Amanida fresca d’estiu amb pasta

Miauu!!

Encara que sembli estrany, des de que vaig començar a escriure aquest blog amb l’objectiu de demostrar al mon fins on arriba la intel·ligència felina (i les meves ganes de gaudir del bon menjar), crec recordar que no us he parlat mai de les amanides que preparen els meus amos. La veritat, no entenc pas perquè, ja que tenen una pinta impressionant i a més, acostumen a fer-ne tot sovint.

Ahir mateix sense anar més lluny, a l’hora de sopar, aquell parell es van posar a preparar una nova amanida que em va cridar poderosament l’atenció per l’originalitat de la seva presentació així com també, per la forma d’amanir que van emprar. Per tot això, crec que batejaré aquest plat com: “Amanida fresca d’estiu amb pasta”.

Els ingredients que van emprar (per a dues persones), son els següents:

Per l’amanida

50 gr. de rocola

50 gr. de canonges

110 gr. de “penne rigate” (o qualsevol pasta d’amanida que preferiu)

50 gr. de formatge de cabra (per exemple, rollo de cabra)

Una llesca de pernil ibèric

Un tomàquet d’amanida

8 tomàquets xerri

12 “picatostes“ o una llesqueta de pa torrat

12 ametlles pelades

Pel condiment/amanit

4 fulles de menta

1 llimona

Oli d’oliva verge

Sal

Quin munt d’ingredients, oi? Doncs no us preocupeu ja que, tot i això, es una recepta d’allò més senzilla.

En primer lloc, haureu de rentar la rocola i els canonges, deixant-los escórrer ben bé. Una vegada fet, els repartireu en els plats que vulgueu emprar per servir l’amanida.

En segon lloc, netegeu bé els tomàquets, tant el d’amanir com els xerri. El tomàquet d’amanir haureu de pelar-lo i tallar-lo a daus, mentre que, amb els xerri, mentre els talleu per la meitat, n’hi haurà prou.

A continuació, posareu a bullir un caçó amb aigua salada. Amb el primer bull, hi afegireu la pasta i la deixareu bullint uns 10 minuts (o el que indiqui en cada cas el fabricant). Passat aquest temps, passareu la pasta per aigua freda per tal de trencar la cocció, i la deixareu escórrer.

En un morter, posareu les ametlles i les picareu ben picades. Quan les tingueu picades, hi afegireu els picatostes (pa torrat tallat a daus ben petits) i continuareu picant. Ja que ho teniu per ma, aprofiteu aquest pas per picar ben fineta la llesca de pernil ibèric.

Finalment preparareu el condiment (amanit). Per fer-ho, obtindreu el suc de la llimona, hi afegireu dues vegades la seva mesura d’oli d’oliva verge i dos polsims de sal. Per potenciar i refrescar una mica més aquest oli d’amanir, picareu les fulles de menta i les afegireu a l’oli d’amanir tot i remenant-ho ben bé.

Senzill, veritat? Doncs ja només us falta muntar i presentar l’amanida. Per fer-ho, a sobre de la rocola i els canonges, hi repartireu la picada de pa torrat amb ametlles, els daus de tomàquet, la pasta i el pernil ibèric picat. Rodejant aquests ingredients, repartireu les meitats de tomàquet xerri i els daus de formatge de cabra.

El darrer pas, com no podia ser un altre, és el d’amanir l’amanida amb l’oli que us he explicat com preparar, i ‘voila’, heus aquí un possible resultat:

Tenia un aspecte genial

Pel que vaig poder observar i escoltar, el contrast de sabors és brutal en aquesta fresca i contundent amanida. Totalment recomanable per aquestes nits de calor. Us hi atreviu? 

Pizzeria Da Vinci - Vitoria-Gasteiz

No pot ser!! No passa dia que aquell parell no em sorprenguin!

