Mandonguilles de salmó

Buahh!! L’altre dia, els meus estimadíssims amos es van treure de la màniga un plat realment espectacular. I vaja plat!! Jo me’l menjava amb els ulls... ains... amb aquella oloreta... hmmm... volia provar-lo, però aquells dos, van saltar rapidíssim dient: “No pots menjar-te’l!! Que això no és pas per a gatets!”

Si, ho heu encertat, la recepta que us explicaré avui està feta amb peix, concretament amb salmó... Déu meu, com m’agrada el salmó!!

La veritat és que els meus amos s’hi van lluir, ja que van preparar el salmó d’una forma realment curiosa, van fer-ne mandonguilles, així que el nom que li vaig posar estava més que cantat: “mandonguilles de salmó”.

Per fer aquesta recepta, ells van emprar els següents ingredients:

2 filets de salmó

500 ml. de caldo de peix

Un ou

Una ceba tendra

Un dent d’all

Una llesca de pa de motllo

50 ml de llet

Farina

Julivert

Sal

Oli

Hi ha un munt d’ingredients a la llista, no? Tranquils, perquè encara que n’hi hagin molts, és una recepta d’allò més senzilla.

Per començar, haureu de netejar els filets de salmó. Per fer-ho, no només haureu de passar-los per aigua, sinó que també els haureu de treure les espines i la pell, això sí, amb molt de compte de no deixar-ne cap. Ah! I no us preocupeu si s’espatllen els filets, ja que acabarem picant-los, meh meh meh!!

I parlant de picar, arriba el moment de començar a fer-ho, per tant, amb l’ajuda d’un bon ganivet, picareu ben fineta la ceba tendra i el dent d’all, i amb la picadora (com a mínim, els meus amos van emprar aquest estri) picareu el salmó. A continuació, agafareu un bol, i hi posareu el salmó picat, la ceba tendra i el dent d’all ben picadets.

Al mateix bol, hi afegireu un ou, la llesca de pa de motllo (sense crosta) i ben xopa de llet, un pessic de sal i de pebre. Finalment, haureu de mesclar tots els ingredients, jo uns aconsello que ho feu amb les mans. Si el resultat final és una massa, massa líquida, hi podeu afegir una mica de farina.

Una vegada arribats a aquest punt, hauríeu de tenir quelcom semblat a això:

I ara, la part més divertida de la recepta, fer les boles amb la massa que acabeu d’obtenir. Per fer-ho, agafareu una cullereta de cafè i amb ella agafareu una mesura de massa de salmó i després, amb les mans en fareu una bola, després una altra i així fins a esgotar la massa.

Finalment, haureu de passar les mandonguilles de salmó per farina i coure-les en una paella amb oli molt calent, però compte!! No s’han de cremar!! N’hi haurà prou amb un parell de minuts!!

Quan tingueu les mandonguilles fetes, començareu a preparar la salsa. Per fer-ho, posareu una cullerada d’oli en una paella, i quan estigui calent, hi afegireu dues cullerades de farina que haureu de dissoldre amb una espàtula. Quan la tingueu ben dissolta, afegireu el caldo i de nou, ho barrejareu bé. Si veieu que n’accepta més, n’hi podeu afegir tantes vegades com sigui necessari per aconseguir la densitat desitjada.

Per últim, ja només us queda presentar el plat. Que us sembla així?

Unes magnífiques mandonguilles de salmó

Bon profit!

Premi Dardos

Tal i com diuen: no n’hi han dos sense tres! Per sort, això es va complir l’altre dia quan vaig rebre el meu tercer premi (o agraïment). En aquesta ocasió me’l va atorgar l’Arae, la responsable de “Aliño con cariño”. Moltes gracies!! De veritat, t’ho agraeixo molt!

Aquest és el premi:

En aquesta ocasió, les regles del premi són:

• Penjar una foto del premi en el blog (la teniu a dalt, meh meh meh!).
• Esmentar a la persona que te l’ha atorgat (un servidor ja ho ha fet, meh meh meh !!)
• Escollir i publicar 20 blogs o planes web.

