Torrada gourmet amb hamburguesa Euskolabel

Com ja haureu pogut observar, després d’uns dies de canvis creiem que ja va essent hora de tornar, això si, amb un racó un xic més personal, o el que és el mateix, una mica menys gatú i més nostre. Continuarem, com no, visitant restaurants i preparant plats ràpids, senzills i tant gustosos com sigui possible, com el que us volem explicar en aquesta reinauguració, una “Torrada gourmet amb hamburguesa Euskolabel”.

Per preparar dues racions d’aquesta recepta, necessitarem els següents ingredients:

2 llesques de pa de pagès

200 gr. de carn picada de vedella “Euskolabel” (una bona vedella dels Pirineus també serveix)

4 rodanxes de rull de cabra

2 llesques de pernil ibèric

1 rodanxa primeta de pinya

2 rodanxes de ceba

1 poma

6 xampinyons

Sal, oli

La preparació és tan senzilla, com espectacular el seu resultat final.

Per començar, ens centrarem en la guarnició. Per fer-ho, pelarem la poma i la tallarem a daus per posar-los en una paella amb una gota d’oli, tot i deixant-los cuinar evitant que s’enganxin. El mateix farem amb els xampinyons salpebrats i tallats a quarts.

Amb la poma a foc lent procedirem a donar forma a la carn, per fer-ho, farem dues boles amb la carn picada tot i prement-la ben bé. Quan les tinguem ben formades, les xafarem i els donarem forma ovalada, per així cobrir el màxim possible del pa.

Mentrestant, posarem a escalfar una planxa. Quan estigui calenta hi torrarem les dues llesques de pa, la rodanxa de pinya tallada per la meitat i les dues rodanxes de ceba. Quan el pa comenci a torrar-se, posarem en una planxa els rulls de cabra per torrar-los breument sense deixar que es fonguin. Quan els tinguem, els posarem sobre la torrada. Més endavant, posarem sobre d’ells la mitja rodanxa de pinya, i la resta d’ingredients.

Arribats en aquest punt, ha arribat el moment de posar a la planxa les hamburgueses de vedella amb un pessic de sal. Si us agraden al punt, les haureu de cuinar uns 3 minuts per cada costat i immediatament posar-les sobre la pinya.

Finalment, posarem a escalfar el pernil ibèric a la planxa i acabarem de muntar el plat. Un possible resultat pot ser aquest:

Torrada gourmet amb hamburguesa Euskolabel

Us quedeu amb aquesta torrada, o preferiu anar-vos-en a un McDonald’s?

Bon profit!!

Es busca una recepta que curi el dolor

Avui farem quelcom especial, ja que, per primera vegada en tota la historia d’aquest blog, som en Joan i en Joseba, els propietaris de Nissi, els que es posen davant del teclat per explicar-vos la que, sens dubte, és la recepta més amarga d’aquests darrers vuit anys.

Sí, sabem que es molt estrany, però entenem que és més que merescut. L’escrit d’avui només te un objectiu: retre-li un més que sentit homenatge a la veritable ànima d’aquest racó, al nostre estimadíssim Nissi, que avui, després de poc més de 8 anys al nostre costat, ens ha deixat sobtadament després de ser-li detectat un problema irreversible al fetge.

Estem consternats, buits, destrossats anímicament per la pèrdua del nostre petit company de viatge al qual estimàvem, com ja us podeu imaginar, amb bogeria.

Avui aquests ullets entremaliats s’han tancat per sempre, d’un dia per l’altre i sense avisar, demostrant així la fortalesa de Nissi i enteresa fins al final. Per tant, tant aquest racó com els nostres cors queden molt buits.

No sabem molt bé com continuar aquest racó que tant ens ha omplert (als tres), ni quina orientació donar-li, ja que, quan vam començar aquesta aventura, fou el propi Nissi qui ens va inspirar a fer-ho gracies als seus constants passejos per la cuina mentre nosaltres cuinàvem o ens preparàvem per fer-ho, ben bé com si volgués xafardejar mentre estava amb nosaltres, omplint cada recepta amb el seu amor i la seva companyia.

Per aquest motiu, volem donar gracies a tots els nostres seguidors per acompanyar-nos, així com demanar-vos comprensió en aquests moments tan durs en els quals ens prendrem un descans.

Nissi, moltes gràcies per tot el que ens has donat, que ha estat molt a canvi de molt, molt poquet.

Sempre et portarem al cor.

Descansa en pau, petit.

Truita de carbassó gratinada

Una truita de carbassó gratinada? Sí, en soc conscient, us sonarà tant estrany com em va sonar a mi la primera vegada que ho vaig escoltar. Bé, dient-vos la veritat: em va semblar estranyíssim, com igual d’estrany és que cada vegada que els meus amos l’han fet a casa, aquesta recepta d’origen italià triomfa. Així que, sense esplaiar-me molt més, us l’explicaré.

