Què fort! Encara no m’ho puc creure, el dissabte passat em van deixar sense delectar-me amb una de les seves receptes, els seus olors... pel que sembla, tenien celebració i, és clar, no podien celebrar-ho a casa amb mi, i per això van anar a “sopar fora”. Es per aquest motiu que he pensat que, com a bon caçador que soc, podria dedicar-me a caçar les seves impressions sobre els “pijissims” restaurants als que hi van. ¿Perquè no menjaran pinso de peix, com jo? Així, estalviarien diners i podrien comprar-me joguines.
Be, l’avantatge és que, amb la cara que portaven quan van tornar, els hagués anat millor quedant-se a casa, gaudint de la meva presència i del meu ronroneig especial de la casa.
La qüestió és que van optar per un dels seus menjars favorits, l’italià , i com tothom parla a les mil meravelles del “Restaurante Pizzería Dolomiti”, van escollir-lo.
Que on és? Ah, clar, a la nostra ciutat, Vitoria-Gasteiz (Àlaba), al costat del parc de la Florida, més concretament al carrer Ramón y Cajal, 1.
Segons van explicar, el local és petit, separat en dos ambients: La zona de bar, amb algunes tauletes que fan servir si el menjador s’omple, cosa que passa... sempre, i el propi menjador on, a més d’una dotzena de taules de diverses mides, es van trobar amb la zona de postres (majoritàriament, tal com deien, casolans), i el més espectacular del restaurant: el forn de llenya on es coïen les pizzes (L’autèntic buc insígnia del Dolomiti).
La decoració tenia un cert aire mediterrani, encara que, possiblement, per la quantitat de gent que passa pel restaurant, i a un cert grau de deixadesa per part dels seus responsables, donava més sensació de ser un restaurant vell que no pas en un restaurant mediterrani.
El servei, doncs sense més, efectiu, deixant veure que s’han acostumat a omplir el menjador, ja que no deixen descansar gaire temps entre plats. El pitjor, el tracte fred i llunyà del propi servei, suposen que és pel seu origen. (tots estrangers, cap italià).
El preu, doncs la veritat és que, és molt car pel que ofereixen. La majoria de les pizzes rondaven els 14 euros, i la pasta, una miqueta menys, però també massa cara per tractar-se simplement de pasta fresca (això no vol dir que sigui casolana... si algú vol menjar pasta casolana, que es passi pel “Ristorante L’Oliva”... o, com a mínim, això diuen els meus amos...)
En definitiva, que segons els meus amos, aproven el “Restaurante Pizzeria Dolomiti” pels pèls (van dir que li posaven un 5.5), i sobretot pel gust de les pizzes cuites al forn de llenya, per la resta, doncs millor un altre lloc, fins i tot alguna franquícia (com, per exemple, GINOS).
Per si encara voleu anar-hi després de llegir aquesta opinió caçada, us deixo l’adreça
"Restaurante Pizzeria Dolomiti"
Carrer Ramón y Cajal, 1
01007 Vitoria-Gasteiz (Alaba)
Telèfon: 945.23.34.26 (truqueu per reservar, ja que, si no ho feu, us estareu una bona estona esperant al bar).
dijous, 16 de juliol del 2009
dijous, 7 de maig del 2009
Gnocchis
Ronyeu!!
Ja tocava aparèixer per aquí. Quant temps feia que no us delectava amb una nova recepta? En fi, millor no pensar-hi …
Com us anava dient, aquest parell que es creuen els meus amos ho van tornar a fer... es van tornar a ficar a la cuina! Però (sempre hi ha un ‘però’), aquesta vegada, no han preparat res que desperti el meu interès... En qualsevol cas, encara que aquest plat sigui totalment repel•lent per a gats tant adorables i guapos com jo, crec que als humans com vosaltres us pot agradar molt... Segons els meus amos, aquesta cosa tan exquisida que van cuinar es diu: Gnocchi.
La veritat és que, és un plat tant senzill com entretingut de preparar com a la vegada exquisit de degustar (pel meu gust, crec que li falta una mica de peix).
Els ingredients són els següents:
500 gr. de patates
150 gr. de farina
1 ou
Sal
100 ml. De crema de llet
Variat de bolets (al gusto)
½ ceba
1 dent d’all
En una olla amb abundant aigua salada, van posar a bullir les patates (netes però sense pelar), fins que al punxar-les amb el ganivet, aquest va sortir net i fàcilment (crec que finalment van ser uns 20 minuts). Seguidament, les van pelar i xafar per aconseguir una espècie de puré.
