Guacamole

Avui us explicaré la recepta més senzilla des de que estic per aquí. Es tracta d’una salsa d’origen mexica… Sí!! Sou uns cracks… el guacamole!!

El dissabte passat, els meus estimats amos van organitzar un sopar a casa amb uns amics, va ser un sopar temàtic i a ells els va tocar preparar uns ‘natxos’ amb guacamole, i es clar, a mi no em va quedar més remei que fer-me amb la recepta, meh meh meh!!

Els ingredients que van emprar, van ser:

2 alvocats

½ tomàquet

½ ceba

Suc de mitja llimona

1 dent d’all

Mig bitxo

Sal

Per començar, pelareu els alvocats i els anireu tallant a daus ben petits tot i posant-los en un bol juntament amb el suc de la llimona, per evitar la oxidació dels mateixos. A continuació, tallareu el tomàquet (a una mida similar al dels alvocats) i els afegireu al bol amb un polsim de sal. Fareu el mateix amb el bitxo i l’all, tot i que aquests, picats tan fins com pugueu.

Un cop ho tingueu tot al bol, començareu a xafar-ho amb una forquilla, o si ho voleu ben fi, amb una picadora eléctrica.

I ja ho teniu fet!! Ben senzill, veritat?

Una ració ben generosa de guacamole

Bon profit, i a gaudir de la salseta.

Bacallà amb nata

Quan els meus estimadíssims amos, en un dels seus darrers viatges van descobrir aquest plat, vaig suposar que algun dia intentarien fer-lo a casa, i com no, vaig encertar. Els ha costat, però l’altre dia em van fer gaudir amb ell... suau, cremós i sobretot, com els agrada amb ells: senzill.  Avui us parlaré d’un clàssic portuguès: el “bacalhau a natas” o com el van batejar a casa “Bacallà amb nata” (què originals!!, veritat?, meh meh meh!!).

Els ingredients són poquets, la recepta senzilla i el resultat genial, així que sense entretenir-me més, us l’explico.

Per a dues persones, van emprar:

2 racions de bacallà fresc (al gust)

1 patata gran

½ ceba gran

1 dent d’all

1 fulla de llorer

½ vas de llet

1 vas de crema de llet

Farina

Sal, pebre

Començareu aquesta recepta cuinant una mica el batallà, per fer-ho, posareu al foc una olla amb aigua i una fulla de llorer i, sense que arribi a bullir hi tindreu el bacallà uns 15 minuts. Una vegada fet, el traureu de l’aigua i deixareu refredar.

Una vegada tingueu el bacallà fred, el netejareu de pell i espines mentre amb les mans, l’anireu trencant ben petit, i el reservareu.

Per un altra costat, picareu bé l’all i la ceba i els posareu a daurar en una paella amb una mica d’oli fins que es torni transparent. A continuació, fareu el mateix amb la patata, com si volguéssiu fer una truita de patates. Una vegada fet, ho reservareu.

A continuació, preparareu una beixamel suau amb la llet. Quan la tingueu, hi afegireu el vaset de crema de llet i la remenareu bé fins que us quedi una crema ben uniforme. Una vegada feta, la posareu en un bol juntament amb les patates, la ceba, el bacallà i ho remenareu bé.

Finalment ja només us faltarà un pas, repartir la mescla en safates aptes per anar al forn, espolvorejar amb formatge ratllat i posar-les a gratinar suaument fins aconseguir un resultat com aquest:

Una bona ració de bacallà amb nata... per llepar-se'n els bigotis

Què us sembla? La propera vegada que en facin, us en guardo una ració?

Bon profit!

Restaurant Muskari - Vitoria-Gasteiz

Cada any per aquestes dates els meus amos em fan la mateixa jugadeta… ells se’n van a un bon restaurant i jo em quedo solet a casa amb la meva ració de pinso, l’excusa? Celebrar el cumpleanys d’un d’ells (hmmm… bé, hem sembla que he d’acceptar-la, no?), clar…

Bé, aquest any van escollir un restaurant nou (per ells, clar). El seu nom és “Muskari” i està ubicat al carrer 12 d’octubre número 12 de Vitoria-Gasteiz.

El restaurant és petit, modern i maco, disposa d’un menjador amb una capacitat per uns 40 comensals, està pintat de blanc, amb il·luminació indirecta i bambú decorant les parets. Vaja, tot previst per sentir-s’hi còmode.

El “Muskari” disposa de dos menús degustació. Un d’ells per a grups de més de quatre persones, i l’altre sense limitacions. Entre ambdós menús, la veritat és que hi ha pocs canvis. Els meus amos evidentment, van optar per el segon menú i van acabar pagant per ell, 28.50€ més I.V.A.

El menú escollit va incloure els següents plats:

Entrants:

• Pernil ibèric. Pel que sembla, estava de primera, per llepar-se’n els bigotis, meh meh meh!!
• Lasanya freda de pasta de full farcida amb txangurro i anxoves. Sorprenent! Segurament el millor plat del menú.
• Cruixent d’au confitada i foie amb vinagreta d’avellanes i salsa de ceps. El nom no us ho negaré, és suggerent, però entre els meus amos no va triomfar, ja que no va aconseguir posar-los d’acord, mentre a en Joan li va semblar un plat exquisit, a en Joseba li va semblar un plat sense més... sense res especial (ni gust).

Plat principal:

• Confit d’ànec amb salsa de taronja i patetes violetes. Sense cap mena de dubte, aquest fou el gran desengany de la nit. La presentació era genial, les patates exquisides, però l’ànec estava massa passat... duríssim. Això, per als meus amos fou determinant ja que l’ànec els encanta i aquest, amb prou feines van poder gaudir-lo. Un punt negatiu per a un restaurant de la categoria i el preu del “Muskari”.

