Grrr... Quina ràbia, quan fan això, els mataria, i no perquè vagin a menjar fora, sinó perquè quan ho fan, em deixen aquí, oblidat, escalfant el sofà i veient la tele... apagada.
En fi, la qüestió es que el cap de setmana passat, van sortir a menjar al “Restaurant Albéniz”, encara que la veritat, crec que jo no hagués gaudit molt, ja que m’he assabentat que quasi no van provar el peix (grrr... amb el que m’agrada a mi).
Com ja sabeu, visc a Vitoria-Gasteiz (si, ells també), per tant, no s’han hagut de desplaçar molt per arribar al restaurant, situat al centre de la ciutat, a l’aldapa, o la costa, com li diuen formalment, al carrer Portal del Rey.
Després del que m’han explicat, em vaig adonar que al arribar allà, per un moment es té la sensació que s’està en uns d’aquells bars de tota la vida (i tampoc és d’estranyar, doncs segons diuen, l’Albéniz porta a Vitoria des de 1920), però bé, això només és a l’entrar, ja que aviat et condueixen cap al menjador.
El menjador no devia ser molt gran, doncs han explicat que no hi cabien més de 60 o 70 persones (hmmm... en gats, quants més?). Una vegada els van haver acomodat, els van prendre nota. Al ser festiu, només disposaven de carta i menú per a grups (mínim 4), així que, com que complien amb el requisit, van demanar el menú. Va ser:
Entrats:
- Torrades amb paté d’ànec i cogombret.
- Pernil ibèric (Devia estar de vici... Encara recordo quan vaig agafa’ls-hi un paquet... ains, a urpada neta me’l vaig menjar).
- Porros confitats.
- Remenat de bolets.
- Llagostins a la planxa (Que bons Déu meu, que bons i quines ganes tinc!!)
Plat principal:
- Rellom de vedella a la planxa i salsa de pebre, acompanyat de pebrots de piquillo i patates roses. (Genial el rellom, encara que la salsa de pebre es veu que tenía més de nom que de gust, i les patates.... ben descongelades... si senyor).
Postres:
- Teules d’arròs amb llet (Es veu que devia estar bo, perquè encara s’estan rellepant els llavis –és una pena que no tinguin bigotis com jo-)
- Pastís Gasteiz (També ha triomfat, doncs l’altre, encara te al cap aquella nada, aquella pasta fullada....).
Jo hagués escollit el llenguado (que pel que han comentat també era al menú), però aquests són més carnívors, així que, no us puc dir molt com estava.... és una pena.
Després d’anar-hi, crec que no el consideraran el seu restaurant predilecte, ja que continuen preferint el “Ristorante l’Oliva” o el “Restaurante Olarizu” per Vitoria, o el japonès “Restaurante Sakura” o “La Creperia”,ambdós a Manresa.
Les puntuacions que aquests que m’alimenten i em mimen (de vegades), són: local un 7 (senzill, net i cuidat), menjar un 7.75 (tradicional i poc innovador, però de qualitat), servei un 6 (per lo que és el restaurant, senzillament correcte), preu - qualitat un 7 (35€ per un menú de festiu, no està del tot malament), en total, la nota pel “Restaurante Albéniz” ha estat un: 6.9
Per si us ve de gust, us deixo les seves dades:
“Restaurante Albéniz”
C/ Portal del Rey, 9
Vitoria-Gasteiz
Telèfon: 945 25 66 85
diumenge, 27 de desembre del 2009
diumenge, 6 de desembre del 2009
Penques farcides de salmó
Salmó!! Buahhh…. Quan temps feia que no preparaven una cosa tan bona com aquesta. Encara que no fan aquest plat molt sovint, he de reconèixer que això que ells en diuen “Penques farcides de salmó” estan de vici, sinó, veieu-ho vosaltres mateixos.
Per començar van preparar els següents ingredients:
5 o 6 fulles de bleda amb el tronxo ben gruixut
½ cunya de formatge semi-curat.
200 gr. de salmó fumat.
1 ou
½ ceba
1 dent d’all
1 vas de vi blanc
Farina, Oli, Julivert i sal
Us he dit ja que estan de vici? Si? Doncs ho estan...
El que van fer primer va ser netejar les penques de bleda, traient-les-hi els filaments del tronxo (ja que costen molt de menjar) , i les fulles verdes. Seguidament, van tallar els troncs amb una mida aproximada de 6/7 centímetres, i els van posar a bullir en una cassola amb aigua i sal.
Mentrestant, van netejar i tallar les fulles de bleda i les van posar a bullir en una altra cassola.
Van deixar bullir les dues cassoles uns 15 minuts.