Necessitareu els següents ingredients (per a dues persones):

4 ous

½ carbassó

½ ceba (al gust)

2 patates mitjanes

Una cullerada de llet

Alfàbrega, orenga

Sal

Oli

El primer que fareu serà pelar i tallar les patates a cuadrets. A continuació, posareu una paella amb oli abundant a foc viu. Quan l’oli estigui a temperatura òptima, hi posareu les patates tallades y les deixareu enrossir una mica.

Mentre les patates estiguin enrossint, tallareu el carbassó també a cuadrets. Passats uns minuts els afegireu a la paella juntament amb les patates. Uns minuts després, tallareu la ceba i igualment l’afegireu a la paella.

Mentrestant, cascareu els ous en un bol, els hi afegireu un pessic de sal, la cullerada de llet i els batreu ben bé. Quan les patates i el carbassó s’hagin cuit i la ceba s’hagi caramel·litzat, afegireu els ous batuts a la paella i baixareu el foc. Així, a foc lent continuarà fent-se la truita uns 5 o 6 minuts (fins que els costats de la mateixa comencin a quallar).

En aquest moment, espolvorejareu amb el formatge ratllat i les herbes aromàtiques i amb molt de compte (penseu que normalment les paelles tenen els mànecs de plàstic) posareu la paella al forn per gratinar.

Una vegada seguits aquests passos us deuria quedar quelcom similar a:

No te pas mala pinta, veritat?

Bon profit!!

Guacamole

Avui us explicaré la recepta més senzilla des de que estic per aquí. Es tracta d’una salsa d’origen mexica… Sí!! Sou uns cracks… el guacamole!!

El dissabte passat, els meus estimats amos van organitzar un sopar a casa amb uns amics, va ser un sopar temàtic i a ells els va tocar preparar uns ‘natxos’ amb guacamole, i es clar, a mi no em va quedar més remei que fer-me amb la recepta, meh meh meh!!

Els ingredients que van emprar, van ser:

2 alvocats

½ tomàquet

½ ceba

Suc de mitja llimona

1 dent d’all

Mig bitxo

Sal

Per començar, pelareu els alvocats i els anireu tallant a daus ben petits tot i posant-los en un bol juntament amb el suc de la llimona, per evitar la oxidació dels mateixos. A continuació, tallareu el tomàquet (a una mida similar al dels alvocats) i els afegireu al bol amb un polsim de sal. Fareu el mateix amb el bitxo i l’all, tot i que aquests, picats tan fins com pugueu.

Un cop ho tingueu tot al bol, començareu a xafar-ho amb una forquilla, o si ho voleu ben fi, amb una picadora eléctrica.

I ja ho teniu fet!! Ben senzill, veritat?

Una ració ben generosa de guacamole

Bon profit, i a gaudir de la salseta.

Bacallà amb nata

Quan els meus estimadíssims amos, en un dels seus darrers viatges van descobrir aquest plat, vaig suposar que algun dia intentarien fer-lo a casa, i com no, vaig encertar. Els ha costat, però l’altre dia em van fer gaudir amb ell... suau, cremós i sobretot, com els agrada amb ells: senzill.  Avui us parlaré d’un clàssic portuguès: el “bacalhau a natas” o com el van batejar a casa “Bacallà amb nata” (què originals!!, veritat?, meh meh meh!!).

Els ingredients són poquets, la recepta senzilla i el resultat genial, així que sense entretenir-me més, us l’explico.

Per a dues persones, van emprar:

2 racions de bacallà fresc (al gust)

1 patata gran

½ ceba gran

1 dent d’all

1 fulla de llorer

½ vas de llet

1 vas de crema de llet

Farina

Sal, pebre

Començareu aquesta recepta cuinant una mica el batallà, per fer-ho, posareu al foc una olla amb aigua i una fulla de llorer i, sense que arribi a bullir hi tindreu el bacallà uns 15 minuts. Una vegada fet, el traureu de l’aigua i deixareu refredar.

Una vegada tingueu el bacallà fred, el netejareu de pell i espines mentre amb les mans, l’anireu trencant ben petit, i el reservareu.

Per un altra costat, picareu bé l’all i la ceba i els posareu a daurar en una paella amb una mica d’oli fins que es torni transparent. A continuació, fareu el mateix amb la patata, com si volguéssiu fer una truita de patates. Una vegada fet, ho reservareu.

A continuació, preparareu una beixamel suau amb la llet. Quan la tingueu, hi afegireu el vaset de crema de llet i la remenareu bé fins que us quedi una crema ben uniforme. Una vegada feta, la posareu en un bol juntament amb les patates, la ceba, el bacallà i ho remenareu bé.

Finalment ja només us faltarà un pas, repartir la mescla en safates aptes per anar al forn, espolvorejar amb formatge ratllat i posar-les a gratinar suaument fins aconseguir un resultat com aquest:

Una bona ració de bacallà amb nata... per llepar-se'n els bigotis

Què us sembla? La propera vegada que en facin, us en guardo una ració?

Bon profit!