Lasanya de ricota i espinacs

Tornem amb una recepta que porta l’aroma d’una cuina que ens apassiona, la cuina italiana. Es tracta, com no, d’una recepta senzilla, aparent i gustosa d’un plat que segurament, es convertirà en el protagonista de les vostres taules, una “lasanya de ricota i espinacs”.

Per a dues racions necessitarem els següents ingredients:

8 plaques de caneló

250 gr. d’espinacs frescos

200 gr. de formatge ricota

50 gr. de formatge ratllat

100 gr. tomàquet triturat

1 ou batut

½ ceba

1 dent d’all

2 cullerades d’alfàbrega picada

Pebre

Sal

Oli

El primer que farem serà posar a bullir una cassola amb abundant aigua. Quan aquesta arrenqui el bull hi posarem una mica de sal, les plaques de caneló i les deixarem bullint uns 12 minuts (o el temps que marqui el fabricant). Passat aquest temps, refredarem les plaques i les estendrem.

A continuació picarem tant la ceba com l’all ben fins. Un cop fet, posarem una paella al foc amb un raig generós d’oli i quan aquest estigui calent, hi afegirem la ceba i l’all picats i els cuinarem un parell de minuts tot i removent-ho de tant en tant. Passat aquest temps afegirem les fulles d’espinac ben tallades i les cuinarem durant uns minuts removent tot sovint.

En un bol a part hi posarem el formatge ricota, l’ou batut, les dues cullerades d’alfàbrega i ho mesclarem tot bé. Un cop fet, hi afegirem els espinacs i de nou, tornarem a mesclar fins que ho haguem integrat tot.

Finalment, muntarem el plat en safates aptes per anar al forn. Per muntar-los, posarem una làmina de pasta, sobre seu hi estendrem la mescla d’espinacs i formatge i ho cobrirem amb una nova placa de pasta que naparem amb una cullerada de tomàquet. Repetirem aquest procés fins a emprar les 4 plaques de lasanya. Per últim, cobrirem de formatge ratllat i posarem les safates al forn que prèviament haurem escalfat a 180 graus i les hi mantindrem uns 30 minuts.

A nosaltres ens va quedar així:

Lasanya de ricota i espinacs

A casa vam triomfar amb aquesta recepta. Us animem a provar de fer aquesta sana i gustosa lasanya.

Bon profit!!

Amanida tèbia de gules

Avui, tot i aprofitant que el fred ja fa uns dies que està entre nosaltres, hem decidit portar-vos una recepta ideal per sopar, o si ho preferiu, presentant-la en petit, com a entrant en algun dels múltiples àpats familiars que ben segur tindreu a casa, es tracta d’una amanida ben clàssica, la “Amanida tèbia de gules”.

És una recepta senzilla, sana i ben ràpida, com a nosaltres ens agraden.

Per a dues persones emprarem els següents ingredients:

150 gr. d’enciam de varis tipus

150 gr. de gules

90 gr. de formatge Idiazábal

1 llauna de tonyina

1 tomàquet d’amanida (o una dotzena de tomàquets xerri)

1 dent d’all

Mig bitxo

Vinagre de Mòdena

Sal

Oli d’oliva

El primer que farem serà preparar tots els ingredients. Per fer-ho, tallarem el formatge Idiazábal en daus els reservarem. Després, farem el mateix amb el tomàquet (si opteu pels xerri, tallant-los per la meitat n’hi ha prou) i també els reservarem.

Pel següent pas, posarem a escalfar una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. Mentre s’escalfa, tallarem l’all i el bitxo a làmines i l’afegirem a la paella remenant per evitar que es cremi. Al cap d’un minut, hi afegirem les gules i remenarem de tant en tant durant un parell de minuts més. Finalment, apagarem el foc i reservarem les gules.

Arribats en aquest punt, ja tindrem la part més complicada feta, per tant, anirem muntant el plat. Per fer-ho, posarem la meitat de l’amanida en un plat, hi afegirem els daus de formatge Idiazábal i la meitat de la llauna de tonyina. A continuació, repartirem els tomàquets tallats i ho cobrirem amb les gules que tenim reservades. Us ha de quedar quelcom així:

Amanida tèbia de gules

Just abans de presentar-la, amanirem una mica de sal, un raig de vinagre de Mòdena i un raig generós d’oli d’oliva verge.

I ara, a gaudir-la!

Bon profit!!

De pintxos per Getxo

Creiem que no us descobrirem pas la sopa d’all si us diem que a Euskadi tenim un munt d’imatges icòniques: el verd, la costa, el fred, algun que altre cuiner mediàtic, unes ciutats amb caràcter i personalitat pròpia i sobretot, el que ens interessa més a nosaltres, la cultura del pintxo o de la cuina en miniatura.

Tot i que molta gent creu que la capital del pintxo és Donostia, nosaltres som de l’opinió que aquesta és una percepció bastant esbiaixada, ja que actualment són molts els bars i restaurants d’Euskadi que tenen una magnífica barra de pintxos, cadascuna d’elles, millor.

Tot i la fama dels pintxos donostiarres, aquests s’estenen des de la Plaça Nova de Bilbao fins al centre de Vitoria-Gasteiz passant per la majoria de les places dels pobles i ciutats d’Euskadi. Avui, en aquesta entrada us volem explicar una altra opció per degustar bons pintxos per la nostra terra. La vam descobrir fa uns dies, gracies a que, com us vam explicar, vam formar part del jurat del “VI. Concurs de pintxos de Getxo”.

