divendres, 29 de juny del 2012

Tiramisú


Com us explicava en la meva darrera entrada d’aquest bloc, als meus amos els encanta el menjar italià, i molt sovint preparen algun plat amb recepta italiana, ja sigui per sopar o per dinar. La veritat és que no he perdut l’esperança, potser algun dia tindré el privilegi de que em preparin algun d’aquests plats, tot i que fins ara ja n’han preparat un munt (pizzes, pastes, arrossos, etc.), sempre em diuen el mateix: “això no és per gatets!”.

Continuant amb les receptes de menjar italià, avui us vull explicar un postre senzill i super gustós. S’anomena “Tiramisú”.

Segons vaig poder escoltar, per fer tiramisú es poden emprar un bon nombre de receptes diferents, per bé, la meva (sí, ho se... hauria de dir: la que fan els meus amos, però jo la considero meva, apa!) és potser de les més senzilles i gustoses (si no ho dic jo, qui ho diria? Meh meh meh!!!).

Ells van utilitzar els següents ingredients:

3 rovells d’ou
2 clares d’ou
100 gr. de sucre
250 gr. de mascarpone
100 gr. de galetes de pa de pessic
100 gr. de xocolata negra
150 gr. de cafè
Cacau en pols


El primer pas serà preparar una bona tassa de cafè (ep!, que no és pas per veure’l, si en necessiteu un, millor prepareu dues tasses, meh meh mhe!!). Aquest cafè l’haureu de reservar.

A continuació, posareu en un bol les clares amb un pessic de sal i les batreu amb l’ajuda de la batedora elèctrica fins aconseguir portar-les a punt de neu. Quan ho aconseguiu, les deixareu reposar un parell de minuts.

Mentre, en un bol més petit hi posareu les gemes del ous amb el sucre i ho batreu tot amb l’ajuda de la batedora manual fins aconseguir una massa cremosa i regular. Quan la tingueu, li afegireu el mascarpone i continuareu removent fins aconseguir de nou, una massa cremosa i homogènia.

Fins aquí, tot bé? Sí, no? Bé, doncs ja ho teniu tot preparat, només falta presentar el postre.

Per fer-ho, escollireu els recipients de postre que més us agradin i els hi fareu una base amb les galetes de pa de pessic impregnades amb el cafè (compte, només han d’estar una mica humides de cafè) fins a tapar la base del recipient, a continuació, sobre de les galetes, hi estendreu una capa generosa de mascarpone, i sobre seu, hi rallareu una mica de xocolata negra.

Fàcil, no? Bé, aquests darrers passos haureu de repetir-los fins a omplir totalment els recipients escollits, això sí, deixant sempre que la darrera capa sigui una de mascarpone, sobre la que, espolvorejareu amb una mica de cacau.

Aquest és un possible resultat:

Quatre racions de tiramisú

Us garantitzo que aquest és un postre boníssim, a més de ser una fantàstica opció per acabar qualsevol dinar o sopar, ja sigui amb amics o amb la família.

dissabte, 16 de juny del 2012

Rissotto amb bolets i trufa negra


Ja sabeu que als meus amos els encanta la cuina italiana, veritat? Meh, meh, meh,  que us he d’explicar!! Bé, doncs darrerament, han pujat un nivell més, i no passa cap setmana que no preparin algun plat amb recepta italiana.

No m’hauria d’estranyar gaire, doncs tenen un munt de receptes inspirades en la cuina italiana, així que, us les aniré presentant per aquí de mica en mica, no vagi a ser que m’estressi... i un gatet estressat no es pas bon conseller, meh, meh, meh!!

Començaré aquest recull de receptes amb l’arròs; concretament amb un “rissotto” que porta el suggerent nom de “Rissotto amb bolets i trufa negra”. Us ve de gust?

Per a dues persones, els meus amos van preparar els següents ingredients:

180 gr. d’arròs (varietat: arbori)
15 gr. de trufa negra
700 ml. de caldo de pollastre (o de peix)
Una ceba tendre
Un dent d’all
100 ml. de vi blanc
180 gr. de bolets variats
40 gr. de formatge parmesà
Pebre negra
Oli
Sal

Per començar haureu de fer una cosa extranya, netejar l’arròs. Un cop fet, picareu el dent d’all, la ceba tendra i haureu de netejar i tallar els bolets. Mentre ho feu no estaria de més que aprofitéssiu el temps, veritat? Doncs apa, a escalfar el caldo!!

Amb els bolets ja tallats, i el cado escalfant-se, haureu d’agafar una caçola i posar-hi a escalfar una raig d’oli. Quant estigui calent, afegireu la ceba tendra i la deixareu coure ben lentament. Una vegada comenci a tornar-se rossa, hi afegireu els bolets, el dent d’all picat i el vi.