Postres:

Els meus amos, quan van veure els postres inclosos en el menú (uns dolços de la casa) van optar per canviar-los... no són tontos ni res aquells parell de diables... van escollir “Mort per xocolata”, i segons van explicar, fou com morir de plaer (grrr.... cabrons!!!).

Al final el “Restaurant Muskari” els va agradar, però no per a recomanar-lo totalment, ja que l’error en el punt en la cocció de l’ànec els va deixar certament preocupats. Segons ells, aquest error de la cuina els va enterbolir tot el sopar, i més tenint en compte que no es tracta pas d’un restaurant econòmic (els plats de la carta superen tots els 12 euros).

De totes maneres, si teniu ganes d’anar-hi, us deixo les dades de contacte del restaurant (telèfon, adreça, etc.) ja que us recordo, és imprescindible reservar per poder-hi anar.

“Restaurante Muskari”

Carrer Doce de Octubre, 12

01003 Vitoria-Gasteiz

Telèfon: 945 29 11 61

Quiche quatre formatges

Quan els meus amos van descobrir la recepta de la “Quiche Lorraine” es van adonar que, amb molt pocs canvis, tenien una font quasi inesgotable de plats basats en la mateixa base, per exemple la “Quiche de salmó i porros” o la “Quiche de carbassó i formatge Brie”.

Avui us porto una nova versió d’aquesta recepta, una quiche de reciclatge de formatges, o com la van batejar aquell parell: “Quiche quatre formatges”.

Per fer aquest plat, els meus amos van emprar els següents ingredients:

1 disc de pasta de full

2 ous

200 ml de crema de llet

Puntes de formatge (Brie, rull de cabra, parmesà, Idiazabal)

Oli

Sal

El primer que fareu serà posar a preescalfar el forn (a uns 200 graus). Mentre s’escalfa, agafareu un motllo rodó apte per anar al forn i sobre seu, hi estendreu el disc de pasta de full, cobrint bé la base i els laterals. Finalment, amb l’ajuda d’una forquilla, l’anireu punxant.

Quan tingueu fet això, tallareu les puntes de formatge a daus ben petits i els anireu distribuint per la pasta de full. Mentrestant, posareu una paella a foc lent i li afegireu la crema de llet i la deixareu caure durant un parell de minuts.

Mentrestant, en un bol hi batreu els ous amb força, talment com si volguéssiu fer una truita. Quan els tingueu ben batuts, li afegireu la crema de llet calenta i ho barrejareu tot per aconseguir una mescla ben homogènia.

Una vegada ho tingueu tot ben mesclat, omplireu el motllo amb el contingut del bol tot i repartint-lo be per tal que quedi tota la superfície amb més o menys la mateixa quantitat.

Finalment, el fornejareu el motllo durant uns 25 minuts a 180 graus.

Els meus amos van optar per presentar la quiche així, amb una amanida capresse de guarnició:

Una ració de quiche amb amanida Capresse de guarnició

En voleu un trosset?

Croquetes d’arròs

Ja sabeu que als meus amos els encanta tot el que te alguna cosa a veure amb Itàlia. Segurament per això, quan van descobrir aquesta recepta, s’hi van llençar, tal i com faig jo amb un bon tall de salmó... meh meh meh!!

Es tracta d’un plat d’arròs, amb una presentació d’allò més original, una costra cruixent i un interior sorprenent i aromàtic... li van posar per nom: “Croquetes d’arròs”.

Per fer aquest plat, aquell parell van emprar els següents ingredients:

1 Litre de caldo de peix (també pot ser de verdures o de pollastre).

250 gr. d’arròs

250 gr. de mozzarella de búfala (tallada a daus petits)

25 ml de crema de llet

1 dent d’all

55 gr. de formatge parmesà rallat

2 ous

Pa rallat

Sal, pebre i oli

El primer que caldrà fer serà preparar un bon caldo. Podeu optar per fer-ne servir un de precuinat, o bé per fer-ne un vosaltres mateixos, tal i com van fer els meus estimats amos, aprofitant uns ossos d’un rap que tenien al congelador... aquell caldet feia una olor que alimentava!!

Mentrestant, posareu a escalfar unes cullerades d’oli en una olla, li afegireu el dent d’all i deixareu un minut daurant-se. Després, haureu d’afegir l’arròs i sofregir-lo un minut abans de començar a afegir el caldo. Quan ho feu, utilitzareu un cullerot, i li afegireu molt poc a poc (cobrint l’arròs amb l’aigua), caldrà repetir aquesta operació fins que l’arròs estigui cuit. En aquest moment hi afegireu la nata, i remoureu bé.

Fet això, apartareu l’olla del foc, hi afegireu el formatge parmesà i salpebrareu al gust. Finalment, estendreu l’arròs en una font i el deixareu refredar.

Deixant refredar d'arròs

Quan l’arròs estigui fred, l’agafareu un parell de cullerades, al centre hi posareu un dau de mozzarella i en fareu un bola. Repetireu aquest pas fins que s’acabi l’arròs. Una vegada acabat, agafareu un bol i hi batreu els ous amb un pols de sal.

Quan ho tingueu tot, posareu cada bola d’arròs per l’ou batut i pel pa rallat. Finalment, anireu fregint les boles en una paella amb abundant oli calent.

El resultat final serà quelcom semblant a això:

Una ració de croquetes d'arròs

Detall d'una croqueta d'arròs

Què us semblen? A casa van triomfar!!