Van posar les patates en un bol tot i afegint-hi un ou prèviament cascat. Una vegada fet això, va començar el procés de barreja. Per aquest procés només van utilitzar les mans i la paciència. Poc a poc i mentre continuaven barrejant, van anar afegint-hi la farina a petites quantitats per evitar la formació de grumolls.
El procés de barreja va durar fins que la massa va quedar tant densa que no se’ls-hi enganxava a les mans. Seguidament, van anar fer uns petits rotllets de patata amb un grossor aproximat al del seu dit gros. Una vegada fet el rotllet, i amb l’ajuda d’un ganivet, van tallar-lo a trossets d’aproximadament 1 centímetre.
Acte seguit, van posar una olla amb abundant aigua salada al foc. Quant aquesta va començar a bullir, van anar-hi afegint els gnocchis molt poc a poc. Cal dir que es cuinen molt ràpid, en no més d’un parell de minuts. La tècnica està en coure’ls en poques quantitats i retirar-los de l’aigua una vegada pugin a la superfície.
Segons van dir, als gnocchis els hi va bé qualsevol tipus de salsa (des de la típica de tomàquet, a la de bolets, passant per una pesto, per exemple). En aquesta ocasió va tocar una salsa de bolets a la crema de llet. Per fer-la, van posar en una paella, mitja ceba tallada petita. Quant va estar caramel•litzada, van afegir-li els bolets tallats a làmines i van deixar coure’ls. Finalment, quant van estar al seu punt, van afegir-hi la crema de llet i van fer-la reduir una mica. Finalment, van afegir els gnocchis a la crema i els van deixar a foc lent un parell de minuts.
La cosa va quedar tal i com segueix:
Ja us he dit, pel meu gust, li faltava una mica de peix (ains, que bo que està!!), però ells ho tenen molt clar: els gnocchis estan de vici!!!
Ja tocava aparèixer per aquí. Quant temps feia que no us delectava amb una nova recepta? En fi, millor no pensar-hi …
Com us anava dient, aquest parell que es creuen els meus amos ho van tornar a fer... es van tornar a ficar a la cuina! Però (sempre hi ha un ‘però’), aquesta vegada, no han preparat res que desperti el meu interès... En qualsevol cas, encara que aquest plat sigui totalment repel•lent per a gats tant adorables i guapos com jo, crec que als humans com vosaltres us pot agradar molt... Segons els meus amos, aquesta cosa tan exquisida que van cuinar es diu: Gnocchi.
La veritat és que, és un plat tant senzill com entretingut de preparar com a la vegada exquisit de degustar (pel meu gust, crec que li falta una mica de peix).
Els ingredients són els següents:
500 gr. de patates
150 gr. de farina
1 ou
Sal
100 ml. De crema de llet
Variat de bolets (al gusto)
½ ceba
1 dent d’all
En una olla amb abundant aigua salada, van posar a bullir les patates (netes però sense pelar), fins que al punxar-les amb el ganivet, aquest va sortir net i fàcilment (crec que finalment van ser uns 20 minuts). Seguidament, les van pelar i xafar per aconseguir una espècie de puré.
Van posar les patates en un bol tot i afegint-hi un ou prèviament cascat. Una vegada fet això, va començar el procés de barreja. Per aquest procés només van utilitzar les mans i la paciència. Poc a poc i mentre continuaven barrejant, van anar afegint-hi la farina a petites quantitats per evitar la formació de grumolls.
El procés de barreja va durar fins que la massa va quedar tant densa que no se’ls-hi enganxava a les mans. Seguidament, van anar fer uns petits rotllets de patata amb un grossor aproximat al del seu dit gros. Una vegada fet el rotllet, i amb l’ajuda d’un ganivet, van tallar-lo a trossets d’aproximadament 1 centímetre.
Acte seguit, van posar una olla amb abundant aigua salada al foc. Quant aquesta va començar a bullir, van anar-hi afegint els gnocchis molt poc a poc. Cal dir que es cuinen molt ràpid, en no més d’un parell de minuts. La tècnica està en coure’ls en poques quantitats i retirar-los de l’aigua una vegada pugin a la superfície.
