diumenge, 23 de febrer del 2014

Restaurant Tandoori Station - Madrid

Restaurant Tandoori Station

Restaurants amb l’etiqueta de “hindú” en aquest país n’hi ha molts, però que serveixin menjar indi real ja en son uns quants menys i quasi tots, emplaçats en grans ciutats. Per això, quan fa uns anys estàvem de vacances a Palma de Mallorca i vam descobrir el “Restaurante Baisakhi” no ens ho vam pensar dues vegades i vam entrar-hi.

El passat cap de setmana van decidir anar a Madrid per canviar d’aires i desconnectar una mica tot i descobrint racons oblidats i perquè no, quelcom nou de la seva extensa oferta gastronòmica. En aquesta ocasió vam escollir retrobar-nos amb la gastronomia hindú. L’opció escollida fou el “Tandoori Station”, el possiblement, restaurant hindú més a la moda actualment.

Quan vam arribar al restaurant, vam ser rebuts per la persona que uns dies enrere ens va fer la reserva, una vegada confirmada la mateixa, ens va acompanyar a la nostra taula on ens esperava la carta del restaurant. Nosaltres, per no canviar, vam optar pel menú degustació.

El restaurant “Tandoori Station” està ambientant en una estació del metro de Delhi i el seu menú degustació simbolitza un recorregut a través de quatre estacions amb els seus respectius sabors. Aquestes estacions són:


1a. estació: Aperitius  

En aquesta estació en van portar els següents plats:

  • Pa hindú farcit de formatge. Aquest pa rep el nom de “naan” i te un sabor realment especial i combina perfectament amb els curris.
  • Acompanyant el pa, ens van portar tres salses, cada una amb el seu sabor i el seu grau de picant. L’objectiu d’aquestes salses no era altre que acompanyar la resta de plats d’aquesta estació, la primera era una salsa suau i saborosa, la segona una mica més picant, i la tercera, tan picant que era quasi prohibitiva pel gust occidental.
  • Una mica més endavant, van arribar les crestes de patata, pèsols i especies picants. Aquest plat, conegut com “Samosa”, tenia un sabor molt bo tot i que, tenia un gust molt variable en funció de la salsa amb que es mescla.
  • Finalment, ens van portar un plat anomenat “Pakora” consistent en verdures arrebossades amb farina de cigrons. En aquest cas, el seu sabor ens va semblar bastant curiós.


2a. estació: Tandoori 

En aquesta estació en van portar dos plats amb uns noms tan estranys com:

  • “Murg ka tikka”, o el que és el mateix, trossos de pit de pollastre cuinats al forn “tandoori”. Tot i que era molt bo, nosaltres esperàvem quelcom més.
  • “Sheek Kebab” o el que és el mateix, trossos de vedella preparats al forn “tandoori” amb especies i herbes. Ens va semblar un plat molt saborós, però una vegada més, esperàvem quelcom més del que finalment vam degustar.


3a. estació: Curris 

Tot i que molts dels curris són molt picants, aquesta estació fou la millor de tot el sopar. En total ens van portar tres tipus diferents de curris acompanyats d’arrós “Pulau”, o el que es el mateix, arròs basmati amb canella, cardamom, anís i safrà. Tots els curris eren molt saborosos, però, com podreu veure, cadascun amb el seus trets diferencials.

  • “Murghi makhan wali”, o pollastre, tomàquet i salses de curri suau. Estava realment bo, amb un sabor realment especial.
  • “Gosht ka roghan josh”, o curri de vedella amb tomàquet i especies. Pel nostre gust, tot i que estava molt bo, us reconeixem que estava una mica passat de picant.
  • El darrer plat d’aquesta estació fou un curri anomenat “Malai paneer wala kofta”, una espècie de mandonguilles de patata, formatge i salsa d’ametlles (sense carn). Per nosaltres fou, sense cap mena de dubte, el pitjor plat de la nit.