Avui us volem proposar un menú de pintxos fent una ruta pel barri de Algorta, a Getxo (Bizkaia). Serà un menú un xic especial, amb alguns dels millors pintxos que vam poder degustar durant el concurs, pertanyents això sí, a bars amb molt bones barres de pintxos i, a prop els uns dels altres, per tal que puguem menjar, desplaçar-nos i gaudir d’un dinar ben diferent. Us deixem la nostra proposta de ruta:

Mapa de la ruta per Algorta (Getxo)

I es clar, uns exemples de pintxos que us podeu trobar:

Entrant: “Fins a l’ou” de la taberna Gaztelu (C. Gaztelugatxe, 3). Un espectacular ou fregit sobre un llit de verdures en tempura, cruixent de pernil i llagostí.

Fins a l'ou de la Taberna Gaztelu

Com a primer prendrem el “Buzkantzabarri” del Batzoki de Algorta (Algorta, 104). Botifarra negra amb una reducció de formatge i mel sobre una tosta de carxofa.

Botifarra negra amb una reducció de formatge i mel

Continuarem amb un principal de luxe, un “Arròs de mar” a la Taberna Sustrai (C. Basagoiti, 71). Un deliciós i senzill arròs caldós amb llagostí i peix.

Arròs de mar, un arròs senzill i deliciós

I per no quedar-nos curts, un principal de regal: un “Cruixent de pernil i verdures” al restaurant Nikkou (Plaça Sant Nicolau). Un rotllet de pasta d’arròs amb verdures, pernil dolç i maionesa picant.

Cruixent de pernil i verdures

 

Fins aquí us ha semblar un menú complet? Sí, veritat? Doncs bé, se’ns ocorre que potser seria un bon moment per un postre, o millor dit, per quelcom que sembla un postre, un “iogurt de maduixa” al Bar Aita Mari (Avda. Algorta, 110), tot un trampantojo:

Iogurt de maduixa, o no?

Només són una petita mostra de 5 pintxos que ens vam trobar pel barri d’Algorta, i us garantim que n’hi havia molts més i que com a mínim, eren tan bons i espectaculars com aquests que us hem presentat.

Moltes vegades ens obcequem amb “las tapas” de Sevilla, “la paella” valenciana o amb “los pintxos” de Donostia i ens oblidem que no són patrimoni exclusiu seu, i que, tot i que amb menys fama, hi ha opcions que llueixen a altíssim nivell. No creieu? 

VI. Concurs de pintxos de Getxo ‘GetxOnEgin’

El passat cap de setmana, els components de l’equip de “Cuina d’emergència” vam tenir l’oportunitat de prendre part en un acte organitzat per l’ajuntament de Getxo (Bizkaia) que ens va fer moltíssima il·lusió, el “VI. Concurs de pintxos de Getxo ‘GetxOnEgin’”.

Però realment, què és “#GetxOnEgin”? Doncs veureu, és una iniciativa impulsada pel servei d’eusquera i el departament de promoció econòmica de l’ajuntament de Getxo per potenciar la gastronomia local amb l’ús de l’eusquera com a fil vertebrador. Dins d’aquesta iniciativa, hom te la possibilitat de tastar fins a 56 pintxos per un euro cadascun, repartits això sí, per la majoria de barris de la ciutat.

Us recomanem totalment donar-vos un passeig per Romo, les Arenas, Algorta o el port esportiu buscant el distintiu del concurs “#GetxOnEgin” els matins i migdies del 7, 8, 14 o 15 de novembre i degustar els seus sorprenents pintxos només un euro.

Nosaltres aquest any tenim la magnífica oportunitat de formar part activa del concurs tastant i valorant tots els pintxos participants com a membres del jurat. Us recomanem que ens imiteu, tant passejant pels carrers de Getxo com tastant els pintxos i votant al millor pintxo a través de Whatsapp (al número: 628.688.614). Hi ha un munt de premis en joc!! I un pilot de sorpreses a les barres participants (per exemple: trampantojos, pintxos de disseny, pintxos tradicionals, etc.).

Nosaltres hi serem els quatre dies, ens hi acompanyareu?

Pasta artesanal

Aquesta vegada us portem una recepta una mica especial, més que res perquè no és una recepta com a tal, sinó que us volem explicar la forma de fer de manera totalment artesanal i casolana un ingredient que us donarà molt joc a casa, una pasta casolana, més concretament uns deliciosos “tagliatelle o tallarines artesanals”.

La forma de fer-los és molt senzilla i millora amb escreix qualsevol pasta comercial que podeu comprar a la vostra botiga.

Per fer un parell de generoses racions únicament necessitarem els següents ingredients:

2 ous

200 g. de farina

Un pessic de sal

Com veureu es tracta d’una recepta molt i molt senzilla. La única cosa que us pot frenar a l’hora de decidir-vos a fer-la són els temps de repòs de la massa.

El primer que haurem de fer serà posar tots els ingredients en un bol i, amb les mans (ben netes, és clar) anirem mesclant bé fins que la massa no se’ns enganxi a les mans. Quan ho aconseguim, farem una bola, la filmarem i la apartarem per tal que descansi en fresc (a la nevera, per exemple) durant uns 30 minuts.

Passat aquest temps, procedirem a estirar la pasta. Per fer-ho, si no disposeu d’una màquina per fer-ho (com és el nostre cas), l’estirarem amb l’ajuda d’un corró de cuina. Per facilitar les coses, repartirem la massa en quatre parts i per cadascuna d’elles l’estirarem primer a ma i després emprant el corró fins aconseguir una làmina ben fina.

Quan la tinguem, la tallarem al llarg a tires d’uns 3 o 4 mil·límetres i els anirem reservant estirats sobre els fogons (o la taula de tallar) durant una mitja hora per tal que s’assequin.

Dues racions generoses de tallarines artesanals

I ara ja només ens faltarà escollir una salsa ben bona (us proposem per exemple una pesto o una amatriciana), bullir la pasta durant uns 12 minuts, servir-la i gaudir-la.

Bon profit!!