Segons van dir, als gnocchis els hi va bé qualsevol tipus de salsa (des de la típica de tomàquet, a la de bolets, passant per una pesto, per exemple). En aquesta ocasió va tocar una salsa de bolets a la crema de llet. Per fer-la, van posar en una paella, mitja ceba tallada petita. Quant va estar caramel•litzada, van afegir-li els bolets tallats a làmines i van deixar coure’ls. Finalment, quant van estar al seu punt, van afegir-hi la crema de llet i van fer-la reduir una mica. Finalment, van afegir els gnocchis a la crema i els van deixar a foc lent un parell de minuts.
La cosa va quedar tal i com segueix:
Ja us he dit, pel meu gust, li faltava una mica de peix (ains, que bo que està!!), però ells ho tenen molt clar: els gnocchis estan de vici!!!
diumenge, 8 de febrer del 2009
Moussaka
Després d’uns dies de descans, m’agradaria explicar-vos un plat que els meus amos fan regularment. No tinc clar si ho diré bé, per que els idiomes no se’m donen bé, però ells li diuen “Moussaka”.
Quan agafaven els ingredients, van explicar que hi havien varies versions de “Moussaka”, però que ells farien la versió grega.
Els ingredients que van agafar van ser els següents (per 2 persones).
2 albergínies més aviat petites.
250 gr. De carn picada de vedella i porc (a Grècia es fa servir carn de xai)
1 ou
½ ceba
Formatge ratllat
Oli
Sal
Per començar, s’han de netejar bé les albergínies i tallar-los-hi la cueta verda. Després, es fan lamines d’albergínia amb d’un gruix de mig centímetre.
Tot seguit, van ficar les lamines en una cassola amb aigua salada bullint. Pel que van dir, no és estrictament necessari fer-ho però si no es fa, després la albergínia agafa massa oli i això no és molt bo per la salut. El temps de cocció va ser de 10 minuts. Després, van posar a escórrer les albergínies un parell de minuts.
Després, van posar una mica d’oli en una paella i van posar-la al foc. Amb l’oli calent, van començar a posar-hi cadascuna de les lamines de albergínia. Tot i que no ho sembli, les albergínies no agafen massa oli, ja que abans les hem fet bullir. A mesura que les anaven traient de la paella, les anaven posant sobre un paper absorbent, segons van dir, per treure el sobrant d’oli.
Una vegada fregides totes les làmines de albergínia, a la mateixa paella van posar la ceba tallada petita i la van deixar torrar uns minutets. Tot seguit, van posar la carn picada degudament salpebrada. Segons van dir, si us queda uns mica de sofregit, aquest és el moment perfecte per posar-ho a la paella, ja que la carn quedarà molt més gustosa.
Van començar a muntar la “Moussaka”, en una safata pel forn. Una capa de làmines d’albergínia, una altra de carn, i després una altra d’albergínia. En cas que ens quedi albergínia, crec que el millor que es pot fer és fer més quantitat de “Moussaka”, ja que així tindrem per més dies. A més, aquest és un plat que millora amb repòs.
Finalment, per donar-li el toc, van agafar un ou i el van batre com anessin a fer una truita, i el van escampar sobre la capa final d’albergínia, per que es colés cap dins.
Per últim, van posar-hi una mica de formatge ratllat i van posar-ho al gratinador (uns 3-4 minuts) fins que va quedar tot ben daurat.
Va quedar així
Ja sabeu que jo soc de peix, però, déu, quina menja és aquesta “Moussaka”!
Quan agafaven els ingredients, van explicar que hi havien varies versions de “Moussaka”, però que ells farien la versió grega.
Els ingredients que van agafar van ser els següents (per 2 persones).
2 albergínies més aviat petites.
250 gr. De carn picada de vedella i porc (a Grècia es fa servir carn de xai)
1 ou
½ ceba
Formatge ratllat
Oli
Sal
Per començar, s’han de netejar bé les albergínies i tallar-los-hi la cueta verda. Després, es fan lamines d’albergínia amb d’un gruix de mig centímetre.
Tot seguit, van ficar les lamines en una cassola amb aigua salada bullint. Pel que van dir, no és estrictament necessari fer-ho però si no es fa, després la albergínia agafa massa oli i això no és molt bo per la salut. El temps de cocció va ser de 10 minuts. Després, van posar a escórrer les albergínies un parell de minuts.