Passats aquests 15 minuts, van escórrer les penques de bleda reservant l’aigua de bullir les fulles en un bol per utilitzar-la més endavant.
Amb les penques de bleda que abans havien tallat, van fer uns petits i saborosos entrepans fets amb: una penca, un tros de salmó, un tros de pernil i finalment una penca. Els van enfarinar i van passar per ou. Acte seguit els van arrebossar en una paella amb oli calent.
Una vegada arrebossats, van posar les penques en paper secant per tal que s’absorbís el sobrant d’oli, i seguidament van passar a preparar la salseta d’acompanyament.
Per la salsa, en una cassola amb aigua, van posar a bullir l’ou.
Van picar l’all i la ceba finament, i els van posar a coure a foc lent en una paella. Al canviar de color, li van afegir una cullerada de farina i van remoure per lligar-ho tot. A continuació, van afegir el vas de vi i l’aigua de cocció de les fulles de bleda. Amb tot, van portar-ho a l’ebullició mentre removien per aconseguir una salsa lligada i sense grums. Una vegada aconseguida la salsa, van afegir les penques arrebossades i van deixar-ho a tot a foc lent uns 5 minuts.
Finalment, van picar ben fi l’ou bullit, i el van afegir al plat a mode de decoració.
El plat, una vegada muntat va quedar així:
Animeu-vos, és un plat senzill i molt gustós, per rellepar-se els bigotis .... ronyeuuu!!!
Per començar van preparar els següents ingredients:
5 o 6 fulles de bleda amb el tronxo ben gruixut
½ cunya de formatge semi-curat.
200 gr. de salmó fumat.
1 ou
½ ceba
1 dent d’all
1 vas de vi blanc
Farina, Oli, Julivert i sal
Us he dit ja que estan de vici? Si? Doncs ho estan...
El que van fer primer va ser netejar les penques de bleda, traient-les-hi els filaments del tronxo (ja que costen molt de menjar) , i les fulles verdes. Seguidament, van tallar els troncs amb una mida aproximada de 6/7 centímetres, i els van posar a bullir en una cassola amb aigua i sal.
Mentrestant, van netejar i tallar les fulles de bleda i les van posar a bullir en una altra cassola.
Van deixar bullir les dues cassoles uns 15 minuts.
Passats aquests 15 minuts, van escórrer les penques de bleda reservant l’aigua de bullir les fulles en un bol per utilitzar-la més endavant.
Amb les penques de bleda que abans havien tallat, van fer uns petits i saborosos entrepans fets amb: una penca, un tros de salmó, un tros de pernil i finalment una penca. Els van enfarinar i van passar per ou. Acte seguit els van arrebossar en una paella amb oli calent.
Una vegada arrebossats, van posar les penques en paper secant per tal que s’absorbís el sobrant d’oli, i seguidament van passar a preparar la salseta d’acompanyament.
Per la salsa, en una cassola amb aigua, van posar a bullir l’ou.
Van picar l’all i la ceba finament, i els van posar a coure a foc lent en una paella. Al canviar de color, li van afegir una cullerada de farina i van remoure per lligar-ho tot. A continuació, van afegir el vas de vi i l’aigua de cocció de les fulles de bleda. Amb tot, van portar-ho a l’ebullició mentre removien per aconseguir una salsa lligada i sense grums. Una vegada aconseguida la salsa, van afegir les penques arrebossades i van deixar-ho a tot a foc lent uns 5 minuts.
Finalment, van picar ben fi l’ou bullit, i el van afegir al plat a mode de decoració.
El plat, una vegada muntat va quedar així:
Animeu-vos, és un plat senzill i molt gustós, per rellepar-se els bigotis .... ronyeuuu!!!
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Quiche Lorraine
Quan fa uns dies vaig escoltar els meus amos dient que farien una “Quiche Lorraine”, vaig pensar que s’havien tornat una mica bojos. Un plat amb un nom com aquest, havia de ser, per força, complicadíssim. Al final, per dir-vos la veritat, crec que la propera vegada, el faré jo mateix (això sí, com bon gat que soc, amb una mica de peix.... hmmm... li diré: “Quiche Nissiraine” ). En fi, al plat:
Ingredients:
1 Disc de massa fullada
2 Ous
1 Ceba
400 ml. de nata líquida
150 gr. de pernil dolç
150 gr. de formatge Emmental
Mantega o oli
Sal
Abans de començar a fer res, van posar a pre-escalfar el forns a uns 200º. Mentre s’escalfava, van preparar un motllo rodó untant-lo amb una mica de mantega just abans de posar-hi el disc de pasta fullada. Una vegada posat, el van anar punxant amb una forquilla per evitar la creació de bombolles durant la seva cocció.
