No us enganyaré pas si us dic que, el que tenen els meus amos és morro, i el dels altres, només comèdia... Grrr!! Aquest estiu aquells dos se’n van anar de vacances a Mallorca, i a mi, com no, em van deixar al poble. Molt ben cuidat, però al poble. Ni platges paradisíaques, ni guiris, ni res... encara que, ara que hi penso, això últim tampoc és que m’importi molt... Guiris, puaj!!
El fet és que, entre platja i platja, excursió i excursió, es veu que, alguna cosa havien de menjar, i clar, els pobres no podien pas viure de franquícies, així que, van pensar que be es podrien permetre algun petit caprici per sopar i dit i fet, ho van fer. I jo, com que de xafarder en soc una estona, avui us explicaré el que els va semblar el restaurant escollit.
Tot i que els encanta Palma de Mallorca (de fet, els encanta tota l’illa), sembla que no coneixen molts restaurants que es puguin titllar d’”especials”, així que, a base de passejos amunt i avall pel passeig marítim de Palma, es van fixar en un restaurant certament curiós, amb pètals de rosa escampats per terra, molta gent al seu interior i, una intensa fragància a especies sortint per les seves finestres. El restaurant s’anomena “
Baisakhi” i sí, per si algú ho dubta, és un hindú.
La primera sorpresa la van tenir a l’entrar ja que van ser rebuts i acompanyats a la taula pel propi Sr. Gupta (propietari i cap de cuina del restaurant). La taula perfectament il•luminada per un petit quinqué els esperava recoberta d’un mantell de pètals de rosa. Pocs minuts després, una de les cambreres se’ls va acostar i els va omplir les copes amb aigua i un fi vi negre, la qual cosa es va anar repetint al llarg de la vetllada, cada vegada que alguna de les copes es buidava.
La segons sorpresa va arribar al cap d’uns minuts (segons van dir, no van ser més de 2 o 3), quan se’ls va acostar el Sr. Gupta amb el primer plat i cinc caçons amb salsa... jejeje!!, quina pena que els va trencar l’encantament que tenien mentre observaven la decoració del local, jejeje!! L’home els va explicar de que es composava el plat i els va remarcar que anessin en compte amb dos dels caçons que els acabava de portar, doncs segons paraules pròpies, estaven prohibits. Dels altres tres caçons restants, en podien menjar sense preocupació.
Pel que he escoltat, ells van actuar com nens, ja que els va faltar escoltar la paraula “prohibides” per llançar-se a provar-les... jejeje... dies després, quan recordaven l’escena, em sembla que encara els cremava la llengua... jejeje
Si no recordo malament, el primer plat es composava d’un parell de mandonguilles de carn a l’estil kebab, un parell més de pollastre amb verdures, i dues més de les que, quant ho explicaven, ja no en recordaven la composició, encara que sí recordaven que els van encantar.
El segon plat els hi va portar a la taula el fill de propietari, va ser una pota de pollastre a la planxa amanida amb curri i coberta amb un mantell de rames de menta fresca. Fins aquell vespre no havien provat mai la menta fresca, però es veu que els va encantar i a sobre, els va refrescar una mica la boca traient-los el cremor de les salses “prohibides” (Passerells!!).
Després, els van portar l’autèntica “delicatesen” del menú, un conjunt de cinc petits cobres amb 5 curris especials acompanyats per un bon plat d’arròs basmati aromàtic i una selecció de masses de pa hindú per acompanyar. Els curris van ser:
• Pollastre el curri. Sí, pel nom sembla el que es pot trobar fins i tot precuinat, però es veu que el sabor era totalment diferent al que es pot trobar en altres llocs.
• Curri de porc senglar. Menys especial del que se li pot pressuposar pel nom. Tot i això, ells van deixar ben net el cofret.
• Curri de vedella. Suau i gustosa. Vaja, segons van dir, estava per sucar-hi pa.
• Plàtan al curri. Els va enamorar. Brutal combinació de dolçor amb espècies. Vaja, que es veu que quasi es van barallar per menjar-se el darrer bocí (No van deixar ni el de la vergonya!).
• Curri de cigrons. Sorprenent. Encara que estèticament no es cridava l’atenció, van acabar amb ell sense miraments.
I per acabar, com no, no podien faltar els postres, un fresc pastís de mango i un parell de llaminadures de coco, ah! I autèntic te hindú... no creieu que és un magnífic colofó per un sopar?
Com a curiositat, us explicaré que, a l’iniciar el sopar els van portar a la taula unes tovalloletes humides i ben calentes que els va permetre millorar la seva higiene (glups!). Com a contrapartida, a l’acabar el sopar, el fill de propietari els va mullar les mans... amb perfum de roses! I el que es millor segons ells: feia una olor meravellosa. (Puaj! Com odio que els meus amos em posin colònia!).
Tot per 32,90 Euros (IVA inclòs), ben mirat, quasi una ganga. No creieu?
Suposo que com a em va passar a mi al seu moment, us estranyarà un detall que us he explicat: els meus amos no van demanar cap plat! I és que, pel que van dir, el Baisakhi té la particularitat de no disposar de carta, és a dir, només disposen de menú degustació, el qual regularment van canviat, així que, si decidiu anar-hi, no espereu trobar-vos amb el menú que us he explicat, doncs segurament el senyor Gupta haurà preparat alguna cosa diferent.
Als meus amos els va agradar, tant per la decoració del local, com per l’exquisit tracte del servei, com evidentment per l’originalitat, presentació i sabor dels plats que els van servir. La nota global que van posar-li va ser d’un 8, és a dir, recomanable, sobretot per aquells que els agradi experimentar noves sensacions culinàries. Segurament ells repetiran.
Per si us interessa, us deixo les dades del restaurant, són:
Restaurant Baisakhi Avinguda Gabriel Roca (Passeig Marítim), 807014 Palma de Mallorca
Telèfon: 971 736806
