Llom de tonyina sobre un llit de pebrots escalivats

Peix! Peix! Peix! No us havia dit mai que m’agrada molt el peix? Doncs, m’apassiona! I per sort, darrerament als meus amos els ha picat el cuc d’experimentar amb noves receptes de peix i a mi, això em posa a 100!! (gastronòmicament parlant, meh, meh, meh!)

La recepta que avui us vull explicar l’he batejar amb el nom: “Llom de tonyina sobre un llit de pebrots escalivats”. Sincerament, em sembla que, potser és un nom més propi d’Arzak que meu, i més si tenim en compte lo senzill que és. Ja veureu...

Per fer aquesta suculenta i fàcil recepta per a dos comensals, ells van emprar:

2 Filets de tonyina

1 Pebrot vermell

2 Dents d’all

6 Ametlles

Oli

Sal

Vinagre

Julivert

Pebre

Començarem pel pas més llarg de tota la recepta, preparar el llit de pebrots rostits. Per fer-ho, preescalfarem el forn a 200º. Mentre es va escalfant el forn, aprofitarem per netejar i assecar ben bé el pebrot. Una vegada fet, el posarem al forn durant uns 35 minuts.

Passada aquesta mitja horeta, traurem el pebrot del forn, el salpebrarem i el taparem amb un drap per fer-lo suar una mica. Després, quan s’hagi refredat una mica, el pelarem, li traurem les llavors i el tallarem a tires.

Seguidament prepararem una salseta que utilitzarem per regar la tonyina. Per fer-la, pelarem i laminarem els dents d’all i els posarem a daurar en una paella. Una vegada daurats, els retirarem del foc i hi afegirem les ametlles picades, el julivert, una cullerada de vinagre, sal, pebre i ho barrejarem tot.

Finalment prepararem aquell deliciós fruit del mar que tant m’agrada, la tonyina. Sense cap mena de dubte, el pas més senzill de tota la recepta. Per fer-ho, salpebrarem cada filet i el posarem a daurar en una paella amb molt poc oli (o una planxa). Només els deixarem 2 minuts per cada costat.

Arribats a aquest punt, només falta prepara el llitet de pebrots i posar a descansar la tonyina, o sigui, presentar el plat. Personalment us proposo això:

Què us sembla?

Farcellets de verat i bacó

Bé... una altra vegada per aquí. I per sort, amb una de les receptes que m’agraden a mi. La veritat és que ja en tenia ganes, encara que també entenc als meus amos, els pobres no tenen massa temps per innovar a la cuina. Per sort, el diumenge passat van tornar a fer-ho, es van ficar a la cuina i van preparar un plat d’allò més especial.... hmmm!!

Sí, ho heu encertat, la recepta que us explicaré avui porta peix (i unes llesques de bacó), concretament verat.

Quan vaig veure el resultat final, a part de bavejar una estona, vaig decidir batejar el plat amb el nom de: “Farcellets de verat i bacó”. No em direu que no és un nom suggerent?

Per preparar-lo, ells van utilitzar els següents ingredients (per a dues persones):

1 verat gran

½ porro

½ pebrot verd (o vermell)

¼ de carbassó

100 gr. de carbassa

50 gr. d’olives

6 llesques de bacó (o pernil ibéric)

1 dent d’all

Farina

Pebre negra

Sal

Ups! Ara que me n’adono... es necessiten un munt d’ingredients per preparar aquesta recepta!! O com a mínim, els meus amos en van utilitzar un pilot el passat cap de setmana. Però bé, tranquils que la recepta que avui us vull explicar és ben senzilla.

Abans de començar, preparem les verdures per fer’ls-hi el llit als verats, per fer-ho, haureu de pica el porro, el pebrot verd, el carbassó i la carbassa a daus ben petits. Mentrestant podeu posar una paella al foc amb una mica d’oli. Quan estigui calent, hi posareu el porro i el pebrot. Als 5 minuts, hi afegireu els daus de carbassa i de carbassó.

Arribats a aquest punt, és interessant que piqueu el dent d’all i l’afegiu a la paella per, acte seguit, deixar-ho tot a foc molt lent uns 15 minuts.

