De pintxos per Donostia

Suposo que tots en alguna ocasió us haureu preguntat quin és el millor lloc per anar a menjar pintxos (o tapetes) ¿no? És més, estic totalment convençut que davant d’aquesta pregunta us haurà passat pel cap el mateix lloc, Donostia / Sant Sebastià.

A casa tot sovint escolto: “Ens n’anem de pintxos?” o “Què bo que estava el pintxo de l’Usokari!”. Sí, als meus amos això de provar pintxos els agrada molt, i per si fos poc, coneixen varis llocs a Vitoria-Gasteiz on prendre’n de molt bons, però clar, segons la majoria de gent, no és pas el mateix anar de pintxos per Vitoria-Gasteiz o fer-ho per Donostia, ja que, els que serveixen a la capital de Gipuzkoa són senzillament, els millors.

Per provar aquest extrem, el passat cap de setmana els meus amos se’n van anar cap a Donostia. L’excusa era una altra, però bé, una vegada van tenir vistos (i visitats) el “Peine del Viento”, la platja de la Kontxa, la punta Urgull i la platja de Zurriola, se’n van anar de cap a la “Parte Vieja” (el casc antic) a descobrir la gastronomia donostiarra.

Abans de continuar us he d’advertir que a Donostia no hi ha pas una sola ruta gastronòmica, sinó que n’hi ha un munt, algunes més o menys oficials (la ruta del Gros i Zurriola, la de la Part Vella, la de “qüalitat”, etc.) i les que més, les personals, com la que els meus amos van fer, i que jo, gustosament avui us explicaré (si teniu ganes de llegir, clar, meh, meh, meh!!).

Restaurante Gandarias

C/ 31 de agosto,23

Situat en ple cor del que es coneix com a “Parte Vieja”, el restaurant Gandarias disposa de dos ambients clarament diferenciats. Per un costat el menjador del restaurant, i per l’altre, la zona de bar presidida per una monumental barra de pintxos. Quant els meus amos van anar al restaurant, aquest estava ple a vessar, amb el qual quedava totalment a la vista un dels grans problemes del lloc, doncs l’ambient que es respirava no era per res el més recomanable per menjar-hi prenent uns pintxos (el soroll era ensordidor i les empentes estaven a l’ordre del dia).

Finalment, aquell parell van acabar anant al carrer a degustar còmodament:

• Una crep de bacallà. Segons els meus amos, estava boníssim. Bacallà fresc, el crep calent... senzillament genial. Vull provar aquest pintxo!!
• Un mini-entrepà de Foie a la planxa amb crema de poma. Amb aquest nom quasi està tot dit, no? meh, meh, meh!!. Segons els meus estimats esclaus, potser era massa petit, encara que ho compensava sobradament amb el seu sabor.

Finalment, els dos pintxos amb els seus corresponents “zuritos” per veure (uns culets de cervesa), els van costar 7.10 euros.

Bar Zaguan

C/ 31 de agosto, 28

Un bar petit, senzill i modest en un dels carrers amb més moviment de la “Parte Vieja”. El local disposa d’un menú del dia d’allò més econòmic (els meus amos pensen que possiblement en qualitat també era bastant econòmic el menú), però bé, avui us vull parlar més de que menús, de pintxos meh, meh, meh!!. A la barra del Zaguan hi havia exposats múltiples pintxos, encara que dient la veritat, tots eren bastant simples i semblants (amb txaca, fregits, arrebossats, ensaladilles, truites, etc.). D’aquest lloc, els meus amos van provar:

• Un caneló de formatge farcit de verdures.
• Truita de patates
• Dos pintxos amb salmó fumat (per sort, una mica diferents entre ells)

I es clar, per veure, els dos “zuritos” de rigor. Tot per 10 euros. Gens car, la veritat, encara que segons he pogut escoltar, em temo que no val molt la pena anar a Donostia per visitar el “Zaguan”.

Bar Sport

C/ FermínCalbeton, 10

Potser un dels vars més especials que els meus amos van descobrir, tant per l’ambient que van trobar-hi, com per la barra que pintxos que s’hi ofereixen. Potser l’únic problema que us podeu trobar si opteu per passar per l’”Sport” és que només disposa de tres taules per menjar-hi assegut, i clar, la gent ha de sortir al carrer per prendre’s els pintxos, i això a l’estiu es genial, però a l’hivern... ufff!! Però bé, crec que en aquest blog es parla de menjar no? Doncs apartarem el tema del temps (tot i que a mi el sol m’encanta... és tant calentet... meh, meh, meh!!.).

Al bar Sport, els meus amos van tastar-hi:

• Crep de boletus. Estava genial!! Saborós, calentet... buahh!!! Sense cap mena de dubte, el millor de tots els que van provar.
• Croqueta gegant de formatge.  Un altre gran descobriment, gustosa, ben presentada, calenteta...
• Tomàquet arrebossat.  Estrany, potser el més simple de tots, encara que de totes formes, bo.

Com a la resta de bars, els meus amos van demanar un parell de “zuritos” per regar-ho tot, pagant al final, 8.10 euros.

Bar Nagusia Lau

C/ Mayor, 4

Quina sorpresa es van emportar a l’entrar a aquest bar, tot i que no us penseu pas que fos molt positiva, més aviat el contrari. La barra de pintxos la veritat és que estava molt bé, tenia un munt de pintxos diferents, amb una aparença més que bona, ben preparats, ben presentats, però amb una petita sorpresa final: els preus.  

Impresentables!! Tant els responsables del bar, com els preus... ufff, la majoria dels pintxos valien 2.40 euros, i varis, 3.90...

No us ho creieu? Doncs res, com a prova, un botó... aquí us deixo la factura que els meus amos van haver de pagar:

Sí… Els pintxos (la croqueta gegant de bacallà, el rollet de gamba i el mini de pernil) estaven genials, tot i que segons els meus amos, sincerament, no val la pena anar al "Nagusia Lau", doncs pel preu que els va costar, podeu trobar un munt de llocs millors on mejar bons pintxos.

Ja ho veieu, a Donostia hi ha un munt de lloc on passar-ho d'allò més bé degustant uns pintxos, la majoria d'ells estan més que bé, encara que cal anar amb compte, doncs Donostia és una ciutat molt cara i d'això se n'aprofiten molts per fer-ne el seu particular agost...