Pensava que els meus estimats amos ja coneixien tots els restaurants italians de Vitoria-Gasteiz (coneixen el “Ristorante L’Oliva”, el “Pizzeria Dolomiti”, el “Trattoria Da Luigi”, ...) però no, quan l’altre dia vaig escoltar: “Tinc ganes de menjar-me una bona pizza. Podríem provar el ‘Da Vinci’, no?” vaig saber d’immediat que hi havia, com a mínim, un restaurant italià que encara no havien tastat. I jo tampoc, es clar!

Està clar, no cal dir-ho, que van anar al restaurant (i que a mi em van deixar a casa també, com sempre...) i a més, sense pensar-s’ho massa. El restaurant en qüestió s’anomena “Pizzeria Da Vinci” i està situat al carrer Manuel Iradier número 48 de Vitoria-Gasteiz.

Es tracta d’un restaurant d’ambient tranquil i relaxat, amb una ambientació d’allò més aconseguida. Segons vaig poder escoltar, només d’entrar-hi, us semblarà que esteu en una autentica casa mediterrània. No us ho creieu? Doncs mireu aquestes fotos:

Detall del menjador

Detall de l'accés als banys

Bé, una vegada conegut una mica més el local, potser seria interessant començar a parlar del menjar, no? Meh, meh, meh!!

Els meus amos van tastar els següents plats:

Entrants:

“Insalata tiepida di filetto”.  Molt original. Es tracta d’una amanida tèbia amb bolets, vedella i pebrot rostit. Sorprenent!!

“Insalata di formaggio di capra”.  Una de les amanides més típiques dels meus amos. Els encanta l’amanida amb formatge de cabra!! Aquesta vegada els va agradar, tot i que no els va sorprendre tant com la que us he explicat abans.

Plats Principals:

“Pizza Da Vinci” Com el seu nom indica, és l’autèntica pizza de la casa, amb tomàquet, mozzarella, pernil ibèric, rocola i formatge parmesà. Un autèntic caprici... olorosa, gustosa, ... genial!!

“Pizza Montanara” Tomàquet, mozzarella, xampinyons i dos tipus diferents de formatge sobre una cruixent i fina massa. Als meus amos els va encantar...

Personalment crec que aquell parell van arriscar molt poc en la seva elecció, però clar, tenint en compte que la “Pizzeria Da Vinci” disposa d’un autèntic forn de llenya, ho entenc, perquè és un autèntic puntàs...

Postres:

“Tiramisú”  Els va encantar. Sense cap mena de dubte, un autèntic Tiramisú casolà, ja que segons van dir, es notava de lluny.

Segons van comentar aquells dos, tot estava de primera (les pizzes, les amanides, els postres) i a més, tot era molt saborós i ben presentat, i clar, aquest servidor vostre que tant gustosament us escriu, tancat a casa... grrr... alguna vegada vull anar amb ells a provar algun restaurant!!

I per si fos poc, el sopar els va sortir bastant baratet... més que res, perquè van poder aprofitar-se d’una magnífica oferta que té el restaurant. Que quina és l’oferta? Doncs, que els dimarts, dimecres i dijous, cobren el 50% del preu marcat a la carta per les seves pizzes. No és una oferta gens dolenta, veritat? Per uns 5 euros una pizza feta a mà i cuita en un forn de llenya... hmmm!!!

Si us he fet entrar ganes d’anar a la “Pizzeria Da Vinci”, ara mateix us deixo la seva adreça i els seu telèfon.

“Pizzeria Da Vinci”

C/ Manuel Iradier, 48

01005 Vitoria-Gasteiz

Telèfon: 945 25 04 58

Tiramisú

Com us explicava en la meva darrera entrada d’aquest bloc, als meus amos els encanta el menjar italià, i molt sovint preparen algun plat amb recepta italiana, ja sigui per sopar o per dinar. La veritat és que no he perdut l’esperança, potser algun dia tindré el privilegi de que em preparin algun d’aquests plats, tot i que fins ara ja n’han preparat un munt (pizzes, pastes, arrossos, etc.), sempre em diuen el mateix: “això no és per gatets!”.

Continuant amb les receptes de menjar italià, avui us vull explicar un postre senzill i super gustós. S’anomena “Tiramisú”.

