dissabte, 29 de juny del 2013

Quiche quatre formatges


Quan els meus amos van descobrir la recepta de la “Quiche Lorraine” es van adonar que, amb molt pocs canvis, tenien una font quasi inesgotable de plats basats en la mateixa base, per exemple la “Quiche de salmó i porros” o la “Quiche de carbassó i formatge Brie”.

Avui us porto una nova versió d’aquesta recepta, una quiche de reciclatge de formatges, o com la van batejar aquell parell: “Quiche quatre formatges”.

Per fer aquest plat, els meus amos van emprar els següents ingredients:

1 disc de pasta de full
2 ous
200 ml de crema de llet
Puntes de formatge (Brie, rull de cabra, parmesà, Idiazabal)
Oli
Sal

El primer que fareu serà posar a preescalfar el forn (a uns 200 graus). Mentre s’escalfa, agafareu un motllo rodó apte per anar al forn i sobre seu, hi estendreu el disc de pasta de full, cobrint bé la base i els laterals. Finalment, amb l’ajuda d’una forquilla, l’anireu punxant.

Quan tingueu fet això, tallareu les puntes de formatge a daus ben petits i els anireu distribuint per la pasta de full. Mentrestant, posareu una paella a foc lent i li afegireu la crema de llet i la deixareu caure durant un parell de minuts.

Mentrestant, en un bol hi batreu els ous amb força, talment com si volguéssiu fer una truita. Quan els tingueu ben batuts, li afegireu la crema de llet calenta i ho barrejareu tot per aconseguir una mescla ben homogènia.

Una vegada ho tingueu tot ben mesclat, omplireu el motllo amb el contingut del bol tot i repartint-lo be per tal que quedi tota la superfície amb més o menys la mateixa quantitat.

Finalment, el fornejareu el motllo durant uns 25 minuts a 180 graus.

Els meus amos van optar per presentar la quiche així, amb una amanida capresse de guarnició:

Quiche quatre formatges
Una ració de quiche amb amanida Capresse de guarnició


En voleu un trosset?

dissabte, 22 de juny del 2013

Croquetes d’arròs

Ja sabeu que als meus amos els encanta tot el que te alguna cosa a veure amb Itàlia. Segurament per això, quan van descobrir aquesta recepta, s’hi van llençar, tal i com faig jo amb un bon tall de salmó... meh meh meh!!

Es tracta d’un plat d’arròs, amb una presentació d’allò més original, una costra cruixent i un interior sorprenent i aromàtic... li van posar per nom: “Croquetes d’arròs”.

Per fer aquest plat, aquell parell van emprar els següents ingredients:

1 Litre de caldo de peix (també pot ser de verdures o de pollastre).
250 gr. d’arròs
250 gr. de mozzarella de búfala (tallada a daus petits)
25 ml de crema de llet
1 dent d’all
55 gr. de formatge parmesà rallat
2 ous
Pa rallat
Sal, pebre i oli

El primer que caldrà fer serà preparar un bon caldo. Podeu optar per fer-ne servir un de precuinat, o bé per fer-ne un vosaltres mateixos, tal i com van fer els meus estimats amos, aprofitant uns ossos d’un rap que tenien al congelador... aquell caldet feia una olor que alimentava!!

Mentrestant, posareu a escalfar unes cullerades d’oli en una olla, li afegireu el dent d’all i deixareu un minut daurant-se. Després, haureu d’afegir l’arròs i sofregir-lo un minut abans de començar a afegir el caldo. Quan ho feu, utilitzareu un cullerot, i li afegireu molt poc a poc (cobrint l’arròs amb l’aigua), caldrà repetir aquesta operació fins que l’arròs estigui cuit. En aquest moment hi afegireu la nata, i remoureu bé.

Fet això, apartareu l’olla del foc, hi afegireu el formatge parmesà i salpebrareu al gust. Finalment, estendreu l’arròs en una font i el deixareu refredar.

Deixant refredar d'arròs


Quan l’arròs estigui fred, l’agafareu un parell de cullerades, al centre hi posareu un dau de mozzarella i en fareu un bola. Repetireu aquest pas fins que s’acabi l’arròs. Una vegada acabat, agafareu un bol i hi batreu els ous amb un pols de sal.