Mentre es van fent les verdures tocarà netejar i preparar el verat. És important que li tragueu totes les espines i en tragueu els dos lloms. Una vegada fet, haureu de tallar cada llom en tres trossos de tamany semblant i salpebrar-los.

Acte seguit, amb l’ajuda d’un ganivet ben esmolat, haureu de picar les olivers i amb compte, anireu repartint-les sobre cada tros de verat. Una vegada repartides, agafareu una llesca de bacó i l’embolicareu amb cada tros de verat amb olives i així, fins a finalitzar el verat.

Finalment, serà necessari enfarinar cada paquet i fregir-los en una paella amb l’oli ben calent. Amb un o dos minuts per cada costat n’hi haurà més que suficient.

Si arribeu fins aquí, només faltarà presentar el plat. Jo, us proposo aquesta opció:

Panellets

Que estranys que sou!! Sí, ja se que els gatets guapos i simpàtics com jo també, però sense cap tipus de dubte, els humans ens guanyeu. Sí, no? Sinó, com us expliqueu que per cada època de l’any tingueu un plat especial? Jo, cada dia tinc al plat la meva ració de pinso, i ben feliç que visc.

Sense anar més lluny, l’altre dia, els meus amos van fer un dolç especial, “panellets” els anomenaven. No em van pas sorprendre massa, doncs ja els coneixia des de ben petit, perquè són tradicionals del meu país, Catalunya. Allà, la gent acostuma a menjar els panellets el dia de Tots Sants i la seva vigília, acompanyats de moscatell i castanyes.

La recepta és ben senzilla, però la veritat és que, porta el seu temps. De totes formes, ara mateix us l’explicaré.

Ells van utilitzar els següents ingredients:

Per fer la massa

500 gr. de d’ametlles (naturals, sense torrar ni salar)

400 gr. de sucre

150 gr. de moniato (o patata)

1 ou

La ratlladura d’una llimona

Per fer els recobriments

200 gr. de pinyons

150 gr. de codonyat

12 ametlles

2 cullerades de xocolata (pot ser tranquil·lament cola-cao)

1 ou

Per començar, cal bullir durant uns 20 minuts el moniato. Una vegada bullit, el deixarem refredar una estona. Fet això, el pelarem i amb l’ajuda d’una forquilla el xafarem una mica.

En un bol a part, hi posarem les ametlles triturades, el sucre, l’ou i ho barrejarem tot.

Quan el moniato estigui fred, l’afegirem al bol i ara sí, armats amb un bon pilot de paciència, ens arribarà el moment d’amassar. Fins a quan? Doncs no hi ha pas un temps fix, cal fer-ho fins aconseguir una massa uniforme. Això sí, com que la massa resulta bastant pesada, els meus amos van amassar-la amb les mans.

Quan tingueu la massa quasi uniforme, afegiu-hi la ratlladura de la llimona i acabeu d’amassar-ho tot.

Després d’aquesta estona de treball, arriba l’etapa més descansada de tota la recepta: deixar reposar la massa aconseguida. Algunes versions de la recepta diuen una hora, altres dues, els meus amos seguint els consells de la mare d’un d’ells, la van deixar un dia sencer (això sí, tapada amb un drap de cotó).

El dia següent, els va quedar la part més divertida: donar forma i recobrir els panellets. Ho van fer així:

Panellets de pinyons:

Sincerament, les mans acaben fetes una guarrada, però és molt divertit. Es tracta d’agafar trossets de massa i donar-los forma de bola. Personalment, us recomano que us ajudeu d’una cullera per anar agafant trossos de massa. Un cop tingueu cada tros, amb l’ajuda de les mans aneu-li donant forma de bola. Haureu de repetir aquest pas tantes vegades com panellets rodons vulgueu fer. Els meus amos en van fer un munt...

Després, per fer-los el recobriment cal mullar amb ou batut cadascuna de boletes, i arrebossar-les amb pinyons. Ells es van posar un munt de pinyons a les mans i van anar donant voltes fins a deixar-los clavats.