Segons vaig poder escoltar, per fer tiramisú es poden emprar un bon nombre de receptes diferents, per bé, la meva (sí, ho se... hauria de dir: la que fan els meus amos, però jo la considero meva, apa!) és potser de les més senzilles i gustoses (si no ho dic jo, qui ho diria? Meh meh meh!!!).

Ells van utilitzar els següents ingredients:

3 rovells d’ou

2 clares d’ou

100 gr. de sucre

250 gr. de mascarpone

100 gr. de galetes de pa de pessic

100 gr. de xocolata negra

150 gr. de cafè

Cacau en pols

El primer pas serà preparar una bona tassa de cafè (ep!, que no és pas per veure’l, si en necessiteu un, millor prepareu dues tasses, meh meh mhe!!). Aquest cafè l’haureu de reservar.

A continuació, posareu en un bol les clares amb un pessic de sal i les batreu amb l’ajuda de la batedora elèctrica fins aconseguir portar-les a punt de neu. Quan ho aconseguiu, les deixareu reposar un parell de minuts.

Mentre, en un bol més petit hi posareu les gemes del ous amb el sucre i ho batreu tot amb l’ajuda de la batedora manual fins aconseguir una massa cremosa i regular. Quan la tingueu, li afegireu el mascarpone i continuareu removent fins aconseguir de nou, una massa cremosa i homogènia.

Fins aquí, tot bé? Sí, no? Bé, doncs ja ho teniu tot preparat, només falta presentar el postre.

Per fer-ho, escollireu els recipients de postre que més us agradin i els hi fareu una base amb les galetes de pa de pessic impregnades amb el cafè (compte, només han d’estar una mica humides de cafè) fins a tapar la base del recipient, a continuació, sobre de les galetes, hi estendreu una capa generosa de mascarpone, i sobre seu, hi rallareu una mica de xocolata negra.

Fàcil, no? Bé, aquests darrers passos haureu de repetir-los fins a omplir totalment els recipients escollits, això sí, deixant sempre que la darrera capa sigui una de mascarpone, sobre la que, espolvorejareu amb una mica de cacau.

Aquest és un possible resultat:

Quatre racions de tiramisú

Us garantitzo que aquest és un postre boníssim, a més de ser una fantàstica opció per acabar qualsevol dinar o sopar, ja sigui amb amics o amb la família.

Rissotto amb bolets i trufa negra

Ja sabeu que als meus amos els encanta la cuina italiana, veritat? Meh, meh, meh,  que us he d’explicar!! Bé, doncs darrerament, han pujat un nivell més, i no passa cap setmana que no preparin algun plat amb recepta italiana.

No m’hauria d’estranyar gaire, doncs tenen un munt de receptes inspirades en la cuina italiana, així que, us les aniré presentant per aquí de mica en mica, no vagi a ser que m’estressi... i un gatet estressat no es pas bon conseller, meh, meh, meh!!

Començaré aquest recull de receptes amb l’arròs; concretament amb un “rissotto” que porta el suggerent nom de “Rissotto amb bolets i trufa negra”. Us ve de gust?

Per a dues persones, els meus amos van preparar els següents ingredients:

180 gr. d’arròs (varietat: arbori)

15 gr. de trufa negra

700 ml. de caldo de pollastre (o de peix)

Una ceba tendre

Un dent d’all

100 ml. de vi blanc

180 gr. de bolets variats

40 gr. de formatge parmesà

Pebre negra

Oli

Sal

Per començar haureu de fer una cosa extranya, netejar l’arròs. Un cop fet, picareu el dent d’all, la ceba tendra i haureu de netejar i tallar els bolets. Mentre ho feu no estaria de més que aprofitéssiu el temps, veritat? Doncs apa, a escalfar el caldo!!

Amb els bolets ja tallats, i el cado escalfant-se, haureu d’agafar una caçola i posar-hi a escalfar una raig d’oli. Quant estigui calent, afegireu la ceba tendra i la deixareu coure ben lentament. Una vegada comenci a tornar-se rossa, hi afegireu els bolets, el dent d’all picat i el vi.

