Canelons de verdures amb un toc de cansalada

Buah! Quan temps! feia quasi quatre mesos que no us explicava una recepta. Què malament! (si en tingués encara que fos una mica, em cauria la cara de vergonya però, nois... soc un gat... meh, meh, meh!).

Por sort, el passat cap de setmana, els meus amos es van posar a fer una recepta una mica original, i és clar, jo que soc un xafarder, allà estava per espiar-los (si, llastimosament només per espiar, ja sabeu la seva frase favorita per mi: “això no es menjar per a gatets...”).

Bé, la qüestió és que el diumenge passat, un darrera l’altre van anar preparant els ingredients necessaris per elaborar el plat que avui us explico. Aquests ingredients van ser:


8 plaques de caneló
100 gr. de carbassa
½ carbassó
½ ceba
½ pebrot verd
50 gr. de cansalada
1 cullerada de farina
Sal
Oli

Ah! I recordeu: ells son dos, i lògicament els ingredients que us acabo d’anomenar, són per a 2... després, no em vingueu amb responsabilitats, eh?

Bé, per començar van tallar tots els ingredients. Mentrestant, van posar al foc una paella amb una mica d’oli. Quan l’oli va estar calent, van posar-hi a coure la ceba i el pebrot verd. Uns cinc minuts després, van afegir-hi la carbassa, el carbassó i la cansalada, tot junt ho van deixar coure uns cinc minuts més. Pel que vaig poder veure, és important anar remenant de tant en tant, per evitar que es cremi i s’enganxi tot.

Mentrestant, van posar a bullir una olla amb aigua salada. Quan va arrencar a bullir li van afegir les plaques de caneló i les van deixar bullir. Ja sento no poder ser molt precís amb el temps de cocció, però cada marca te els seus temps, i no tinc ni idea de quina fareu servir, així que un consell: llegiu les instruccions del fabricant.

Mentre les plaques bullien, van preparar una beixamel no massa espessa. Com? Doncs, molt fàcil, com sempre, meh, meh, meh!!

Ains, que simpàtic que soc... bé, bromes a part, van preparar la beixamel així: van posar a escalfar una olla petita amb una mica d’oli. Quan va estar calent, va afegir-hi una mica de ceba tallada ben petita i van deixar que cristal•litzés, llavors van afegir-hi una cullerada de farina i van remenar-ho tot fins aconseguir una pasta homogènia. Sense perdre temps, quan van afegir-hi un vas de llet i van continuar removent una estona (aquest punt és molt important, doncs cal evitar la formació de grumolls) fins aconseguir la consistència desitjada.

Quan les plaques van estar preparades, les van refredar. Mentre, van afegir-hi una mica de beixamel a les verdures, i van remenar-les una mica.

Finalment, va arribar el moment que crec, és més divertit: omplir les plaques amb les verdures... ains! Com m’agrada tocar el menjar!

Bé, per últim, només els va faltar el toc definitiu, així que, sense pensar-ho massa, van posar els canelons al forn, i a gratinar que hi falta gent...

Els van quedar amb bona pinta, no?




Doncs jo us hi afegeixo un petit detall, eren molt més bons que macos.