Una vegada preparat el motllo, va arribar el moment que més en va agradar: tallar el pernil dolç a daus (hmmm... que bo!!!). A més, van pelar i picar ben fina la ceba. A continuació, van posar a escalfar una paella amb una cullerada d’oli. Quan va ser calent, van afegir-hi la ceba, i a foc lent la van coure fins que va quedar quasi transparent (compte que no es cremi, que la ceba cremada es torna una mica amargant).
En un bol, van posar-hi els ous i els van batre com si volguessin fer una truita. Una vegada batuts, van afegir-hi la nata líquida, els daus de pernil i la ceba juntament amb el formatge Emmental. Amb tot, van corregir-ho de sal i van remoure-ho bé fins a aconseguir una barreja total de tots els ingredients. Seguidament, van abocar-ho tot al motllo que ja tenien preparat amb la massa de pasta fullada.
Per acabar, el més senzill de la recepta: van posar el motllo al forn durant uns 30 minuts (a 180º) fins a quallar el farcit del motllo i coure la massa de pasta fullada. Els darrers dos minuts de cocció, van activar el gratinador per deixar la Quiche tal i com podeu veure en la següent foto:
No em negareu que està per menjar-s’ho....
Ingredients:
1 Disc de massa fullada
2 Ous
1 Ceba
400 ml. de nata líquida
150 gr. de pernil dolç
150 gr. de formatge Emmental
Mantega o oli
Sal
Abans de començar a fer res, van posar a pre-escalfar el forns a uns 200º. Mentre s’escalfava, van preparar un motllo rodó untant-lo amb una mica de mantega just abans de posar-hi el disc de pasta fullada. Una vegada posat, el van anar punxant amb una forquilla per evitar la creació de bombolles durant la seva cocció.
Una vegada preparat el motllo, va arribar el moment que més en va agradar: tallar el pernil dolç a daus (hmmm... que bo!!!). A més, van pelar i picar ben fina la ceba. A continuació, van posar a escalfar una paella amb una cullerada d’oli. Quan va ser calent, van afegir-hi la ceba, i a foc lent la van coure fins que va quedar quasi transparent (compte que no es cremi, que la ceba cremada es torna una mica amargant).
En un bol, van posar-hi els ous i els van batre com si volguessin fer una truita. Una vegada batuts, van afegir-hi la nata líquida, els daus de pernil i la ceba juntament amb el formatge Emmental. Amb tot, van corregir-ho de sal i van remoure-ho bé fins a aconseguir una barreja total de tots els ingredients. Seguidament, van abocar-ho tot al motllo que ja tenien preparat amb la massa de pasta fullada.
Per acabar, el més senzill de la recepta: van posar el motllo al forn durant uns 30 minuts (a 180º) fins a quallar el farcit del motllo i coure la massa de pasta fullada. Els darrers dos minuts de cocció, van activar el gratinador per deixar la Quiche tal i com podeu veure en la següent foto:
No em negareu que està per menjar-s’ho....
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Carbassons farcits
M’encanta que els meus amos em portin receptes noves quan tornen d’un viatge, i encara més quan les receptes porten peix o marisc. Ains, com el cas que ens ocupa...
En aquest ocasió, encara que va ser estrany, només un dels meus amos es va ficar a la cuina, potser és perquè la recepta és molt fàcil, o potser... bé, que importa, la qüestió és que encara ara, m’estic rellepant els bigotis... Aquí teniu la recepta!!!
Ingredients:
2 Carbassons (un per persona)
16 Gambes
60 gr. De formatge ratllat
Farina
Oli d’oliva
Sal
Julivert
El primer que va fer, fou netejar i assecar bé els carbassons. Seguidament, els va tallar a rodanxes d’uns 5 o 6 centímetres de gruix. Amb molt de compte, va posar les rodanxes a fregir en una paella (la va tapar, per evitar els esquitxos).
Quant es van fregir una mica, va posar-les en un plat i, amb l’ajuda d’un ganivet va buidar-los deixant només la base. A continuació, va picar ben bé la polpa dels carbassons, li va posar una punta de sal i cap a la paella, per coure-la bé juntament amb les gambes.
Una vegada cuit tot, va emplenar les rodanxes amb la polpa i les gambes, per posar-les tot seguir en una font per fornejar (Va posar-hi totes les gambes! I per a mi, ni una... amb lo simpàtic que soc jo... grrr)
En un caçó, va posar a bullir un vas d’aigua amb els caps de les gambes (també es pot utilitzar un tros de cub Maggi, encara que a mi no m’acaba de convèncer aquesta opció) i una mica de julivert. Va deixar-ho coure tot, no més de 10 minuts, fins aconseguir un brou de peix.