Després, van posar una mica d’oli en una paella i van posar-la al foc. Amb l’oli calent, van començar a posar-hi cadascuna de les lamines de albergínia. Tot i que no ho sembli, les albergínies no agafen massa oli, ja que abans les hem fet bullir. A mesura que les anaven traient de la paella, les anaven posant sobre un paper absorbent, segons van dir, per treure el sobrant d’oli.
Una vegada fregides totes les làmines de albergínia, a la mateixa paella van posar la ceba tallada petita i la van deixar torrar uns minutets. Tot seguit, van posar la carn picada degudament salpebrada. Segons van dir, si us queda uns mica de sofregit, aquest és el moment perfecte per posar-ho a la paella, ja que la carn quedarà molt més gustosa.
Van començar a muntar la “Moussaka”, en una safata pel forn. Una capa de làmines d’albergínia, una altra de carn, i després una altra d’albergínia. En cas que ens quedi albergínia, crec que el millor que es pot fer és fer més quantitat de “Moussaka”, ja que així tindrem per més dies. A més, aquest és un plat que millora amb repòs.
Finalment, per donar-li el toc, van agafar un ou i el van batre com anessin a fer una truita, i el van escampar sobre la capa final d’albergínia, per que es colés cap dins.
Per últim, van posar-hi una mica de formatge ratllat i van posar-ho al gratinador (uns 3-4 minuts) fins que va quedar tot ben daurat.
Va quedar així
Ja sabeu que jo soc de peix, però, déu, quina menja és aquesta “Moussaka”!
dilluns, 17 de novembre del 2008
Fideus quatre delícies
Ronyeu!! Feia un munt de dies que no veia a aquells dos trastejant a la cuina, fent quelcom no molt habitual. La veritat, tot tenia un tinta d’allò més exquisida, Aixa que, us explicaré una mica el que estaven fent…
Com en altres ocasions, van anar traient tots els ingredients necessaris. Van deixar-los ben accessibles pel ‘seu’ us (ja m’agradaria a mi que fos pel meu).
200 gr. de fideus (amb uns del número 5 o una mica més grans, van bé).
50 gr. de pèsols
50 gr. de gambetes pelades
50 gr. de cacauets
1 ou
Salsa de soja
Sal i oli
Pel que vaig poder veure, el primer que cal fer és posar a coure els fideus, aproximadament uns 8-10 minuts (segons indicacions del propi fabricant). Quan estiguin fets, s’escorren i es reserven.
En un caçó no molt gran, es posa aigua amb una mica de sal, a l’escalfar-se. Quan trenqui bullir, se li afegeixen els pèsols, i es deixa a forc mitjà, durant uns 10 minuts fins que els pèsols estiguin ben cuits, llavors es reserven.
Mentre couen, és un bon moment per a preparar una petita truita amb l’ou, molt fina, gairebé com si es tractés d’una crep. Una vegada feta es posa en un plat i es talla a daus, rectangles o el que bonament es pugi, i igualment es reserven.
Finalment, s’agafa una caçola baixa o bé una paella alta i s’hi posen un parell de cullerades d’oli. Quant estigui calent, s’hi afegeix el millor de la recepta... hmm... les gambetes pelades amb una punta de sal i es posen a daurar (ains, quina olor...)
Ja daurades les gambetes, s’hi afegeixen els cacauets, i al minut, els pèsols i els trossets de truita, i es remena al foc durant un minut més.
Per acabar, van afegir a la caçola els fideus, i amb un bon raig de salsa de soja, ho van barrejar tot. Van apagar el foc, van tapar la caçola i a punt per posar les racions (una vegada més, per a mi... no, grrr).
Una vegada al plat, va quedar així:
Què us sembla?
Bon profit!!
Com en altres ocasions, van anar traient tots els ingredients necessaris. Van deixar-los ben accessibles pel ‘seu’ us (ja m’agradaria a mi que fos pel meu).
200 gr. de fideus (amb uns del número 5 o una mica més grans, van bé).
50 gr. de pèsols
50 gr. de gambetes pelades
50 gr. de cacauets
1 ou
Salsa de soja
Sal i oli
Pel que vaig poder veure, el primer que cal fer és posar a coure els fideus, aproximadament uns 8-10 minuts (segons indicacions del propi fabricant). Quan estiguin fets, s’escorren i es reserven.
