Quiche de carbassó i formatge Brie

Molt bones amics!! Ja torno a voltar per aquí, meh meh meh!!

Ara fa uns mesos, no se si ho recordeu, vaig passar per aquí per a explicar-vos una recepta que porta per nom “Quiche Lorraine”. Ho recordeu? Sí, veritat? Doncs bé, com que als meus amos els encanten les “Quiche”, he decidit tornar a passar per explicar-vos-en un nou tipus.

La recepta que us explicaré avui,  els meus amos la van trobar fa un temps al blog “Blog de cuina de la Dolorss”, una amiga d’aquest que us escriu de tant en tant, per tant, abans de continuar, li vull donar les gracies, doncs sense ella, els meus amos mai haguessin arriscat tant.

Bé, com a tots els plats, a la recepta que us explicaré avui, també li he posat un nom, el de “Quiche de carbassó i formatge Brie”.

Per dur a terme aquesta recepta, els meus amos van emprar els següents ingredients:

1 Disc de massa fresca per a Quiche

2 Ous

Mig carbassó

150 gr. de formatge Brie

200 ml. de crema de llet

200 ml. de tomàquet triturat

Mitja ceba

Oli i una cullerada de mantega

Sal

Esteu preparats per entrar a la cuina? Sí? Doncs, endavant!!

Abans que res, haureu de posar a escalfar el forn a uns 200 graus. Mentre s’estigui escalfant, preparareu un motllo rodó que més endavant haureu de ficar al forn. Abans d’estendre la massa sobre el motllo, haureu d’untar aquest amb una mica de mantega. Una vegada estesa la massa pel motllo, amb l’ajuda d’una forquilla l’anireu punxant per així evitar que es formin bombolles durant la cocció.

Quan tingueu fet això, haureu de preparar les verdures (el carbassó i la ceba) i el formatge. Per fer-ho, tallareu el carbassó a rodanxes, picareu la ceba ben petita i tallareu el formatge a làmines de més o menys mig centímetre. Una vegada fet, posareu la ceba a una paella amb un raig d’oli i la coureu bé. Quant estigui trencant el color, hi afegireu les rodanxes de carbassó, i tot junt ho fareu enrossir.

En una altra paella, posareu a coure el tomàquet triturat amb una mica de sal. Això ho fareu durant uns 5 minuts tot i remenant de tant en tant.

Mentrestant, en un bol hi posareu el ous i els batreu com si volguéssiu fer una truita. Quan estiguin ben batuts, hi afegireu la crema de llet i tornareu a batre una estona per deixar-ho tot ben lligat.

A continuació arriba la part més divertida de la recepta, farcir la massa. Per fer-ho haureu d’estendre el tomàquet sobre la base, sobre d’aquest, hi posareu les rodanxes de carbassó i la ceba, i a sobre d’aquests, les làmines de formatge Brie. Finalment, per cobrir-ho tot, hi abocareu els ous i la crema de llet.

Finalment, només faltarà coure la Quiche. Per fer-ho, posareu el motllo amb tots els ingredients al forn, i li mantindreu uns 30 minuts a 180 graus.

Al final, els meus amos la Quiche els va quedar així:

Detall d'una porció de Quiche de carbassó i formatge Brie

No us he fet venir ganes de provar-la ?

Pasta de full amb verdures i gambes marinades

Quan els meus amos es posen a planificar un sopar o un dinar especial, quasi sempre acabo escoltant la mateixa pregunta: “Que farem com a entrant?”.

Fa uns mesos, navegant per internet van trobar una recepta curiosa, senzilla i sobretot, resultona. Com no, els meus estimadíssims amos van adoptar l’idea, i jo, com en altres ocasions, he decidit que us l’explicaré. A la recepta en qüestió, he decidit batejar-la amb el suggerent nom de: “Pasta de full amb verdures i gambes marinades”.