4a. estació: Final del viatge 

Per finalitzar el viatge, què millor que arribar a l’estació dels postres que en aquesta ocasió foren:

  • Boles de pa de pessic d’almívar i llet. Molt suaus i gustoses. El seu nom amb hindú era: “Gulab jamun”. Estranys, veritat?
  • Gelat de festuc, o en hindú “Kulfi”. Una paraula senzilla per un gelat realment diferent al que estem acostumats.

Tot i que tot fou del nostre gust, hi ha varies coses que, sota el nostre modest punt de vista, caldria millorar. Per començar, la majoria del menjar que ens van portar no era autentica, era europeïtzada, a molta distancia de l’autèntic menjar hindú que vam degustar a Palma. Per continuar, la ambientació del local basa en una estació de Delhi donava més la sensació d’estar menjant en una nau industrial que en un restaurant hindú.

En quan a les begudes, hem de tenir en compta que no s’inclouen en el menú degustació i que, o no hi ha vins a la India, o senzillament al “Tandoori Station” no hi arriben, per tant, un ha d’escollir entre un parell de blancs, o els típics criances de la Rioja. Nosaltres vam optar per prendre quelcom diferent, un fabulós vi blanc australià (Koonunga Hill).

De totes formes, sense el menor dubte l’èxit més gran d’aquest restaurant ha sigut convertir-se en un lloc “de moda”, ja que pel que hem pogut veure, tot el mon vol anar-hi i tenir-hi una taula és una tasca certament complicada. Nosaltres la vam aconseguir reservant amb una setmana d’anel·lació i pel segon torn de sopars.

Menjador del Tandoori Station Madrid
Detall del menjador del Tandoori Station

Per cert, si la vostra intenció és tenir un sopar romàntic al “Tandoori Station”, penseu-vos-ho ja que les taules son tant petites i està sempre tant ple de gent, que es realment difícil poder escoltar al vostre acompanyant.

En el nostre cas si que us podem dir que vam gaudir d’una experiència més positiva que negativa i per això us diem que hi tornarem. La nostra valoració és d’un 7.5 sobre 10.

Si voleu anar-hi, i tenint en compte que quasi és impossible fer-ho sense reservar, us deixem les seves dades de contacte:


28006 Madrid
Tel.: 91 401 22 28

dimecres, 12 de febrer del 2014

Restaurant Ikea - Vitoria-Gasteiz

Restaurant Ikea - Entrada
Fer anys sempre és un motiu d’alegria per nosaltres, i més quan com en aquesta ocasió, l’aniversari suposava el canvi de dècada per un de nosaltres. Sense cap mena de dubte, un moment així mereixia una celebració especial i un sopar en un lloc igualment especial.

Potser per això, i com si es tractés d’una sorpresa es va preparar un sopar en un restaurant que feia molt de temps que teníem en ment, però que, per un motiu o altre, sempre deixàvem aparcat, el “Restaurant Ikea” de Vitoria-Gasteiz, situat en una de les entrades de la ciutat, concretament en el carrer Portal de Castilla número 27.

Quan vam arribar-hi, ens vam endur una grata sorpresa al ser rebuts càlidament per la maître del restaurant, la qual després de guardar las nostres caçadores ens va acompanyar al menjador.

La sala, dissenyada per l’afamat arquitecte Javier Mariscal, ens transporta a la tranquil·litat d’un bosc, gràcies a les seves parets recobertes de fusta sense tractar i a la seva il·luminació.  Una estranya sensació ens recorria de dalt a baix i oscil·lava entre el ‘què bé que s’està aquí’ i el ‘això no és per nosaltres’.

Ben aconsellats pel segon de cuina (Asier Urbina), van optar pel menú degustació ‘Ilaski’, composat per un entrant gentilesa de la casa, cinc plats i dos postres més aigua, vi criança (D.O. Rioja Alavesa) i cafè. Tot, per 60€ IVA inclòs.

Durant el mes de desembre de 2013, el menú ‘Ilaski’ constava dels següents plats:

Entrant:

  • Palets de pa amb formatge, timó i salsa tàrtara.

