Premi Liebster

Quina sorpresa em vaig emportar fa un parell de dies!!

No. Els meus amos no em van portar a menjar a un restaurant car (que ja podrien, la veritat), més aviat, vaig rebre un missatge que em va alegrar el dia.

M’havien donat un premi!! Bé, potser no a mi, però a aquest racó si. Me’l va concedir la Marta, la responsable de “Cuina diari”. Es tracta del premi “Liebster Award”. Evidentment, no es tracta d’un premi en metàl·lic, sinó d’una menció per donar a conèixer els blogs més petits (o sigui, que tinguin menys de 100 seguidors). La veritat, em va fer molta il·lusió.

Fonamentalment, aquest premi té el funcionament d’una cadena. Que vol dir això? Doncs que algú va fer la menció a 11 blogs (jo entre ells), jo la faig a 11 blogs més i cadascun d’aquests a 11 més, amb l’únic objectiu de conèixer-nos una mica més entre tots.

Bé, aquests és el premi:

Premi Liebster

Les regles del joc són:

• Explicar 11 coses sobre mi.
• Respondre a 11 preguntes sobre mi.
• Escollir 11 blogs (de menys de 100 seguidors)
• Mencionar a la persona que m’ha nominat
• Visitar com a mínim tres dels blogs que nomino

En el meu cas, això es tradueix en:

11 coses sobre mi

• Acabo de fer 7 anyets.
• Vaig néixer a Catalunya però visc a Vitoria-Gasteiz.
• Soc el gat més estimat, maco y modest de casa meva.
• M’encanta menjar, però els meus amos no em deixen tastar els seus plats.
• No suporto a la gent falsa.
• Quan em sento atacat, trec les ungles.
• Soc una mica gandul i m’encanta estar-me tombat panxa enlaire
• Escric poc, però intento ser regular.
• M’encanta el peix, però no tinc cap remordiment quan pesco un bon pernil ibèric.
• Canvio una ració de pinso per un plat d’arròs amb llamàntol.
• Què més voleu saber de mi?

11 preguntes i 11 respostes sobre mi

• Com et defineixes? Divertit, guapo,.... modest ;) meh, meh, meh!!
• Quin és el teu plat favorit? El salmó, el marisc, un bon entrecot de vedella... No ho se, coses ben normals, no?
• Prefereixes menjar o cuinar? Menjar, a casa són els meus amos els que cuinen.
• Quines són les teves postres favorites? El meu postre per excel·lència és el Tiramisú, però n’accepto qualsevol que porti xocolata.
• Quin és el teu ingredient favorit? Depèn per a que, evidentment. De totes formes, m’encanta la pasta (qualsevol tipus de pasta).
• Quin és el viatge que hagis fet, que més t’hagi agradat? A mi no em deixen viatjar. Així que us diré que el viatge favorits dels meus amos, és Roma.
• Quin és el teu restaurant favorit? Aquesta pregunta és molt difícil, perquè cada tipus de restaurant és un mon a part. A forma d’exemple us diria que, si he d’escollir un restaurant italià, escullo “Ristorante l’Oliva” de Vitoria-Gasteiz, i si he d’escollir un restaurant tradicional, em quedo amb “La Cocina de Plágaro” també de Vitoria-Gasteiz.
• Quin formatge t’agrada més? L’Idiazabal, el rull de cabra, etc.
• La xocolata, negra o amb llet? Amb una mica de llet, sisplau.
• Quin és el pitjor plat que has menjat? La coliflor. 

·        

11 coses sobre mi

Aquesta és potser la tasca més complicada per mi, doncs... la majoria de vosaltres teniu més de 100 seguidors!!

A veure, després de pensar-ho molt, els blocs que he escollit són els següents

• “La libelula roja” 
• "...Dolç i Salat..."
• "Fórmules culinàries"
• "Sukaldean jaten"
• "Nire sukaldea"
• "Trossets de cuina"
• "La cuina de la Marta"
• "Un laboratorio en mi cocina"
• "Els fogons del pare"
• "¿En tu cocina o en la mía?"

