Magdalenes amb sorpresa de xocolata

Tornem després d’uns dies de descans amb una recepta que segurament us alegrarà els berenars o donarà un toc diferent als vostres postres, es tracta de la nostra versió de “magdalenes amb sorpresa de xocolata”. Sens dubte, una autèntica delícia.

Per fer més o menys una desena de magdalenes necessitarem els següents ingredients:

200 g. de farina

180 g. de sucre

2 ous

50 ml. de llet

200 ml. d’oli

1 cullerada de llevat

Mitja tauleta de xocolata per fondre

Ratlladura de pell d’una taronja

1 cullerada de canella

Per començar, batrem els ous en un bol suficientment gran, un cop fet hi afegirem el sucre i tornarem a batre fins aconseguir una crema consistent i blanquinosa. A continuació, afegirem l’oli i la llet i de nou, tornarem a batre-ho tot fins que quedin tots els ingredients ben lligats.

En un altre recipient hi tamisarem la farina, el llevat, la cullerada de canella, la ratlladura de la taronja, un pessic de sal i ho mesclarem tot fins a integrar-ho bé.

Una vegada preparades ambdues mescles, anirem integrant ben poc a poc la farina amb els ous mentre ho batem tot bé. Això ho anirem fent fins aconseguir integrar tota la farina amb els ous en una massa fina i sense grumolls. Un cop fet, taparem la mescla i la guardarem com a mínim, mitja hora a la nevera.

Quan arribi el moment de preparar les magdalenes, a part de preparar els motllos, posarem a escalfar el forn a uns 210 graus. A continuació, desfarem la mitja rajola de xocolata i omplirem els motllos fins a la meitat amb la mescla que hem reservat a la nevera. Un cop fet, posarem una capa de xocolata i acabarem de omplir els motllos (fins més o menys fins a les tres quartes parts dels mateixos).

Finalment, posarem els motllos al forn i els fornejarem durant uns 15 minuts.

Al final, el resultat amb sorpresa inclosa, és la següent:

Unes magdalenes per llepar-se'n els dits

Us venen de gust? A nosaltres ens van encantar.

Bon profit!!

Pastís de Pastanaga

Des de fa molt temps, cada vegada que pensàvem en fer un pastís (a excepció del Tortell de Reis) sempre optàvem pel pa de pessic o la nostra versió del brownie. Per això, fa uns dies, després de visitar el racó de “Victoria La Tauleta” vam optar per tastar aquest pastís amb clara vinculació a la cuina anglesa, el “Carrot cake” o “Pastís de Pastanaga”.

Avui us presentem una recepta per a dues racions, així que, per obtenir un pastís més o menys estàndard haureu de multiplicar per tres totes les quantitats de la següent llista:

1 ou

1 pastanaga

75 g. de farina

35 g. de sucre

1 punta de cullerada de llevat

1 nou de mantega

60 ml. d’oli d’oliva

El primer que farem serà netejar bé la pastanaga tot i traient-li o rascant-li la pell. Un cop fet, la tallarem a daus petits i els posarem al vas de la batedora.  Al mateix vas hi afegirem l’oli i l’ou tot just abans de batre-ho tot amb la batedora elèctrica fins aconseguir una crema totalment homogènia.

En un bol hi posarem la farina, el sucre i la punta de cullerada de llevat i ho mesclarem tot ben bé. Un cop ben mesclat, afegirem la crema i tornarem a mesclar fins aconseguir una massa totalment lligada i homogènia.

Finalment posarem a escalfar el forn. Mentre s’escalfa, untarem un motlle amb una mica de mantega per evitar que s’enganxi al pastís, un cop fet farcirem el motlle amb la crema de pastanaga i esperarem a que el forn s’acabi d’escalfar. Un cop el forn estigui calent, posarem el motlle a mitja alçada i li deixarem uns 40 minuts a 180 graus.

Per presentar aquest pastís tenim una quantes opcions: fer-li una cobertura de xocolata, espolvorejar-lo amb sucre glas, acompanyar-lo amb fruits vermells, o com vam fer nosaltres:

Un bon exemplar de pastís de pastanaga

Una ració de postre del nostre pastís de pastanaga

Amb la seva densa i suau textura aquest “carrot cake” a casa ens va ben guanyar i per tant, us recomanem totalment que el proveu.