Plats:

  • Xarrup de ceps amb crema de llamàntol i escuma d’espinacs. Sembla un plat estrany, però la combinació de crema de llamàntol i escuma d’espinacs és espectacular i el xarrup de ceps, no es queda pas enrera.
  • Tàrtar de carxofes fregides amb espàrrecs i foie.
  •  Vieires saltejades amb amanida de mongetes verdes, alls tendres i burrata. Senzillament, de matrícula d’honor, tant per presentació com per combinació de sabors.
  • Bloc de llobarro amb txangurro, compota de ceba i base de bledes. Sense miraments, el millor llobarro que hem tastat.
  • Bloc de bou amb patata al forn i confitura de pebrot. El millor d’aquest plat, per estrany que sembli, foren les sals que ens van portar d’acompanyament (sal d’Añana, al vi, fumada i de l’Himàlaia).

Postres:

  • Macedònia de fruites amb gel de cava i sorbet de mango. Refrescant i aromàtic.
  • Gelat de formatge infusionat amb fruites vermelles. Àcid? Dolç? Doncs una mica de tot i en la seva justa mesura. Sens dubte, el millor tancament a un gran menú.


I per si fos poc, l’equip de l’Ikea es van voler sumar a la nostra celebració amb dos gestos que agrairem sempre: la salutació dels seus cracks de la cuina (Iñaki Moya i Asier Urbina) i un tercer postre, un pastelet de xocolata i maduixes amb dues espelmes.

Detall del menjador del Restaurant Ikea
Detall del menjador del Restaurant Ikea


Tot i conèixer un munt de restaurants tant de Vitoria com d’altres ciutats que hem visitat, podem afirmar és que, sense cap mena de dubte, el restaurant Ikea és el millor restaurant de tots els que hem estat. El menjar és de primera, el servei és amable i immillorable, aconseguint entre tots que, el client se senti com a casa, amb una sensació de benestar sense precedents. A més, si parlem del preu, us recordem que en el preu del menú s’hi inclou absolutament tot, és a dir, la relació qualitat - preu és excepcional.

Sense cap mena de dubte, us recomanem anar a aquest restaurant, com a mínim, un cop a la vida. Nosaltres, tenim tant clar que hi tornarem que li posem un 10.

Per cert, recordeu-vos de reservar taula abans d’anar-hi. Per fer-ho, us deixem aquí les dades necessàries:



01007 Vitoria-Gasteiz
Telèfon: 945 144 747


dijous, 23 de gener del 2014

Risotto negre amb calamar i gambes

Com ja sabreu els que ens seguiu, el risotto u arròs caldós és una de les formes de preparar arròs que més ens agraden a casa, ja que ens permet combinar una gran varietat d’ingredients i sabors, aconseguint quasi sempre un plat senzill i que agrada a tot el món.

L’altre dia, desitjosos de tastat quelcom nou, vam intentar innovar un xic el nostre repertori de receptes e incorporar-hi un risotto negre. Ja us avancem que, a la taula va triomfar, així que, avui us explicarem com preparar-lo.

Per a dues persones necessitarem els següents ingredients:

200 gr. d’arròs rodó (si el teniu ‘arbori’, molt millor)
1 calamar mitjà
1 sobre de tinta de calamar
6 gambes
Mitja ceba
Mig pebrot vermell
1 tomàquet petit
Mig vas de vi blanc
¾ de litre de caldo de peix
Unes fulles de julivert fresc
Sal, oli i pebre

El que farem primer serà netejar bé el calamar, separant en un bol petit la seva bosseta de tinta, a la qual li afegirem les del sobre per disposar així de la quantitat necessària per tintar l’arròs. També netejarem bé les gambes, separant-ne els caps i les cloques de les parts carnoses, les quals posarem en un platet amb sal, pebre i un raig d’oli.

Fet això, posarem a escalfar el caldo de peix. Mentre s’escalfa, picarem la mitja ceba i tallarem a daus el calamar. Ho reservarem.

