Amanida tèbia amb carpaccio de pinya

Sí, d’entrada la combinació de pinya amb quelcom “tebi” pot semblar un xic arriscada, i en una amanida, encara més, però tot té una explicació i nosaltres avui us la volem donar a través d’aquesta boníssima recepta.

Com ja sabreu molts dels que ens veniu seguint de fa temps, a casa ens agraden les amanides per sopar, però clar, intentant innovar una mica i no caure en la repetició. La recepta que us explicarem avui l’hem batejat com: “Amanida tèbia amb carpaccio de pinya”.

Per a dues persones, necessitarem els següents ingredients:

150 gr. d’enciam variat

2 rodanxes de formatge d’ovella (o rull de cabra)

90 gr. de pinya

2 tomàquets d’amanida

2 llesques de pa de motllo

Oli d’oliva verge

Sal

Aquesta amanida és molt senzilla, però a casa ens encanta per la seva combinació de gustos, per tant, la solem preparar sovint.

Per començar, netejarem bé el tomàquet i amb un ganivet ben esmolat el tallarem a llesques tan fines com puguem (d’un parell de mil·límetres), i les posarem a la base dels plats. Un cop fet, posarem les fulles d’enciam per sobre del tomàquet, distribuint-les de forma que quedin equitatius entre els dos plats.

Un cop fet, preparem el carpaccio de pinya. Per fer-ho, li traurem la pell i els ulls que pugui tenir així com també el cor. Quan la tinguem ben neta, farem com en els tomàquets, fer-ne rodanxes ben fines (tant fines com ens sigui possible), i les distribuirem sobre les fulles d’enciam.

El penúltim pas serà preparar la part tèbia del plat de l’amanida. Per fer-ho, posarem a escalfar una paella amb un raig d’oli ben generós. Mentre s’escalfa, posarem a torrar les dues llesques de pa. Un cop fet, a cada llesca li tallarem un centímetre de cada costat, de forma que en traguem 5 peces, 4 bastons i una base. 

Finalment fregirem el pa en oli calent i posarem a refredar sobre paper absorbent. Un cop fet, posarem a la paella les rodanxes de formatge i les courem un minut per cada costat.

Nosaltres la vam presentar així:

Amanida tèbia amb carpaccio de pinya

Bon profit!!

Quiche de pera i Gorgonzola

Trobar una bona recepta per tenir un bon sopar és quelcom complicat i més, si pretenem que sigui ràpida, gustosa i poc repetitiva. Per això, quan fa un temps vam creuar-nos amb la recepta de la “Quiche Lorraine”, se’ns va obrir un nou món davant dels ulls.

Darrerament hem tingut la sort de poder provar un munt de versions de la quiche, entre que podem trobar versions tan diferents com: la “Quiche de salmó i porros”, la “Quiche quatre formatges” o la “Quiche de carbassó i formatge Brie”. Totes elles comparteixen una base en comú però, a la vegada, són totes diferents i especials.

Avui, segurament us explicarem la recepta de quiche més especial de totes les que hem tastat i fet, amb dos contrastos de gust realment espectaculars. La recepta d’avui es: “Quiche de pera i formatge gorgonzola”.

Per preparar aquesta recepta, necessitarem els següents ingredients:

1 disc de massa per quiche

2 ous

2 peres conferencia (o al gust)

100 g de formatge gorgonzola

200 ml de crema de llet

Oli (o mantega)

Sal

El primer que farem serà pre-escalfar el forn (més o menys a uns 200 graus). Mentre s’estigui escalfant, procedirem a estendre el disc de massa en un motllo circular apte pel forn, estenent la massa tan per la base com pels costats. Quant ho haguem fet, la punxarem amb una forquilla per evitar que es formen bombolles.

Quan ho haguem fet, tallarem a daus petits el formatge i els repartirem per tota base de la massa. Després, pelarem les peres, els hi traurem el cor i de nou, les tallarem a daus petits, de més o menys la mateixa mida, i els distribuirem per la base de la massa.

Mentrestant, en un bol batrem els ous com si volguéssim fer una truita. Quan els tinguem batuts, hi afegirem la crema de llet i de nou ho mesclarem tot fins aconseguir una salsa ben lligada. Finalment, afegirem aquesta salsa a la massa tot i cobrint els daus de pera i de formatge.