Panellets d’ametlles

La forma de fer els panellets és la mateixa que la que us he explicat pels de pinyons, només varia la forma de com fer-ne el recobriment. Per aquest procés podeu escollir una de les següents opcions:

• Una vegada fet la bola, posant-hi una ametlla just al damunt.
• Fer com si féssiu panellets de pinyons, només que arrebossant-los amb ametlles laminades.

Panellets de codonyat

Aquí, els meus amos van fer-ne de dos tipus diferents, això sí, els dos igual de bons. Van fer: aplicar el mateix que us he explicat per fer els d’ametlles, és a dir:

• Com us he explicat per fer els d’ametlles, és a dir, al damunt de cada bola, posar-hi un trosset de codonyat.
• Agafant un pilotet de massa i estenent-la en una superfície plana fins a aconseguir una capa més o menys gran. Seguidament poseu-hi en mig una tira de codonyat, y enrotlleu-ho tot com si es tractés d’un tub. Finalment, amb l’ajut d’un ganivet, talleu aquest tub a trossos regulars.

Panellets de xocolata

Em sembla que ja coneixeu el procés de fer boles, no? Meh meh meh!!

Bé, doncs una vegada tingueu les boles, feu com us he explicat abans, arrebosseu-les. Bé, aquesta vegada, cal fer-ho sobre la xocolata... hmmm!!

I bé, arribats en aquest punt ja només us falta una cosa: posar-los en una safata de forn amb paper no adherent i ficar-los als forn durant uns 7 minuts a 200 graus. Compte amb aquest pas, si els panellets agafen color abans dels 7 minuts, no espereu, traieu-los sense perdre temps.

Un darrer consell: abans de treure els panellets de la safata del forn, deixeu-los refredar uns minuts ja que quan estan calents, acostumen a ser molt tous i es trenquen amb molta facilitat.

Què us semblen?

Saltimbocca alla romana

“Saltimbocca” Com en saben els italians de posar noms!! De fet, fins i tot podria dir que això és un nom suggerent, i la resta son punyetes. Ains! “Saltimbocca” Tant de bo ho hagués fet!!... salta directament cap a la meva boca, però res de res, el plat no es va moure ni un centímetre i jo em vaig quedar allà al davant, bavejant de desig.

Els meus amos van descobrir aquesta recepta a Roma, concretament en un restaurant del Trastevere (crec recordar que ells l’anomenaven “Ristorante Carlo Menta”). Es va encantar, així que, van cercar-ne la recepta i sense perdre massa temps, el diumenge passat la van fer, i jo avui us l’explicaré.

La recepta del “Saltimbocca” es molt, però que molt senzilla. Per ser-vos totalment sincer, us diré que és tan senzilla com saborosa.

Bé, crec que ja va sent hora de començar-vos a explicar la recepta. Ells van utilitzar els següents ingredients:

2 Filets prims de vedella.

2 Llesques de pernil curat

4 Fulles de sàlvia (o d’alfàbrega)

Farina

Sal

Pebre

El primer que haurem de fer amb aquests ingredients es harmonitzar les mides dels filets i de les llesques de pernil. Per fer-ho, que millor que tallar les llesques de pernil per la meitat i després, tallar els filets a un tamany semblant al de les mitges llesques.

Una vegada fet això, cal estendre els filets sobre una superfície llisa. Si aquests són molt gruixuts, els podeu xafar una mica amb l’ajuda d’un corró de cuina. Després ja podreu muntar el “saltimbocca”. Per fer-ho, agafareu un tros de filet, un tros de llesca de pernil i una fulleta de sàlvia (o alfàbrega) i ho disposareu de forma que quedi una cosa sobre l’altra. Finalment, amb un escuradents subjectareu els tres ingredients.

Senzill, veritat? Doncs ja quasi tenim el plat fet, només ens manca un petit detall: fregir els “saltimbocca”. Un minut per costat. Ah sí!, és interessant que enfarineu els filets abans de fregir-los.

Per acabar, es pot preparar una senzilla salsa suau per potenciar el gust dels “saltimbocca”. Aquesta salsa la podeu preparar a la mateixa paella que heu emprat per fregir filets. Per fer-ho, hi afegireu una cullerada de farina i la remoureu bé. Un cop fet, hi afegireu un vas de vi (o de caldo de carn) i clar, de nou a remenar fins que obtingueu una salsa ben lligadeta.