En el meu cas, aquí us deixo la meva llista d’escollits:

“Els fogons del pare” 

“Trifásic de Baileys” 

“Con una pizca de cariño” 

“Cocinando con Tere”

“Cuina i gaudeix” 

“Els fogons de l’avia Nuri”

“La cocinera mileurista”

“Cocinando con Montse”

“Jana kitchen” 

“Fórmules culinàries”

“Cuinar es generós” - 

“¿Qué te apetece hoy?” – 

“La magia de Sonia” - 

“Gastronofilia” - 

“Tapa’t de tapes” - 

“Cocinando en casa” 

“Evarova” 

“El horno de Su” 

“Fem un mos”

Truita de patata amb gavardina de pasta de full

Per sort, no descobreixo totes les receptes de la mateixa manera... en aquesta ocasió, vaig descobrir la recepta navegant per les pàgines del blog d’Olga... era una truita d’allò més especial. De fet, al veure-la em vaig quedar esmaperdut, fascinat pel seu aspecte i la seva originalitat, així que, vaig optar per explicar la recepta als meus amos. 

Com em va passar a mi, se’ls van posar els ulls com a plats.

Està més que clar, els meus amos van fer aquella truita especial, i jo, avui us l’explicaré. Aquell parell, a aquesta recepta li han posat per nom “truita de patata amb gavardina de pasta de full”.

Per fer aquesta truita, van utilitzar els següents ingredients:

2 discs de pasta de full

4 ous

3 patates mitjanes

½ ceba

Una cullerada de llet

Sal i oli

Abans que res, hauríeu de posar a pre-escalfar el forn a uns 200 graus. Mentre s’escalfa, agafareu un motlle rodó que pugui anar al forn. Quan el tingueu, hi estendreu una de les masses de pasta de full de forma que es cobreixi la base i les parets del mateix.

El següent pas serà tallar les patates (si voleu, les podeu tallar a quadrets). Seguidament, posareu una paella amb un bon raig d’oli a foc viu. Quan l’oli estigui ben calent, l’abaixareu i hi posareu les patates tallades i deixareu que, poc a poc es vagin fent.

Mentre les patates es van fent, picareu la ceba i quan vegeu que les patates estan quasi fetes, l’afegireu a la paella.

Amb tot en marxa, en un bol hi batreu els ous amb un pessic de sal i una cullerada de llet. Quan les patates estiguin cuites, es a dir, quan estiguin fetes però encara tendres (no han de ser cruixents) i la ceba caramel·litzada, ho afegireu tot al bol dels ous i ho remenareu bé.

Tot a punt per preparar la truita i la seva gabardina

A continuació, agafareu el motlle (si, el que abans heu folrat amb la massa de pasta de full) i hi abocareu el contingut del bol escampant-ho tot bé per la seva superfície. Quan ho hagueu fet, agafareu l’altra massa de pasta de full i l’estendreu sobre el bol i, amb l’ajuda de les mans, anireu tancant una massa amb l’altra, com si estiguéssiu fent una empanada.

Arribats en aquest punt, ja només us faltarà un pas, enfornar la truita amb la pasta de full (recordeu que cal tenir el forn calent). La truita ha d’estar al forn uns 25 minuts a una temperatura de 180 graus.

En la següent fotografia podeu veure un possible resultat:

Aquí teniu la truita amb la seva gavardina de pasta de full

Bon profit!

Versatile blogger Award

Han passat quasi quatre anys des de que vaig començar a escriure aquest petit blog, i ves per on, fins al passat mes no havia rebut cap premi ni reconeixement (més enllà d’uns quants missatges d’allò més encoratjadors, meh meh meh!!), i en aquest mes, me n’heu fet arribar dos (o com a mínim, heu pensat un parell de vegades amb aquest gatet tant bufó, meh meh meh!! ).

