Sorbet de llimona al cava

Suposo que, en aquestes altures de la vida ja no faria cap falta explicar-vos que els meus amos són molt, però que molt estranys, però bé, resulta que cada dia s’entesten a demostrar-m’ho, meh meh meh!!!

Com ja sabreu, els postres no estan entre les seves especialitats culinàries, encara que, de tant en tant intenten fer-ne algun de nou i aconsegueixen quelcom certament sorprenent, com en aquesta ocasió.

Per cert, ja us avanço que a mi, l’olor a cava em desagrada profundament, així que, al seu moment vaig intentar obviar aquest petit detall i vaig posar tota la meva atenció en els passos per fer aquesta recepta. Vaig tenir sort doncs, una vegada vista la positiva reacció dels convidats que van tenir al sopar, m’he decidit explicar-vos-la. Es tracta d’un refrescant sorbet de llimona, al cava.

Els ingredients que van utilitzar foren els següents:

1 ampolla d’un bon cava brut

5 llimones

200 gr. de sucre

150 ml. d’aigua

Ja veieu que són molt pocs ingredients, així que, si voleu fer-la us espera un treball d’allò més senzill. Que no us ho creieu? Doncs anem bé! Bé, serà millor que a anem per feina (si ho voleu, es clar, meh meh meh!!)

El primer que van fer va ser esprémer les llimones, reservant la pell de dues d’elles per utilitzar-les més endavant. Per cert, si el suc no us queda net i clar, hauríeu de colar-lo, doncs resulta desagradable trobar-se llavors o filets dins d’un sorbet... Seguidament podeu posar el suc en un bol gran i ho reserveu.

En un segon pas, caldria preparar un almívar senzill.

Per fer-ho, posareu l’aigua al foc i li afegireu el sucre portant-ho tot a l’ebullició sense deixar ni un moment de remoure. En el moment que comenci a bullir, hi posareu la pell de les dues llimones que heu reservat abans, i ho deixareu tot un parell de minuts més al foc sense deixar de remoure. Passat aquest temps, cal apartar l’almívar del foc i deixar-lo refredar una mica.

Quan l’almívar estigui fred, arribarà l’hora de la barreja. En el bol on hi hagueu posat el suc, hi afegireu l’almívar i el cava i li donareu un parell de voltes amb el batedor de varetes, i com no, el posareu al congelador.

Què us ha semblat? Fàcil, no? Bé, abans d’acabar ja només us falta una petita cosa: paciència, doncs per aconseguir un bon sorbet, necessitareu unes 3 hores de congelador. Ah! Un darrer consell, més o menys cada hora, hauríeu de donar-li una remenadeta amb el batedor per evitar que es formi una crosta de gel.

A que té una pinta de primera?

Doncs es veu que de sabor encara és millor. Això sí, cal que aneu en compte ja que porta una bona quantitat de cava i no seria pas una bona opció acabar l’àpat amb un bon pedal, meh meh meh!!

Tortell de reis

Com cada any per aquestes dates, tornen a arribar els ja tradicionals sopars (i dinars) de Nadal, que si amb companys de feina, d’estudis, excompanys, amb tots, ufff, una pila, o almenys això és el que veig per casa... quina conya!!

Per sort, aquestes festes porten amb elles un conjunt important de plats especials i clar, normalment els meus amos, cada any intenten fer algun d’aquests plats especials, i jo com no, ho gaudeixo i a sobre us ho explico, meh meh meh! En aquesta ocasió, l’elecció ha estat directament intentar un tortell de reis.

Per a fer aquesta recepta, ells van emprar els següents ingredients:

500 gr. de farina

125 gr. de sucre
50 gr. de llevat
120 ml. d’aigua
10 gr. de sal
75 gr. de margarina
2 ous
1 branca de vainilla
ratlladura d’una taronja


Fer aquesta recepta és molt fàcil, quasi podria resumir-vos-la amb: barregeu ben bé tots els ingredients en un bol abans de fer-ne una rosca i ficar-la al forn, però vaja, no seré tant dolent, meh meh meh!

Bé, abans de començar, els meus amos van preparat tots els ingredients i van buscar un bol el suficient gran com per poder-hi treballar còmodament. Una vegada ho van tenir tot, van posar tota la farina dins els bol tot fent-hi una muntanyeta. Seguidament, van fer-hi un forat, sí, ben bé, com si es tractés del cràter d’un volcà.

Després, poc a poc, van posar el llevat, l’aigua, la sal, els ous, la vainilla i la ratlladura de la llima dins el forat.