Bon profit!!

Lasanya de ricota i espinacs

Tornem amb una recepta que porta l’aroma d’una cuina que ens apassiona, la cuina italiana. Es tracta, com no, d’una recepta senzilla, aparent i gustosa d’un plat que segurament, es convertirà en el protagonista de les vostres taules, una “lasanya de ricota i espinacs”.

Per a dues racions necessitarem els següents ingredients:

8 plaques de caneló

250 gr. d’espinacs frescos

200 gr. de formatge ricota

50 gr. de formatge ratllat

100 gr. tomàquet triturat

1 ou batut

½ ceba

1 dent d’all

2 cullerades d’alfàbrega picada

Pebre

Sal

Oli

El primer que farem serà posar a bullir una cassola amb abundant aigua. Quan aquesta arrenqui el bull hi posarem una mica de sal, les plaques de caneló i les deixarem bullint uns 12 minuts (o el temps que marqui el fabricant). Passat aquest temps, refredarem les plaques i les estendrem.

A continuació picarem tant la ceba com l’all ben fins. Un cop fet, posarem una paella al foc amb un raig generós d’oli i quan aquest estigui calent, hi afegirem la ceba i l’all picats i els cuinarem un parell de minuts tot i removent-ho de tant en tant. Passat aquest temps afegirem les fulles d’espinac ben tallades i les cuinarem durant uns minuts removent tot sovint.

En un bol a part hi posarem el formatge ricota, l’ou batut, les dues cullerades d’alfàbrega i ho mesclarem tot bé. Un cop fet, hi afegirem els espinacs i de nou, tornarem a mesclar fins que ho haguem integrat tot.

Finalment, muntarem el plat en safates aptes per anar al forn. Per muntar-los, posarem una làmina de pasta, sobre seu hi estendrem la mescla d’espinacs i formatge i ho cobrirem amb una nova placa de pasta que naparem amb una cullerada de tomàquet. Repetirem aquest procés fins a emprar les 4 plaques de lasanya. Per últim, cobrirem de formatge ratllat i posarem les safates al forn que prèviament haurem escalfat a 180 graus i les hi mantindrem uns 30 minuts.

A nosaltres ens va quedar així:

Lasanya de ricota i espinacs

A casa vam triomfar amb aquesta recepta. Us animem a provar de fer aquesta sana i gustosa lasanya.

Bon profit!!

Amanida tèbia de gules

Avui, tot i aprofitant que el fred ja fa uns dies que està entre nosaltres, hem decidit portar-vos una recepta ideal per sopar, o si ho preferiu, presentant-la en petit, com a entrant en algun dels múltiples àpats familiars que ben segur tindreu a casa, es tracta d’una amanida ben clàssica, la “Amanida tèbia de gules”.

És una recepta senzilla, sana i ben ràpida, com a nosaltres ens agraden.

Per a dues persones emprarem els següents ingredients:

150 gr. d’enciam de varis tipus

150 gr. de gules

90 gr. de formatge Idiazábal

1 llauna de tonyina

1 tomàquet d’amanida (o una dotzena de tomàquets xerri)

1 dent d’all

Mig bitxo

Vinagre de Mòdena

Sal

Oli d’oliva

El primer que farem serà preparar tots els ingredients. Per fer-ho, tallarem el formatge Idiazábal en daus els reservarem. Després, farem el mateix amb el tomàquet (si opteu pels xerri, tallant-los per la meitat n’hi ha prou) i també els reservarem.

Pel següent pas, posarem a escalfar una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. Mentre s’escalfa, tallarem l’all i el bitxo a làmines i l’afegirem a la paella remenant per evitar que es cremi. Al cap d’un minut, hi afegirem les gules i remenarem de tant en tant durant un parell de minuts més. Finalment, apagarem el foc i reservarem les gules.