Quan ho tinguem tot preparat, posarem una olla ampla al foc amb un parell de cullerades d’oli. Quan aquest s’hagi escalfat i potxarem la ceba picada. Quan la tinguem, hi afegirem els daus de calamar i un pessic de sal. Ho deixarem daurar tot un parell de minuts tot i remenant-ho bé.

Passat aquest temps, hi afegirem el vi i continuarem removent fins que aquest s’hagi reduït a la meitat moment en el que aprofitarem per afegir-hi l’arròs i el remenarem bé. Una vegada mesclat i escalfat l’arròs, hi afegirem el cado necessari per a cobrir l’arròs. Quan el caldo comenci a bullir, hi afegirem la tinta de calamar i tornarem a remenar.

A partir d’aquí, cada vegada que l’arròs es begui el caldo, el tornarem a cobrir amb més caldo. Això ho farem unes tres vegades durant la cocció. Quan hagin passat uns 12 minuts, l’arròs estarà a punt per reposar. Per fer-ho, taparem l’olla i l’apartarem del foc.

Mentre reposa, picarem bé el pebrot i el tomàquet i ho posarem tot a potxar-se amb una mica de sal i pebre. Ho deixarem al foc uns 10 minuts, removent-ho sovint. Finalment ho passarem per la batedora de braç fins a aconseguir una salsa.

Per acabar, i a falta només d’emplatar, només ens mancarà passar les gambes per la planxa un minut per a cada costat.

El resultat final pot ser semblant a aquest:

Un ració de risotto negre amb gambes
Un ració de risotto negre amb gambes.


Que us sembla?

Bon profit!!


dimecres, 8 de gener del 2014

On menjar a Niça?


Després d’uns dies de turisme i descans a Marsella, vam continuar el nostre perible per la PACA (la regió de Provença – Alps – Côte d’Azur) per arribar a la meravellosa i mediterrània ciutat de Niça, on vam poder comprovar que tant a nivell social com gastronòmic, el Niçards (Niçoises o gent que viu a Niça) són més italians que francesos.

Amb tot això, començarem ja el nostre recorregut gastronòmic pels carrers de la bella Niça, ens hi acompanyeu?


Ubicat al bell mig de la plaça Massena (concretament en el número 10 de la mateixa), un dels centres neuràlgics de la vida de Niça i a escassos metres de la “Vieux Nice”, ens trobem amb aquesta moderna pizzeria de dues plantes i repleta sempre de gent. La pizzeria Attimi disposa d’una extensa carta de pizzes biològiques per uns 12€ cadascuna, pasta i amanides variades.

Us podem dir que nosaltres vam gaudir d’un sopar genial, amb uns ingredients de qualitat i una situació de postal, i tot per uns 15€ per persona. Totalment recomanable.


En ple casc antic de Niça (“Vieux Nice”) ens hi trobem una plaça d’allò més pintoresca i viva, on a més d’ajuntar-s’hi un munt de restaurants, als matins s’hi pot visitar un acolorit mercat de flors. Sí, us estem parlant de la plaça Cours Saleya. En el número 36 de la mateixa hi podem trobar el cafè Athmosphere, un restaurant clarament orientat al turista.

Com no pot ser d’una altra manera, podem demanar el “Plat du jour” per uns 17 euros, això sí, cal estar preparats per rebre un tracte fred i distant per par del servei, així com escoltar les constants esbroncades dels responsables del local cap als seus cambrers. Tot bastant desagradable, la veritat. Tot i que el menjar és  bo, no us el recomanem pas. Totalment prescindible.

Lou Pastrouil

A pocs metres del espectacular Palau de Justícia (en el casc antic) de Niça, hi trobem el “Lou Pastrouil Restaurant”, un local amb més estètica de bar musical que de restaurant. Tot i que el local ofereix carta i el típic “Plat du jour”, en aquesta ocasió vam optar per la carta ja que, en la mateixa s’hi ofereix un bona varietat de plats típics de Niça a un preus més que acceptables.