Ells van emprar els següents ingredients (aquesta vegada, per fer 4 pastes fullades):

1 Massa de pasta fullada

2 Tomàquets

2 Cebetes

1 Carbassó

12 Gambes

1 Llimona

Oli d’oliva

Romaní fresc

Pebre negre

Sal

El primer que us caldrà fer es preparar les gambes marinades. Per fer-ho, haureu de fer com van ver els meus amos: netejar-les (pelar-les) i posar-les en un bol. A continuació, salpebrar-les i afegir-ls-hi el suc d’una llimona. Una vegada fet, deixar-ho reposar tot uns 20 minuts.

Mentre van marinant les gambes, tallareu els tomàquets i el carbassó a rodanxes, i les cebetes per la meitat. Quan tingueu les verdures tallades, hi posareu sal i un rajolí d’oli d’oliva, i ho posareu al forn (que abans haureu preescalfat), uns 15 minuts a 200 graus.

Mentre les verdures es van fent, tallareu la pasta de full en quatre trossos iguals, i cadascun, el punxareu amb una forquilla repetidament. Una vegada els tingueu ben punxats, posareu les pastes de full al forn, i les coureu uns 10 minuts.

Quan ho tingueu tot fet, només us faltarà muntar el plat i donar-li un darrer cop de forn. Per muntar el plat, haureu de repartir les verdures sobre cada pasta de full i coronar-les amb un 3 gambes marinades. Finalment, per donar-li un toc, ho espolvorejareu amb romaní.

Arribats a aquí, ja només us faltarà una darrera cosa: posar cada pasta de full de nou al forn, 10 minuts a 220 graus.

El resultat final serà quelcom semblant a:

Pasta de full amb verdures i gambes marinades

No te gens de mala pinta, veritat? Uff!! No se, la veritat és que va agradar molt a tothom, i a més, és súper senzill i gustós. No us he fet venir ganes de provar-lo??

Restaurant Font Negra - Berga

És sorprenent con un local com aquest, ha pogut estar tants anys criant i acumulant pols. Pot ser per alguna estranya llegenda negra, o per alguna d’aquelles injustícies del mercat, però els darrers anys ha portat més temps tancat que obert. Per sort, el passat mes d’agost, els meus amos es van emportar l’agradable sorpresa de trobar-se el “Restaurant Font Negra” obert i a ple funcionament.

Com cada any, els meus amos organitzen un dinar a les rodalies de Berga per ajuntar les seves respectives famílies, trobant-se amb un important problema: per allí, la majoria de restaurants, o bé els diumenges no ofereixen menús, o bé, tanquen directament. Per sort, el restaurant que avui us recomano te menú de cap de setmana.

Epa…!! Quasi se m’oblida. El restaurant que us vull presentar avui, el “Restaurant Font Negra” està situat a la falda de la muntanya de Queralt (a uns 5 minuts en cotxe de Berga), concretament en un parc que porta el mateix nom, el parc de la “Font Negra”.

La veritat és que, el lloc es molt especial, excepcional diria jo, on el verd i la tranquil·litat es respira a cada pas... què us sembla?

Aquest restaurant ha passat per diverses fases, des d’estar tancat fins a obtenir bastant èxit. Aquests darrers temps, per sort sembla que funciona bastant bé.

Al restaurant hi podeu trobar dos menús diferents, el menú diari (per 13.50 € amb IVA i beguda inclosos) i el menú de cap de setmana (per 20.50 € també amb IVA i beguda inclosos). Els menús canvien setmanalment, això sí, mantenen unes característiques bàsiques, els ingredients, que són frescos i principalment de la terra.

Bé, pels 20 euros, els meus amos i els seus pares, van menjar els següents plats:

• Com a entrant, una petita delicadesa, gentilesa del restaurant

• Un arròs cremós amb bolets de la terra.  Segons els meus amos, estaven de primera. Saborós i molt ben presentat.
• Ensalada amb formatge de cabra i ceba caramel·litzada

• Llonganissa de pagès a la brasa. Tenia una pinta i feina una olor que la vaig sentir jo des del poble. Ufff!! Gran, gruixuda i finalment, molt ben presentada.
• “Xurrasco”  de vedella a la brasa.  Ains... una altra delicadesa. Segons els meus amos, estava de vici, per llepar-se els bigotis!!
• Rellom de tonyina amb foie i poma bullida.