Una vegada van haver-hi afegit tots els ingredients, van començar el que per mi va esser el pas més divertit de la recepta: la barreja. Bé, per a mi va ser molt divertit, encara que per la seva cara em sembla que va ser una tasca un xic dura, ja que, van haver de barrejar amb les mans fins aconseguir una massa fina i uniforme.

Finalment, van afegir la margarina fosa i clar, una altra vegada a remenar... meh meh meh! Pobres!!

Una vegada van tenir això fet, van tapar la massa amb un drap i el van deixar reposar quasi una hora, fins que va haver doblat el seu volum.

Per últim, van fer una roda amb la massa i dins seu hi van amagar un parell de regalets (una fava i una figura). Seguidament van decorar el tortell (en aquesta ocasió, ells van utilitzar ametlles esmicolades, però també és possible fer-ho amb fruita confitada) i el van pintar amb ou batut.

Quan van tenir el tortell ben pintat, el van ficar al forn, que prèviament havien escalfat, i li van tenir uns 15 minuts a 180 graus.

Que us sembla la pinta que te? No és com els industrials, però la veritat és que el seu sabor era bastant millor.

I senyors, senyores i altres gats, aquest va ser el tortell de reis del 2011 que es van cruspir els de casa:

De veritat, els va quedar de perles (a més, ben maco, no?)... amb aquelles fruites confitades, ains!!! Ben farcit de crema pastissera... de primera!! Encara me n’estic rellepant els bigotis.

Púding de macarrons amb pernil dolç i formatge

Ronyeu!! M’encanta quan ho fa... es fiquen a la cuina i comencen a preparar els ingredients per preparar un plat diferent. De totes maneres no us penseu pas que es compliquen massa no, això sí, us puc dir que, en aquesta ocasió, a més de no ser un plat complicat, va ser ben econòmic, i per postres, segons la meva modesta opinió, els va quedar un plat d’allò més especial.

Bé, val més que comenci, doncs no m’agradaria pas que em veiessin teclejar l’ordinador amb els bigotis per explicar-vos aquesta recepta no sé pas que farien, jejeje. Li posaré per nom “Púding de macarrons amb pernil dolç i formatge” (Ains, els pernil.... ronyeu.... com m’agrada!!).

Els ingredients que van utilitzar van ser:

125 gr. de macarrons
100 gr. de pernil dolç
125 gr. de formatge
½ ceba
1 pebrot verd o vermell
200 gr. de tomàquet triturat
2 ous
1 iogurt natural
180 ml de crema de llet
Aigua
Oli d’oliva
Sal

Recordeu que, ells preparen totes les receptes per a dues persones, per tant, si sou més, i voleu fer aquesta recepta, us tocarà multiplicar, val?

Per començar, van posar una olla plena d’aigua amb sal al foc fins a bullir. Un cop va arribar al bull, hi van posar els macarrons i un raget d’oli. Els van deixar bullir uns 8 minuts, per seguidament escorre’ls i reservar-los.

Mentre el macarrons s’anaven fent, els meus amos van aprofitar per tallar la ceba i el pebrot a daus ben petits. Quan els van tenir tallats, els van posar en una paella amb un raig d’oli calent i els van deixar coure uns cinc minuts. Passat aquest temps, van afegir-hi el tomàquet i el pernil, ambdós convenientment tallats a daus, i ho van deixar tot cinc minuts més al foc, remenant-ho sovint.

Quan van tenir les verdures daurades, van afegir-hi els macarrons i els hi van deixar un parell de minuts, mentre els anaven remenant.

Passat aquest temps, van agafar un motlle apte pel forn i el van folrar amb paper de forn. A continuació, a la base del motlle van posar-hi una capa de macarrons. Una vegada tapada completament la base, van afegir-hi el formatge tallat a daus tot i distribuint-lo uniformement. Finalment, van cobrir el formatge estenent els macarrons restants.

En un bol, van posar-hi el iogurt, els ous, la crema de llet i un pessic de sal per, amb una batedora de varetes van batre-ho fins a no deixar-hi cap grumoll. Una vegada ho van aconseguir, van estendre-ho per sobre dels macarrons. Hmmm!!

Finalment, van posar el motlle al forn, que havien pre-escalfat prèviament. Van deixar-li uns 25 o 30 minuts a una temperatura de 180 graus.

Ah! Un petit consell: No us ho mengeu directament al sortir del forn, més que res, perquè vaig escoltar als meus amos dir que, aquests macarrons milloren molt quan estan tebis.

Estan de vici, us ho asseguro!!

Cuixes de pollastre farcides amb verdures

Ara fa unes setmanes, els meus amos es van tornar a ficar a la cuina per intentar un altre dels seus plats especials, i ains! La veritat és que, quan van acabar-lo, tot el pis feia una oloreta que encara avui me n’estic rellepant els bigotis...

