Moussaka

Després d’uns dies de descans, m’agradaria explicar-vos un plat que els meus amos fan regularment. No tinc clar si ho diré bé, per que els idiomes no se’m donen bé, però ells li diuen “Moussaka”.

Quan agafaven els ingredients, van explicar que hi havien varies versions de “Moussaka”, però que ells farien la versió grega.

Els ingredients que van agafar van ser els següents (per 2 persones).

2 albergínies més aviat petites.
250 gr. De carn picada de vedella i porc (a Grècia es fa servir carn de xai)
1 ou
½ ceba
Formatge ratllat
Oli
Sal

Per començar, s’han de netejar bé les albergínies i tallar-los-hi la cueta verda. Després, es fan lamines d’albergínia amb d’un gruix de mig centímetre.

Tot seguit, van ficar les lamines en una cassola amb aigua salada bullint. Pel que van dir, no és estrictament necessari fer-ho però si no es fa, després la albergínia agafa massa oli i això no és molt bo per la salut. El temps de cocció va ser de 10 minuts. Després, van posar a escórrer les albergínies un parell de minuts.

Després, van posar una mica d’oli en una paella i van posar-la al foc. Amb l’oli calent, van començar a posar-hi cadascuna de les lamines de albergínia. Tot i que no ho sembli, les albergínies no agafen massa oli, ja que abans les hem fet bullir. A mesura que les anaven traient de la paella, les anaven posant sobre un paper absorbent, segons van dir, per treure el sobrant d’oli.

Una vegada fregides totes les làmines de albergínia, a la mateixa paella van posar la ceba tallada petita i la van deixar torrar uns minutets. Tot seguit, van posar la carn picada degudament salpebrada. Segons van dir, si us queda uns mica de sofregit, aquest és el moment perfecte per posar-ho a la paella, ja que la carn quedarà molt més gustosa.

Van començar a muntar la “Moussaka”, en una safata pel forn. Una capa de làmines d’albergínia, una altra de carn, i després una altra d’albergínia. En cas que ens quedi albergínia, crec que el millor que es pot fer és fer més quantitat de “Moussaka”, ja que així tindrem per més dies. A més, aquest és un plat que millora amb repòs.

Finalment, per donar-li el toc, van agafar un ou i el van batre com anessin a fer una truita, i el van escampar sobre la capa final d’albergínia, per que es colés cap dins.

Per últim, van posar-hi una mica de formatge ratllat i van posar-ho al gratinador (uns 3-4 minuts) fins que va quedar tot ben daurat.

Va quedar així



Ja sabeu que jo soc de peix, però, déu, quina menja és aquesta “Moussaka”!

Fideus quatre delícies

Ronyeu!! Feia un munt de dies que no veia a aquells dos trastejant a la cuina, fent quelcom no molt habitual. La veritat, tot tenia un tinta d’allò més exquisida, Aixa que, us explicaré una mica el que estaven fent…

Com en altres ocasions, van anar traient tots els ingredients necessaris. Van deixar-los ben accessibles pel ‘seu’ us (ja m’agradaria a mi que fos pel meu).

200 gr. de fideus (amb uns del número 5 o una mica més grans, van bé).
50 gr. de pèsols
50 gr. de gambetes pelades
50 gr. de cacauets
1 ou
Salsa de soja
Sal i oli

Pel que vaig poder veure, el primer que cal fer és posar a coure els fideus, aproximadament uns 8-10 minuts (segons indicacions del propi fabricant). Quan estiguin fets, s’escorren i es reserven.

En un caçó no molt gran, es posa aigua amb una mica de sal, a l’escalfar-se. Quan trenqui bullir, se li afegeixen els pèsols, i es deixa a forc mitjà, durant uns 10 minuts fins que els pèsols estiguin ben cuits, llavors es reserven.