Arribats en aquest punt, ja tindrem la part més complicada feta, per tant, anirem muntant el plat. Per fer-ho, posarem la meitat de l’amanida en un plat, hi afegirem els daus de formatge Idiazábal i la meitat de la llauna de tonyina. A continuació, repartirem els tomàquets tallats i ho cobrirem amb les gules que tenim reservades. Us ha de quedar quelcom així:

Amanida tèbia de gules

Just abans de presentar-la, amanirem una mica de sal, un raig de vinagre de Mòdena i un raig generós d’oli d’oliva verge.

I ara, a gaudir-la!

Bon profit!!

De pintxos per Getxo

Creiem que no us descobrirem pas la sopa d’all si us diem que a Euskadi tenim un munt d’imatges icòniques: el verd, la costa, el fred, algun que altre cuiner mediàtic, unes ciutats amb caràcter i personalitat pròpia i sobretot, el que ens interessa més a nosaltres, la cultura del pintxo o de la cuina en miniatura.

Tot i que molta gent creu que la capital del pintxo és Donostia, nosaltres som de l’opinió que aquesta és una percepció bastant esbiaixada, ja que actualment són molts els bars i restaurants d’Euskadi que tenen una magnífica barra de pintxos, cadascuna d’elles, millor.

Tot i la fama dels pintxos donostiarres, aquests s’estenen des de la Plaça Nova de Bilbao fins al centre de Vitoria-Gasteiz passant per la majoria de les places dels pobles i ciutats d’Euskadi. Avui, en aquesta entrada us volem explicar una altra opció per degustar bons pintxos per la nostra terra. La vam descobrir fa uns dies, gracies a que, com us vam explicar, vam formar part del jurat del “VI. Concurs de pintxos de Getxo”.

Avui us volem proposar un menú de pintxos fent una ruta pel barri de Algorta, a Getxo (Bizkaia). Serà un menú un xic especial, amb alguns dels millors pintxos que vam poder degustar durant el concurs, pertanyents això sí, a bars amb molt bones barres de pintxos i, a prop els uns dels altres, per tal que puguem menjar, desplaçar-nos i gaudir d’un dinar ben diferent. Us deixem la nostra proposta de ruta:

Mapa de la ruta per Algorta (Getxo)

I es clar, uns exemples de pintxos que us podeu trobar:

Entrant: “Fins a l’ou” de la taberna Gaztelu (C. Gaztelugatxe, 3). Un espectacular ou fregit sobre un llit de verdures en tempura, cruixent de pernil i llagostí.

Fins a l'ou de la Taberna Gaztelu

Com a primer prendrem el “Buzkantzabarri” del Batzoki de Algorta (Algorta, 104). Botifarra negra amb una reducció de formatge i mel sobre una tosta de carxofa.

Botifarra negra amb una reducció de formatge i mel

Continuarem amb un principal de luxe, un “Arròs de mar” a la Taberna Sustrai (C. Basagoiti, 71). Un deliciós i senzill arròs caldós amb llagostí i peix.

Arròs de mar, un arròs senzill i deliciós

I per no quedar-nos curts, un principal de regal: un “Cruixent de pernil i verdures” al restaurant Nikkou (Plaça Sant Nicolau). Un rotllet de pasta d’arròs amb verdures, pernil dolç i maionesa picant.

Cruixent de pernil i verdures

 

Fins aquí us ha semblar un menú complet? Sí, veritat? Doncs bé, se’ns ocorre que potser seria un bon moment per un postre, o millor dit, per quelcom que sembla un postre, un “iogurt de maduixa” al Bar Aita Mari (Avda. Algorta, 110), tot un trampantojo:

Iogurt de maduixa, o no?

Només són una petita mostra de 5 pintxos que ens vam trobar pel barri d’Algorta, i us garantim que n’hi havia molts més i que com a mínim, eren tan bons i espectaculars com aquests que us hem presentat.

Moltes vegades ens obcequem amb “las tapas” de Sevilla, “la paella” valenciana o amb “los pintxos” de Donostia i ens oblidem que no són patrimoni exclusiu seu, i que, tot i que amb menys fama, hi ha opcions que llueixen a altíssim nivell. No creieu?