Quan el vi de la caçola s’hagi evaporat, hi afegireu l’arrós i el cubrireu amb un terç del caldo. Segons vaig escoltar als meus amos, aquest és el punt més complexe de tota la preparació del rissoto, així que, atents a la recepta, i sobretot, si l’esteu fent, a l’arrós... Quan el primer terç de caldo s’hagi evaporat, hi afegireu un altre terç i el deixareu coure fins que novament el caldo s’hagi evaporat, revoment de tant en tant per evitar que s’enganxi. Arribats en aquest punt, haureu d’afegir la trufa rallada, el formatge parmesà i la resta de caldo, revoment una vegada més.

Al apagar el foc, l'arròs ha d'estar caldós

Uns cinc minuts després, quan encara quedi una mica de caldo a la caçola, apagareu el foc, tapareu la caçola i deixareu reposar l’arròs. Amb això, ja tindreu un fabulós rissotto (com a mínim això van dir aquell parell, perqué jo, ni tastarlo... grrr!!)... cremós, caldós, ... hmmm!!

Us ha semblat fàcil, veritat? Doncs mireu quina pinta tenia el que van preparar els meus amos:

Aquest plat és una petita delicatessen, o com a mínim això van dir els meus amos i els seus convidats mentre se’l menjaven.

Restaurante Ginza Teppanyaki - Vitoria-Gasteiz

El tema dels restaurants japonesos a Vitoria-Gasteiz és un cas a part, us ho dic de veritat. Des de la meva arribada aquí, n’he conegut dos, dels quals, els meus amos n’han tastat un, i ho han fet molts mesos després d’escoltar-ne les mil i una barrabassades de la gent de per aquí.

Bé, la cosa és que, després d’un temps amb la intenció de tastar el “Ginza Teppanyaki” (que així es diu el restaurant en qüestió), i de refusar en diverses ocasions la idea per considerar que es tractava d’un restaurant massa car pel que oferia, els va arribar el moment en que l’estomac va vèncer als prejudicis. I és que, com que als meus amos els encanta la cuina japonesa, d’un dia per l’altre van decidir que no valia la pena continuar aplaçant la seva visita al restaurant.

El “Ginza Teppanyaki” es troba situat just al costat de l’avinguda, concretament al carrer Ignacio Díaz de Olano, número 1 de Vitoria-Gasteiz.

El restaurant disposa de varis menús:

Els dies laborables:

Menú diari (segons la variant que s’esculli, costa entre 10 i 15 euros)

Cada dia:

Menú degustació (per 23 euros)

Menú Imperial (per 26 euros)

Menú “Teppanyaki” (val entre 30.5 i 48.5 euros)

En tots els casos, haureu d’afegir l’I.V.A. i la beguda, doncs els menús no els inclouen.

Els meus estimats amos van optar pel ‘Menú Imperial’ (els va fer decidir el fet que incloïa plats preparats amb la tècnica Teppanyaki), el qual estava compost pels següents plats:

• Amanida de pollastre i alvocat
• Mixt de tempura

• Sushi d’anguila
• Maki de tonyina
• Sashimi de salmó

• Rellom de vedella a l’estil Teppanyaki
• Llagostins a l’estil Teppanyaki
• Ànec lacat amb verdureta
• Fideus fins saltejats

• Postres (els meus amos van optar pel shushi de plàtan amb xocolata i nata)

Com bé podeu veure, els meus amos van menjar molt i bé. Segons els vaig escoltar, tots els ingredients eren frescos, el plats molt ben presentats, etc.

Potser el restaurant “Ginza Teppanyaki” no és el millor restaurant japonès, però us asseguro que a Vitoria-Gasteiz no hi ha moltes més opcions, per tant, si voleu menjar un bon sushi, aquest és el vostre restaurant a la ciutat.

Si finalment us decidiu i voleu anar-hi, aquí us deixo tant la seva adreça com el seu telèfon:

Restaurante GinzaTeppanyaki

C. Ignacio Diazde Olano, 1

01008 Vitoria-Gasteiz

Tel: 945 15 87 52