Finalment, ficarem el motllo al forn, i el fornejarem a 180 graus durant uns 25 minuts, o fins que estigui ben cuit.

Una ració podria ser ben bé, com aquesta:

Bon profit!!

Bacallà ‘à brás’

Cada país, cada regió i en alguns casos, cada poble, té els seus propis plats o receptes tradicionals, i a nosaltres la veritat es que ens encanta descobrir-los i tastar-los. Arrel d’això mateix, la nostra entrada d’avui la considerem, una mica, com un petit homenatge a Portugal, un país amb una cuina tan senzilla com gustosa que quasi sempre ens fa estremir. Per aquest petit homenatge, emparem un producte que a més, està en actualment en temporada: el bacallà.

L’elecció del bacallà no és pas casual, ja que, quasi el podem considerar el plat nacional de Portugal, i gràcies a ell tenim el cèlebre “Bacallà a nates” i la recepta que us explicarem avui, el “Bacallà ‘à brás’”.

Per a dues racions emprarem els següents ingredients:

2 trossos del lloc del bacallà

3 patates mitjanes

4 ous

Mitja ceba

Olives negres

Julivert

Sal, pebre i oli d’oliva

El primer que farem serà preparar el bacallà. Per fer-ho, posarem els lloms de bacallà en una olla amb abundant bullint i els hi deixarem un parell de minuts o fins que les llenques es comencin a separar. Quan això succeeixi, traurem els lloms del foc i els reservarem. Quan s’hagi refredat, el netejarem bé d’espines i li traurem la pell.

Una vegada net el peix, picarem la ceba i ratllarem les patates (o les convertirem en patates palla ben fines). En un paella petita hi posarem on bon raig d’oli per, quan estigui ben calent, afegir-hi les patates i fregir-les. Finalment, les reservarem entre paper absorbent per treure’ls-hi l’excedent d’oli.

Per acabar, en la mateixa paella on s’hi ha fregit les patates, hi posarem la ceba i la cuinarem fins que cristal·litzi, moment en el que afegirem les llenques de bacallà i ho deixarem un parell de minuts removent-ho constantment. Quan el bacallà estigui ben tou, hi afegirem les patates fregides i ho remourem una mica més. Mentre tot es mescla bé, en un bol petit hi batrem els ous tal i com si volguéssim fer una truita. Finalment, els afegirem a la paella, ho salpebrarem al gust i remenarem un parell de minuts més abans d’apagar el foc. Un cop apagat, continuarem remenant suaument fins que quallin.

Ja gairebé ho tenim tot, ja que només ens faltarà presentar el plat. Per exemple, podem emprar un motllo circular, omplint-lo amb el bacallà i guarnint-lo amb quarts d’oliva negra i julivert picat.

Aquest fou el nostre resultat final:

Una ració de bacallà 'à brás'.

Bon profit!!

Croquetes de pernil ibèric

Avui us portem tot un clàssic de la cuina, les croquetes.

Sense cap mena de dubte, les croquetes destaquen per la seva gran adaptació als sabors, permetent així una gran varietat d’ingredients que podem combinar per aconseguir-les, el que fa que sigui un plat que, normalment, agrada a la majoria. Com passa en aquests casos, i més tractant-se d’un plat tan tradicional com les croquetes, podem trobar-ne una gran varietat de precuinades a les prestatgeries del nostre supermercat habitual, ja que, tot i no fer falta un Nobel per fer-les a casa, si que comporten un llarg procés d’elaboració.

Un cop explicat tot això, només ens falta explicar-vos com preparem a casa les croquetes, concretament les “croquetes de pernil ibèric”.

Per fer unes 24 croquetes, necessitarem els següents ingredients:

½ litre de llet

50 gr. de farina

100 gr. de pernil ibèric

1 dent d’all

½ ceba tendra

50 gr. de mantega (u oli d’oliva)

Pa ratllat

2 ous

Oli d’oliva

Sal

Abans que res, netejarem la ceba tendra i la pica tan petita com ens segui possible. Una vegada fet, pelarem i picarem també el dent d’all.

