran (o 2 de petits)

4 o 5 llesques de pernil dolç

4 o 5 llesques de formatges

1 Ou

Farina

Sal

Oli

El primer pas, com no podia ser un altre, és tallar el carbassó (evidentment, després de rentar-lo), però compte, que cal tallar-lo longitudinalmenti a llesques ben fines! (d’uns 3 o 4 mil•límetres de gruix) si pot ser. Quan tingueu les llesques, les saleu i les reserveu un moment.

Seguidament, ells van agafar dos plats, en un van posar-hi farina i en l’altre un ou batut. Si senyor! Tinc una audiència ben intel•ligent! Tot això és per arrebossar les llesques de carbassó. Una vegada preparats, van agafar una paella, van posar-hi una bona base d’oli, i cap al foc. Quan van tenir l’oli ben calent, poc a poc, van anar-hi posant les llesques de carbassó una vegada passades per la farina i l’ou, per arrebossar-los ben bé.

Mentre s’arrebossaven, els meus amos van extendre una tira de paper de cuina, i van anar-hi posant les llesques de carbassó a mesura que les anaven traient del foc, per que així, anéssin absorvint el sobrant d’oli.

Finalment, en un motllo apte pel forn van anar preparant la lassanya, van començar amb una capa de carbassó, a sobre, una de pernil dolç i una de formatge, i després, a repetir el procés fins a esgotar els ingredients.

Per acabar, van posar-li una mica de formatge ratllat, i directe al gratinador. La cosa, tot i no ser molt espectacular, els va quedar així:

Tampoc té mal aspecte, no? De totes formes, el seu sabor compensa amb escreix el seu aspecte, i a la cuina ja sabeu: prima el sabor ;)

Per cert, com us haureu fixat, aquest plat és una mica oliós, així que, us donaré un petit consell per sobretot, aquelles persones que han de controlar una mica la seva alimentació. Aquest consell no és altre que: podeu substituir tranquilament l’arrebossat del carbassó per una cocció a la planxa, amb el que reduireu ostensiblement tant les calories com l’oli utilitzat, i per res penalitza el sabor.

Restaurante Ahoa - Vitoria-Gasteiz

Vergonya? Què és això? La veritat, em sembla que desconec totalment el significat d’aquesta paraula, deu tenir alguna cosa a veure amb el que em van dir els meus amos l’altre dia: “Nissi, saps quan temps portes sense escriure ni publicar res? I això que hem fer un munt de coses tot aquest temps!” Segons ells hauria de sentir vergonya, però encara que les seves paraules no van ser pas massa maques, de vergonya, més aviat poca... la veritat és que m’agrada massa estar gandulejant.

Bé, em sembla que m’he aplicar allò de que tot lo bo s’acaba, i com que avui estic avorrit de tant llepar-me, he pensat que us escriuria alguna cosa, que us sembla?

En aquesta entrada us explicaré l’experiència dels meus amos en el darrer restaurant que ha provat. El nom del restaurant es “Ahoa” (molt adient per un restaurant, tenint en compte que “Ahoa” és boca en èuscara, no creieu?), i es troba situat al carrer 12 d’Octubre, 1 de Vitoria-Gasteiz.

Ja fa temps que els meus amos estaven buscant una excusa per fer una visita al “Restaurant Ahoa”, i mireu per on aquesta els va arribar juntament amb les notes de la universitat d’un dels meus esclaus (ups! Perdó, amos), que més que genials van ser excel·lents, i per celebrar-ho, van fer una reserva (via internet) per un dissabte a la nit.

El local es maco i bastant modern, amb el terra fet de fusta de diferents tonalitats d’ocres, el sostre també de fusta simulant una bodega amb voltes el que ajuda, sense dubtes, a crear un ambient càlid i acollidor on hom, se sent còmode ja d’entrada.

El restaurant, a més de menú diari i servei de carta, disposa d’un menú degustació a un preu que oscil·la des dels 26 als 32 euros, depenent del vi que hom esculli per acompanyar (evidentment, el de l’any és el més econòmic, el criança és una mica més car i el reserva l’encareix encara més). A més, per un preu molt semblant, el restaurant disposa d’un menú especial anomenat “ovolactovegetarià” (millor no em pregunteu que és, doncs els meus amos no el van demanar i a mi, pel nom em sona a xinés).

Ells van escollir el menú degustació i segons les seves pròpies paraules, tenint el compte el que costa està més que bé, o sinó, valoreu:

Entrant:

Amanida tèbia amb poma, bacallà i gambes, ben amanida amb una salsa especial.

Primer Plat:

Arròs caldós a la crema de "boletus" i foie.

Plat Principal:

Rellom de porc amb patates i verdureta de guarniment.

Postres:

Flam de mango.