• Un petit pre-postre sorpresa. Una altra gentilesa dels amos del restaurant. Hmm!!! Aquell dia fou un sorbet de síndria.

• “Mel i mató”. Gustós i molt típic.
• Gelats variats
• Pastís
• Fruita de temporada

La veritat és que en tots els plats lluïen amb llum pròpia, tant pel que fa a la presentació com la mateixa preparació, amb ingredients frescos i la majoria d’ells del país. L’ambient del menjador era molt especial, minimalista, ampli i sobretot, tranquil, a més, podeu optar per menjar a la terrassa (com els meus amos).

Per si teniu ganes d’anar-hi algun dia, us deixo aquí les seves dades:

“Restaurant Font Negra”

Carretera dels Rasos de Peguera, s/n

08600 Berga

Telèfon: 93 821 54 33

Mini lasanya de carbassó amb foie

Als meus amos, cada any, quan arriba el Nadal els passa el mateix, es posen com a bojos a buscar alguna recepta nova amb la qual sorprendre els seus convidats. Aquest any, la inspiració els va arribar des de la televisió, concretament des del programa “Hoy cocinas tú”.

Si, fa uns mesos, aquells dos van veure com Eva Arguiñano preparava un plat que va batejar com a “Gnocchi de carbassó amb foie”. Els va semblar una petita delicatessen, així que, sense por ni massa vergonya, la van adaptar una mica i van aconseguir la recepta que avui us explicaré aquí.

Els meus amos van utilitzar els següents ingredients:

1 Carbassó gran

50 gr. de foie fresc

Sal

Pebre negre

Oli

Com sembla lògic, el primer pas serà tallar el carbassó (bé, no us oblideu de rentar-lo abans, clar, meh meh meh!!!), però compte, que heu de tallar-lo al llarg, filetejant-lo a un gruix de 3 o 4 mil·límetres. Quan tingueu els filets, els salareu i apartareu un moment.

I clar, el mateix haureu de fer amb el foie, tallar-lo si podeu, a filets fins d’uns 2 mil·límetres de gruix, salpebrar-los i reservar.

Una vegada tingueu fet això, haureu d’escaldar els carbassons. Per fer-ho, agafareu una olla, hi posareu aigua amb un pessic de sal, i la posareu al foc, fins que bulli. Una vegada aconseguiu que bulli l’aigua, hi ficareu els carbassons i els hi deixareu 2 minuts. Passat aquest temps, els traureu, i els posareu en un escorredor.

Arribats a aquest punt, tocarà presentar la lasanya. Per fer-ho, col·locarem una capa de carbassó, després una de foie, una altra de carbassó i a sobre d’aquesta, una altra de foie. Hmmm... falta quelcom... ah, sí!! Una darrera capa de carbassó, meh meh meh!!

Per finalitzar, posareu al foc una paella sense oli. Una vegada estigui calenta, hi posareu cada peça de lasanya i la hi deixareu 2 minuts per cada costat.

Una vegada fet, obtindreu quelcom semblar a:

Mini lasanya de carbassó amb foie

No te gens de mala pinta, veritat? Jo sincerament crec que no, i pel que vaig veure a casa, aquesta lasanya està de vici, o com a mínim això expressaven les cares dels meus amos i els seus convidats mentre la degustaven.

La Trattoria da Luigi - Vitoria-Gasteiz

Sembla mentida però ara ja farà quasi un parell de mesos que els meus amos van trobar un altres restaurant italià (com no, a Vitoria-Gasteiz) que, encara que els era conegut d’oïdes, mai havien tingut l’oportunitat de provar, així que, sense pensar-s’ho massa, quan els va sorgir l’oportunitat, es van llançar a descobrir el lloc.

El restaurant en qüestió s’anomena “La Trattoria da Luigi” i es troba situat en ple barri de Lakua, concretament al carrer Angela Figuera Aymerich número 8 de Vitoria-Gasteiz.