En aquesta ocasió, no van escollir ni marisc ni peix, l’escollit per fer el plat van esser unes cuixes de pollastre, però buah!! Res a envejar...

Els ingredients (per a dues persones), van ser:

2 cuixes de pollastre
½ carbassó
½ pebrot verd
½ pebrot vermell
½ ceba
Un tomàquet
1 dent d’all
4 xampinyons
Sal
Oli

Per començar van treure’ls-hi els ossos a les cuixes. Vosaltres si teniu un carnisser de confiança podeu demanar que us faci aquesta feina, sinó, em sembla que no us quedarà més remei que agafar el ganivet i sense por, començar a treure els ossos… com van fer els meus amos.

Per fer el farciment, van fer làmines i tallar el dent d’all, després, van posar-lo en una paella per enrossir-lo una mica. Seguidament, van tallar a daus ben petits el carbassó, el pebrot verd i els xampinyons abans de posar-los a la paella per coure’ls juntament a l'all.

Quan tot va estar ben cuit, van posar les verduretes a escórrer per evitar l’acumulació d’olis. Ja sabeu que l’oli és bo, però en la seva quantitat justa.

Després, van agafar les cuixes desossades i les van salpebrar. Quan les van tenir ben amanides, van anar posant sobre seu les verduretes i.... txa-txan!! El moment que ve ara és el que més m’agrada... van cosir les cuixes!. Ells volien utilitzar fil de cuina, però va resultar que no en tenien a casa, així que, van tancar les cuixes utilitzant escuradents.

Una vegada van estar tancades, van posar les cuixes en una safata apte pel forn que, una vegada pre-escalfat, va rebre la safata. Les van tenir uns 20 minuts a 180 graus. Passat aquest temps, van regar les cuixes amb un raig de vinagre i les van deixar al forn uns 5 minuts més.

Mentre s’acabaven de coure, van posar-se a preparar la salsa. Per fer-ho, van afegir a una paella amb un raig d’oli, el pebrot vermell, la ceba i el tomàquet (no cal dir-ho, talladets ben petits), i van deixar-ho al foc fins que tot, va estar ben fet. Seguidament, ho van passar tot per la batedora, per deixar la salsa ben fineta.

Bé, ja tan sols falta el petit detall de muntar el plat. Ells el van deixar així:



Ups!! Me n’oblidava, me, me, me!! Ells, a la presentació hi van afegir un petit detall: arròs basmati. Els va quedar de primera, o al menys, això és el que deien les seves cares....

Patxaran casolà

No sé que em diu que avui no us cansaré massa amb la recepta, encara que si us decidiu fer-la, potser que us doni moltes estones d’alegria, me, me, me!!

La qüestió és que, la recepta d’avui es molt curta. Bé, per dir-vos la veritat, la recepta d’avui és molt fàcil encara que, d’altre banda, és una mica més llarga a l’hora d’aconseguir els ingredients i rentar-los (a no ser, es clar, que tingueu un arbust d’aranyons al jardí, me, me, me !!!)

Bé, aniré per feina... Avui us explicaré com es pot fer l’autèntic patxaran casolà.

Aquests són els ingredients necessaris:

600 gr. d’aranyons.
¾ de litre d’anís dolç.
¼ de litre d’anís sec.
5 o 6 grans de cafè.
1/3 de branca de canyella.
Un tros de pell de llimona.

Os n’heu adonat? Espero que sí, doncs els ingredients que us acabo de llistar són per fer 1 litre de patxaran. Si en voleu 2, haureu de multiplicar tots els ingredients, en voleu 3, doncs a triplicar, i així, fins que us sigui necessari.

Bé, suposo que fins aquí, tot està més que clar, encara que suposo que us estareu preguntant: Com carai es fa el patxaran casolà?... doncs molt fàcil, mireu:

El primer que heu de fer es agenciar-vos una ampolla o bé una garrafa. Quan la tingueu, anireu ficant tots i cadascun dels ingredients que us he llistat abans. Una vegada fet això, es pot dir que ja heu finalitzat el procés de preparació del patxaran, ja que, només us faltarà tancar el recipient (ampolla, garrafa, etc.) i posar-la en un lloc fosc i allunyat de la llum directa del sol.

Ah! Quasi me n’oblido del més important: heu de deixar reposar el recipient amb l’anís i els aranyons uns quatre o cinc mesos abans de filtrar-lo i poder gaudir del vostre patxaran casolà.

Finalment, un cop filtrat, té un aspecte com el següent:





Per cert, compte amb el patxaran, ja que, normalment la darrera copa que es pren, és la més perillosa ;) me, me, me !!!