En un caçó no molt gran, es posa aigua amb una mica de sal, a l’escalfar-se. Quan trenqui bullir, se li afegeixen els pèsols, i es deixa a forc mitjà, durant uns 10 minuts fins que els pèsols estiguin ben cuits, llavors es reserven.
Mentre couen, és un bon moment per a preparar una petita truita amb l’ou, molt fina, gairebé com si es tractés d’una crep. Una vegada feta es posa en un plat i es talla a daus, rectangles o el que bonament es pugi, i igualment es reserven.
Finalment, s’agafa una caçola baixa o bé una paella alta i s’hi posen un parell de cullerades d’oli. Quant estigui calent, s’hi afegeix el millor de la recepta... hmm... les gambetes pelades amb una punta de sal i es posen a daurar (ains, quina olor...)
Ja daurades les gambetes, s’hi afegeixen els cacauets, i al minut, els pèsols i els trossets de truita, i es remena al foc durant un minut més.
Per acabar, van afegir a la caçola els fideus, i amb un bon raig de salsa de soja, ho van barrejar tot. Van apagar el foc, van tapar la caçola i a punt per posar les racions (una vegada més, per a mi... no, grrr).
Una vegada al plat, va quedar així:
Què us sembla?
Bon profit!!
diumenge, 14 de setembre del 2008
Combinat de salmó
Ronyeu!! Encara em rellepo els bigotis… Si m’haguessin deixat, no se, ensumar-ho més d’aprop, tocar-ho una mica, o no sé, clavar-li una dent… hagués sigut el gat més feliç de Vitoria. Que dic jo de Vitoria, d’Europa sencera…
Quan van entrar a la cuina, van anar-ho preparant tot, per poder-se fer el sopar per ells dos. Quina pinta feia tot!!
2 Rodanxes de salmó fresc
1 Patata gran
4 Rodanxes de carbassó
2 Rodanxes d’albergínia
Preparat d’amanida (o si ho preferiu, una mica d’enciam, escarola, etc.)
Herbes provençals
Oli i sal
Van començar pelant i tallant la patata a tires (hi ha dies que els dona pels daus, les làmines, etc.). Quant l’oli de la fregidora va estar calent, van posar-los-hi.
Mentrestant, van posar a escalfar una mica d’oli en una paella (també es pot fer amb la planxa). Van salar i empebrar el salmó, i directe al foc juntament amb el carbassó i l’albergínia.
Compte ara, perquè el salmó es cuina molt ràpid. Només s’ha de deixar 3 minuts per un costat, i 2 per l’altra. Una dada curiosa a tenir en compte: ells van espolsar una mica d’herbes provençals al salmó una vegada girat, i ¡Uf! Quina olor!!
Una vegada passats els 5 minuts, ja només faltava retirar i escórrer les patates amb paper secant (quant menys oli quedi, molt millor), i muntar el plat de salmó, amb les verduretes fregides, les patates i una petita ensalada al gust de cadascú.
Tal que així:
Que us ha semblat?
Em sembla que encara l’ensumo!!
Quan van entrar a la cuina, van anar-ho preparant tot, per poder-se fer el sopar per ells dos. Quina pinta feia tot!!
2 Rodanxes de salmó fresc
1 Patata gran
4 Rodanxes de carbassó
2 Rodanxes d’albergínia
Preparat d’amanida (o si ho preferiu, una mica d’enciam, escarola, etc.)
Herbes provençals
Oli i sal
Van començar pelant i tallant la patata a tires (hi ha dies que els dona pels daus, les làmines, etc.). Quant l’oli de la fregidora va estar calent, van posar-los-hi.
Mentrestant, van posar a escalfar una mica d’oli en una paella (també es pot fer amb la planxa). Van salar i empebrar el salmó, i directe al foc juntament amb el carbassó i l’albergínia.
Compte ara, perquè el salmó es cuina molt ràpid. Només s’ha de deixar 3 minuts per un costat, i 2 per l’altra. Una dada curiosa a tenir en compte: ells van espolsar una mica d’herbes provençals al salmó una vegada girat, i ¡Uf! Quina olor!!
Una vegada passats els 5 minuts, ja només faltava retirar i escórrer les patates amb paper secant (quant menys oli quedi, molt millor), i muntar el plat de salmó, amb les verduretes fregides, les patates i una petita ensalada al gust de cadascú.
Tal que així:
Que us ha semblat?
Em sembla que encara l’ensumo!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)