Segons he pogut escoltar-los, la primera impressió que es van emportar fou bastant dolenta... els meus amos van anar a sopar al restaurant acompanyats per una parella d’amics que ja coneixien el local, la qual cosa no va impedir que s’enduguessin una petita sorpresa, a l’entrada del restaurant, els esperava un cartell de “Coca-Cola” al més pur estil Kebab. Es van mirar, i van pensar que aquella nit, alguna cosa no acabaria anant bé del tot, doncs la resta de restaurants de Vitoria-Gasteiz (“Ristorante L’Oliva”, “Pizzeria Dolomiti”, o fins i tot, la “Pizzeria Da Vinci”) tenen una entrada més cuidada i personal, obviant aquest tipus de decoració...

La Trattoria da Luigi i el seu anunci de Coca-Cola

La segona impressió fou una mica més positiva, encara que no creu que massa. El local es bastant gran, però mancat totalment de personalitat. Tot i això, el restaurant te una tret diferenciador, i és que, des del menjador, un pot observar totalment la cuina. Segons els meus amos això és quelcom curiós i més aviat, poc habitual.

Bé, potser va arribant l’hora de començar a parlar del menjar, no? Els meus amos i els seus amics van tastar els següents plats:

Entrants:

• “Riga Lecca Baffi”: Darrera d’aquest curió nom, els meus amos van topar-se amb uns macarrons un xic especials. El plat es fou servit en una font de terrissa i la pasta anava acompanyada d’una salsa de bolets variats i tomàquet picant. La veritat és que els va agradar bastant.
• “Tortellini panna”: Com el seu nom indica, es tracta d’una tortel·linis farcits de carn i acompanyats d’una salsa feta a base de crema de llet. Tot i que no els va agradar tant com el plat anterior, no van deixar ni una engruna a la font.

Plats Principals:

• Pizza “Volturno”: Esplèndida pizza de verdures on no resulta gens fàcil trobar-se amb alguna llesca d’embotits d’entre l’amplia varietat que inclou. Als meus amos els va encantar, tant per gust com per la presentació.
• “Calzone Milanese”: És un tipus especial de pizza, tancada sobre les seves pròpies vores. So, ho heu llegit bé, les vores de la massa de la pizza es tanquen com si es tractés d’una gran empanadilla. Als meus amos i als seus acompanyants els va agradar, tot i que, pecava de tenir una senzillesa extrema, doncs només portava pernils dolç i formatge (a part del tomàquet).

Postres:

• “Pannacotta”:  Com bé sabeu els que seguiu el que vaig posant per aquí, als meus amos se’ls dona bastant bé fer “pannacotta”, i clar, les comparacions son odioses. Segons ells, la que van menjar a la Trattoria, era bastant pitjor que qualsevol “Pannacotta” casolana que han menjat fins al moment.
• Gelat de “Limoncello”: Sense cap mena de dubte, aquest plat fou el que amb el que es van endur la decepció més gran, clarament era industrial!! Però el seu preu no era industrial, doncs era desmesuradament car.

Com podeu veure, l’avaluació que els meus amos van fer d’aquest restaurant, és un xic irregular. Que, què vull dir amb això? Doncs que, segons ells, en aquest restaurant és relativament fàcil menjar-hi bé, però gairebé no aporta res especial en front d’altres restaurants italians que costen més o menys el mateix. Per exemple, entre els restaurants de la categoria de “La Trattoria da Luigi”, podem trobar la “Pizzería Da Vinci”, un lloc infinitament millor per un preu possiblement inferior.

Tot això no vol pas dir que s’hi mengi malament, no. Ni tant sols vol dir que els meus amos no hi tornaran mai més, simplement el que vol dir es que, al no aportar res especial, possiblement quan pensin en visitar un lloc on menjar pizzes, no estarà precisament al capdamunt de la llista. Per tot això que us he explicat, els meus amos li posen a “La Trattoria da Luigi” un 6 sobre 10 de nota final.

Per si us és d’interès, us deixo les seves dades:

“La Trattoria da Luigi”

C/ Angela FigueraAymerich, 8

01010 Vitoria-Gasteiz

Telèfon: 945 00 33 00