Mentre couen, és un bon moment per a preparar una petita truita amb l’ou, molt fina, gairebé com si es tractés d’una crep. Una vegada feta es posa en un plat i es talla a daus, rectangles o el que bonament es pugi, i igualment es reserven.

Finalment, s’agafa una caçola baixa o bé una paella alta i s’hi posen un parell de cullerades d’oli. Quant estigui calent, s’hi afegeix el millor de la recepta... hmm... les gambetes pelades amb una punta de sal i es posen a daurar (ains, quina olor...)

Ja daurades les gambetes, s’hi afegeixen els cacauets, i al minut, els pèsols i els trossets de truita, i es remena al foc durant un minut més.

Per acabar, van afegir a la caçola els fideus, i amb un bon raig de salsa de soja, ho van barrejar tot. Van apagar el foc, van tapar la caçola i a punt per posar les racions (una vegada més, per a mi... no, grrr).

Una vegada al plat, va quedar així:






Què us sembla?

Bon profit!!

Combinat de salmó

Ronyeu!! Encara em rellepo els bigotis… Si m’haguessin deixat, no se, ensumar-ho més d’aprop, tocar-ho una mica, o no sé, clavar-li una dent… hagués sigut el gat més feliç de Vitoria. Que dic jo de Vitoria, d’Europa sencera…

Quan van entrar a la cuina, van anar-ho preparant tot, per poder-se fer el sopar per ells dos. Quina pinta feia tot!!

2 Rodanxes de salmó fresc
1 Patata gran
4 Rodanxes de carbassó
2 Rodanxes d’albergínia
Preparat d’amanida (o si ho preferiu, una mica d’enciam, escarola, etc.)
Herbes provençals
Oli i sal

Van començar pelant i tallant la patata a tires (hi ha dies que els dona pels daus, les làmines, etc.). Quant l’oli de la fregidora va estar calent, van posar-los-hi.

Mentrestant, van posar a escalfar una mica d’oli en una paella (també es pot fer amb la planxa). Van salar i empebrar el salmó, i directe al foc juntament amb el carbassó i l’albergínia.

Compte ara, perquè el salmó es cuina molt ràpid. Només s’ha de deixar 3 minuts per un costat, i 2 per l’altra. Una dada curiosa a tenir en compte: ells van espolsar una mica d’herbes provençals al salmó una vegada girat, i ¡Uf! Quina olor!!

Una vegada passats els 5 minuts, ja només faltava retirar i escórrer les patates amb paper secant (quant menys oli quedi, molt millor), i muntar el plat de salmó, amb les verduretes fregides, les patates i una petita ensalada al gust de cadascú.

Tal que així:


Que us ha semblat?

Em sembla que encara l’ensumo!!

Aterratge

Vaja! Per sort no és d’emergència!

El que si serà una mica per emergències es el que habitualment escriuré per aquí.

El meu nom es Nissi, i si, soc un gat com qualsevol altre (bé, jo crec que una mica millor que la resta, però com que a casa em diuen que soc un ‘callejerus silvestris’...), això si, de bona vida (amb tres anyets, només menjo, dormo i a vegades, jugo).

A veure si, a lo que anava. La meva intenció a l’aterrar per aquí, és anar-vos explicant el que habitualment fan els meus amos tant bon punt entren a la cuina (bé, només el que es pot explicar, es clar!).

Espero que us interessi. Com a mínim a mi, hi ha dies que fins i tot se’m belluguen els bigotis (i a vegades fins i tot alguna urpa)... fa tant bona olor!!! Ronyeu!!!

No se si us semblarà interessant el que uns aniré explicant, ja que els meus amos, no acostumen a passar molt de temps a la cuina, com a molt mitja horeta.

En aquestes pàgines us explicaré com fer de forma senzilla, amena i entretinguda (espero) tots aquells plats que, a partir d’ara aconsegueixin moure els meus bigotis.

Espero que us agradin.

Bon profit!!

Ronyeu