Quan el vi de la caçola s’hagi evaporat, hi afegireu l’arrós i el cubrireu amb un terç del caldo. Segons vaig escoltar als meus amos, aquest és el punt més complexe de tota la preparació del rissoto, així que, atents a la recepta, i sobretot, si l’esteu fent, a l’arrós... Quan el primer terç de caldo s’hagi evaporat, hi afegireu un altre terç i el deixareu coure fins que novament el caldo s’hagi evaporat, revoment de tant en tant per evitar que s’enganxi. Arribats en aquest punt, haureu d’afegir la trufa rallada, el formatge parmesà i la resta de caldo, revoment una vegada més.

Al apagar el foc, l'arròs ha d'estar caldós


Uns cinc minuts després, quan encara quedi una mica de caldo a la caçola, apagareu el foc, tapareu la caçola i deixareu reposar l’arròs. Amb això, ja tindreu un fabulós rissotto (com a mínim això van dir aquell parell, perqué jo, ni tastarlo... grrr!!)... cremós, caldós, ... hmmm!!

Us ha semblat fàcil, veritat? Doncs mireu quina pinta tenia el que van preparar els meus amos:




Aquest plat és una petita delicatessen, o com a mínim això van dir els meus amos i els seus convidats mentre se’l menjaven.

dijous, 7 de juny del 2012

Restaurante Ginza Teppanyaki - Vitoria-Gasteiz


El tema dels restaurants japonesos a Vitoria-Gasteiz és un cas a part, us ho dic de veritat. Des de la meva arribada aquí, n’he conegut dos, dels quals, els meus amos n’han tastat un, i ho han fet molts mesos després d’escoltar-ne les mil i una barrabassades de la gent de per aquí.

Bé, la cosa és que, després d’un temps amb la intenció de tastar el “Ginza Teppanyaki” (que així es diu el restaurant en qüestió), i de refusar en diverses ocasions la idea per considerar que es tractava d’un restaurant massa car pel que oferia, els va arribar el moment en que l’estomac va vèncer als prejudicis. I és que, com que als meus amos els encanta la cuina japonesa, d’un dia per l’altre van decidir que no valia la pena continuar aplaçant la seva visita al restaurant.

El “Ginza Teppanyaki” es troba situat just al costat de l’avinguda, concretament al carrer Ignacio Díaz de Olano, número 1 de Vitoria-Gasteiz.

El restaurant disposa de varis menús:

Els dies laborables:

Menú diari (segons la variant que s’esculli, costa entre 10 i 15 euros)

Cada dia:

Menú degustació (per 23 euros)
Menú Imperial (per 26 euros)
Menú “Teppanyaki” (val entre 30.5 i 48.5 euros)

En tots els casos, haureu d’afegir l’I.V.A. i la beguda, doncs els menús no els inclouen.

Els meus estimats amos van optar pel ‘Menú Imperial’ (els va fer decidir el fet que incloïa plats preparats amb la tècnica Teppanyaki), el qual estava compost pels següents plats:

  • Amanida de pollastre i alvocat
  • Mixt de tempura

  • Sushi d’anguila
  • Maki de tonyina
  • Sashimi de salmó

  • Rellom de vedella a l’estil Teppanyaki
  • Llagostins a l’estil Teppanyaki
  • Ànec lacat amb verdureta
  • Fideus fins saltejats

  • Postres (els meus amos van optar pel shushi de plàtan amb xocolata i nata)


Com bé podeu veure, els meus amos van menjar molt i bé. Segons els vaig escoltar, tots els ingredients eren frescos, el plats molt ben presentats, etc.

Potser el restaurant “Ginza Teppanyaki” no és el millor restaurant japonès, però us asseguro que a Vitoria-Gasteiz no hi ha moltes més opcions, per tant, si voleu menjar un bon sushi, aquest és el vostre restaurant a la ciutat.

Si finalment us decidiu i voleu anar-hi, aquí us deixo tant la seva adreça com el seu telèfon:



01008 Vitoria-Gasteiz

Tel: 945 15 87 52



dilluns, 7 de maig del 2012

Quiche de carbassó i formatge Brie


Molt bones amics!! Ja torno a voltar per aquí, meh meh meh!!

Ara fa uns mesos, no se si ho recordeu, vaig passar per aquí per a explicar-vos una recepta que porta per nom “Quiche Lorraine”. Ho recordeu? Sí, veritat? Doncs bé, com que als meus amos els encanten les “Quiche”, he decidit tornar a passar per explicar-vos-en un nou tipus.

La recepta que us explicaré avui,  els meus amos la van trobar fa un temps al blog “Blog de cuina de la Dolorss”, una amiga d’aquest que us escriu de tant en tant, per tant, abans de continuar, li vull donar les gracies, doncs sense ella, els meus amos mai haguessin arriscat tant.

Bé, com a tots els plats, a la recepta que us explicaré avui, també li he posat un nom, el de “Quiche de carbassó i formatge Brie”.