Finalment, en la mateixa paella on va coure els carbassons, va posar a escalfar una punta d’oli. Quant va començar a fumejar, va afegir-hi una cullerada de farina, i va remoure fins aconseguir una massa homogènia. En aquell moment va afegir-hi el brou de peix i va tornar a remoure fins aconseguir una espècie de beixamel.
Per acabar va posar la beixamel sobre les rodanxes de carbassó, va espolvorejar-les amb el formatge ratllat i tot, cinc minuts a gratinar.
La cosa va quedar així d’espectacular:
En aquest ocasió, encara que va ser estrany, només un dels meus amos es va ficar a la cuina, potser és perquè la recepta és molt fàcil, o potser... bé, que importa, la qüestió és que encara ara, m’estic rellepant els bigotis... Aquí teniu la recepta!!!
Ingredients:
2 Carbassons (un per persona)
16 Gambes
60 gr. De formatge ratllat
Farina
Oli d’oliva
Sal
Julivert
El primer que va fer, fou netejar i assecar bé els carbassons. Seguidament, els va tallar a rodanxes d’uns 5 o 6 centímetres de gruix. Amb molt de compte, va posar les rodanxes a fregir en una paella (la va tapar, per evitar els esquitxos).
Quant es van fregir una mica, va posar-les en un plat i, amb l’ajuda d’un ganivet va buidar-los deixant només la base. A continuació, va picar ben bé la polpa dels carbassons, li va posar una punta de sal i cap a la paella, per coure-la bé juntament amb les gambes.
Una vegada cuit tot, va emplenar les rodanxes amb la polpa i les gambes, per posar-les tot seguir en una font per fornejar (Va posar-hi totes les gambes! I per a mi, ni una... amb lo simpàtic que soc jo... grrr)
En un caçó, va posar a bullir un vas d’aigua amb els caps de les gambes (també es pot utilitzar un tros de cub Maggi, encara que a mi no m’acaba de convèncer aquesta opció) i una mica de julivert. Va deixar-ho coure tot, no més de 10 minuts, fins aconseguir un brou de peix.
Finalment, en la mateixa paella on va coure els carbassons, va posar a escalfar una punta d’oli. Quant va començar a fumejar, va afegir-hi una cullerada de farina, i va remoure fins aconseguir una massa homogènia. En aquell moment va afegir-hi el brou de peix i va tornar a remoure fins aconseguir una espècie de beixamel.
Per acabar va posar la beixamel sobre les rodanxes de carbassó, va espolvorejar-les amb el formatge ratllat i tot, cinc minuts a gratinar.
La cosa va quedar així d’espectacular:
dimarts, 8 de setembre del 2009
Espinacs amb beixamel
Si, ja ho sé, no és molt normal que algú com jo us parli de verdures, però bé, la veritat és que, preparades com les preparen aquells dos quan entren a la cuina, i sobretot, amb l’acompanyament que porten habitualment, tenen un gust deliciós (per rellepar-me els bigotis), o sigui que... Allà vaig!
Ingredients per a dues persones (jo no hi estic inclòs gairebé mai)
400 gr. d’espinacs
1/4 de ceba
1 tall de pernil salat o 50 gr. de gambes (per a la guarnició)
Sal
Oli d’oliva
100 ml. De llet
Com és evident, els espinacs sempre millor frescs, encara que, els meus amos gairebé sempre fan servir els congelats de Frudesa (segons ells, la marca que aconsegueix major semblança amb els frescs, però més còmodes a l’estar empaquetades en dosis individuals).
Preparar aquest plat és molt més fàcil del que us podeu imaginar: Només s’han de posar els espinacs a bullir en aigua salada durant 10 minuts i escórrer-les (el temps és el mateix en els espinacs congelats i en els frescs).
Després arriba el moment de fer una bona beixamel, tot i que, depenent dels dies, hi posen un acompanyament o altre (de vegades, tires de pernil salat, d’altres, gambetes –ronyeu!-), això si, sempre hi posen un quart de ceba ben picadet.
La qüestió és que, en una cassola petita posen una mica d’oli a escalfar. Quan ja s’ha escalfat, hi afegeixen l’acompanyament i quasi al moment, afegeixen una cullerada sopera de farina i ho barregen fins que aconsegueixen una pasta homogènia. Quan ho aconsegueixen, afegeixen una miqueta de llet, una punteta de salt i tornen a barrejar-ho, perquè no es facin grumolls.
En no més de 2 minuts, aconsegueixen la consistència correcta, motiu pel qual afegeixen els espinacs (ja bullits), ho barregen bé i ho posen a la font del forn per gratinar-ho.
Pot ser que us sembli estrany que a un gatet com a mi li agradin els espinacs, però és que als meus amos la recepta els hi surt bordada!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)