Quan ho tingueu tot, posareu cada bola d’arròs per l’ou batut i pel pa rallat. Finalment, anireu fregint les boles en una paella amb abundant oli calent.

El resultat final serà quelcom semblant a això:

Una ració de croquetes d'arròs


Detall d'una croqueta d'arròs


Què us semblen? A casa van triomfar!!

divendres, 31 de maig del 2013

Espaguetis negres amb crema de salmó fumat i gambes

L’altre dia vaig gaudir com un mocós a casa. Es que encara m’estic rellepant els bigotis!! Els meus estimats amos van preparar un plat de pasta súper especial... portava pasta negra, salmó fumat, ... buahh!!

Aquell parell van batejar el plat que avui us vull explicar com: “Espaguetis negres amb crema de salmó fumat i gambes”.

La recepta és molt senzilla. Per fer-la, haureu d’emprar els següents ingredients (per a dues persones):

200 gr. d’espaguetis negres
150 gr. de salmó fumat
125 ml. de crema de llet
6 gambes (o llagostins)
Una fulla de llorer
Sal
Oli
Pebre


Per començar, agafareu una olla i li posareu aigua, sal i la fulla de llorer, després la posareu a foc viu fins que arrenqui el bull. Quan això succeeixi, afegireu la pasta i la deixareu bullint uns 10 minuts (o el que us indiqui el fabricant).

Mentrestant tallareu el salmó fumat i netejareu bé les gambes (o sigui, els hi traureu la closca, el cap i les potes). Una vegada ho hagueu fet, posareu una paella al foc amb una cullerada d’oli i quan estigui calent hi afegireu les gambes un cop salpebrades. Un parell de minuts després, les retirareu del foc i les reservareu.

A la mateixa paella on hagueu preparat les gambes, afegireu la crema de llet i la deixareu un parell de minuts cuinant-se a foc lent. Passat aquest temps, posareu la crema en un dels bols de la batedora, hi afegireu el salmó fumat i ho batreu bé fins aconseguir una massa homogènia.

Ja quasi tenim el plat preparat, només ens faltarà presentar-lo. Per fer-ho, els meus amos us proposen lo següent:

Espaguetis negres, salmó, gambes... una delicia pel paladar


Us agrada? Doncs que sapigueu que te millor gust que aspecte.

Bon profit!!



Per cert, un petit truc: Si veieu que la crema se us queda freda, abans de posar-la al plat, podeu escalfar-la sense problemes ja que la salsa calenta, guanya un munt  ;)

dimarts, 14 de maig del 2013

Premis Varis

Aquesta setmana he tingut un pilot de premis / reconeixements. Tal i com diria aquell senyor tan present en els mitjans de comunicació: “M’omple d’orgull i satisfacció” meh meh meh!

Els premis que he rebut son:

  • “The versatile blog”.  Mil gracies a la Dolors Germillach de “Pecat capital” 
  •  “Liebster Award”, “One Lovely blog Award” y “Very inspiring blogger Award”. Tres mil gracies (per ser un triple premi) a la Maria Eugenia Sanz de “Las recetas fáciles de María


A que son guapos?

Bé, entre les regles del premi hi ha contestar unes preguntes (ah, sorpresa! Per vosaltres, els nominats són les mateixes), per tant, som-hi:

1.- Quin ingredient ha de portar el teu plat perfecte?
No hi ha un ingredient únic, tot depèn del plat que em preparin en cada moment.

2.- Una pel·lícula per a recordar.
M’encanta el cine, així que us en donaré dues de ben diferents per recordar: “Up” i “La lista de Schindler

3.- Cuina clàssica o creativa?
Per que cuinin els meus amos, clàssica... per degustar en un sopar, la que tingui una fusió entre ambdues.

4.- El teu millor cuiner?
A part de les mares dels meus amos? Doncs és complicat, perquè no en tinc cap de capçalera, tot i que em quedaria amb Isma Prados per la seva forma de veure i fer sentir la cuina.