Si, ho heu encertat, m’han atorgat un altre premi. En aquesta ocasió es tracta del premi “Versatile blogger Award”, i la veritat, m’ha fet una il·lusió enorme. Per això, vull donar les meves més sinceres gracies a la Marta, la responsable de “¿En tu cocina o en la mía?”.

Aquest és el premi:

I es clar, per col·laborar en donar a conèixer altres petits racons (o blogs) com aquest, de part meva faig entrega d’aquest guardó als següents 15 blogs:

• La cuchara curiosa
• Visc a la cuina
• Fem un mos
• … Dolç i Salat …
• Jana Kitchen  
• Fórmules Culinàries
• La libélula roja
• Cuina i Gaudeix
• Cocina Vasca
• La Taula d’en Bernat
• Nire sukaldea
• Gastronofilia
• La cuina de l’Olga
• Tapa’t… de tapes

Fins aviat!!

Quiche de salmó i porros

Avui m’he llevat amb molt poques ganes de fer res, però em toca actualitzar el blog, per tant, crec que és millor que recuperi una recepta històrica que encara no us hagi explicat… sí, crec que és un bona idea, ho faré.

Bé, sincerament no és una recepta històrica, però com a mínim, els meus amos porten ja bastants mesos fent-la regularment.

Es tracta d’una recepta molt senzilla, i més tenint en compte que possiblement, ja heu fet algunes receptes semblants que us he anat explicant per aquí, per exemple: “Quiche Lorraine” o la “Quiche de carbassó i formatge brie”.

Sí, ho heu encertat, la recepta d’avui es un altre tipus de quiche. Personalment, és potser la que més m’agrada, més que res, perquè porta salmó, meh meh meh!! Els meus amos l’anomenen: “Quiche de salmó i porros”.

Per fer aquesta recepta, aquell parell van emprar els següents ingredients:

1 disc de massa de pasta fullada

2 ous

200 ml. de crema de llet

100 gr. de salmó fumat

2 porros

Oli

Sal

Abans de fer res, hauríeu de posar a escalfar el forn a uns 200 graus. Mentre s’escalfa, agafareu un motlle rodo, apta per anar al forn. Estendreu sobre seu la massa de pasta fullada de forma que es cobreixi la base i els laterals del motlle. Finalment, amb l’ajuda d’una forquilla anireu punxant tota la superfície de la massa, per evitar així, que apareguin bombolles durant la seva cocció.

Quan estigui fet, tallareu el porro a trossos ben petits i el posareu un paella amb un raig d’oli. Ho deixareu al foc a temperatura mitjana fins que estigui ben fet. Quan vegeu que el porro està tendre i mig transparent, hi afegireu la crema de llet i ho deixareu coure un parell de minuts més.

Mentrestant, tallareu el salmó a daus petits i els posareu en un bol. En aquest bol, hi posareu els dos ous, un polsim de sal, i els batreu amb força, tal mateix com si volguéssiu fer un truita. Quan els ous estiguin ben batuts amb el salmó, arribarà el moment d’afegir-li el contingut de la paella (és a dir, el porro amb la crema de llet), i continuar remenant una mica més, fins aconseguir una crema ben homogènia i evitar que els ous quallin amb el calor de la crema de llet.

Una vegada estigui tot ben batut haureu de farcir el motlle. Per fer-ho, només haureu d’abocar el contingut del bol al motlle i repartir-lo bé per tal que quedi tota la superficie amb una quantitat semblant.

Finalment, els meus amos van ficar el motlle al forn durant uns 25 minuts a uns 180 graus.

La quiche els va quedar així:

La quiche de salmó i porros, ben sencera abans de treure-la del motlle

Detall de les porcions de quiche de salmó i porros

Estava boníssima, o com mínim això és el que van dir.

Premi Liebster

Quina sorpresa em vaig emportar fa un parell de dies!!

No. Els meus amos no em van portar a menjar a un restaurant car (que ja podrien, la veritat), més aviat, vaig rebre un missatge que em va alegrar el dia.