Segons van dir els meus amos, tot estava molt ben preparat i presentat, utilitzant per a cada plat, una curiosa coberteria de disseny. De veritat, a ells els va agradar molt, tant que estic segur que hi tornaran al “Restaurant Ahoa”, el que no se és si ho faran per dinar o per sopar. A més, l’ambient del lloc el converteix en una excel·lent opció per a organitzar-hi tant sopars romàntics, com àpats amb amics, companys de feina, etc. A part, el preu està més que bé, tenint en compte la relació qualitat / preu que ofereix.

Per si us interessa, a continuació us deixo les seves dades de contacte:

"Restaurante Ahoa"

C./ Dotze d’Octubre, 1

01004 Vitoria-Gasteiz (Alava)

Telèfon: 945 260875

Pa de pessic

Ai, estimats seguidors!! Quina panxa que estic posant!! I tot, per culpa dels meus amos... I es que, no hi ha dret!! De tant en tant, es treuen un pa de pessic de la màniga que està d’escàndol... tendres, saborosos... si és que no em queda cap altre remei de suplicar: “Quin dia fareu un altre pa de pessic? Vaaaa... que uns faré un pilot de festes” .

La veritat és que només a un dels meus amos li surt el pa de pessic genial, potser és per herència (a la seva mare també li surten... de vici), en canvi al meu altre esclau (ups, perdó... al meu altre amo) només li surt bé una cosa: menjar-se’l.... meh meh meh!!

Bé, potser que ja comença a ser hora que us expliqui la recepta, no?

Som-hi, encara que en aquestes alçades de post, estic totalment segur que ja sabeu que avui us explicaré: el pa de pessic.

Per prepara el pa de pessic, ells van separar els següents ingredients:

3 ous
225 gr. de farina (mesura: 3 vasos de iogurt)
150 gr. de sucre (mesura: 2 vasos de iogurt)
Oli (mesura: 1 vas de iogurt)
1 Iogurt natural
1 sobre de llevat (els meus amos utilitzen la “Royal”)


No us preocupeu que no patireu massa per fer aquesta recepta, doncs aquesta és la més fàcil que us he explicat fins avui. Només necessiteu un bol gran on barrejar tots els ingredients amb l’ajuda d’una batedora de varetes.

Una vegada ho hagueu fet, la massa ha de quedar totalment líquida i sense grumolls. Si es així, podeu posar-la al motllo que tingueu per casa i posar a pre-escalfar el forn a 180 graus.

Quan el forn va estar calent, van posar-hi el motllo amb la massa i el van deixar coure durant mitja hora.

Compte! Encara que no ho sembli, aquest pas és important, doncs la porta del ha d’estar tancada durant la mitja hora que dura la cocció. Si no ho feu, us quedarà un pa de pessic més pla que els pits de la Vicky Beckham (meh, meh, meh!!!). Només podeu comprovar si està cuit o no (amb l’ajuda d’un palet) una vegada passat el temps que os he indicat.

Si heu seguit els passos que us he explicat, el vostre pa de pessic tindrà una pinta tan bona o millor que la següent:

No us sembla que té una pinta genial?

Crema pastissera

Déu meu! Com m’agraden els dolços! I els casolans, encara més. Por sort, darrerament els meus amos han avançat una barbaritat en aquest camp (ja només els falta millorar en presentació, meh meh meh!). A vegades penso que es mereixen un aplaudiment, o fins i tot un parell de llepades. Bé, crec que optaré per les llepades, meh, meh, meh!

Fa uns dies, mentre preparaven el seu particular tortell de reis, van intentar fer un altre dolç, la crema pastissera. Encara que fou el seu primer dia, la veritat és que no ho semblava pas. Ains, que bona! Espero poder-la gaudir sovint...

Per preparar la crema pastissera, van emprar els següents ingredients:

½ litre de llet
150 gr. de sucre
4 gemes d’ou
2 cullerades de “maicena” o farina de blat de moro
2 pells de llimona
1 rama de canyella
1 rama de vainilla (aquest ingredient és opcional)

Per començar, heu de posar a escalfar la llet en un caçó. Mentrestant, en un bol hi posareu el sucre i les gemes d’ou per barrejar-les bé. Quan el caçó comenci a prendre temperatura hi afegireu les pells de les llimones, la rama de canyella i la vainilla.

Ho heu de mantenir tot al foc fins que arrenqui a bullir. En aquest moment, cal baixar el foc, treure les pells i les rametes i deixar-ho a foc lent un parell de minuts més. Una vegada passat aquest temps, cal separar un cullerot de llet i afegir-lo al bol de les gemes per barrejar-ho tot molt bé.

Una vegada aconseguida una massa ben espessa, l’afegireu al foc amb la resta de la llet, i continuareu barrejant sense parar fins aconseguir una crema uniforme i sense grumolls.

Després, ells van treure el caçó del foc i van deixar refredar la crema. Una vegada la van tenir a temperatura ambient, van cobrir-la amb paper film (aquest ha de tocar la crema per evitar que s’hi formi crosta) i la van posar a la nevera.

Mireu quina pinta tenia unes hores després:


Potser en la següent foto, llueix una mica més...


A veure quan tornen a fer-la una altre vegada...