5.- Un viatge pendent...
Un de transoceànic, tot i que... arribarà!!

6.- El teu ingredient fetix.
Va a temporades, tot i que no puc prescindir de l’oli.

7.- Un truco de cuina.
Tallar l’albergínia i salar-la (o bullir-la) abans de cuinar-la, estalviareu un munt d’estona i d’oli.

8.- Perquè un blog?
Per compartir coneixements entre tots.

9.- El teu llibre de capçalera.
Ara mateix, el darrer de Ken Follet (“El invierno del mundo”).

10.- La teva millor recepta.
Us ho deixo pels que heu tingut el ‘plaer’ de tastar el plats que han preparat els meus amos, meh meh meh!

11.- Qui fa de conillet d’índies per les teves receptes?
Els meus amos, ells fan com Juan Palomo... “Ells s’ho guisen, i ells s’ho mengen”, perquè a mi, ni acostar-me al menjar.

I ara us deixo els meus 11 nominats als premis “One Lovely blog Award” i “Very inspiring blogger Award”. Són:





  • Recetas de azucar y orégano 
  • Las tradiciones de mi famiglia
  • La cuina de l'Olga
  • Manetes Bones
  • Recetas de la abuela Luisa
  • Mis Recetas
  • La comida de la finca
  • Icocina y punto
  • La cuina d'una aprenent
  • La cocina de la abuela
  • Y con tu pan te lo comas
  • diumenge, 5 de maig del 2013

    Amanida de pop


    Sembla que per fi el bon temps està arribant, o com a mínim això sembla. Per això avui us proposo una amanida, bastant completa això sí. Una d’aquelles amanides especials per gaudir en un sopar amb amics o família.

    Es tracta d’una amanida tèbia. Els meus estimats amos li van posar el descriptiu nom d’”Amanida de pop”.

    Per fer una amanida per a quatre persones, van emprar els següents ingredients:

    1 pop mitjà (d’uns 800 gr.)
    2 patates
    Un bossa d’amanida (al vostre gust)
    Una ceba tendra
    Mig pebrot verd
    Mig pebrot vermell
    Oli
    Vinagre
    Pebre vermell
    Sal

    Es molt, molt senzilla, només te un pas una mica difícil, preparar el pop.

    Els meus amos utilitzen un petit truc per obtenir un pop ben tendre. El truc es ben senzill, es tracta simplement de congelar-lo just després de rentar-lo. Lògicament, el dia que vulgueu fer-lo, caldrà descongelar-lo amb l’antelació suficient (com a mínim unes 6 o 7 hores) abans de cuinar-lo. Sense violència, com a mi m’agrada (soc conscient que segons varis cuiners, és millor etzibar-li uns cops al pobre pop, però a mi aquesta tècnica no m’acaba d’agradar).

    Per començar, preparareu una vinagreta. Per fer-ho, picareu ben petits els dos mitjos pebrots i la ceba tendra. Quan ho tingueu fet, lo posareu tot en bol amb un polsim de sal i ho cobrireu amb oli. Finalment, hi afegireu un raig ben generós de vinagre, i ho deixareu reposar.

    A continuació, agafareu una olla a pressió, li posareu una bona quantitat d’aigua i de cap al foc ben viu. Quan l’aigua estigui bullint, hi ficareu el pop tres vegades (això és, ficar i treure, com deien els meus amos, per “asustar” al pop) per finalment deixar-lo submergit amb les dues patates y un pols de sal. Després, tancareu l’olla i la deixareu al foc durant 10 minuts (a comptar des de que comenci a sortir el vapor).

    Passats els 10 minuts traureu el pop i les patates i ho tallareu. El pop a trossos de d’un centímetre, i les patates a llesques de més o menys un dit. Arribats aquí ja només us faltarà muntar el plat. Per fer-ho, una bona opció es disposar les patates en un extrem del plat espolvorejades amb el pebre vermell, i al centre posar-hi la ensalada amb el pop que acabeu de tallar. Finalment, ho amanireu tot amb la vinagreta que us he explicat just al començar.

    I aquest és un possible resultat:

    Una deliciosa amanida de pop


    Què un sembla?

    Bon profit!