Bé, amb tot el meu agraïment per davant, ho deixo aquí, així que si algú dels escollits vol continuar amb aquest petit joc, per mi, endavant!

Mongetes verdes amb saltejat de pernil i formatge de cabra

Hola de nou!! Ja torno a estar per aquí, aquesta vegada sense haver deixat passar massa temps, clar, és el que té haver acabat les vacances.... Bé, no m’enrotllaré massa i continuaré amb el repàs a les receptes i crítiques que tinc pendents... avui toca: una recepta.

Com us vaig explicar en la meva darrera aparició en aquest racó, el passat mes de juliol els meus amos van descobrir el restaurant “Divina la cocina” de Madrid. Doncs bé, aquest descobriment va comportar descobrir un plat que, des de llavors han fet ja en diverses ocasions, per tant, crec que ha arribat el moment de que us l’expliqui.

Per estrany que us sembli, la recepta d’avui és una recepta de verdures, això si, unes verdures amb un toc d’allò més especial. Els meus amos l’anomenen “mongetes verdes amb saltejat de pernil i formatge de cabra”. És molt senzill, ja ho veureu.

Els meus amos van emprar els següents ingredients (per a 2 persones):

400 gr. de mongetes verdes

1 llesca de pernil ibèric

4 rodanxes de rull de cabra

Oli

Sal

Ja veureu, aquestes mongetes son ràpides, senzilles i sobretot, boníssimes.

Per començar, posareu al foc una olla amb una mica de sal. Quan l’aigua arrenqui el bull, hi afegireu les mongetes tallades a trossos. Quan l’aigua torni a arrencar el bull, baixareu el foc, i les deixareu bullir uns 12 minuts.

Mentrestant, picareu la llesta de pernil ben fineta, i a trossos petits, les rodanxes de rull de cabra. Una vegada fet, posareu al foc una paella amb un rajolí d’oli, i quan estigui ben calent, hi posareu els encenalls de pernil, i els passareu per deixar-los ben cruixents. Finalment, els reservareu.

Quan les mongetes estiguin cuites, les repartireu en plats i sobre seu, hi repartireu el saltejat de pernil ibèric i els trossets de formatge de cabra.

Als meus estimats amos els va quedar així:

Mongetes verdes amb saltejat de permil i fomatge de cabra

Restaurant Divina la Cocina - Madrid

Deu meu, com passa el temps! Un mes sense aparèixer per aquí!! Ja sabeu, les vacances :P... que, per sort, he pogut gaudir,  meh, meh, meh!! Tot i que clar, ara estic una mica col·lapsat, amb un pilot de crítiques entre les urpes :(

Per sort, tot i que he estat un mes sencer de panxa enlaire, els meus estimadíssims amos han continuat cuinant i anant de restaurants (grrr, quins cabrons!) .

A veure, per on començo? Per una recepta? O millor, per una crítica? A veure... per aquesta no, hmm... vaja nom que té aquest!! Escollit, començaré per una crítica.

No em negareu que el nom “Divina la cocina” per un restaurant no és d’allò més suggerent. Els meus amos el van descobrir en el seu darrer viatge a Madrid, i avui, jo uns el criticaré per aquí.

Bé, per començar os l’emplaçaré: el restaurant està col·locat en ple centre de Madrid, concretament en el carrer de Colmenares, número 17.

En el restaurant hi podeu trobar regularment dos tipus de menú, un per tots els migdies per 14 euros (IVA a part) i a qualsevol hora (tant a migdia com de nit): el ‘menú Divina’ per 26 euros (òbviament, més IVA). A part, encara que no us ho hagi dit, també disposen de carta, tot i que els preus estan, com ho diria, una mica passats.