M’havien donat un premi!! Bé, potser no a mi, però a aquest racó si. Me’l va concedir la Marta, la responsable de “Cuina diari”. Es tracta del premi “Liebster Award”. Evidentment, no es tracta d’un premi en metàl·lic, sinó d’una menció per donar a conèixer els blogs més petits (o sigui, que tinguin menys de 100 seguidors). La veritat, em va fer molta il·lusió.

Fonamentalment, aquest premi té el funcionament d’una cadena. Que vol dir això? Doncs que algú va fer la menció a 11 blogs (jo entre ells), jo la faig a 11 blogs més i cadascun d’aquests a 11 més, amb l’únic objectiu de conèixer-nos una mica més entre tots.

Bé, aquests és el premi:

Premi Liebster

Les regles del joc són:

• Explicar 11 coses sobre mi.
• Respondre a 11 preguntes sobre mi.
• Escollir 11 blogs (de menys de 100 seguidors)
• Mencionar a la persona que m’ha nominat
• Visitar com a mínim tres dels blogs que nomino

En el meu cas, això es tradueix en:

11 coses sobre mi

• Acabo de fer 7 anyets.
• Vaig néixer a Catalunya però visc a Vitoria-Gasteiz.
• Soc el gat més estimat, maco y modest de casa meva.
• M’encanta menjar, però els meus amos no em deixen tastar els seus plats.
• No suporto a la gent falsa.
• Quan em sento atacat, trec les ungles.
• Soc una mica gandul i m’encanta estar-me tombat panxa enlaire
• Escric poc, però intento ser regular.
• M’encanta el peix, però no tinc cap remordiment quan pesco un bon pernil ibèric.
• Canvio una ració de pinso per un plat d’arròs amb llamàntol.
• Què més voleu saber de mi?

11 preguntes i 11 respostes sobre mi

• Com et defineixes? Divertit, guapo,.... modest ;) meh, meh, meh!!
• Quin és el teu plat favorit? El salmó, el marisc, un bon entrecot de vedella... No ho se, coses ben normals, no?
• Prefereixes menjar o cuinar? Menjar, a casa són els meus amos els que cuinen.
• Quines són les teves postres favorites? El meu postre per excel·lència és el Tiramisú, però n’accepto qualsevol que porti xocolata.
• Quin és el teu ingredient favorit? Depèn per a que, evidentment. De totes formes, m’encanta la pasta (qualsevol tipus de pasta).
• Quin és el viatge que hagis fet, que més t’hagi agradat? A mi no em deixen viatjar. Així que us diré que el viatge favorits dels meus amos, és Roma.
• Quin és el teu restaurant favorit? Aquesta pregunta és molt difícil, perquè cada tipus de restaurant és un mon a part. A forma d’exemple us diria que, si he d’escollir un restaurant italià, escullo “Ristorante l’Oliva” de Vitoria-Gasteiz, i si he d’escollir un restaurant tradicional, em quedo amb “La Cocina de Plágaro” també de Vitoria-Gasteiz.
• Quin formatge t’agrada més? L’Idiazabal, el rull de cabra, etc.
• La xocolata, negra o amb llet? Amb una mica de llet, sisplau.
• Quin és el pitjor plat que has menjat? La coliflor. 

·        

11 coses sobre mi

Aquesta és potser la tasca més complicada per mi, doncs... la majoria de vosaltres teniu més de 100 seguidors!!

A veure, després de pensar-ho molt, els blocs que he escollit són els següents

• “La libelula roja” 
• "...Dolç i Salat..."
• "Fórmules culinàries"
• "Sukaldean jaten"
• "Nire sukaldea"
• "Trossets de cuina"
• "La cuina de la Marta"
• "Un laboratorio en mi cocina"
• "Els fogons del pare"
• "¿En tu cocina o en la mía?"

Bé, amb tot el meu agraïment per davant, ho deixo aquí, així que si algú dels escollits vol continuar amb aquest petit joc, per mi, endavant!