Verdures farcides, un plat típic de Niça
Verdures farcides, un plat típic de Niça

La nostra elecció va ser: uns raviolis amb salsa de carn i unes verduretes farcides. Tot genial, tant en la preparació com la presentació. També ens va agradar el servei, molt més atent i servicial del que és habitual a França. Totalment recomanable.

dijous, 26 de desembre del 2013

On menjar a Marsella?


Per nosaltres, és una tradició anar cada mes d’agost a Gironella(Barcelona) per retrobar-nos amb una part de la nostra família. Allà passem pràcticament tot el mes sencer, exceptuant es clar, els dies en els que ens n’anem de vacances. Així, tot i aprofitant que aquest any estrenàvem cotxe, vam decidir deixar aparcat l’avió i anar-nos-en de ruta pel sud de França amb l’objectiu de conèixer algun dels seus recons més representatius.

En aquesta ocasió, el viatge va incloure estances a les ciutats de Marsella, Niça i Carcassona, fent a més, excursions puntuals a llocs com Saint Tropez, Cannes i Monte Carlo. Tranquils, no es pas la nostra intenció explicar-vos el nostre viatge, més aviat el que volem fer és parlar-vos d’aquells restaurants que ens van cridar més l’atenció durant el nostre viatge.

Una vegada dit això, farem la nostra primera para a la ciutat de Marsella, us hi apunteu?

Restaurant L’Esquinade
Està ubicat en el número 38 de la “Place des Thiars”, just darrera del “Vieux Port”, en un dels punts on es concentra gran part de la vida social de la ciutat. Durant el mes d’agost oferien un menú per 15 € en qual s’incloïa un primer plat, un segon i un postre. El menjar tenia una qualitat raonable i estava ben elaborada, destacant els espaguetis amb salmó fresc i, sobretot, la bullabessa. No obstant, un servei excessivament sec i poc atent (en ocasions ratllava la mala educació), van espatllar una experiència que podríem valorar, tenint en compte el preu pagat, tant sols com a acceptable.

Le Bobolivo
En el número 29 de la “rue Caisserie”, molt a prop del barri de “Le Panier” i a escassos minuts del “Vieux Port”, ens trobem amb aquest petit gran restaurant el qual, ens va semblar el millor amb diferencia de tots els que vam visitar. Ofereix, a més del servei a la carta, diverses opcions de menú, les quals passen per combinar el típic “Plat du jour” (un únic plat que equival al nostre menú del dia) amb altres opcions. 

Nosaltres vam optar pel menú “formula express”, el qual estava compost per una amanida de formatge de cabra calent amb salsa pesto i un postre totalment nou per a nosaltres, el “cafè gourmand” que, com el seu nom indica, inclou a més del cafè uns cinc o sis dolços típics de la zona. El preu per persona era de 13.50€, sense cap mena de dubte, un preu raonable tenint en compte la qualitat del menjar, l’atenció rebuda i la tranquil·litat de la ubicació. Us recomanem totalment que el visiteu si en teniu l’oportunitat.

Un "cafe Gourmand" de Le Bobolivo
Un "cafe Gourmand" de Le Bobolivo


Le Fetiche - Metropol
Situat en el número 38 de la “rue Saint-Saens”, a escassos metres del “Restaurant L’Esquinade”. Ens va cridar l’atenció pel preu de menú (17€ per un entrant, un primer i un postre) i per l’ambient tranquil i relaxat que transmetia. Una vegada asseguts, vam veure que aquest restaurant buscava simular més categoria de la que realment tenia amb preus de carta altíssims i una cuina fusió (francesa amb asiàtica) que no acaba de quallar, o sigui, que encara que els plats estaven bons, la decoració del restaurant era molt millor que el sabor de la seva cuina. 

Amb tot, es tracta d’un lloc acceptable per sopar si s’escull el menú i la resta de restaurants de la zona estan plens.