Els meus amos van optar pel ‘menú Divina’ i van provar els següents plats:

Entrants:

• Mongeta tendra saltejada amb pernil ibèric i formatge de cabra. Sense cap mena de dubte, una de les sorpreses de la nit. Originals, gustoses... sorprenents!!.
• Raviolis de pasta d’arròs amb carrabiners, llenguado i salsa de boletus. Gustosos, però segons els meus amos, esperaven quelcom més... sobretot amb aquest nom!!

Plats principals:

• “Villagodio” de vedella amb pebrots rostits i salsa de vi. Fou una petita sorpresa negativa. La carn del rellom els va quedar massa dura, tot i que estava molt poc feta.
• Magret d’ànec a l’Oporto amb peres i cebetes. El sabor era realment espectacular, tot i que el gust de les peres quedava totalment diluït pel gust del vi.

Postres:

• Torre de xocolata blanca amb gelat de violetes i sopa d’alfàbrega. Realment fou la major decepció de la nit, ja que la suggerent combinació que el nom del postre prometia, finalment no fou tant. No és que el gust estigués malament, el problema fou, simplement, que no ressaltava en absolutament res.
• Tartaleta de poma amb sobre de ‘Cassis’ i espuma de Krish. Molt gustós, i a sobre, amb una potent combinació calent – fred ... hmmm... sorprenent!! I molt recomanable.

Amb tot, la valoració dels meus amos va ser positiva, ja que la qualitat dels plats del restaurant és bona, la quantitat adequada, la presentació excel·lent i el tracte rebut per part del personal fou realment exemplar.

No obstant, els meus amos van remarcar que en l’hipotètic cas que el menú que us he explicat desapareixes, el restaurant “Divina la cocina” perdria gran part del seu interès, ja que els preus de la carta són, com us he explicat abans, molt elevats, molts d’ells superen amb escreix els 30€, el qual segons els meus amos és excessiu tot i la bona qualitat dels plats en general. No obstant, mentre mantinguin aquest tipus de menú, aquest restaurant és una magnífica opció si volem passar una nit especial sopant en companyia i fugint de qualsevol franquícia.

Per tot el que us acabo d’explicar, la nota final que els meus estimats amos li van posar al “Divina la Cocina” és un 7 sobre 10.

Si teniu ganes d’anar-hi, recordeu que és molt recomanable reservar abans de fer-ho, per tant, aquí us deixo la seva adreça i el seu telèfon.

RestauranteDivina la Cocina

C/ de Colmenares,17

28004 Madrid

Telèfon: 91 531 37 65

Polvorons blancs

Amb la recepta d’avui aquest raconet semblarà un recopilatori de receptes del món... Meh, meh, meh!! Receptes italianes, restaurants de varis tipus, i des d’avui, un postre mexicà.

L’altre dia, els meus amos, quasi sense planificar-ho, es van treure de la màniga un sopar temàtic, amb ‘nachos’, ‘burritos’ i uns postres d’allò més curiosos. Sí, ho sé, però així són els meus estimats amos... I jo, per col·laborar una mica amb aquesta raresa, avui us explicaré com van fer els postres que van menjar.

La recepta que van trobar per internet, s’anomenava: “Polvorons Blancs”

140 gr. de maicena (farina de blat de moro)

170 gr. de farina

120 gr. de mantega (sense sal)

100 gr. de sucre

1 Ratlladura de llimona

No us espanteu, que la recepta es extremadament senzilla.

Per començar, agafareu un bol gran, que us permeti treballar amb ell. Quan el tingueu, posareu al seu interior, tots els ingredients que us he explicat i començareu a mesclar amb les mans (compte!! A màquina no val!!). Pel que vaig poder observar, és molt senzill, únicament necessitareu una dosi alta de paciència, meh meh meh!!

El procés de mescla finalitzarà quan tots els ingredients estiguin perfectament mesclats, o el que és el mateix, quan us sigui impossible distingir-los (segons els meus amos, ho van deixar quan la massa semblava un munt de formatge en pols). La mescla els va quedar així:

No és difícil, veritat? Bé, arribats en aquest punt, només us faltaran dos passos: donar forma als polvorons i fornejar-los.