Què us sembla el resultat?

Ja veieu que ells van acompanyar els “saltimbocca” amb unes verduretes fregides, però també teniu l’opció d’unes patates (fregides o en puré) o bé, d’una petita ensalada de brots tendres.

Restaurante Baskonia - Vitoria-Gasteiz

Així com qui no vol la cosa, us he d’assumir que la decisió d’aquell parell em va semblar d’allò més estranya... anar a un bingo? I a sobre, per menjar? Uff!! Quan ho vaig sentir em va semblar totalment fora de lloc, però bé, ho van fer l’agost passat, tot just tornar de Sevilla, i clar, un servidor es va haver de quedar a casa, menjant pinso... per xerrar-vos-ho tot ara.

No us vull pas enganyar, segons van explicar els meus amos, el restaurant és un xic particular, ja que el menjador actua a la vegada com a menjador i com a sala de bingo. Bé, a la vegada exactament no (hmm!! Encara que, ara que ho penso bé... podria ser divertit.... meh meh meh!!) ja que les sessions de bingo comencen a les 5 de la tarda i uns minuts abans, els cambrers s’encarreguen de despatxar (amablement, això sí) als darrers clients.

Com? Ah sí!! Perdó... quasi se m’oblida. El restaurant en qüestió s’anomena “Restaurante Baskonia”, i està estratègicament col·locat a ple centre de Vitoria-Gasteiz, més concretament a l’avinguda de Gasteiz, número 77.

El restaurant només disposa de menú diari, això sí, de laborables i de festius, i tots, amb un preu d’allò més raonable pels temps que corren (pel menú dels dies laborables us cobren 11 euros, i pel dels festius, 19 € -en ambdós casos, IVA inclòs-).

Uns preus interessants, no us sembla? Doncs bé, si és així, no tinc cap mena de dubte que el que us explicaré ara mateix, us acabarà de decidir de passar-hi un dia, i és que, tot i que els plats els podríem incloure dins del grup de tradicionals, son portats a la taula amb una presentació i una cura que resulta increïble en restaurants d’aquest rang de preus.

Com ja us he explicat, ells van anar-hi el passat mes d’agost (va ser un diumenge, crec recordar que el 7... encara que, sincerament, no n’estic pas massa segur), i segons van comentar al tornar a casa, van menjar molt bé.

El menú, més o menys va ser el següent:

• Pudin de bacallà i gambes amanit amb una salsa especial i una reducció de Pedro Ximenez.
• Amanida de formatge de cabra i bolets de temporada.
• Pasta de full casolana farcida de “Boletus” i ceba caramel·litzada. Ah! I espolvorejat amb espurnes de pernil ibèric.
• Llonza de vedella a la brasa amb una suau salsa d’Idiazabal, cristalls de sal Maldon i pebrots verds del país.
• “Goxua” casolà.
• Varis tipus de gelat.
• Cafè.

Com ja us he explicat, ells van menjar molt bé al “Bingo Baskonia”. Segons els meus amos, el lloc és molt recomanable tant si per necessitats diverses heu de menjar diàriament fora de casa, com si cal fer un menjar amb companys de feina o de quadrilla, ja que, té una relació qualitat-preu espectacular.

Això si, el “Baskonia” no és un restaurant recomanable si desitgeu organitzar una celebració especial, tant per l’ambient que es respira (té una pinta a vell que tira enrere), com per la impossibilitat de mantenir una conversa amb el teu acompanyant sense tenir la sensació d’estar-lo escridassant (quasi 400 persones en una sola sala parlant a la vegada és, en determinades ocasions... estressant). Ja sabeu que, en aquests casos, ells continuen recomanant: el “Ristorante l’Oliva” o “La cocina de Plágaro”.

De totes formes, per si és necessari, us deixo les seves dades:

“Restaurante Baskonia”

Avenida Gasteiz, 77

01009 Vitoria-Gasteiz

Telèfono: 945-243-353