Per dur a terme aquesta recepta, els meus amos van emprar els següents ingredients:

1 Disc de massa fresca per a Quiche
2 Ous
Mig carbassó
150 gr. de formatge Brie
200 ml. de crema de llet
200 ml. de tomàquet triturat
Mitja ceba
Oli i una cullerada de mantega
Sal

Esteu preparats per entrar a la cuina? Sí? Doncs, endavant!!

Abans que res, haureu de posar a escalfar el forn a uns 200 graus. Mentre s’estigui escalfant, preparareu un motllo rodó que més endavant haureu de ficar al forn. Abans d’estendre la massa sobre el motllo, haureu d’untar aquest amb una mica de mantega. Una vegada estesa la massa pel motllo, amb l’ajuda d’una forquilla l’anireu punxant per així evitar que es formin bombolles durant la cocció.

Quan tingueu fet això, haureu de preparar les verdures (el carbassó i la ceba) i el formatge. Per fer-ho, tallareu el carbassó a rodanxes, picareu la ceba ben petita i tallareu el formatge a làmines de més o menys mig centímetre. Una vegada fet, posareu la ceba a una paella amb un raig d’oli i la coureu bé. Quant estigui trencant el color, hi afegireu les rodanxes de carbassó, i tot junt ho fareu enrossir.

En una altra paella, posareu a coure el tomàquet triturat amb una mica de sal. Això ho fareu durant uns 5 minuts tot i remenant de tant en tant.

Mentrestant, en un bol hi posareu el ous i els batreu com si volguéssiu fer una truita. Quan estiguin ben batuts, hi afegireu la crema de llet i tornareu a batre una estona per deixar-ho tot ben lligat.

A continuació arriba la part més divertida de la recepta, farcir la massa. Per fer-ho haureu d’estendre el tomàquet sobre la base, sobre d’aquest, hi posareu les rodanxes de carbassó i la ceba, i a sobre d’aquests, les làmines de formatge Brie. Finalment, per cobrir-ho tot, hi abocareu els ous i la crema de llet.

Finalment, només faltarà coure la Quiche. Per fer-ho, posareu el motllo amb tots els ingredients al forn, i li mantindreu uns 30 minuts a 180 graus.

Al final, els meus amos la Quiche els va quedar així:

Detall d'una porció de Quiche de carbassó i formatge Brie


No us he fet venir ganes de provar-la ?


dimarts, 17 d’abril del 2012

Pasta de full amb verdures i gambes marinades


Quan els meus amos es posen a planificar un sopar o un dinar especial, quasi sempre acabo escoltant la mateixa pregunta: “Que farem com a entrant?”.

Fa uns mesos, navegant per internet van trobar una recepta curiosa, senzilla i sobretot, resultona. Com no, els meus estimadíssims amos van adoptar l’idea, i jo, com en altres ocasions, he decidit que us l’explicaré. A la recepta en qüestió, he decidit batejar-la amb el suggerent nom de: “Pasta de full amb verdures i gambes marinades”.

Ells van emprar els següents ingredients (aquesta vegada, per fer 4 pastes fullades):

1 Massa de pasta fullada
2 Tomàquets
2 Cebetes
1 Carbassó
12 Gambes
1 Llimona
Oli d’oliva
Romaní fresc
Pebre negre
Sal


El primer que us caldrà fer es preparar les gambes marinades. Per fer-ho, haureu de fer com van ver els meus amos: netejar-les (pelar-les) i posar-les en un bol. A continuació, salpebrar-les i afegir-ls-hi el suc d’una llimona. Una vegada fet, deixar-ho reposar tot uns 20 minuts.

Mentre van marinant les gambes, tallareu els tomàquets i el carbassó a rodanxes, i les cebetes per la meitat. Quan tingueu les verdures tallades, hi posareu sal i un rajolí d’oli d’oliva, i ho posareu al forn (que abans haureu preescalfat), uns 15 minuts a 200 graus.

Mentre les verdures es van fent, tallareu la pasta de full en quatre trossos iguals, i cadascun, el punxareu amb una forquilla repetidament. Una vegada els tingueu ben punxats, posareu les pastes de full al forn, i les coureu uns 10 minuts.

Quan ho tingueu tot fet, només us faltarà muntar el plat i donar-li un darrer cop de forn. Per muntar el plat, haureu de repartir les verdures sobre cada pasta de full i coronar-les amb un 3 gambes marinades. Finalment, per donar-li un toc, ho espolvorejareu amb romaní.

Arribats a aquí, ja només us faltarà una darrera cosa: posar cada pasta de full de nou al forn, 10 minuts a 220 graus.

El resultat final serà quelcom semblant a:

Pasta de full amb verdures i gambes marinades

No te gens de mala pinta, veritat? Uff!! No se, la veritat és que va agradar molt a tothom, i a més, és súper senzill i gustós. No us he fet venir ganes de provar-lo??