Per donar forma als polvorons, agafareu grapat de mescla i amb les mans anireu pressionant-la i compactant-la a la vegada que, molt poc a poc i amb molt de compte (heu de tenir en compte que es tracta d’una mescla seca, per lo que es trenca amb facilitat) li aneu donant forma de croqueta gegant.

Quan ho aconseguiu, ficareu els polvorons al forn que prèviament haureu pre-escalfat a 200 graus. Quan el tingueu calent, ficareu els polvorons i baixareu la temperatura a 180 graus i els hi deixareu uns 25 minuts.

Per últim, un petit consell: Abans de treure els polvorons de la safata del forn, haureu de deixar-los refredar, doncs quan estan calents són molt tendres i es desfan fàcilment.

Els polvorons blancs tenen aquest aspecte:

Durs, dolços, i sobretot, segons vaig poder escoltar, molt diferents i originals.

40 Café - Madrid

Us he d’assumir que els meus amos han passat per varies etapes, tot i que sempre han preferit no abusar massa de les franquícies, anant-hi això sí, de tant en tant (essent les seves favorites per aquests casos: Vips, Gino’s o Starbucks).

En el seu darrer viatge a Madrid (al que per cert, no m’hi van portar!!), van intentar evitat totes les franquícies (a excepció d’Starbucks, clar), i ho van aconseguir, tot i que finalment, i per culpa de la publicitat, van provar quelcom similar a una franquícia: el “40 café”.

El restaurant “40 café” és una innovadora iniciativa de la cadena radiofònica “40 Principales”, i està emplaçat en ple cor de la ciutat, concretament en el número 55 de la madrilenya Gran Via.

Segons vaig poder escoltar als meus amos, el local és espectacular, s’hi accedeix per una escala que a la vegada és una pantalla, i a sobre, just en mig del menjador, la gent dels “40 Principales” hi han instal·lar un petit estudi de radio, des d’on s’hi emeten en directe alguns programes.

Dient la veritat, es podria dir que aquest restaurant és el primer d’un nou model de restaurants on sobresurt l’espectacle sobre la resta de coses. De totes formes, segons els meus amos, és just aquest punt on podem trobar-li el seu principal problema.

Sí, heu llegit bé, encara que el “40 café” és un restaurant, el seu principal problema no està en la seva ubicació, ni en el seu tamany, ni en la seva moderna ambientació, no, el seu punt més dèbil rau en el fet que la seva única obsessió és l’espectacle.

Segons la nostra opinió (m’hi incloc també, meh meh meh!!), el problema més greu que té, rau en la qualitat del menjar que ofereixen, i sobretot, la seva relació qualitat – preu.

En el cas dels meus amos, van optar per menjar una hamburguesa cadascun (l’un, de vedella, i l’altre, l’estrella de la casa, ‘para gustos colores’). Les dues variants eren quasi iguales... un tros de carn, una fulla d’enciam i una salsa rara per donar sabor (vaja, com fa uns anys al McDonald’s), tot acompanya amb un petit caçó de patates pre-fregides.

Pa de colors, l'enciam, salsa i una mica de formatge...

Per si fos poc, per aquestes dues hamburgueses, un ampolleta d’aigua i una cervesa, van acabar pagant 34 euros. Segons van dir: un autèntic robatori.

Potser el pa de colors (sí, heu llegit bé, el pa de les hamburgueses és de colorins) crida l’atenció, potser es un gran reclam publicitari en forma de restaurant, potser... nose, el que és segur és que, els meus amos, com a restaurant, el suspenen.

Tot i això, us deixo les seves dades per si us interessa:

Actualització:   Restaurant tancat.

“40 Café”

C. Gran Via, 55

28013 Madrid

Telèfon: 91 758 77 76