Per l’altre costat, posarem una olla al foc amb la mantega i quan s’hagi fos, hi afegirem la ceba i l’all picats i ho cuinarem a foc mig fins que la ceba cristal·litzi.

Mentrestant, picarem el pernil ibèric tan petit com ens sigui possible. Quan la ceba hagi cristal·litzat, afegirem el pernil i el mantindrem mig minut removent constantment. Passat aquest temps, hi afegirem la farina i continuarem remenant.

Un com tinguem una mescla homogènia, hi afegirem poc a poc la llet. Mentre estem fent aquest pas, hem d’anar mesclant i integrant la llet a la massa, poc a poc, per evitar grumolls. És a dir, a mesura que la massa es vagi endurint, hi anirem afegint la llet i removent-ho a la vegada per aconseguir una massa consistent i homogènia. Normalment això us succeirà en una mitja hora, així que, aneu previnguts i amb el braç preparat i disposat per remenar una bona estona.

Finalitzat aquest pas, deixarem reposar i refredar la massa, per fer-ho, la posarem en un recipient pla i la taparem amb paper film, fent que aquest toqui directament la massa (així evitarem que es formi crosta), i la deixarem al frigorífic com a mínim 8 hores.

Una vegada reposada la massa, arribarà el moment més divertit, donar forma a les croquetes, Per fer-ho, una vegada decidida la forma que els vulguem donar (rodona, allargada, etc.), anirem agafant petites porcions de massa, els hi donarem forma, les arrebossarem per ou i pa ratllat i les deixarem reposar uns minuts més.

Finalment ja només ens faltarà fregir les croquetes. Per fer-ho, si no tenim fregidora a casa, posarem oli abundant en una paella i quan estigui molt calent, hi anirem posant les croquetes tot i mirant molt bé que no es cremin. Per últim, i com a consell, us recomanem que al treure-les de l’oli, les poseu en un plat amb paper absorbent per així retirar-ne l’excés d’oli.

Aquí us deixem una possible presentació:

Croquetes de pernil ibèric amb xutnei de carbassa

Bon profit!!

Producte de temporada. Febrer: Pèsols

En un tres i no res, ens hem menjat el primer mes de l’any! I a més, ben ràpid. Quasi sense adonar-nos-en hem deixat enrere el gener per endinsar-nos en un dels mesos més freds de l’any. Un mes de sofà, de calefacció, xemeneia i plats de cullera, però com que ens encanta cuidar-nos, us recomanarem una verdura que ara està en una de les seves millors èpoques: els pèsols.

Sí, tot i que us pot semblar estrany, els pèsols tenen dues dates de recollida (en les zones on la climatologia ho permet), a darrers de febrer i a començament d’estiu. Tot i que això si, en cap de les dues èpoques, es pot treure se sobre l’apel·latiu de “verdura avorrida”.

Els pèsols, dels quals se’n te constància des de fa més de 10000 anys, són originaris de l’Orient Mitjà, i tenen propietats molt beneficioses pel nostre organisme, en especial per a la circulació sanguínia i el control del temut “Colesterol dolent”. Vaja, tot un aliat per la nostra salut i el nostre cor.

Aquesta petita llegum, és una font de proteïnes vegetals, magnesi, ferro i calci. En definitiva, és una bona font d’energia i una magnífica opció per a la renovació de les cèl·lules del nostre cos.

A la cuina, els pèsols són una de les llegums més senzilles de coure, ja que, frescos en uns 5 minuts bullint (o al vapor) els tenim a punt, mentre que pels congelats en necessitarem uns 10. Això sí, en ambdós casos, si en voleu conservar el seu color verd característic, haureu de passar-los per aigua una vegada cuinats.

Tot i que certament avorrits (pel seu deix dolç al menjar-los), els pèsols ens obren un gran ventall de possibilitats a la cuina, podent-los utilitzar des d’un acolorit acompanyament fins a un plat principal ple de virtuts. Com a exemple us deixem les següents receptes:

• “Canelons de pèsols”. Estèticament molt semblants als canelons tradicionals però dignes de les millors cuines, tan per sabor, com per lo divertits que són.

• I de la mà de la nostra amiga Glo de “Cuinant amb amics”, us portem un acompanyament amb una base de pèsols que ens han fet veure els colors: “Pollastre guisat amb verdures”